Un regidor solicitó al Ayuntamiento del Vendrell un informe de la Oficina Antifrau de Catalunya y otro de la corporación local sobre la revisión de un acuerdo del Pleno. No se presentaron alegaciones adicionales. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida de objeto, ya que la administración entregó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica supletoriamente a la legislación de régimen local para garantizar el derecho de acceso de los concejales.
3
El derecho de los electos locales a obtener documentación necesaria para su función debe interpretarse siguiendo los principios de proporcionalidad y temporalidad de la LTAIPBG.
4
La entrega de la información solicitada durante el curso del procedimiento de reclamación conlleva la satisfacción extemporánea de la solicitud y la consecuente pérdida de objeto.
Texto completo
Resolució 242/2020, de 2 d’abril
Número d’expedient de la reclamació: 144/2020
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia de l’informe emès per l’Oficina Antifrau de Catalunya i còpia de l’informe
redactat per la Corporació local sobre la revisió d’un acord del Ple de l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclam ació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la
informació en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte d’aquesta, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Oficina Antifrau de Catalu nya. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 19 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 144/2020, presentada per un regidor contra
l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 3 de febrer de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Som Poble-ERC-AM, va
adreçar un escrit a la Secretaria accidental de l’Ajuntament d’El Vendrell, mitjançant el qual exposa
“hem tingut coneixement que l’Oficina Antifrau de Catalunya en virtut de l’actuació d’investigació
078-26092017/092, ha dictat per part del Director de l’Oficina Antifrau la Resolució
INV/OAC/577/2019 de 10 de desembre de 2019, en el qual es remet informe raonat i es demana
a l’Ajuntament del Vendrell perquè revisi l’acord del ple de la corporació municipal de 27 de
desembre de 2016 que va adjudicar la selecció d’un soci privat a l’empresa FCC Aqualia, SA, i de
tots els actes emesos en conseqüència, per estar presumptament viciats de nul·litat per haver
pogut vulnerar la Disposició Addicional 9a de la LBRL de la llei 27/2013 de 27 de desembre”, i
demana:
- Informe raonat emès per l’Oficina Antifrau de Catalunya citat anteriorment.
- Còpia de l’informe, fet per la corporació local, sobre la revisió de l’acord del ple de la
corporació del 27 de desembre de 2016, que demana l’Oficina Antifrau de Catalunya.
3. La Reclamació presentada el 19 de febrer de 2020 es fonamenta literalment en aquests termes:
“No haver rebut en la meva qualitat de Regidor de la Corporació la documentació en temps i forma
com estableix el ROM Municipal”.
4. El 21 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’A juntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. En data 12 de març de 2020 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament del Vendrell mitjançant
la qual s’informa a la Comissió que, en el marc de la tramitació de la reclamació, haurien lliurat tota
la informació demanda a la persona reclamant.
6. En data 13 de març de 2020 la Comissió trasllada la documentació facilitada per l’Ajuntament a la
persona reclamant, tot indicant-li que si en un termini de 5 dies hàbils no presenta cap al·legació
es considerarà satisfeta la sol·licitud i es finalitzarà la Reclamació per al pèrdua sobrevinguda del
seu objecte. A data d’aquesta Resolució, la GAIP no ha rebut re sposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la
seva Sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la
competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els
electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a
l’LTAIPBG.
El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós
de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003,
de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció
contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència
expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima
la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes
voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de
reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret
fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan
volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública,
d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment
considerats.
La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública
en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica
i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen
l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del
text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament
d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de
28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més
raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant
la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir
de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents,
les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al
desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-
ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés
dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes
inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la
convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia
(article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació
de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents
a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries
afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (art icle 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els
principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior
que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals
si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la informació
en el marc d’aquest procediment, sense que la persona reclamant hagi fet cap al·legació en contra.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte d’aquesta, motiu pel qual és procedent
finalitzar el procediment.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2
d’abril de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 144/2020, per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.