Solicitud de listado de horas extras de los trabajadores del Ayuntamiento de Rubí durante el año 2018 y resultado por pérdida de objeto

Resolució 341/2019, de 14 de juny Número d’expedient de la reclamació: 138/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Rubí Informació reclamada: Llistat de les hores extres realitzades per cada treballador durant l’any 2018. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Recl amació Resum: No existeix discrepància jurídica entre les parts pel que fa al dret d’accés i l’aplicació de la limitació derivada de la protecció de les dades personals en relació amb determinat personal i, per tant, ha esdevingut innecessari el pronunciament d’aquesta Comissió en relació amb l’abast del dret d’accés i cal considerar perdut l’objecte de la reclamació i finalitzar el procediment. Ara bé, el sindicat ha manifestat la seva queixa perquè determinades persones treballadores (no concretades ni identificades) no constarien a la relació de personal que ha realitzat hores extres, i demana que es revisin les dades i es completin, si escau. Aquesta és una petició que no afecta l’abast del dret d’accés, sinó eventualment l’execució del lliurament material de la informació i, per tant, no modifica el pronunciament anterior, però tanmateix justifica que es requereixi a l’Ajuntament a revisar i completar el llistat de personal que ha realitzat hores extres, si realment és incomplert, o a que manifesti per escrit al sindicat que el llistat és complet, si és el cas. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Retribucions. Hores extres. Re clamació contra silenci. Límits. Protecció de dades. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de març de 2019 té entrada a la GAIP la Reclamació 138/2019, formulada contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant actua en representació del sindicat CCOO i declina seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de gener de 2019 el sindicat reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Rubí el llistat d’hores extres realitzades per cada treballador/a, tant abonades com compensades en hores, durant l’any 2018. La persona reclamant indica que l’Ajuntament de Rubí no hauria atès aquesta sol·licitud. 3. El 18 de març de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva reclamació, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer-ne el seguiment. 4. En la mateixa data, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti l’expedient complet. 5. El 9 de maig la GAIP la GAIP trasllada la Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) i li sol·licita l’emissió de l’informe indicat a l’article 42 LTAIPBG. Atès el previst pels apartats 8è i 9è de l’article 42 LTAIPBG, la GAIP notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre. 6. El 22 de maig la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Rubí que inclou una relació de les hores extres i el seu import, que han realitzat els treballadors de l’Ajuntament i que són identificats amb un codi numèric. 7. El 29 de maig la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que conclou: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la reclamant al llistat d’hores extraordinàries realitzades pels càrrecs electes, alts càrrecs i directius de la corporació i la resta de personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta de persones treballadores, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés al llistat d’hores extraordinàries realitzades durant el període de temps sol·licitat, sempre que aquesta informació es faciliti substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar-les.” 8. El 30 de maig la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Rubí a la persona reclamant, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no presenta al·legacions, la GAIP finalitzarà el procediment. El 31 de maig de 2019 la persona reclamant accedeix a aquesta notificació. El sindicat no formula al·legacions dins d’aquest termini. 9. El 12 de juny, el sindicat adreça un correu electrònic a la GAIP on manifesta que “hem detectat que la documentació facilitada és incomplerta, més concretament, falten treballadores que han realitzat hores extres i no apareixen al llistat. Voldríem que ens passessin les dates correctes”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP) i, per tant, és admissibles a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada hauria lliurat al sindicat la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, anonimitzada de la forma que l’APDCAT ha validat amb el seu informe, i que traslladat això al sindicat reclamant, no ha formulat cap objecció en contra. No existeix, per tant, discrepància jurídica entre les parts pel que fa al dret d’accés i l’aplicació de la limitació derivada de la protecció de les dades personals en relació amb determinat personal i, per tant, ha esdevingut innecessari el pronunciament d’aquesta Comissió en relació amb l’abast del dret d’accés i cal considerar perdut l’objecte de la reclamació i finalitzar el procediment. Ara bé, el sindicat ha manifestat la seva queixa perquè determinades persones treballadores (no concretades ni identificades) no constarien a la relació de personal que ha realitzat hores extres, i demana que es revisin les dades i es completin, si escau. Aquesta és una petició que no afecta l’abast del dret d’accés, sinó eventualment l’execució del lliurament material de la informació i, per tant, no modifica el pronunciament anterior, però tanmateix justifica que es requereixi a l’Ajuntament a revisar i completar el llistat de personal que ha realitzat hores extres, si realment és incomplert, o a que manifesti per escrit al sindicat que el llistat és complet. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2019, resol per unanimitat 1. Finalitzar la Reclamació 138/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver-se estimat l’accés parcialment anonimitzat i haver-se lliurat la informació durant la seva tramitació, sense oposició del sindicat. 2. Requerir a l’Ajuntament de Rubí a que revisi i completi el llistat lliurat al sindicat, si escau, o a que manifesti per escrit al sindicat que és complert i que conté la relació de tot el personal que ha realitzat hores extres, anonimitzat amb un codi quan s’escau. 3. Requerir a l’Ajuntament de Rubí a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al compliment del punt 2, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 138/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.