Solicitud de información sobre retribuciones del personal y plazas vacantes en el Ayuntamiento de Palau-Solità i Plegamans finalizada por desistimiento

Resolució 173/2019, de 22 de març Número d’expedients de les Reclamacions: 142/2019 i 143/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Palau- Solità i Plegamans Informació reclamada: Diversa informació sobre les retribucions del personal municipal i les places vacants reals i dotades econòmicament en el pressupost de l’any 2019. Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment de la persona reclamant Resum: Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha comunicat a la GAIP la seva voluntat de desistir d’aquests procediments de Reclamació, atès que l’Ajuntament ja li hauria facilitat la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Retribucions. Places vacants. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Desistiment . Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de març de 2019 entren a la GAIP les Reclamacions 142/2019 i 143/2019, presentades contra l’Ajuntament de Palau- Solità i Plegamans, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de febrer de 2019 la persona reclamant va presentar dues sol·licituds d’accés a la informació pública demanant el següent: Sol·licitud 2019- 2929 (Reclamació 142/2019): “Que en data 31 de desembre de 2015 va entrar en vigor la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Que per poder dur a terme la tasca sindical que tenim encomanada i acollint-nos a l’article 9 de l’esmentada llei sobre la obligació de l’administració de fer pública la informació relativa a Transparència en l’organització institucional i l’estructura administrativa, i en concret conèixer les places vacants reals dotades econòmicament en el pressupost municipal de l’exercici 2019. Sol·licito: Que se’ns faci arribar, en format reutilitzable, la informació sobre les places vacants reals i dotades econòmicament en el pressupost municipal de l’exercici 2019.” Sol·licitud 2019- 2928 (Reclamació 143/2019): “Que acollint-nos a l’article 11 d’aquesta llei sobre la obligació de l’administració de fer pública la informació relativa a Transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial, i en concret a l’apartat 1.e) La informació general sobre els retribucions, indemnitzacions i dietes dels empleats públics de diversos exercicis. Sol·licito: Llistat dels diversos complements que formen part de les retribucions complementàries del personal municipal, exceptuant el compliment específic i de destí, amb la informació dels criteris, valors, imports i treballadors/es que els cobren corresponents al exercici 2019” 3. El 19 de març de 2019 la GAIP comunica les Reclamacions a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre elles , així com també còpia de l’expedient de les sol·licituds d’informació de les quals deriven i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre les Reclamacions. 4. El 19 de març de 2019, la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni les Reclamacions, als efectes d’acreditar que actua com a representant d’un sindicat. 5. En la mateixa data, la persona reclamant informa a la GAIP que l’Administració reclamada ja li hauria facilitat la informació objecte de les dues sol·licituds d’accés a la informació pública. Fonaments jurídics 1. Acumulació L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha una identitat de parts, d’objecte i del motiu de finalització dels procediments. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions. 2. Competència de la GAIP i consideracions sobre el contingut general i l’ abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquest es Reclamacions, ja que es presenten en relació amb les sol·licituds d’informació pública indicades als antecedents. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 3. Finalització per desistiment Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha comunicat a la GAIP la seva voluntat de desistir d’aquests procediments de Reclamació, atès que l’Ajuntament ja li hauria facilitat la informació sol·licitada. A la vista d’aquesta comunicació, procedeix finalitzar les Reclamacions per desistiment de la persona reclamant. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de març de 2019, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 142/2019 i 143/2019. 2. Finalitzar les Reclamacions 142/2019 i 143/2019 per desistiment. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.