Estimada parcialmente 31/05/2017 · 68 días en resolverse

Solicitud de acceso a información sobre facturas del Plan de Viabilidad, manual de la web municipal, datos contables y urbanismo

Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Sant Climent de Llobregat diversas informaciones sobre facturas, manuales web, datos contables y urbanismo. La GAIP estima tres de las reclamaciones y ordena la retroacción de una cuarta por falta de concreción, subrayando que la administración no puede ser pasiva ante solicitudes imprecisas y debe asistir al ciudadano.

Puntos clave de la argumentación

1 La normativa de transparencia se aplica supletoriamente a los regidores cuando existe un régimen de acceso especial regulado por normativa de régimen local.
2 Ante solicitudes imprecisas o genéricas, la Administración debe requerir formalmente la concreción en un plazo no inferior a diez días y ofrecer asistencia proactiva.
3 El hecho de que un manual de procedimientos no haya sido formalmente aprobado no constituye una limitación para el acceso a la información si dicho procedimiento existe y se aplica.
4 La condición de electo local no es obstáculo para recurrir a la GAIP, ya que supone una mejora en el régimen de protección del acceso a la información.

Texto completo

Resolució 177/2017, de 31 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 136/2017, 137/2017, 138/2017, 139/2017 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Climent de Llobregat. Informació reclamada: Còpia de la relació de factures finançades amb el Pla de Viabilitat Econòmica Local 2010-2012. Manual de procediments de publicació i funcionament del web municipal. Informació diversa relativa a la memòria 2014 i a la gestió de l’aparcament municipal. Conveni urbanístic i actuacions a la Riera de les Comes. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: S’acumula la resolució de les reclamacions atesa la identitat de les parts del procediment i el fet que s’han tramitat de forma paral·lela. La disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG disposa que la normativa de transparència s’apliqui supletòriament en aquells casos, com aquest, en què existeixi un règim d’accés especial regulat per la seva normativa específica (en aquets cas, la de règim local). Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, per bé que la GAIP aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), especialment si és més favorable, i només supletòriament. Davant d’una sol·licitud d’informació imprecisa o massa genèrica, l’Administració no pot ser passiva, ignorant-la o arxivant-la sense més tràmit, sinó que ha de requerir formalment la concreció per un termini no inferior a deu dies, i ha d’oferir proactivament l’assistència que pugui requerir aquesta tasca. I només si en aquest termini no rep la concreció, la sol·licitud es pot arxivar per desistiment. Paraules clau: Ajuntament. Electe Local. Grup municipal. Factures. Urbanisme. Web. Format. Còpia. Sol·licitud inconcreta. Retroacció del procediment de sol·licitud. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 24 de març de 2017 entren a la GAIP les Reclamacions 136/2017, 137/2017, 138/2017 i 139/2017 presentades contra l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat en relació amb les sol·licituds d’informació pública indicades a l’antecedent següent, que no haurien obtingut resposta. La persona reclamant s’identifica com a regidor d’aquell municipi i actua en representació del grup municipal Som Acord Municipal. Declina seguir el procediment de mediació en la tramitació de les reclamacions. 2. Les sol·licituds d’accés en relació amb les quals es formulen les reclamacions indicades a l’antecedent anterior són les següents : a. De 4 de setembre de 2015, sol·licitant “còpia del Pla de Sanejament amb la relació de factures finançades” . En relació amb aquesta sol·licitud, s’indica que hauria rebut el Pla però no la relació de factures, que constituirien l’objecte de la Reclamació 136/2017. b. De data 9 de setembre de 2015, sol·licitant “còpia dels procediments de publicació i funcionament de la web municipal (Reclamació 137/2017). c. De data 13 d’octubre de 2015 (Reclamació 138/2017), sol·licitant el següent : ” MEMORIA 2014 Desglossament al màxim detall de les següents comptes a data 31/12/2014 24x Justificació del quadre del full de càlcul annexa a la documentació de la memòria “immobilitzat... punts 5 al 10” Aclariment del concepte del punt 10 APARCAMENT MUNICIPAL Resum de les concessions actuals de l’aparcament municipal. Quadre descriptiu actual de places i concessions” d. De data 9 de març de 2016 (Reclamació 139/2017), sol·licitant la informació següent:  Conveni urbanístic entre Congessa i l’Ajuntament referit a L’Angla  Cost dels murs de formigó de la Riera de les Comes (davant Cal Pastoret)  Permís de l’ACA per poder fer obres i els murs al llindar de la Riera de les Comes  Acta del Ple municipal de 24 de novembre de 2005. 3. El 3 d’abril la GAIP comunica a la persona reclamant que han tingut entrada les seves reclamacions, identifica la persona responsable de la seva tramitació i li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. En la mateixa data, trasllada a l’Ajuntament les reclamacions i li demana que dins d’un termini de 10 dies emeti un informe i li trameti còpia dels expedients relatius a les sol·licituds d’informació. 4. El 20 d’abril de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament relatiu a la Reclamació 136/2017, el qual afirma que mai no s’ha negat la informació que ara es reclama, que entén que ha quedat estimada la sol·licitud per silenci positiu, i que l’expedient que ara es demana ha estat revisat per part del grup municipal reclamant en diverses ocasions, sense que l’Ajuntament hagi posat mai cap impediment ni li hagi exigit, com l’empararia l’article 82.2 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), la signatura d’un rebut; afegeix que “la relació de factures que es demana formen part de l’expedient de treball del Pla de Viabilitat 2010-2012 i es motiva que aquestes factures no s van incloure en els pressupostos dels períodes 2007-2009, essent factures que en lots dels casos van ser aprovades per regidories d’alguns membres del mateix grup municipal que fa la petició. El Pla de Viabilitat va propiciar el reconeixement extrajudicial d’aquestes factures en la primera sessió plenària després de l’aprovació del Pla de Sanejament, i l’acord forma part també de l’expedient de la sessió plenària del mes d’abril de 2010. Amb això, es vol fer constar que a la relació de factures que demana hi ha tingut accés per partida doble: per una banda, en l’expedient del Pla de Sanejament, tal i com s’ha esmentat i per l’altra en l’aprovació del reconeixement extrajudicial d’obligacions en la sessió plenària del mes d’abril de 2010, que va permetre l’empara del Pla de Sanejament i dels préstecs que es van demanar per poder comptabilitzar i pagar aquestes factures”. Continua dient l’informe que “aquest Ajuntament tampoc ha limitat la informació objecte d’accés, per causa de temporalitat, tot i que la normativa sobre comptabilitat local estableix l’obligació de conservar els justificants de les operacions i dels suports de les anotacions comptables fins a 6 anys a comptar des de la data de la remissió dels comptes anuals a la Sindicatura de Comptes”. Conclou l’informe afirmant que l’Ajuntament mai no ha negat l’accés a informació sempre que no impliqués una vulneració del ROM, i que “es pot arribar a pensar que l’interès d’aquesta petició que ha fet el grup municipal SOM-ACORD MUNICIPAL no és altre que intentar col·lapsar l’administració i els seus funcionaris en benefici d’interessos polítics i partidistes”. 5. El 26 d’abril de 2017, tenint en compte que d’acord amb la informació de l’Ajuntament el grup municipal ja hauria tingut accés a la informació objecte de la reclamació 136/2017, trasllada aquest informe a la part reclamant per tal que, en un termini de deu dies, faci arribar les al·legacions que consideri pertinents. No s’ha rebut cap escrit oposant-s’hi. 6. El 28 d’abril es rep una comunicació de l’Ajuntament en relació a la Reclamació 137/2017 que informa que “l’Ajuntament no ha aprovat cap manual de procediment de publicació i funcionament del web municipal i, per tant, els continguts de la pàgina web segueixen els criteris recomanats amb les diferents normatives de l’administració electrònica així com els principis de transparència de la Llei 19/2014, de 29 de desembre.” 7. En la mateixa data, i en relació a la Reclamació 138/2017, l’Ajuntament comunica a la GAIP que “sol·licitem una millor concreció de les dades que es demanen a aquest Ajuntament, atesa l’ambigüitat de la petició en quan a la referència ‘diversa informació comptable desglossada’ i sobre l’informe que es demana sobre l’ús de l’aparcament municipal. Tanmateix, preguem annexin còpia de les instàncies presentades pel grup municipal a les quals fa referència aquesta petició”. 8. Finalment, i en relació a la Reclamació 139/2017, es rep el mateix dia 28 d’abril un escrit de l’Ajuntament informant la GAIP que “s’ha demanat la informació requerida als serveis municipals d’urbanisme i tan aviat aquesta informació sigui dipositada ala Secretaria municipal us farem tramesa de la mateixes”. 9. El 15 de maig la GAIP trasllada al grup municipal reclamant la informació rebuda de l’Ajuntament en relació amb les reclamacions 137/2017, 138/2017 i 139/2917 que ara es resolen, sense que s’hagi rebut en resposta cap escrit d’al·legacions de la part reclamant. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de las Administracions Públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix en el cas de les reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i s’han tramitat de forma paral·lela. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions 136/2017, 137/2017, 138/2017 i 139/2017. 2. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de les reclamacions és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG. Les reclamacions es presenten per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament, en nom del grup municipal al qual pertany. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, ja que, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG disposa que la normativa de transparència s’apliqui supletòriament en aquells casos, com aquest, en que existeixi un règim d’accés especial regulat per la seva normativa específica (en aquets cas, la de règim local). Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa, tal i com s’ha fonamentat en diverses resolucions de la GAIP (entre moltes d’altres, la Resolució de la Reclamació 4/2016). I això perquè no hi ha dubte que la via de la reclamació opcional davant d’una instància independent i gratuïta, com és la GAIP, i mitjançant un procediment molt ràpid en la seva resolució, suposa una millora en el règim de protecció de l’accés a la informació dels electes, i com a tal, s’ha d’incorporar al catàleg de garanties de què ja disposaven en el moment de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG. El contrari portaria a l’absurd de negar o privar a les persones electes -el dret a la informació de les quals està connectat directament amb l’exercici del dret fonamental a la participació regulat a l’article 23 CE, i que, com a tal, mereix un règim de protecció reforçat- l’accés a una via de garantia que l’LTAIPBG crea i posa a l’abast de qualsevol persona. D’acord amb això, la GAIP considera admissibles les reclamacions presentades per una persona electe local, per bé que hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), especialment si és més favorable, i supletòriament l’LTAIPBG. Les reclamacions reuneixen els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per tant, són admissibles a tràmit. 3. Sobre la petició de concreció de les sol·licituds d’accés En relació a la Reclamació 138/2017, l’Ajuntament comunica a la GAIP que “sol·licitem una millor concreció de les dades que es demanen a aquest Ajuntament, atesa l’ambigüitat de la petició en quan a la referència ‘diversa informació comptable desglossada’ i sobre l’informe que es demana sobre l’ús de l’aparcament municipal. Tanmateix, preguem annexin còpia de les instàncies presentades pel grup municipal a les quals fa referència aquesta petició”. El TRLMRLC no preveu, pel que fa al règim d’accés dels electes locals, cap regulació específica a aplicar a les sol·licituds imprecises; sí que h fa, en canvi, l’article 28 LTAIPBG que preveu l’obligació de l’Administració de comunicar a la persona sol·licitant el requeriment de concreció quan s’hagi formulat en termes imprecisos o massa genèrics tot oferint assessorament i assistència per a aquesta tasca, si cal. D’acord amb això, davant d’una sol·licitud imprecisa –i la que té per objecte la reclamació 138/2017 certament ho sembla (antecedent 2.c)- l’Administració no pot ser passiva, ignorant-la o arxivant-la sense més tràmit, sinó que ha de requerir formalment la concreció per un termini no inferior a deu dies, i ha d’oferir proactivament l’assistència que pugui requerir aquesta tasca. I només si en aquest termini no rep la concreció, la sol·licitud es pot arxivar per desistiment. El requeriment de concreció arriba considerablement tard (tenint en compte que la sol·licitud és d’octubre de 2015), i incorrectament adreçat a la GAIP i no pas al grup municipal reclamant. Tanmateix, en el mateix escrit de data 28 d’abril en què es requereix la concreció es demana a la que s’aporti còpia de les instàncies a què fa referència la reclamació, la qual cosa fa pensar que l’Ajuntament no hauria tingut constància prèvia de la sol·licitud sinó que la coneix d’ençà que la GAIP li trasllada la reclamació i això podria explicar el retard en la petició de concreció. 4. Sobre l’objecte de les Reclamacions La Reclamació 136/2017 te per objecte obtenir una còpia de la relació de factures finançades amb el Pla de Viabilitat Econòmica Local 2010-2012. D’acord amb els antecedents, l’Ajuntament al·lega que el grup municipal hauria tingut accés reiterat a aquest expedient, però manifesta igualment que no hi oposa cap límit. D’acord amb això, la discrepància podria versar sobre el format de l’accés, per al cas que l’objecte de la reclamació és obtenir còpia de la relació de factures, sens perjudici que s’hagi produït ja l’accés amb vista. En aquest sentit, és de lamentar que la part reclamant no hagi donat resposta a l’escrit de la GAIP de data 26 d’abril fent al·legacions a l’afirmació que l’accés ja s’hauria produït, que permetin concretar si la reclamació ha perdut l’objecte o si el manté quant al format de l’accés. Per al cas que el grup reclamant no en disposi encara, a l’empara del que disposa l’article 164.5 TRLMRLC, correspon estimar el dret a còpia de la informació objecte de reclamació. La Reclamació 137/2017 es formula en els termes següents “còpia del manual de procediments de publicació i funcionament del web municipal i més concretament el document PDF d’instruccions i procediments per a l’ús del gestor de continguts de la pàgina web” i fonamenta la reclamació en el fet que “després de diverses publicacions al web, no informatives sinó de judicis de valor sobre la nostra associació i publicades a espais no adequats, demanem informació dels procediments”. La sol·licitud inicial en què es fonamenta la reclamació, tanmateix, es limita a demanar “còpia dels procediments de publicació i funcionament de la web municipal”. L’escrit de l’Ajuntament de data 28 d’abril informa que “no ha aprovat encara cap manual de procediments de publicació i funcionament del web municipal” i que “per als continguts de la pàgina es segueixen els criteris recomanats amb les diferents normatives de l’administració electrònica així com els principis de transparència de la Llei 19/2014, del 29 de desembre” i s’anima al grup reclamant a publicar continguts a l’apartat del web anomenat “Opinió grups municipals”. La resposta no és clara, doncs, en relació a si existeix o no un procediment fixat per als procediments de publicació i funcionament del web, sinó que es limita a afirmar que aquest “encara no s’ha aprovat el manual”. El requisit que es tracti d’un manual que hagi passat per un procediment d’aprovació no apareix en la sol·licitud d’accés, de manera que no pot actuar com a limitació del seu objecte. D’altra banda, res no s’oposa a l’accés del grup municipal a conèixer, si existeix, el procediment pel qual es regeix el procediment de publicació i funcionament del web municipal. Per tant, cal concloure que si l’Ajuntament disposa d’un procediment escrit establert per a la publicació i funcionament del web que s’estigui aplicant, encara que no adopti la forma de manual aprovat, n’ha de lliurar còpia. Pel que fa a la Reclamació 138/2017, atès allò exposat al FJ anterior, s’ha de retrotraure el procediment a la fase inicial de tramitació de la sol·licitud, i l’Ajuntament ha de requerir formalment el grup reclamant a que concreti la petició, fixant un termini i oferint, si li cal, l’assistència necessària. Desconeixem si aquesta petició s’ha produït i s’ s’ha atès el requeriment o cal considerar desistida la sol·licitud en no haver-ho fet, atès que el grup reclamant no ha respost l’escrit de la GAIP de 15 de maig en què li ho traslladava. Quant a la Reclamació 139/2017, cal estimar el dret a accedir a la informació sol·licitada. L’Ajuntament res no hi oposa sinó que informa que s’està elaborant la informació per lliurar-la, per bé que tampoc justifica per què no l’ha atès des del 9 de març en què es sol·licitar. Novament hem de lamentar que la manca de resposta del grup reclamant no ens permeti conèixer si la informació, hores d’ara, ja és a les seves mans o si l’Ajuntament encara no l’ha facilitada. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de maig .de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 136/2017, 137/2017, 138/2017 i 139/2017. 2. Estimar les Reclamacions 136/2017, 137/2017 i 139/2017, en els termes indicats al FJ4. 3. Ordenar la retroacció del procediment en relació amb la sol·licitud d’informació objecte de la Reclamació 138/2019 al seu inici, als efectes que l’Administració en requereixi la concreció i continuar, si és el cas, amb la seva tramitació. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 d’aquesta Resolució dins del termini màxim de deu dies, per al cas que encara no ho hagi fet, i que n’informi seguidament a la GAIP. 5. Convidar al grup municipal reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos 6. Declarar finalitzat els procediments relatius a les Reclamacions 136/2017, 137/2017, 138/2017 i 139/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 31 de maig de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.