Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras la entrega de documentación de un expediente de la Inspección de Trabajo

Resolució 275/2022, de 31 de març Número d’expedient de la Reclamació: 139/2022 Administració reclamada: Departament d’Empresa i Treball. Inspecció de Treball Informació reclamada: Expedient derivat d’una denúncia a la Inspecció de Treball Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: La reclamació es presenta contra una estimació parcial de l’expedient, concretant l’objecte de la desestimació com a les dades personals, que s’haurien omès. La persona reclamant no fonamenta la seva reclamació en l’omissió de les dades personals, que no qüestiona, sinó en la manca de lliurament d’altra informació que pensa que l’expedient ha de contenir i que relaciona en l’escrit de reclamació. Per tant, l’objecte de la reclamació es centra en aquesta altra informació inclosa a l’expedient, sense que l’accés a les dades personals prèviament omeses de l’accés sigui una qüestió litigiosa entre les parts sobre la què aquesta Resolució s’hagi de pronunciar. La persona reclamant no ha informat a la GAIP de la recepció d’aquesta informació de la Inspecció de Treball, tal i com li havia estat sol·licitat per la GAIP en l’admissió a tràmit de la seva reclamació, i per això la GAIP li ha fet trasllat d’aquest informe i de la documentació adjuntada amb data 14 de març, emplaçant-la a formular-hi al·legacions dins del termini de deu dies, però transcorregut aquest termini, la persona reclamant no ha fet cap al·legació en contra de la seva veracitat ni de considerar-se’n satisfeta, i per tant, cal considerar perdut l’objecte d’aquest procediment i finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Generalitat. Inspecció de treball. Expedient. Reclamació contra lliurament parcial. Informació existent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 139/2022 presentada per contra el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de gener de 2022 la persona reclamant presenta una instància que exposa que: “La ITC va instruir un expedient d'inspecció amb el número 8/0027867/20 en referència al compliment de les normes d'ordre social en l'àmbit de l'elaboració del Pla d'Igualtat de la Universitat de Barcelona”. I sol·licita: “el trasllat de tota la documentació considerada com a informació pública generada a partir de l'expedient ITC 8/0027867/20. Entenc, i us demano, que dintre d'aquesta informació pública s'inclouran tots els documents i fonts d'informació que s'hagin fet servir, els informes emesos pels inspectors actuants i la resolució que finalitza el procediment”. 3. La Reclamació, presentada el 9 de febrer de 2022, fa constar, com a motiu de la reclamació, que hauria rebut informació de forma parcial: “La ITC m'ha donat accés parcial i només m'ha traslladat l'informe emès per la inspectora actuant. No m'ha traslladat els següents documents que, com a mínim, han de formar part de la informació pública. - Resolució d'iniciadora de l'expedient - Informació i documentació incorporada a l'expedient - Informació i documentació estudiada a l'expedient - Resolució finalitzadora de l'expedient. Tampoc ha fonamentat el punt 1 de la resolució d'accés parcial a la informació. No sé de quants documents consta l'expedient ni quins m'han estat negats. Tinc per cert que jo he adjuntat documentació a l'expedient de la qual la ITC no m'informa i em denega l'accés”. 4. El 14 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Empresa i Treball i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 23 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Així mateix, li demana que en el termini de deu dies aporti la resolució de la sol·licitud d’accés a la informació pública a fi de millora la documentació aportada en el procediment i de conformitat amb l’article 68.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 6. El 4 de març de 2022 el Departament d’Empres i Treball comunica a la GAIP l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic relaciona els antecedents del cas i la resolució d’estimació parcial del 31 de gener de 2022, dictada per la Directora General de la Inspecció de Treball de Catalunya, que estima subministrar la documentació sol·licitada llevat de les dades de caràcter personal, i després d’invocar el marc legal aplicable, fa constar el següent: Pel que fa a la documentació de l’expedient, a més de la denúncia i la documentació que acompanya la persona denunciant, només hi consta l’informe adreçat a la denunciant que es va facilitar al persona reclamant en resposta a la seva petició d’accés a la informació pública, com s’ha dit en l’exposició de fets d’aquest mateix informe, en el qual consta la normativa consultada per la inspectora actuant per informar de les actuacions inspectores. Aquesta normativa és pública i es pot consultar de manera física i a través de qualsevol mitjà electrònic. No hi ha, per tant, altra documentació que l’aportada, a banda de la que va acompanyar la pròpia persona denunciant, i les fonts d’informació que demana la persona reclamant en els diferents procediments només podrien entrar, en el seu cas, en el concepte de consulta jurídica o nota o resum o document de treball intern, excloses del dret a la informació pública. Com a consideració addicional, s’ha de manifestar que el motiu pel qual la Direcció General de la Inspecció de Treball no va aportar expressament els documents que acompanyaven la denúncia va ser perquè la presentació de la reclamació descrita a l’apartat d’antecedents de fet d’aquest informa posava de manifest el ple coneixement que tenia la persona reclamant tant de la denúncia com de l’informe elaborat per a la persona denunciant. En data 4 de març de 2022, s’ha tramès un escrit explicatiu a la persona reclamant tot adjuntant la documentació addicional esmentada (document annex 6). Finalment, es posa de manifest que no hi ha tercers afectats”. 7. El 14 de març de 2022 la GAIP trasllada aquest informe i al documentació que l’acompanya a la persona reclamant, i l’emplaça a formular al·legacions dins del termini de deu dies. A data d’aquesta resolució, la persona reclamant no ha presentat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBGT (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua d’objecte de la reclamació La reclamació es presenta contra una estimació parcial de l’expedient, concretant l’objecte de la desestimació com a les dades personals, que s’haurien omès. La persona reclamant no fonamenta la seva reclamació en l’omissió de les dades personals, que no qüestiona, sinó en la manca de lliurament d’altra informació que pensa que l’expedient ha de contenir i que relaciona en l’escrit de reclamació. Per tant, l’objecte de la reclamació es centra en aquesta altra informació inclosa a l’expedient, sense que l’accés a les dades personals prèviament omeses de l’accés sigui una qüestió litigiosa entre les parts sobre la què aquesta Resolució s’hagi de pronunciar. La persona reclamant demana la documentació derivada d’una denúncia i que pensa que hauria de constar a l’expedient (resolucions d’iniciació i finalització del procediment, la documentació aportada amb la denúncia, altres informes...), però la Inspecció ha informat que no s’ha generat altra documentació que l’informe que ja li va ser lliurat prèviament a la reclamació, i que l’expedient està integrat únicament per aquell informe ja lliurat, i per la denúncia i la documentació que s’hi acompanyava, que aleshores no se li va remetre en la creença que era informació de la què ja en disposava per haver estat citada, però que a la vista de la reclamació li ha estat lliurada en el marc d’aquest procediment, amb data 4 de març de 2022, juntament amb aquestes explicacions. La persona reclamant no ha informat a la GAIP de la recepció d’aquesta informació de la Inspecció de Treball, tal i com li havia estat sol·licitat per la GAIP en l’admissió a tràmit de la seva reclamació, i per això la GAIP li ha fet trasllat d’aquest informe i de la documentació adjuntada amb data 14 de març, emplaçant-la a formular-hi al·legacions dins del termini de deu dies, però transcorregut aquest termini, la persona reclamant no ha fet cap al·legació en contra de la seva veracitat ni de considerar-se’n satisfeta, i per tant, cal considerar perdut l’objecte d’aquest procediment i finalitzar-lo per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 139/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.