Solicitud de importes destinados a la eliminación de barreras arquitectónicas en los CEM de Barcelona (2010-2019)

Resolució 262/2020, de 14 de maig Número d'expedient de la reclamació: 138/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Institut Barcelona Esports Informació reclamada: Import dedicat a la supressió de barreres arquitectòniques. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial d'objecte de la Reclamació Resum: El dret d'accés a la informació pública té per objecte, segons l'article 18.1 LTAIPBG, informació en poder de l'Administració (article 2.b LTAIPBG) i sens dubte no compleix aquesta condició la que encara no existeix en el moment de sol·licitar-la, per no haver estat encara elaborada pels serveis públics afectats. En aquestes circumstàncies estaria justificat que l'Ajuntament denegués directament la sol·licitud, en la part relativa a l'any 2019, i per descomptat ho està que no faciliti la informació sol·licitada, ni que es comprometi a fer-ho, de manera que l'accés a les inversions corresponents a l'any 2019 s'ha de remetre necessàriament a una nova sol·licitud, a partir del moment que la informació concernida es trobi efectivament en poder de l'Ajuntament, tret que aquest la faciliti voluntàriament a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Organismes municipals. Equipaments esportius. Barreres arquitectòniques. Inversions públiques. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Informació futura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 138/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Barcelona Esports (IBE), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de gener de 2020 la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona: Conèixer l'import dedicat a l'eliminació de barreres arquitectòniques per l'IBE en els CEM de Barcelona, des de 2010 i fins a 2019, ambdós inclosos. Demana de rebre la informació per correu postal. 3. La Reclamació adjunta un escrit del departament municipal de transparència que informa la persona reclamant sobre la derivació de la seva sol·licitud a l'IBE. 4. La Reclamació presentada el 17 de febrer de 2020 assenyala que la persona reclamant no hauria rebut resposta a l'anterior sol·licitud. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà. 5. El 21 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i a l'IBE i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remetin un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de maig de 2020 la GAIP rep l'informe i l'expedient de la sol·licitud de part de l'Ajuntament de Barcelona. L'informe municipal indica que el 27 de febrer de 2020 l'IBE va remetre a la persona sol·licitant la resposta a la seva sol·licitud per correu certificat (...) A la vista de (...) que la sol·licitud d'accés a la informació pública formulada al seu dia per la persona ara reclamant ja ha estat degudament contestada, aquesta Administració interessa que la GAIP, previs els tràmits oportuns, procedeixi a l'arxiu de la Reclamació que ens ocupa, tenint en compte que per part de l'Ajuntament de Barcelona s'ha lliurat la informació sol·licitada. La còpia de l'expedient municipal de la sol·licitud d'informació pública inclou la resposta de l'IBE a la persona reclamant, datada el 27 de febrer de 2020, que adjunta part de la informació sol·licitada (concretament: l'import dedicat a l'eliminació de barreres arquitectòniques per l'IBE en els CEM de Barcelona, des de 2015 i fins a 2018, ambdós inclosos), indica que la corresponent a 2019 es troba encara en fase d'elaboració i no estarà disponible fins a finals del primer trimestre de 2020 i no fa cap referència a la informació sol·licitada corresponent als anys 2010 a 2014, ambdós inclosos. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l'afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. 3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada assenyala a l'antecedent 2 (l'import dedicat a l'eliminació de barreres arquitectòniques per l'IBE en els CEM de Barcelona, des de 2010 i fins a 2019, ambdós inclosos), si està en poder de l'Administració, és sens dubte informació pública, doncs fa referència a les inversions realitzades per un organisme públic amb un objecte determinat i en un termini donat. En conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, tret que es presentin límits legals que puguin justificar la seva denegació. No és versemblant la concurrència d’algun límit, ja que allò sol·licitat es limita a informació merament quantitativa de caràcter econòmic, que no afecta cap dels límits de l'article 21 LTAIPBG. És més: es tracta d'informació que té per objecte facilitar l'escrutini social sobre la disposició de recursos públics i a sobre amb la finalitat de promoure els drets de persones especialment vulnerables, ambdues finalitats especialment rellevants per a la transparència i el dret d'accés a la informació pública. Per tot això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada que estigui en poder municipal i instar a l'Ajuntament perquè se la faciliti, si encara no ho ha fet (concretament, la relativa als anys 2010 a 2014, ambdós inclosos). 4. Desestimació parcial de la sol·licitud L'informe municipal indicat per l'antecedent 6 posa de manifest que la informació sol·licitada relativa a l'any 2019 no existia encara a la data de la resposta municipal (27 de febrer de 2020) i, sens dubte, menys encara en el moment de formular la sol·licitud. L'IBE ve a assenyalar que compta en disposar-ne a finals del primer trimestre de l'any en curs. Cal tenir en compte, d'altra banda, que en aplicació del que disposa el fonament jurídic 2, l'estat d'alarma decretat amb motiu del Covid19 comporta també la suspensió d'aquests terminis, de manera que la previsió sobre la disposició municipal de la informació sol·licitada relativa al 2019 difícilment serà anterior al final de l'estat d'alarma, encara incert. En qualsevol cas, s'ha de tenir en compte que el dret d'accés a la informació pública té per objecte, segons l'article 18.1 LTAIPBG, informació en poder de l'Administració (article 2.b LTAIPBG) i sens dubte no compleix aquesta condició la que encara no existeix en el moment de sol·licitar-la, per no haver estat encara elaborada pels serveis públics afectats. En aquestes circumstàncies estaria justificat que l'Ajuntament denegués directament la sol·licitud, en la part relativa a l'any 2019, i per descomptat ho està que no faciliti la informació sol·licitada, ni que es comprometi a fer-ho, de manera que l'accés a les inversions corresponents a l'any 2019 s'ha de remetre necessàriament a una nova sol·licitud, a partir del moment que la informació concernida es trobi efectivament en poder de l'Ajuntament, tret que aquest la faciliti voluntàriament a la persona reclamant. A la vista de les consideracions anteriors, és procedent desestimar la Reclamació en relació amb la part corresponent a l'any 2019, ja que la resposta donada per l'Ajuntament és ajustada a l'ordenament jurídic i el dret d'accés a la informació pública no empara a la persona reclamant per accedir a informació futura. 5. Pèrdua parcial d'objecte de la Reclamació L'antecedent 6 posa de manifest que l'Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada corresponent als anys 2015 a 2018, ambdós inclosos. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània d'aquesta part de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte parcial d'aquesta. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar parcialment la Reclamació, en relació amb els anys 2015 a 2018, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. 6. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de maig de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 138/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada relativa als anys 2010 a 2014, ambdós inclosos. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 138/2020, en relació amb la informació sol·licitada relativa a l'any 2019 perquè al presentar la sol·licitud no existeix en poder de l'Administració. 3. Declarar la pèrdua parcial d'objecte de la Reclamació 138/2020, en relació amb la informació sol·licitada dels anys 2015 a 2018 perquè ja ha estat posada a disposició de la persona reclamant. 4. Requerir l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri la informació indicada en l'apartat 1 a la persona reclamant en el termini de 10 dies des de la notificació de la present resolució i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 138/2020 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada, un cop s’aixequi la suspensió prevista pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució, o en l’aplicació de les mesures regulades en el RD 463/2020, de 14 de març. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del què disposa la disposició addicional tercera del RD 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19.