Acceso a información pública por parte de electos locales sobre contratos, personal y urbanismo en el Ayuntamiento de Martorell

Resolució de 28 de setembre de 2016, d ’estimació parcial de la Reclamació 142/2016 Administració reclamada: Ajuntament de Martorell. Informació reclamada: Dades sobre les condicions laborals dels treballadors d’empreses contractistes, sobre el cost del compliment d’un conveni amb una associació privada, sobre el salari dels treballadors municipals i altres informacions Resum: La regulació del dret d’accés de l’LTAIPBG no és aplicable als electes locals en allò que pugui resultar més restrictiu del dret d’aquests, però sí ho és en relació amb aquells aspectes que puguin reforçar-lo. El dret d’accés dels electes locals, com el de la ciutadana en general, no té per objecte només documents que constin en expedients administratius, sinó que abasta tota mena d’informacions que l’ens local tingui en el seu poder. Si qualsevol ciutadà pot demanar a l’Administració dades dels seus contractistes directament relacionades amb el contracte subscrit amb aquella, amb més motiu ho han de poder fer els càrrecs electes locals. Les sol·licituds d’accés a informació pública dels regidors s’han de presentar per escrit, llevat que es tracti d’algun dels supòsits enumerats a l’apartat segon de l’article 164 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Contractes. Contractistes. Convenis. Personal. Urbanisme. Informació pública. Deure de confidencialitat. Inadmissió. Ponent: Oriol Mir Puigpelat. Antecedents 1. El 25 de juliol de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 142/ 2016, presentada pel grup municipal de Movem Martorell-Entesa a l’Ajuntament de Martorell contra la desestimació per part d’aquest Ajuntament de set sol·licituds escrites d’informació i d’una presentada de manera verbal. 2. Les sol·licituds que es troben en l’origen de la reclamació van ser presentades per l’esmentat grup municipal entre el 5 d’abril i el 23 de juny de 2016. En elles es demanava el següent: - Sol·licitud amb registre d’entrada 2905, de 5 d’abril de 2016: “Sol·licita: o Informació de la utilitat que es donarà a l’antic edifici de la Creu Roja o Informació de la situació dels arbres de la plaça 11 de setembre, l’arbre 12.000 o Informació [de] si han passat per Can Cases i quines mesures s’han pres d’acord amb el prec que vàrem formular al ple del dia 21/03/2016”. - Sol·licitud amb registre d’entrada 4256, de 2 de maig de 2016: “Sol·licita les següents dades de l’empresa que actualment gestiona el ‘Servei de neteja d’edificis, locals, dependències municipals i escoles públiques de Martorell’ (CLECE) des de la data d’entrada en vigor del contracte, el mes de març de 2009: o Nombre de persones treballadores en els serveis que presten a Martorell o Condicions laborals de les treballadores (jornada, salari brut, tipus i durada dels contractes) o Treballs contractats a empreses de treball temporal o Comptes d’ explotació dels serveis que presten a Martorell”. - Sol·licitud amb registre d’entrada 4258, de 2 de maig de 2016: “ Sol·licita les següents dades de l’empresa que actualment té contractada la ‘Gestió de residus sòlids urbans, neteja i reg de la via pública’ (URBASER) des de la data d’entrada en vigor del contracte, el mes de març de 2009: o Nombre de persones treballadores en els serveis que presten a Martorell o Condicions laborals de les treballadores (jornada, salari brut, tipus i durada del s contractes) o Treballs contractats a empreses de treball temporal o Comptes d’explotació dels serveis que presten a Martorell”. - Sol·licitud amb registre d’entrada 4288, de 3 de maig de 2016: “Sol·licita la següent informació sobre la Fira de Primavera: o Quin ha estat el cost desglossat per activitats i detallat per la naturalesa de la despesa? o Com s’han gestionat la cessió de les barres dels concerts a Ca n’Oliveras? Quin ha estat el criteri per a la seva adjudicació? o Quines incidències [hi va] haver al concert del dissabte 23 d’abril a la Nau 2 de Ca n’Oliveras?”. - Sol·licitud amb registre d’entrada 4289, de 3 de maig de 2016: Formula les preguntes següents sobre els pactes tercer, sisè, setzè, vint-i-dosè i vint-i-tresè d’un conveni subscrit el 31 de juliol de 2014 entre el Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell –un organisme autònom local dependent de l’Ajuntament de Martorell – i l’Associació Centre Cultural i Recreatiu “El Progrés” de Martorell, després d’haver tingut accés al conveni per al seu examen: o “Respecte el pacte tercer: [transcripció del pacte] Quin és l’estat i condicions físiques, jurídiques, urbanístiques de les finques objecte de l’arrendament?” (en aquest pacte el Patronat municipal declara conèixer aquestes condicions, assumeix totes les despeses de conservació, manteniment i reparació i renuncia a tota reclamació pel seu estat, fins i tot en cas de vicis ocults) o “Respecte el pacte sisè: [transcripció del pacte] S’han realitzat aquestes obres, en cas afirmatiu quin ha estat el cost de les mateixes? En cas que encara no s’hagin executat quina és la previsió i el pressupost de les mateixes?” (en aquest pacte el Patronat municipal s’obliga a realitzar una sèrie d’obres a la nova seu que ocuparà l’associació amb què celebra el conveni) o “Respecte el pacte setzè: [transcripció del pacte] Quins imports s’han ingressat per aquest concepte dels anys 2014 i 2015?” (en aquest pacte s’estipula que l’associació abonarà al Patronat municipal un 1 per cent de la facturació anual de l’activitat de bar en concepte de despeses d’energia elèctrica, eliminació de residus i altres serveis necessaris al local) o “Respecte els pactes vint-i-dosè i vint-i-tresè: [transcripció dels pactes] Es poden donar privilegis a la Junta Directiva d’una entitat privada a les activitats que organitza l’Ajuntament o Patronat? Es poden bonificar activitats que organitza l’Ajuntament o Patronat, a sòcies d’ una entitat privada? Entenem que ambdós pactes són discriminatoris respecte de la resta de martorellencs i martorellenques” (en ambdós pactes s’estableixen descomptes i altres avantatges en relació amb les activitats del Patronat municipal per als membres de l’associació amb la qual se celebra el conveni). - Sol·licitud amb registre d’entrada 5008, de 19 de maig de 2016: “Sol·licita la següent informació: o Pre-matriculacions per al curs 2016- 2017 de les línies de P3 a cadascuna de les escoles públiques i concertades de Martorell o Places ofertes per al curs 2016- 2017 en les línies de P3 a cadascuna de les escoles públiques i concertades de Martorell o Les actes de les reunions entre l’ equip de govern i Serveis Territorials i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que va esmentar la regidora [...] en el darrer Ple de m aig”. - Sol·licitud amb registre d’entrada 6713, de 23 de juny de 2016: “Sol·licita [...] Arran de la moció ‘per l’adopció del salari mínim de mil euros’ aprovada al darrer ple ordinari de juny en el qual vàrem fer unes preguntes que no se’ns van respondre, les entrem per registre per tal de tenir [la] següent informació: o Quin termini es marquen per a fer real [...] els acords adoptats en la moció? o Quantes treballadores d’aquest Ajuntament tenen un salari per sota dels 1000 € en una jornada completa? o Quantes treballadores de les que presten serveis externalitzats tenen un salari per sota dels 1000 € en una jornada completa?” . - A la reclamació també s’assenyala que “a més, al municipi de Martorell, l’equip de govern està fent una revisió de Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), hem demanat tenir la informació i els plànols amb els que està treballant l’equip de govern, per a, com a membres del consistori poder fer propostes i tenir accés a la informació, aquesta informació ha estat denegada per l’equip de govern, vulnerant la llei de la transparència i l’accés a la informació del representats de la ciutadania”. Segons l’informe emès pel secretari municipal a petició de la GAIP durant la tramitació de la reclamació (parcialment transcrit a l’antecedent 8 ), aquesta petició d’accés no s’ha presentat mai per escrit, sinó que s’hauria formulat només verbalment, en diverses ocasions, per un altre regidor del mateix grup municipal, raó per la qual “no s’ha tramitat cap expedient sobre el particular”. 3. L’Ajuntament de Martorell denega expressament l’accés a la informació demanada a les set sol·licituds escrites mitjançant dos decrets d’alcaldia diferents. En el Decret d’alcaldia núm. 819/2016, de 23 de juny d e 2016 –notificat al grup municipal reclamant l’1 de juliol–, es denega l’accés a les sis primeres sol·licituds, mentre que la setena és desestimada pel Decret d’alcaldia núm. 925/2016, d’11 de juliol de 2016 . En tots els casos la part dispositiva denega la sol·licitud “perquè no constitueix cap exercici del dret a la informació del s membres de la Corporació”. Ambdós decrets incorporen la motivació més extensa continguda en l’informe emès prèviament pel secretari municipal, on s’afirma el següent: “D’acord amb els preceptes transcrits [l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local –LBRL–, els articles 14 a 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals –ROF–, i l’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya –TRLMRLC–], el dret d’informació dels membres de les corporacions locals abasta tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció; i és un dret que es pot fer efectiu mitjanç ant la consulta dels corresponents expedients o l’obtenció de còpia dels expedients consultats. En tot cas, entenem que el dret d’informació dels regidors no faculta per: o Accedir a informació que no està en poder de la Corporació, sinó de tercers. o Formular preguntes sobre els expedients de la Corporació. o Exigir l’elaboració de nous documents en base a les dades o les informacions que són en poder de la Corporació”. En aplicar aquestes premisses a les sol·licituds formulades, l’informe del secretari (i els decrets d’alcaldia que l’incorporen) conclou(en) que s’han de denegar les sol·licituds 2905, 4288, 4289 i 6713 perquè amb elles “no es tracta de l’exercici del dret a la informació dels regidors de la Corporació, mitjançant l’examen de cap expedient o l’obtenció de còpies, sinó simplement de la formulació de preguntes”; i que s’han de denegar les sol·licituds 4256, 4258, 5008 i 6713 (pel que fa a la darrera de les preguntes) perquè en elles es demana informació que no està en poder de l’Ajuntament, sinó de tercers (els contractistes, en el cas de les sol·licituds 4256, 4258 i 6713, o de l’Administració de la Generalitat –5008– ). L’accés a les actes de reunions que es demana al darrer punt de la sol·licitud 5008 es denega perquè aquestes actes no existeixen (en “no exist[ir] cap norma” que prescrivís la seva elaboració) i, per tant, “no es pot entregar cap document”. 4. En veure desestimades les sol·licituds, i no haver vist tampoc atesa la petició verbal d’accés als documents preparatoris de la revisió del PGOU , el grup municipal presenta la seva reclamació a la GAIP el 25 de juliol de 2016, com s’ha dit. En ella no demana el procediment de mediació que ofereix la GAIP. 5. El 27 de juliol de 2016 la GAIP confirma la recepció de la reclamació a la persona reclamant. 6. El 29 de juliol de 2016 la GAIP sol·licita a la persona reclamant que esmeni una sèrie de deficiències de la reclamació presentada. L’esmena es produeix el 5 d’agost de 2016. Aquest tràmit d’esmena comporta la suspensió del termini de resolució de la reclamació, de conformitat amb l’article 42.5.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC). 7. El 10 d’agost de 2016, la GAIP comunica la presentació de la reclamació a l’Ajuntament de Martorell i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre la reclamació presentada. 8. El 18 d’agost de 2016 la GAIP rep l’expedient i l’informe de l’Ajuntament de Martorell, emès pel seu secretari, on es reiteren els arguments expressats als decrets d’alcaldia per justificar la denegació de les sol·licituds i, a més, s’afirma el següent: - “L’accés dels membres electes a la informació municipal està regulat per la legislació en matèria de règim local […] Per tant, com existeix una normativa específica, que regula de manera prou àmplia i detallada l’accés dels regidors a la informació municipal, entenem que no són d’aplicació els preceptes sobre el dret d’accés a la informació pública continguts en la Llei 19/2014”. - “Les sol·licituds d’informació formulades [...] amb els números de regis tres d’entrada i les dates següents: 2905, 05/04/2016, 4288, 03/05/2016 i 4289, 03/05/2016, interpel·laven el posicionament del govern municipal sobre determinats assumptes o proposaven determinades iniciatives, per la qual cosa en cap cas es poden tractar com a exercici del dret d’accés dels càrrecs electes a informació municipal, ja que els escrits presentats no demanaven accedir a informació elaborada o en poder de l’Administració municipal, sinó que eren el legítim exercici d’altres facultats que la legislació de règim local confereix als membres de la Corporació, com ho són formular preguntes sobre el capteniment municipal o bé plantejar propostes d’actuació” . - “El reclamant no ha presentat, fins al dia d’avui, cap sol·licitud d’accés a la documentació integrant de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell (PGOU), per bé que el regidor del seu grup municipal, senyor […] , en diverses ocasions, verbalment, ha demanat l’entrega dels documents que s’estan elaborant. Per aquest motiu, no s’ha tramitat cap expedient sobre el particular. Cal assenyalar que, com coneix perfectament el reclamant, tota la documentació ja aprovada i elaborada de la revisió del PGOU, (no la que està en fase d’elaboració, lògicament) està publicada tant a la seu electrònica de l’Ajuntament de Martorell –dins de l’epígraf “Urbanisme”­, com al Portal de la Transparència d’aquest Ajuntament – dins de l’apartat 7. Urbanisme, obres públiques i medi ambient, subapartat 7.3. Informació i plans territorials–, de forma que es pot consultar i examinar per qualsevol persona. Actualment, s’està redactant i elaborant tota la documentació escrita i gràfica preceptiva per tal de poder aprovar inicialment la revisió, que no es pot entregar, perquè es tracta d’esborranys i de documents de treball intern sense rellevància o interès públic. En aquest sentit, l’article 29.1.a) de la Llei19/2014 prescriu que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits esmentats ”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i abast de l’aplicació supletòria de l’LTAIPBG al dret d’accés dels electes locals El fet que la reclamació tingui el seu origen en una sol·licitud d’accés a informació d’un grup municipal formulada a l’empara de la normativa de règim local, que no contempla expressament la possibilitat de reclamar davant òrgans de garantia com la GAIP, no impedeix que aquesta sigui competent per conèixer-la. Com aquesta Comissió ha assenyalat en reiterades ocasions (entre d’altres, amb major deteniment, a les seves resolucions relatives a les Reclamacions 4/2016, 22/2016, 23/2016, 28/2016 i 34/2016) , el règim d’accés dels càrrecs electes locals a la informació de l’ens local respectiu constitueix un supòsit de “règim d’accés especial” als efectes de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Com a tal, es regeix per la seva normativa específica (article 77 LBRL , articles 14 a 16 ROF i, a Catalunya, l’article 164 TRLMRLC ) i, supletòriament, per l’LTAIPBG. Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG comporta que els càrrecs electes locals disposin també del mecanisme de reclamació davant la GAIP que aquesta llei reconeix en general a la ciutadania. L’Ajuntament de Martorell no qüestiona en cap moment la competència de la GAIP. Tanmateix, a l’informe emès pel seu secretari durant la tramitació d’aquesta reclamació (antecedent 8) sí es nega l’aplicació supletòria als electes locals dels “preceptes sobre el dret d’accés a la informació pública continguts a [l’LTAIPBG]”. Al respecte s’ha de recordar, com aquesta Comissió ha assenyalat, entre d’altres, a les resolucions esmentades, que la regulació del dret d’accés de l’LTAIPBG no és aplicable als electes locals en allò que pugui resultar més restrictiu del dret d’aquests (com es fa, per cert, al final de l’informe citat, on de forma contradictòria amb l’afirmació acabada de transcriure s’invoca la causa d’inadmissió de l’article 29.1.a LTAIPBG en contra del grup municipal, per denegar l’accés a la documentació preparatòria de la revisió del PGOU), però sí ho és en relació amb aquells aspectes que puguin reforçar-lo. Com s’afirma a la Resolució de 7 de juliol de 2016, d’estimació de la Reclamació 34/2016, “els citats articles 15.c ROF i 164.2.c TRLMRLC exigeixen i garanteixen que el dret d’accés dels càrrecs electes sigui sempre com a mínim tan ampli com el reconegut a la resta de ciutadans, quan disposen que els primers tindran en tot moment accés lliure o directe – sense necessitat de sol·licitud escrita– a la informació que sigui de lliure accés per a la ciutadania, en el que es pot considerar una remissió dinàmica a la legislació de transparència vigent en cada moment. Així ho ha entès també el Tribunal Suprem en una sentència recent relativa al dret d’accés dels parlamentaris valencians a la informació de l’Administració d’aquella comunitat, on efectua una consideració final perfectament extrapolable als càrrecs electes locals: “Ya al margen de las circunstancias propias de este litigio y como consideración de futuro, hay que decir que, tras la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información y buen gobierno, y tras la Ley 2/2015, de 2 de abril, de transparencia, buen gobierno y participación ciudadana de la Comunidad Valenciana, el derecho de los parlamentarios a la información pública no puede sino verse fortalecido. En efecto, a fin de que estén en condiciones adecuadas para hacer frente a la especial responsabilidad que se les ha confiado al elegirlos, habrán de contar con los medios necesarios para ello, los cuales en punto de acceso a la información y a los documentos públicos no solo no podrán ser inferiores a los que tiene ya a su disposición cualquier ciudadano en virtud de esas leyes, sino que deben suponer un plus añadido imprescindible” (FJ 8è de la Sentència de la Sala 3a de 15 de juny de 2015, ECLI:ES:TS:2015:2870)” (FJ 1). Per tant, “[l’LTAIPBG] és d’aplicació supletòria al dret d’accés dels càrrecs electes locals i confereix un conjunt mínim de garanties que no poden ser obviades per les administracions catalanes al resoldre les peticions que aquells els puguin adreçar” (FJ 4). Aquesta aplicació supletòria dels aspectes més favorables de l’LTAIPBG és rellevant per a la resolució d’aquesta reclamació, com es veurà tot seguit . 2. El dret dels càrrecs electes locals d’accés a informació pública i no només a documents continguts en expedients Com s’ha exposat als antecedents 3 i 8, l’Ajuntament denega bona part de les sol·licituds formulades pel grup municipal (2905, 4288, 4289 i 6713 – pel que fa a les dues primeres preguntes d’aquesta– ) al considerar que “el dret d’informació dels regidors no faculta per [...] formular preguntes sobre els expedients de la Corporació [ni] exigir l’elaboració de nous documents en base a les dades o les informacions que són en poder de la Corporació”, i que amb aquelles sol·licituds “no es tracta de l’exercici del dret a la informació dels regidors de la Corporació, mitjançant l’examen de cap expedient o l’obtenció de còpies, sinó simplement de la formulació de preguntes”. Aquest enfocament és manifestament contrari a l’LTAIPBG i a la pròpia regulació específica del dret d’accés dels electes locals continguda a la normativa de règim local. El dret d’accés dels electes locals, com el de la ciutadana en general, no té per objecte només documents que constin en expedients administratius, sinó que abasta tota mena d’informacions que l’ens local tingui en el seu poder. Així es desprèn, en primer lloc, de l’article 164 TRLMRLC, que als seus diversos apartats es refereix en tot moment a l’accés a “informació” i no només a “documents” o “documentació”. N’hi ha prou amb transcriure el seu apartat primer, provinent de l’article 77 LBRL, segons el qual “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l’alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”. La noció àmplia d’informació pública susceptible d’accés per part de la ciutadania (i, per tant, també pels electes locals) és també un dels aspectes importants de la nova regulació general de la transparència continguda a la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) i desenvolupada a Catalunya per l’LTAIPBG. Segons l’article 13 LTAIPBGE , “s’entenen per informació pública els continguts o documents, sigui quin sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions”. I segons l’article 19.1 LTAIPBG, “el dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi”. Això implica, per tant, que els electes locals, com la resta de la ciutadania, poden formular perfectament preguntes sobre informació que es trobi en poder de l’Administració local respectiva, es tigui relacionada o no amb expedients administratius que aquesta hagi tramitat. Els ciutadans (i, per tant, amb més motiu també els electes locals) poden fins i tot demanar informacions l’obtenció de les quals requereixi una certa tasca –no complexa– d’elaboració o reelaboració, com es desprèn, a sensu contrario, de l’article 29.1.b LTAIPBG. La majoria de les preguntes i peticions contingudes a les sol·licituds 2905, 4288, 4289 i 6713 del grup municipal reclamant es refereixen indubtablement a informacions susceptibles de ser demanades en exercici del dret d’accés dels càrrecs electes locals (i de la ciutadania en general), i han de ser ateses en no haver-se invocat ni concórrer cap límit dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que permeti denegar-les totalment o parcial. Es tracta de les següents: - “Informació de la situació dels arbres de la plaça 11 de setembre, l’arbre 12.000”. Tot i que la pregunta és una mica imprecisa, segurament es tracta d’un assumpte debatut al Ple municipal i que l’Administració pot contestar perfectament amb la informació de què disposen els seus serveis tècnics o de manteniment de les zones verdes; en tot cas, si l’Administració no acaba de comprendre el seu sentit ha de demanar-ne la precisió al sol·licitant d’acord amb l’article 28 LTAIPBG abans de desestimar-la. - “Informació [de] si han passat per Can Cases i quines mesures s’han pres d’acord amb el prec que vàrem formular al ple del dia 21/03/2016”. La petició sembla prou precisa en connexió amb l’acta del Ple municipal respectiu. En cas que no s’hagi fet cap actuació en relació amb aquest tema és suficient – des del punt de vista del dret d’accés– amb indicar-ho per escrit a la resposta que en tot cas s’ha de donar. - Les tres preguntes contingudes a la sol·licitud 4288 sobre el cost de la Fira de Primavera (per al municipi, s’entén) , sobre l’adjudicació de les barres dels concerts i sobre les incidències d’un dels concerts durant aquesta Fira. - Les preguntes sobre els pactes tercer, sisè i setzè del conveni a què fa referència la sol·licitud 4289, i que són importants per tal d’avaluar l’impacte real de l’esmentat conveni, que és subscrit amb una entitat privada i del qual es deriven obligacions econòmiques per a un organisme autònom municipal. - La segona de les preguntes de la sol·licitud 6713 (“Quantes treballadores d’aquest Ajuntament tenen un salari per sota dels 1000 € en una jornada completa?”), que és molt precisa i fàcil de respondre pel servei de personal de l’Ajuntament. També ho és la tercera de les preguntes d’aquesta sol·licitud, però s’hi farà referència al fonament jurídic següent perquè l’Ajuntament fonamenta la seva denegació en el fet de referir-se a informació que es troba en poder de tercers. La resta de preguntes i peticions contingudes a les sol·licituds 2905, 4289 i 6713 són, en canvi, alienes al dret d’accés dels càrrecs electes locals (i de la ciutadania en general), ja que no demanen informació que estigui o pugui estar en poder de l’Administració, sinó que formulen consultes jurídiques, preguntes retòriques o relatives a meres intencions futures que encara no han estat concretades. És el cas de: - La sol·licitud d’“informació de la utilitat que es donarà a l’antic edifici de la Creu Roja” (2905) - Les preguntes sobre els pactes vint -i-dosè i vint-i-tresè del conveni a què fa referència la sol·licitud 4289, ja que són preguntes retòriques o, com a molt, consultes jurídiques, excloses expressament del dret d’accés per l’article 29.2 LTAIPBG - Quin termini es marquen per a fer real [...] els acords adoptats en la moció? (6713) Les sol·licituds presentades pel grup reclamant haurien pogut ser inadmeses, com a sol·licituds d’accés a informació, només en aquests darrers casos. La resta, com s’ha dit, haurien d’haver estat estimades i ateses per l’Ajuntament. 3. El dret dels càrrecs electes locals d’accés a informació en poder de contractistes Un segon grup de sol·licituds (les 4256, 4258, 5008 i 6713 – pel que fa a la darrera de les preguntes–) és desestimat per l’Ajuntament amb l’argument que en elles es demana informació que no està en poder d’aquest , sinó de tercers (contractistes municipals, en el cas de les sol·licituds 4256, 4258 i 6713, o de l’Administració de la Generalitat –5008– ). En el cas de la sol·licitud 5008, la desestimació de la petició relativa a les pre- matriculacions i les places ofertes per al curs 2016- 2017 de les línies de P3 a cadascuna de les escoles públiques i concertades de Martorell és procedent si, com afirma l’Ajuntament, no disposa de la informació sol·licitada, que estaria en mans de la Generalitat. Cal precisar, tanmateix, que la desestimació per aquest motiu només és admissible si l’Ajuntament efectivament no disposa de la informació; en el cas que la Generalitat li hagi facilitat amb anterioritat aquesta informació i la tingui en el seu poder, haurà d’atendre la petició i lliurar -la (en no haver límits que puguin oposar-s’hi), per molt que la competència en matèria d’ensenyament sigui de l’Administració de la Generalitat, ja que a Catalunya les administracions “autores” de les diverses informacions no tenen cap exclusivitat en la resolució de les sol·licituds d’accés que hi facin referència, com aquesta Comissió ha assenyalat al Dictamen 3/2016. D’altra banda, en cas que qui disposi de la informació sigui una Administració diferent de la municipal cal practicar la derivació prevista a l’article 30.2 LTAIPBG. La denegació de la petició referent a les actes de les reunions entre l’equip de govern municipal i l’Administració de la Generalitat (darrer punt de la sol·licitud 5008) també estaria justificada si, com afirma l’Ajuntament, no s’ha aixecat acta d’elles. Com aquesta Comissió ha assenyalat en reiterades ocasions, el dret d’accés a informació pública no obliga a generar documents que no s’hagin elaborat en el seu moment (actes de reunions, informes justificatius, etc.), i es pot considerar satisfet amb una resposta escrita que constati fefaentment la seva inexistència. Amb aquesta informació la persona reclamant podrà dur a terme les actuacions que consideri oportunes i que corresponguin en funció de si el document omès era o no preceptiu. En canvi, no resulta justificada la denegació de la informació sobre els contractistes municipals que es demana a les sol·licituds 4256, 4258 i al darrer punt de la 6713. Les dades que allí es demanen (nombre de persones treballadores en els serveis que presten dues empreses contractistes a Martorell –l’empresa encarregada de la gestió de residus sòlids urbans, neteja i reg de la via pública, i l’empresa encarregada de la neteja dels edificis, locals, dependències i escoles públiques municipals–, condicions laborals d’aquestes treballadores – jornada, salari brut, tipus i durada dels contractes–, treballs d’aquestes empreses subcontractats a empreses de treball temporal, comptes d’explotació dels serveis que presten ambdues empreses a Martorell, així com el nombre de treballadores que presten serveis externalitzats a l’Ajuntament que tenen un salari per sota dels 1000 euros en una jornada completa) poden ser considerades “directament relacionades” amb la gestió dels serveis que aquests contractistes duen a terme i cobren a càrrec del municipi i són, per tant, accessibles per part de qualsevol ciutadà en virtut de l’article 3.2 LTAIPBG. Segons aquest precepte, qualsevol ciutadà pot exercir el dret d’accés respecte aquestes dades referides a “activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics”; la sol·licitud d’accés s’ha d’adreçar a l’Administració contractant i el contractista té l’obligació de facilitar -li a aquesta la informació per tal que pugui atendre la sol·licitud del ciutadà. En aquest mateix sentit, l’article 3.5 LTAIPBG disposa que “els contractes del sector públic han d’incloure les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació establertes per aquesta llei, sens perjudici del compliment de les obligacions de transparència”, i l’article 9.1.h LTAIPBG fins i tot inclou entre les obligacions de publicitat activa de les diferents administracions (també de la municipal) la de penjar al portal de transparència respectiu “la relació dels llocs ocupats per personal adscrit pels adjudicataris de contractes signats amb l’Administració que, en virtut del contracte, dugui a terme una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o un establiment públic, i també el règim de dedicació i el règim retributiu d’aquest personal i les tasques que duu a terme”. Si qualsevol ciutadà pot demanar a l’Administració aquestes dades dels seus contractistes, amb més motiu ho han de poder fer els càrrecs electes locals, per tal de poder exercir degudament la seva funció de control i proposta sobre la política d’externalitzacions i de personal del municipi. Cal tenir en compte, a més, que en cap moment s’estan demanant dades personals ni informacions que es puguin veure afectades pels límits al dret d’accés dels regidors continguts a l’article 164.3 TRLMRLC. Resulta procedent, per tant, estimar el dret d’accés del grup municipal reclamant a la informació demanada a les sol·licituds 4256, 4258 i al darrer punt de la 6713. 4. La inadmissió de la part de la reclamació relativa a la documentació preparatòria de la revisió del PGOU La darrera de les informacions a les quals demana accés el grup municipal reclamant és la documentació preparatòria de la revisió del PGOU que estan elaborant en l’actualitat els serveis tècnics municipals (a la reclamació s’afirma que “hem demanat tenir la informació i els plànols amb els que està treballant l’equip de govern” amb motiu de la revisió del PGOU que aquest està vol impulsar). Aquesta Comissió s’ha pronunciat sobre un supòsit similar a la Resolució de 15 de juny de 2016, sobre la Reclamació 21/2016, on va estimar el dret d’un grup municipal a accedir i obtenir còpia de la documentació preparatòria de la revisió del planejament general del municipi (documentació que en aquell cas era més antiga i s’havia encarregat a un contractista), tot sotmetent l’accés al deure de confidencialitat de l’article 164.6 TRLMRLC, per tal d’evitar el risc de moviments especulatius i altres actuacions que poguessin impedir l’assoliment dels objectius del nou pla. Tanmateix, en aquest cas no es pot entrar en el fons d’aquesta part de la reclamació, que s’ha d’inadmetre, perquè com s’afirma a l’informe emès pel secretari municipal i es desprèn de l’expedient, aquesta informació no va ser sol·licitada prèviament per escrit, a diferència de les examinades en els fonaments jurídics anteriors, sinó que ho va ser només de manera verbal per part, a més, d’un altre regidor diferent del que actua com a representant del grup municipal en aquesta reclamació. Segons l’article 164.3 TRLMRLC, les sol·licituds d’accés a informació pública dels regidors s’han de presentar per escrit, llevat que es tracti d’algun dels supòsits enumerats a l’apartat segon del precepte, cap dels quals concorre en aquest cas. El requisit de la presentació per escrit de la sol·licitud no és un mer formalisme, sinó que permet que la petició es concreti amb la precisió necessària i que els serveis municipals la puguin examinar amb el degut rigor i valorar adequadament la concurrència de possibles límits. La sol·licitud escrita, d’altra banda, no està sotmesa a pràcticament cap requisit de forma que pugui dificultar-la i permet tenir constància de la data en què ha estat formulada, als efectes del còmput del termini de resolució, que és molt breu (quatre d ies), del moment de producció del silenci administratiu (que és positiu, com es dirà a continuació) i de la interposició de la reclamació davant aquesta Comissió o de recurs contenciós administratiu. 5. L’estimació per silenci positiu de les sol·licituds d’accés A l’assenyalat als fonaments jurídics anteriors cal afegir, a més, que la denegació expressa del dret d’accés del grup municipal reclamant s’ha produït, en els casos en què procedia estimar la petició escrita formulada, bastant després que la sol·licitud respectiva hagués estat estimada per silenci positiu (article 164.3 TRLMRLC). Segons l’article 43.3 LRJPAC, “en els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només es pot dictar si és confirmatòria”, de manera que els decrets d’alcaldia de 23 de juny i 11 de juliol de 2016, que l’Ajuntament seguia obligat a dictar (article 43.3, en relació amb l’article 42.1 LRJPAC), haurien hagut d’estimar les sol·licituds presentades. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’ aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’ acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’ incompliment. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de setembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 142/2016 i declarar el dret del grup municipal reclamant a que l’Ajuntament de Martorell li lliuri la informació següent: - La relativa als punts segon i tercer de la sol·licitud 2905 - La relativa a la sol·licitud 4256 - La relativa a la sol·licitud 4258 - La relativa a la sol·licitud 4288 - La relativa als pactes tercer, sisè i setzè de la sol·licitud 4289 - La relativa als punts segon i tercer de la sol·licitud 6713 2. Desestimar la pretensió d’accés a la resta de punts continguts a les sol·licituds indicades a l’apartat 1. 3. Inadmetre la Reclamació 142/2016 pel que fa a la pretensió d’accés a la documentació preparatòria de la revisió del PGOU de Martorell. 4. Anul·lar els decrets d’alcaldia de 23 de juny i 11 de juliol de 2016 (núm. 819/2016 i 925/2016, respectivament) en la part que deneguen l’accés a la informació indicada a l’apartat 1. 5. Requerir a l’Ajuntament de Martorell que, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquesta Resolució, lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1. 6. Requerir a l’Ajuntament de Martorell que informi la GAIP sobre el compliment d’aquesta Resolució tan bon punt es produeixi . 7. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 142/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 28 de setembre de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’ acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.