El sindicato CCOO solicitó al Ayuntamiento de Rubí la certificación del cumplimiento de objetivos de estabilidad presupuestaria, deuda y despesa de 2018. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la información, condicionada a que el documento sea preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP determina que el Ayuntamiento de Rubí incumplió su deber de colaboración al no responder a los requerimientos de información ni aportar el expediente administrativo.
2
El derecho de acceso a la información pública se proyecta únicamente sobre información preexistente y no obliga a la Administración a elaborar informes o certificaciones que supongan un análisis previo.
3
Al no haberse invocado ni apreciado límites legales que restrinjan el acceso, la información solicitada debe considerarse pública al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
4
La estimación de la solicitud queda condicionada a la preexistencia del documento, ya que el derecho de acceso no ampara la pretensión de que la Administración elabore la certificación de nuevo.
Texto completo
Resolució 292/2019, de 16 de maig
Número d’expedient de la reclamació: 139/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Document que certifica que l’Ajuntament ha complert amb els objectius d’estabilitat
pressupostària, deute i despesa per l’any 2018.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: L’Ajuntament de Rubí no ha atès el requeriment de la GAIP d’aportar-li l’expedient de la sol·licitud
d’accés ni la informació relacionada amb el seu posicionament jurídic en relació amb la sol·licitud i els motius
en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article
33.4 RGAIP, la qual cosa no impedeix que, a l’empara de l’article 33.6 RGAIP, aquesta Comissió continuï
amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a
l’Administració, que queda igualment vinculada i obligada pel sentit i els termes d’aquesta Resolució. El dret
d’accés es projecta sobre la informació preexistent, sense que empari que l’Administració justifiqui actuacions,
elabori informes, faci valoracions o emeti certificacions que suposin una anàlisi prèvia, si no és que ja les
havia elaborat abans.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat.
Pressupostos. Deute. Certificacions. Reclamació contra silenci. Deure
de col·laboració. Informació preexistent.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 13 de març de 2019 té entrada a la GAIP la Reclamació 139/2019, formulada contra l’Ajuntament de
Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant actua en
representació del sindicat CCOO i declina seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)
i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 2 de gener de 2019 el sindicat reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Rubí el document que certifica
que l’Ajuntament ha complert amb els objectius d’estabilitat pr essupostària, deute i despesa per l’any
2018. L’Ajuntament de Rubí no ha atès aquesta sol·licitud.
3. El 18 de març de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la
seva reclamació, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se seguiran,
així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer-ne el seguiment.
4. En la mateixa data, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li demana que, dins d’un
termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme
en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti l’ expedient
complet.
5. A data de la present Resolució, la GAIP no ha rebut cap tipus d’informació de l’Ajuntament de Rubí.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de
vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article
29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la
GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan
aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta
llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o
de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el
que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP) i,
per tant, és admissibles a tràmit.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’Ajuntament de Rubí no ha atès els requeriments de la GAIP d’aportar-li l’expedient de la sol·licitud d’accés
que porta causa d’aquesta reclamació, ni la informació relacionada amb el seu posicionament jurídic en relació
amb la sol·licitud o els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració
amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les Administracions reclamades han
d’aportar dins del termini de quinze dies còpia completa i ordenada dels expedients, un informe sobre les
reclamacions i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució dels procediments
de reclamació.
L’article 33.7 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les
responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”.
D’acord amb l’exposat, i considerant que la resolució de la GAIP ha de recaure dins del termini de dos mesos
des de la presentació de la reclamació (article 45 RGAIP), s’ha continuat amb el procediment sense comptar
amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que quedarà tanmateix
vinculada i obligada pel sentit i pels termes d’aquesta Resolució.
3. Sobre l’objecte de la Reclamació
El sindicat reclama obtenir un document que certifiqui que l’Ajuntament ha complert amb els objectius
d’estabilitat pressupostària, deute i despesa per l’any 2018.
No s’han invocat ni s’aprecien límits que puguin restringir el dret d’accés sobre aquesta informació, que, si
existeix, en ser elaborada per l’Administració en exercici de les seves funcions, s’ha de considerar informació
pública (article 2.b LTAIPBG) sobre la què es projecta el dret d’accés (article 18 LTAIPBG):
Ara bé, cal tenir en compte que el dret d’accés es projecta sobre la informació preexistent, sense que empari
que l’Administració justifiqui actuacions, elabori informes, faci valoracions o emeti certificacions que suposin
una anàlisi prèvia, si no és que ja les havia elaborat abans.
Es desconeix, perquè el sindicat no ho precisa i l’Ajuntament no ho informa, si es tracta d’un document
preexistent, o si el que es demana és que l’Ajuntament elabori de nou i arran de la petició una certificació en
el sentit indicat. Això és rellevant ja que, si aquesta certificació sobre l’acompliment dels objectius d’estabilitat
pressupostària, deute i despesa per l’any 2018 consta emesa prèviament a la sol·licitud (per exemple, perquè
s’ha elaborat i presentat davant d’una altra instància administrativa), el sindicat té dret a obtenir-ne una còpia.
Si, contràriament, l’Ajuntament no ha emès prèviament aquesta certificació, el procediment d’accés a
informació pública no empararia la pretensió que l’Administració l’elaborés de nou, sens perjudici que pugui
ser informació d’interès per al sindicat i que la pugui obtenir en el marc de les seves relacions amb
l’Administració.
Així doncs, s’estima la reclamació i es declara el dret del sindicat a obtenir còpia de la certificació sol·licitada,
o de les certificacions, si són vàries, però condicionat a la seva preexistència.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre
la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer
seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP
i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompli ment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar
aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig
de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 139/2019 i declarar el dret del sindicat reclamant a obtenir còpia del document
que certifica que l’Ajuntament ha complert amb els objectius d’estabilitat pressupostàr ia, deute i despesa
per l’any 2018, sigui un o diversos, condicionat a la seva preexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de Rubí que lliuri al sindicat reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins
del termini màxim de deu dies, o a què, en el mateix termini, li faci avinent que no ha emès aquesta
certificació abans de la sol·licitud.
3. Requerir a l’Ajuntament de Rubí a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució
d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de
quinze dies.
4. Convidar al sindicat reclamant a informar la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu
del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 139/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma
precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos
des que la persona afectada ha reclamat formalment i directamen t a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.