Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información y fotografías sobre la retirada de un vehículo y la posición del interesado durante una incidencia vial. El Ayuntamiento alegó que se trataba de quejas y no de solicitudes formales. La GAIP estima la reclamación, determinando que el derecho de acceso es válido independientemente del medio o formulario utilizado.
Puntos clave de la argumentación
1
Las solicitudes de acceso a la información pública pueden presentarse por cualquier medio que permita acreditar la identidad del solicitante y la información precisa, sin necesidad de utilizar formularios específicos.
2
La existencia de un formulario oficial no impide que una solicitud sea admitida si se presenta a través de otros canales, como quejas, instancias o alegaciones.
3
Cuando una solicitud de información se inserta en un texto con otras pretensiones, la petición de acceso debe tramitarse de forma separada según la LTAIPBG.
4
El plazo de reclamación ante la GAIP permanece abierto si las respuestas municipales no incluyen la indicación expresa sobre la posibilidad de interponer dicha reclamación.
5
La información sobre la ubicación de vehículos y la intervención de grúas en la vía pública constituye información pública accesible, salvo que se invoquen límites legales específicos.
Texto completo
Resolució 260/2021, de 12 de març
Número d'expedient de la Reclamació: 138/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Fotos i altres proves sobre la retirada d’un cotxe de la via pública.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Les sol·licituds d'informació pública poden presentar-se “per qualsevol mitjà”. L'informe
municipal justifica la seva manca de tramitació de la sol·licitud de què deriva aquest
procediment en el fet que no s'hauria presentat formalment com a sol·licitud d'informació
pública, sinó com a queixa. En realitat, s'ha presentat com a queixa, com a sol·licitud, com a
instància i en un document d'al·legacions. És recomanable que les administracions posin a
disposició de la ciutadania formularis per facilitar la presentació de les seves sol·licituds; però
l'existència d'un formulari específic per presentar una determinada sol·licitud (d'accés a la
informació pública, en aquest cas) no impedeix que qualsevol persona pugui presentar-la
igualment fent cas omís del formulari, ja sigui perquè prefereix fer-ho d'una altra manera, o
perquè desconeix l'existència del formulari específic. Per tant, si el vehicle utilitzat per presentar
la sol·licitud no és el del formulari això no és motiu per inadmetre-la.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Circulació de vehicles. Sancions. Medi de
presentació de les sol·licituds. Requisits de les sol·licituds.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 3 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 138/2021, presentada contra
l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació
previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de març de 2020 i sense que consti la destinació, ni el remitent, ni cap registre, pel
que sembla la persona reclamant hauria demanat contacte amb l'Alcaldessa de Barcelona
per queixar-se del tracte, al seu parer injust, que hauria rebut de part de la Guàrdia Urbana
i de les denúncies posades pels agents arran d'un aldarull a la via pública amb un altre
conductor. Demana de veure les fotografies.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
3. El 3 d'abril de 2020 l'Ajuntament contesta amb les dades de recepció de la sol·licitud
anterior de contacte amb l'Alcaldessa.
4. El 23 d'abril de 2020 un Subinspector en Cap de la Guàrdia Urbana dona resposta a
l'escrit indicat per l'antecedent 2. Argumenta la forma d’actuar, al seu judici justificada i
correcta, de la Guàrdia Urbana i recomana el procediment administratiu si no està d'acord
amb les denúncies. El 4 de juny de 2020 l'Ajuntament reitera semblant resposta davant
d'una altra queixa de la persona reclamant.
5. En una data no determinada i sense que consti la destinació, ni el remitent, ni cap registre,
pel que sembla la persona reclamant hauria presentat la següent sol·licitud a l'Ajuntament
de Barcelona: “El dia 04.03.2020, sent jo en l'encreuament de carrers marina/Rosselló de
Barcelona, sense ocupar ni conduint cap dels cotxes B-3164- TT i 0099CZN, vaig ser
denunciat simultàniament per dos agents de l'Ajuntament de Barcelona, i per ambdós
cotxes. Perquè es pugui comprendre adjunt còpies de les denúncies. En relació amb el
cotxe B-3164-TT, segons el denunciant, la denúncia va ser per: “No obeir els senyals i/o
les ordres d'un agent que regula la circulació”. Que va ser una falsedat. Per la qual cosa
vaig sol·licitar explicacions a l'Alcaldessa. El dia 23.04.2020, vaig rebre la següent
explicació: “li van requerir a vostè i a l'altre conductor perquè restablissin la circulació
bloquejada per ambdós vehicles. Mentre que aquest últim ho va fer de manera immediata
vostè es nega i en ser de nou requerit es torna a negar. Per la qual cosa se li va denunciar
per la seva actitud.” Reclamat a l'Ajuntament perquè digués on estava jo quan vaig
desobeir, on estava el cotxe obstruint, quines fotografies es van fer, quina grua o pel mig
va ser utilitzat/da per desplaçar el cotxe, d'on a on el va portar per restituir la circulació, el
dia 04.06.2020, va respondre amb la mateixa resposta, que ja m'havien respost, i es
ratificaven en tot l'anterior. (…) Per tot això, reclama a l'ajuntament: - On estava jo, quan
vaig desobeir. - Que cotxe ocupava jo. - On era el cotxe B-3164-TT - D'on va ser retirat. - I
on va ser desplaçat. - Qui el va retirar. Quina grua va intervenir - Quines fotografies es van
fer.
6. El 30 de maig de 2020 des de l'adreça electrònica [email protected]
es fa
acusament de recepció (codi 1875 NVY) d'una queixa que manifesta el següent: “avui,
30.05.2020, accedeixo a la resolució a la meva queixa 4614cld- 02-02, de data 23.4.20. per
les mentides del qual li torno a presentar queixa. Reitero: on estava el cotxe b- 3164- tt,
quan obstruïa, i que per això va ser denunciat? on estava jo, el conductor denunciat, quan
el cotxe obstruïa? on era el cotxe contrari, i el seu conductor? on era exactament el cotxe
0099czn, pel qual també vaig ser denunciat? jo vaig ser denunciat per dos cotxes
simultàniament?
7. El 15 de juny de 2020 la persona reclamant presenta per correu administratiu a l'Institut
Municipal d'Hisenda “al·legacions” (en realitat un recurs) partint de les quals reclama, entre
altres objectes que no tenen contingut informatiu, el següent: “Fotografies de (1) i (2). Lloc
exacte de tots els cotxes. Lloc exacte de la meva persona. I amb quin mitjà va ser
traslladat el cotxe B-3164-TT, per restablir la circulació. I a on. Confirmació que no van
cridar a la grua. Manifestació explicita que no van informar altrament. Manifestació
explicita que no van actuar servicials ni mediadors. Manifestació explicita que no van
defensar aquesta part agredida”.
8. El 28 de desembre de 2020 la persona reclamant entra una instància al registre municipal
amb què exposa els fets dels que deriven les actuacions esmentades pels antecedents
anteriors i demana el següent: “Es demanen explicacions: Com va ser retirat el cotxe B-
3164-TT, per eliminar l'obstrucció, qui el va retirar? On em trobava jo quan aquest cotxe
obstruïa? On estava aquest cotxe B -3164- TT obstruint? Què va fer l'ajuntament amb les
meves al·legacions respecte al cotxe 0099CZN? On estava jo quan per aquest cotxe vaig
ser denunciat? Tenir l'ITV fins al febrer de 2020, en data 4.3.20, constituïa una falta i, a
més, greu? En data 29.2.20, hauria estat apreciat una falta? Si, com els agents van
informar al Sr. [... ] van estar amables i col·laboradors, les dues denúncies contra la meva
persona (una de falsa i una altra d'abusiva) no són una prova altrament, això és, d'abús de
poder administratiu usualment incontestable amb alguna probabilitat d'èxit?
9. El 12 de gener de 2021 l'adreça electrònica [email protected]
informa la
persona reclamant de la recepció d'una instància presentada correctament el passat 5 de
gener amb el número de registre 2021-0005353- 1.
10. La Reclamació presentada el 3 de febrer de 2021 assenyala com a informació sol·licitada
“la meva posició, i del cotxe denunciat per obstruir la circulació i desobeir, fotografies,
mitjans per retirar-lo en haver-me negat” i indica no haver rebut la informació sol·licitada.
11. El 9 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
12. El 9 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual
porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
13. El 24 de febrer de 2021 la GAIP rep l'informe municipal i còpia de l'expedient de la
sol·licitud, remesos per l'Ajuntament. L'informe municipal al·lega que en cap moment no ha
tramitat les iniciatives de la persona reclamant com a sol·licituds d'informació pública
perquè no havia utilitzat els canals pertinents, sinó com a queixes, perquè considera que
així es dedueix del seu contingut i perquè es van presentar a una bústia per a queixes i
suggeriments. Així mateix, argumenta que la Reclamació és extemporània perquè, tal com
reconeix la persona reclamant en un dels seus escrits, va rebre la resposta municipal que
considera insatisfactòria el 29 d'abril de 2020 i no presenta la Reclamació fins al 3 de
febrer de 2021, quan l'hauria d'haver presentat en el termini d'un mes. Argumenta així
mateix que materialment no demana informació pública. L'Ajuntament adjunta a tall
d'expedient un document en blanc, per posar de manifest que el tipus de comunicacions
mantingudes amb la persona reclamant no donaria cap peu a l'obertura de procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre l'admissibilitat de la Reclamació
L'informe municipal argumenta el caràcter extemporani, i la consegüent inadmissibilitat, de la
Reclamació sobre la base de l'article 42.1 LTAIPBG, que assenyala que les reclamacions a la
GAIP s'han d'interposar en el termini d'un mes des de la notificació de la resolució impugnada.
Aquesta causa d'inadmissibilitat ha de ser descartada, en consideració a les consideracions
següents. En primer lloc, els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha
vingut demanant resposta reiteradament als mateixos o interrogants semblants, en les dates
següents: una primera indeterminada, segurament entre els mesos d'abril i maig del 2020, el 30
de maig del 2020, el 15 de juny del 2020 i el 28 de desembre del 2020, sense que constin
respostes municipals almenys a les tres últimes. En segon lloc, s'ha de tenir també en compte
l'article 32.1 RGAIP, que desenvolupa la disposició anterior en els següents termes: “les
reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública s'han
d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: a) La notificació de la resolució en
matèria d'accés a la informació pública. Si aquesta no conté la indicació per presentar la
reclamació a què fa referència la disposició addicional, la notificació només té efectes a partir
de la data en què la persona interessada faci actuacions que comportin el coneixement del
contingut i abast de la resolució objecte de notificació, o interposi qualsevol altre recurs que
sigui procedent”. Cap de les respostes municipals aportades per la persona reclamant no conté
cap indicació sobre la possibilitat de reclamar a la GAIP, ni hi ha en aquest expedient
constància d'actuacions de la persona reclamant que permetin reparar-la, motiu pel qual es pot
suposar que el termini impugnatori davant de la GAIP roman obert. Cal concloure, doncs, que
l'Ajuntament no acredita els fets que justifiquin la inadmissibilitat de la Reclamació per
extemporània.
Quant a les altres causes d'inadmissibilitat de la Reclamació al·legades per l'Ajuntament (que la
persona reclamant no ha presentat una sol·licitud d'informació pública, sinó una queixa, i que
materialment no sol·licita informació pública), cal valorar-les en vista dels requisits establerts
per la LTAIPBG per a la presentació de sol·licituds d'informació pública. En aquest sentit,
l'article 26.1 LTAIPBG disposa el següent: “Les sol·licituds d'accés a la informació pública es
poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de: a) La identitat del sol·licitant. b)
La informació precisa a la qual es vol tenir accés, sense necessitat d'indicar cap document ni
expedient concrets. c) La forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació. d)
Una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre
el sol·licitant i l'Administració”.
Per la seva part, l'article 53.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer,
sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, disposa que quan la sol·licitud
d'informació s'insereixi en un text que, a més, contingui altres pretensions, la petició d'accés
s'ha de tramitar conforme a l’LTAIPBG i aquest Decret, de forma separada de la resta de
pretensions. En vista d'aquests preceptes, es pot formular les següents consideracions:
En primer lloc, que les sol·licituds d'informació pública poden presentar-se “per qualsevol mitjà”.
L'informe municipal justifica la seva manca de tramitació de la sol·licitud de què deriva aquest
procediment en el fet que no s'hauria presentat formalment com a sol·licitud d'informació
pública, sinó com a queixa. En realitat, s'ha presentat com a queixa, com a sol·licitud, com a
instància i en un document d'al·legacions. És recomanable que les administracions posin a
disposició de la ciutadania formularis per facilitar la presentació de les seves sol·licituds; però
l'existència d'un formulari específic per presentar una determinada sol·licitud (d'accés a la
informació pública, en aquest cas) no impedeix que qualsevol persona pugui presentar-la
igualment fent cas omís del formulari, ja sigui perquè prefereix fer-ho d'una altra manera, o
perquè desconeix l'existència del formulari específic. Per tant, si el vehicle utilitzat per presentar
la sol·licitud no és el del formulari això no és motiu per inadmetre-la.
En segon lloc, la identitat de la persona sol·licitant, que és el primer requisit exigit per l'article 26
LTAIPBG, sembla quedar acreditada almenys en les al·legacions presentades per correu
administratiu i en la instància referida per l'antecedent 8. A més, l'administració no va al·legar la
falta d'acreditació de la identitat per inadmetre la sol·licitud dins del termini legal assenyalat per
a això.
En tercer lloc, també s'ha identificat la informació precisa a què la persona reclamant vol
accedir. És cert que presenta algunes variacions que no són coincidents al cent per cent. Però
es repeteixen en totes elles els objectes que assenyala el formulari de Reclamació: “la meva
posició, i del cotxe denunciat per obstruir la circulació i desobeir, fotografies, mitjans per retirar-
lo en haver-me negat,” és a dir, “- On estava jo, quan vaig desobeir. - Quin cotxe ocupava jo. -
On era el cotxe B-3164-TT - D'on va ser retirat. - I on va ser desplaçat. - Qui el va retirar. Quina
grua va intervenir - Quines fotografies es van fer, en els termes indicats per la primera
sol·licitud.
El quart requisit sol·licitat per l'article 26 LTAIPBG per a les sol·licituds d'informació pública és
una adreça de contacte de la persona reclamant, preferiblement electrònica. També es
compleix aquest requisit en algunes de les sol·licituds i el cas és que l'Ajuntament s'adreça a la
persona reclamant el 12 de gener de 2021 (antecedent 9).
Quant al requisit d'indicar la forma o format en què es desitja rebre la informació, la GAIP entén
que no és essencial, de manera que pot requerir-se com a millora de la sol·licitud per part de
l'Administració o, alternativament, facilitar la informació amb el format més convenient segons
el parer de l'Administració. En el mateix sentit es pronuncia l'article 54.3.1 del Decret 8/2021, de
9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública.
En definitiva, en vista de les anteriors consideracions, és procedent concloure que la persona
reclamant ha acreditat la presentació de diverses sol·licituds d'informació pública, amb el
mateix o molt semblant contingut, de manera que per aquesta causa tampoc no és procedent la
inadmissibilitat de la Reclamació argumentada per l'Ajuntament.
3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és la relativa a la posició i el cotxe que ocupava la persona reclamant
en el moment que se li va acusar de desobeir a la Guàrdia Urbana, així com a la posició del
cotxe B-3164-TT denunciat per obstruir la circulació i amb quins mitjans (grua) va ser retirat i on
va ser portat, a més de les fotografies fetes de tot això pels agents. Aquesta informació, si
existeix en poder de l'Ajuntament (el que no pot descartar-se, doncs es tracta de fets d'una
escena d'aldarulls a la via pública que, pel que sembla, es van saldar amb dues denúncies a la
persona reclamant; és més, les dades relatives a la retirada, o no retirada, per la grua d'un
vehicle determinat en una data donada segurament han de constar en poder de l'Ajuntament),
ha de ser qualificada com a informació pública, tenint en compte la definició feta per l'article 2.b
LTAIPBG i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a ella, tret que es presentin límits legals
que comportin la seva denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
No s'ha invocat cap límit i no és plausible que es presenti cap límit en la informació sol·licitada,
motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada,
en el bé entès que, si no consta o no existeix en poder de l'Ajuntament, així ha de ser
manifestat formalment a la persona reclamant.
4. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la
informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP,
les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de
responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la
vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció
dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot
ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article
49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació
del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre
duri l’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 12 de març de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 138/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
relativa a la posició i el cotxe que ocupava la persona reclamant en el moment que se li va
acusar de desobeir a la Guàrdia Urbana, així com a la posició del cotxe B-3164-TT
denunciat per obstruir la circulació i amb quins mitjans (grua) va ser retirat i on va ser
portat, a més de les fotografies fetes de tot això pels agents municipals.
2. Requerir a l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la informació indicada a l'apartat anterior
a la persona reclamant (o, en el seu cas, que li manifesti expressament que tal informació
no existeix en poder de l'Ajuntament), en el termini de 10 dies des de la notificació de la
present resolució i perquè tot seguit n'informi la GAIP.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 138/2021 i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.