Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Calders diversa información urbanística y contractual. Tras no recibir respuesta y alegar silencio administrativo, presentó reclamación ante la GAIP. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de reclamaciones ante la GAIP, ya que la normativa de transparencia es supletoria a la de régimen local.
2
El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y el Tribunal Supremo confirman que los electos locales no pueden tener menores garantías de acceso a la información que el resto de ciudadanos.
3
La GAIP es competente para intervenir en la garantía del derecho de acceso de los regidores cuando estos optan voluntariamente por esta vía, sin perjuicio de la vía contenciosa administrativa.
4
El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener información es amplio, pudiendo denegarse solo mediante resolución motivada por vulneración de derechos fundamentales o secretos oficiales.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 244/2022, de 23 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 142/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Calders
Informació reclamada: Informació urbanística diversa.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a l’electe
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contractes. Convenis. Llicències. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 10 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 142/2022, presentada per una
electe local contra l’Ajuntament de Calders, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 17 de gener de 2022 l’electe reclamant demana a l’Ajuntament: “Contracte de compra
de les parcel·les del Puig, amb la seva valoració. Conveni d’urbanització per cooperació
amb la valoració dels serveis pendents en la reparcel·lació. Valoració de totes les
actuacions i obres que s’han realitzat al Puig des de l’aprovació del Projecte (en la
Comissió de Govern del 01/03/2018) fins l’actualitat, desglossant: o Factures i contractes
d’execució. o Finançament i partida pressupostària de cada actuació. - Llicència d’obres de
la casa construïda al Puig. Cost del transformador i xarxa elèctrica de la urbanització. Cost
del Generador elèctric del Puig Previsió de realització de l’accés nordoest a la urbanització
Informes, estudis, comunicacions i requeriments del Departament d’Urbanisme referents a
la Urbanització del Puig durant el 2021. Informes, estudis, comunicacions i requeriments
del Departament d’Urbanisme referents a la Urbanització del Puig durant el 2020. Cost
actual de la gestió i dinamització dels locals socials de l’Ajuntament”.
3. El 2 de febrer de 2022 l’electe reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Calders
en la qual comunica a l’Ajuntament que han transcorregut més “de 4 dies hàbils i naturals
a comptar des de la presentació de la instància, d’acord a l’article 164.4 de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya o 5 dies hàbils i naturals d’acord al que estableix
l’article 14.2 del Reglament d’Organització Funcionament i règim jurídic de les entitats
locals, sense que hi hagi hagut denegació expressa i motivada de la no transferència dels
documents s’ha de considerar que la petició via instancia s’ha d’acceptar com acceptada
per silenci administratiu” i sol·licita: “Que se’ns faciliti la documentació sol·licitada en la
instancia amb número de registre 2022- E-RC-65 doncs la sol·licitud queda acceptada per
silenci administratiu. Altressí.- En el cas de que no se’ns faciliti la documentació que es
realitzi certificat conforme s’observa silenci administratiu i no se’ns facilita la documentació
sol·licitada”.
4. La Reclamació presentada el 10 de febrer de 2022 indica que no hauria rebut resposta de
la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada davant de l’Ajuntament i
argumenta la seva reclamació en base a la condició de càrrec electe que ostenta.
5. El 14 de febrer la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calders i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 14 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 25 de febrer de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Calders en el qual
assenyala que dona accés de la informació sol·licitada a la persona reclamant el 22 de
febrer de 2022 i així ho acredita.
8. El 28 de febrer de 2022 la GAIP notifica l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant i
li indica que “la informació aportada per l’Ajuntament i, atès que aquesta informació es
remet a altra informació que hauria estat facilitada a la persona reclamant, li demana que,
si s’escau, concreti la informació sol·licitada que encara no li ha estat lliurada per
l’Ajuntament, amb el ben entès que si no contesta dins del termini dels propers cinc dies la
GAIP entendrà que ha tingut accés a la informació sol·licitada”. Transcorregut aquest
termini no consta que l’electe reclamant hagi formulat al·legacions en contra.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència
1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
La Sentència del Tribunal Suprem núm. 312/2022, del 10 de març, confirma aquesta sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i valida el criteri de la GAIP, establint la doctrina
jurisprudencial següent “el hecho de que en la normativa de régi men local exista una regulación
específica, en el plano sustantivo y procedimental, del derecho de acceso a la información por
parte de los miembros de la Corporación en modo alguno excluye que, con independencia de
que se haga uso, o no, del recurso potestativo de reposición, contra la resolución que deniegue
en todo o en parte el acceso a la información el interesado pueda formular la reclamación que
se regula en el artículo 24 de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la
información pública y buen gobierno (y, en el caso de Cataluña, en los artículos 39 y siguientes
de la ley autonómica 19/2014, de 29 de diciembre)”.
D’acord amb això, les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona
electe local són admissibles a tràmit, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional
primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, la GAIP aplicarà el dret material derivat de la legislació de
règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis,
límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de
garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar -ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 142/2022 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.