Se solicitó al Consell Comarcal del Segrià copia del convenio de servicios sociales con el Ayuntamiento de Almacelles. El solicitante alegó falta de motivación sobre la no firma del documento. La GAIP desestima la reclamación porque el convenio no ha sido firmado y, por tanto, la información solicitada es inexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso se limita a información elaborada por la Administración o que tenga en su poder, siendo imposible facilitar documentos inexistentes.
2
La desestimación es ajustada a derecho cuando el documento solicitado, en este caso un convenio firmado, no ha sido suscrito y no existe físicamente.
3
El derecho de acceso no ampara la obtención de justificaciones o motivaciones de decisiones administrativas si estas no existen de forma documentada y preexistente a la solicitud.
4
La Administración no está obligada a exponer las razones por las cuales posee o no un determinado documento basándose en la normativa de transparencia.
Texto completo
Resolució 124/2018, d’1 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 140/2018
Administració reclamada: Consell Comarcal del Segrià.
Informació reclamada: Còpia compulsada del conveni entre el Consell Comarcal i
l'Ajuntament d'Almacelles per a la prestació dels serveis socials.
Sentit de la Resolució: Desestimació.
Resum: El dret d’accés a la informació pública té per objecte precisament informació
pública, que segons l’article 2.b LTAIPBG és la que ha estat elaborada per l’Administració o
aquesta té a les seves mans com a conseqüència de la seva activitat; si es demana un
conveni signat i aquest conveni en realitat no ha estat signat, el document demanat no
existeix, de manera que és impossible de facilitar; en aquestes circumstàncies, seria
ajustada a dret la desestimació de la sol·licitud feta pel Consell Comarcal. El dret d’accés no
empara l’obtenció de justificacions o motivacions de decisions administratives, si aquestes
motivacions o justificacions no existeixen documentadament de manera preexistent a la
sol·licitud d’informació; el que no es pot pretendre en base a l’LTAIPBG és que
l’Administració hagi d’exposar les raons per les quals té o no té un determinat document.
Paraules clau: Consell Comarcal. Serveis socials. Conveni. Reclamació contra silenci.
Informació inexistent. Informació preexistent. Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 3 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 140/2018, presentada contra el
Consell Comarcal del Segrià, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament
de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de setembre de 2017 la persona reclamant, després d'identificar-se com
funcionària del Consell Comarcal, d'exposar l'aprovació del Conveni entre el Consell
Comarcal i els ajuntaments de la Comarca per a la prestació dels serveis socials i
d'invocar l'LTAIPBG, sol·licita a la Presidència del Consell Comarcal del Segrià "còpia
compulsada del conveni signat pel Consell Comarcal del Segrià i l'Ajuntament
d'Almacelles, per a la prestació dels serveis socials".
3. La Reclamació presentada el 3 de maig de 2018 indica que la sol·licitud anterior encara
no ha rebut resposta.
4. El 9 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal del Segrià i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants
per resoldre la Reclamació.
5. El 25 de maig de 2018 la GAIP rep l’informe del Consell Comarcal, que inclou el Decret
de Presidència número 227/2018, de 22 de maig de 2018, que resol diverses
sol·licituds d’informació pública formulades per la mateixa persona reclamant i que, en
relació amb la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació, resol
desestimar-la, al·legant que el conveni sol·licitat és pendent de signatura.
6. A la vista de l’informe del Consell Comarcal, el 29 de maig de 2018 la persona
reclamant manifesta a la GAIP el seu desacord amb la resposta donada en relació amb
aquesta Reclamació, tot formulant les següent consideracions: “No justifica ni
especifica el motiu pel qual no han fet efectiva la signatura del conveni amb
l’Ajuntament d’Almacelles, tot i ser d’obligat compliment. En el cas de no tenir
actualment cap conveni signat per la prestació dels serveis socials a l’Ajuntament
d’Almacelles, en quines condicions s’està oferint aquest servei?. Consulto a la GAIP si
cal presentar una nova sol·licitud al Consell Comarcal del Segrià, amb aquests temes
exposats”.
Fonaments jurídics
1. Inexistència de la informació sol·licitada
Els antecedents posen de manifest que, segons l’informe aportat a aquest procediment per
part del Consell Comarcal, la informació sol·licitada no existiria, perquè es demana còpia del
conveni signat amb l’Ajuntament d’Almacelles, per a la prestació dels serveis socials, i
aquest conveni estaria pendent de signatura, i per aquest motiu el Consell Comarcal hauria
desestimat la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació.
El dret d’accés a la informació pública té per objecte precisament informació pública, que
segons l’article 2.b LTAIPBG és la que ha estat elaborada per l’Administració o aquesta té a
les seves mans com a conseqüència de la seva activitat. Si es demana un conveni signat i
aquest conveni en realitat no ha estat signat, el document demanat no existeix, de manera
que és impossible de facilitar. En aquestes circumstàncies, seria ajustada a dret la
desestimació de la sol·licitud feta pel Consell Comarcal.
Davant d’aquesta resposta la persona reclamant planteja diverses qüestions. En primer lloc,
es queixa per la manca de justificació o motivació de la manca de signatura d’un conveni
que considera d’obligat compliment. El dret d’accés no empara l’obtenció de justificacions o
motivacions de decisions administratives, si aquestes motivacions o justificacions no
existeixen documentadament de manera preexistent a la sol·licitud d’informació; el que no
es pot pretendre en base a l’LTAIPBG és que l’Administració hagi d’exposar les raons per
les quals té o no té un determinat document.
En segon lloc, demana les condicions en què es prestaria el servei si no s’ha signat el
conveni. Tot i que aquesta qüestió pot ser molt pertinent, està clar que queda al marge del
dret d’accés a la informació pública i de les competències de la GAIP, que es limiten a
garantir l’accés a la informació en poder de l’Administració, sense que li correspongui
pronunciar-se sobre la legalitat de determinades situacions administratives.
Finalment, i en relació amb la seva consulta sobre si cal presentar una nova sol·licitud, no
sembla que res objecti el seu dret a fer-ho, procurant en tot cas demanar informació pública
en els termes en els que aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG.
En definitiva, i atès que, com s’ha dit, la desestimació del Consell Comarcal és ajustada a
dret, procedeix desestimar també aquesta Reclamació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades
personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió d’1 de juny de 2018, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 140/2018 perquè la resolució del Consell Comarcal
reclamada és ajustada a dret.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 140/2018 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 1 de juny de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.