Solicitud de precio máximo legal de alquiler de vivienda protegida y procedimiento de cálculo de sobreprecio

Resolució 288/2020, de 18 de juny Número d’expedient de la reclamació: 139/2020 Administració reclamada: Agència de l’Habitatge de Catalunya Informació reclamada: Preu màxim de lloguer d’un habitatge i procediment seguit per determinar un sobrepreu. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació solꞏlicitada (preus màxims legals de lloguer d’un habitatge protegit i sobrepreu pagat per la persona reclamant segons hauria determinat un procediment administratiu) es pot qualificar d’informació pública, perquè és molt probable que es trobi en poder de l’AHC. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi, ja que, atesa la naturalesa de la informació demanada (merament numèrica i sense cap dada que afecti drets o interessos de terceres persones), no és versemblant que hi concorrin límits que puguin justificar la denegació de la seva solꞏlicitud. En tot cas, l’Administració no n’ha invocat cap, de límit al dret d’accés, ni cap causa d’inadmissibilitat de la solꞏlicitud. Paraules clau: Entitats de la Generalitat. Persona interessada. Reclamació contra silenci. Manca de colꞏlaboració de l’Administració. Habitatge. Preus de lloguer. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 139/2020, presentada contra l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de setembre de 2019 la persona reclamant s’adreça a l’AHC, exposa diverses consideracions en relació amb el sobrepreu que hauria estat pagant pel lloguer d’un habitatge protegit (que l’AHC en un procediment anterior hauria fixat en 2856,35 € i solꞏlicita: 1. El preu màxim legal al qual es podria llogar l’habitatge protegit situat al carrer Penedès número xxxx de Sant Andreu de la Barca, propietat de xxxx. En concret, volem saber el valor màxim legal dels anys 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019, ja que som part interessada per haver estat tots aquests anys de lloguer en aquest habitatge, tenim un interès legítim. 2. Explicació del procediment per calcular la quantitat de 2856,35 € de sobrepreus pagats per nosaltres durant el temps que hem estat en aquest habitatge de lloguer (des de l’1 de maig de 2013 fins el 31 de juliol de 2019). 3. La Reclamació rebuda per la GAIP el 17 de febrer de 2020 explica que l’AHC hauria obert un expedient sancionador contra els propietaris de l’habitatge de protecció oficial pel qual haurien cobrat un preu excessiu a la persona reclamant, que l’AHC xifra en la quantitat indicada de 2856,35 €, però sense explicar els motius i el reclamant la considera insuficient. També indica que l’AHC no hauria contestat la solꞏlicitud d’informació. 4. El 19 de febrer de 2020 la GAIP demana a la persona reclamant la millora de la Reclamació, als efectes de complimentar i signar el formulari de la GAIP, la qual cosa fa la persona reclamant el mateix dia. 5. El 20 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’AHC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Tot i que ha vençut a bastament el termini donat, inclòs el període de suspensió de procediments decretat amb motiu de la Covid19 i que la GAIP ha reiterat aquesta petició de documentació, l’AHC no ha prestat aquesta colꞏlaboració requerida per la Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de colꞏlaboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’AHC no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat solꞏlicitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li solꞏlicita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació solꞏlicitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de colꞏlaboració de l’Agència amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació solꞏlicitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la ma nca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes solꞏlicitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Dret d’accés a la informació solꞏlicitada La informació solꞏlicitada (preus màxims legals de lloguer d’un habitatge protegit i sobrepreu pagat per la persona reclamant segons hauria determinat un procediment administratiu) es pot qualificar d’informació pública, sempre que estigui en poder de l’AHC, cosa que sembla altament probable. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi, ja que, atesa la naturalesa de la informació demanada (merament numèrica i sense cap dada que afecti drets o interessos de terceres persones), no és versemblant que hi concorrin límits que puguin justificar la denegació de la seva solꞏlicitud. En tot cas, l’Administració no n’ha invocat cap, de límit al dret d’accés, ni cap causa d’inadmissibilitat de la solꞏlicitud. A més, el dret d’accés declarat s’ha de considerar reforçat en una eventual ponderació amb altres drets o interessos perquè la persona reclamant demana la informació concernida per a la defensa dels seus drets com a llogater, que haurien estat perjudicats pel sobrepreu que hauria patit. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juny de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 139/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació solꞏlicitada indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’AHC que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’AHC a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 139/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot solꞏlicitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta solꞏlicitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació solꞏlicitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li solꞏlicitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.