Inadmitida 18/02/2021 · 9 días en resolverse

Inadmisión de reclamación contra Vodafone por incumplimiento de oferta contractual al no ser sujeto obligado ni existir solicitud de información pública

Un particular reclamó ante la GAIP el incumplimiento de una oferta contractual por parte de Vodafone. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por falta de objeto, ya que no se solicita información pública y la entidad reclamada es una empresa privada no sujeta a la ley de transparencia.

Puntos clave de la argumentación

1 El procedimiento de reclamación ante la GAIP se limita a la revisión de decisiones administrativas previas sobre solicitudes de acceso a información pública dirigidas a sujetos obligados.
2 La pretensión del recurrente no versa sobre la obtención de información pública denegada, sino sobre el incumplimiento de condiciones contractuales pactadas.
3 La entidad reclamada es una empresa privada de comunicación, por lo que queda fuera del ámbito de aplicación de la ley de transparencia y no es un sujeto obligado.
4 La GAIP carece de competencia para actuar como organismo de defensa de los derechos de los consumidores.

Texto completo

Resolució 201/2021, de 18 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 137/2021 Administració reclamada: Informació reclamada: Incompliment d’una oferta Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En aquest cas, la pretensió de la reclamació no és l’obtenció d’informació pública prèviament sol·licitada i denegada (de fet, s’indica al formulari que l’administració li hauria respost i lliurat la informació, tot i que no consta annexa ni aquesta sol·licitud ni aquesta resposta) sinó que expressament s’indica com a motivació de l’acció l’incompliment de les condicions contractuals pactades; igualment, l’entitat contra la què es formula la reclamació no és una administració obligada a la satisfacció el dret d’accés a la informació pública, sinó una empresa privada de comunicació que queda fora d’aquesta llei. Per tant, és clar que el procediment de reclamació d’accés a la informació pública no és l’adient per a la denúncia o queixa de l’incompliment de les condicions contractuals, i que aquesta Comissió no és la competent per a la defensa dels drets de les persones consumidores. En aquests termes, correspon inadmetre la reclamació, per manca d’objecte Paraules clau: Queixa. Denúncia. Consum. Objecte del procediment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 137/2021, presentada per un particular contra VODAFONE, que es fonamenta, segons s’expressa literalment, en un “incompliment de l’oferta”. Annex a la reclamació presenta un seguit de factures corresponents a la contractació amb Vodafone de la tarifa il·limitada total, i un document d’aquesta empresa de telefonia on s’especifiquen els compromisos de permanència i els compromisos de productes associats a aquesta contractació. Tot i que al formulari de reclamació marca la casella conforme hauria rebut resposta de l’Administració i que l’administració ja li hauria lliurat la informació, no es complimenta el formulari en la part que requereix aportar aquesta resposta rebuda de l’Administració. Al formulari també es marca la casella indicativa de estar interessat en què la reclamació es tramiti pel procediment amb mediació. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació per manca d’objecte El procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió està limitat a la revisió de les decisions administratives prèvies adoptades en relació amb una sol·licitud d’accés a la informació pública adreçada a un subjecte obligat a atendre- la, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG. Així es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBTG, que disposa que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, de l’article 2.b LTAIPBG, que defineix aquesta informació pública com aquella que l’Administració té en el seu poder, com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, i de l’article 3 LTAIPBG, que delimita l’àmbit d’aplicació de la llei i els subjectes que estan obligats a donar compliment al dret d’accés a la informació pública. En aquest cas, la pretensió de la reclamació no és l’obtenció d’informació pública prèviament sol·licitada i denegada (de fet, s’indica al formulari que l’administració li hauria respost i lliurat la informació, tot i que no consta annexa ni aquesta sol·licitud ni aquesta resposta) sinó que expressament s’indica com a motivació de l’acció l’incompliment de les condicions contractuals pactades; igualment, l’entitat contra la què es formula la reclamació no és una administració obligada a la satisfacció el dret d’accés a la informació pública, sinó una empresa privada de comunicació que queda fora d’aquesta llei. Per tant, és clar que el procediment de reclamació d’accés a la informació pública no és l’adient per a la denuncia o queixa de l’incompliment de les condicions contractuals, i que aquesta Comissió no és la competent per a la defensa dels drets de les persones consumidores. En aquests termes, correspon inadmetre la reclamació, per manca d’objecte. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 137/2021 per manca d’objecte, perquè no es presenta contra la resolució expressa o presumpta d’una sol·licitud d’accés a informació pública presentada davant d’una Administració Pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.