Reclamación de un concejal contra el Ayuntamiento de Bell-lloc d'Urgell por acceso a información sobre seguridad viaria y mejoras en pabellón deportivo

Resolució 259/2021, d e 12 de març Número d’expedient de la Reclamació: 136/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell Informació reclamada: Pla Local de Seguretat Viària i altres objectes Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació. Resum: Només li manca accedir a la informació sobre la relació de les millores que s'han fet al pavelló, tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell i a la còpia del registre d’entrada del Pla Local de seguretat viària. L’electe reclamant té, sens dubte, dret a ambdues informacions, sempre que estiguin en poder de l’Ajuntament, ja que l’article 164.1 TRLMRL proclama que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”. Aquest dret inclou l’obtenció de còpia (article 164.5) i només ha de cedir si la informació sol·licitada pot afectar el dret a la intimitat i a l’honor o vulnerar la legislació de secrets oficials o sumarials, cosa que en aquest cas és del tot inversemblant. Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Seguretat viària. Convenis. Esports. Lliurament parcial extemporani. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 136/2021, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’octubre de 2020 l’electe reclamant demana a l’Ajuntament de Bell -lloc d’Urgell: - Pla Local de Seguretat Viària - còpia del registre d'entrada del PLSV - conveni signat amb el Llista Blava - relació de les millores que s'han fet al pavelló tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell. 3. La Reclamació presentada el 13 de febrer de 2021 indica com a informació sol·licitada la següent: còpia dels següents documents: - Pla Local de Seguretat Viària - còpia del registre d'entrada del PLSV. Indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud. Argumenta que el Pla sol·licitat és fruït d’un conveni amb el Servei català de trànsit, que ha estat aprovat pel Ple de l’Ajuntament i que cal fer-lo públic per debatre’l i aportar-hi millores. 4. El 8 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 8 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 9 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP la recepció del Pla Local de Seguretat V iària i que li manca rebre la còpia del seu registre d’entrada. 7. L’11 de febrer de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti quina és la informació sol·licitada que l’Ajuntament no li ha facilitat. 8. El 12 de febrer de 2021 la persona reclamant contesta assenyalant que “en relació a l'escrit de data 12/02/2021 de l'expedient 136/2021 on demaneu que concreti quina de la informació sol·licitada amb data 16 d’octubre de 2020 no ha estat lliurada us informo que : No he rebut “- conveni signat amb el Llista Blava - relació de les millores que s'han fet al pavelló tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell - còpia registre entrada Pla Local de seguretat viària”. 9. El 15 de febrer de 2021 la GAIP notifica a l’Ajuntament les indicacions de la persona reclamant indicades a l’antecedent anterior. 10. El 22 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP que ha rebut el Conveni de l’Ajuntament amb el Club Llista Blava i que li manca la relació de les millores que s'han fet al pavelló tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell- lloc d'Urgell i la còpia registre entrada Pla Local de Seguretat V iària. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada Els antecedents posen de manifest que part de la informació sol·licitada en aquest procediment ha estat facilitada per l’Ajuntament a l’electe reclamant, de forma que només li manca accedir a la informació sobre la relació de les millores que s'han fet al pavelló, tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell i a la còpia del registre entrada del Pla Local de seguretat viària. L’electe reclamant té, sens dubte, dret a ambdues informacions, sempre que estiguin en poder de l’Ajuntament, ja que l’article 164.1 TRLMRL proclama que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”. Aquest dret inclou l’obtenció de còpia (article 164.5) i només ha de cedir si la informació sol·licitada pot afectar el dret a la intimitat i a l’honor o vulnerar la legislació de secrets oficials o sumarials, cosa que en aquest cas és del tot inversemblant. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de l’electe reclamant a la informació sobre la relació de les millores que s'han fet al pavelló, tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell i a la còpia del registre entrada del Pla Local de Seguretat Viària; en cas que alguna d’aquestes informacions no es trobi en poder de l’Ajuntament, s’haurà d’indicar a la persona reclamant. 4. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Els antecedents indiquen que part de la informació sol·licitada ja ha estat lliurada per l’Ajuntament a l’electe reclamant. És el cas del Pla Local de Seguretat Viària i del Conveni signat amb el Llista Blava. En conseqüència, és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, en relació amb la part de la sol·licitud que demana aquesta informació. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 136/2021 i declarar el dret de l’electe reclamant a la informació sobre la relació de les millores que s'han fet al pavelló, tant les que ha pagat l'Ajuntament de Lleida com les que ha pagat l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell i a la còpia del registre entrada del Pla Local de S eguretat Viària. 2. Declarar la pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació 136/2021 en relació amb la part de la sol·licitud que demana el Pla Local de Seguretat Viària i el C onveni signat amb el Llista Blava, perquè aquesta informació ja ha estat lliurada a l’electe reclamant. 3. Requerir a l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 10 dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 136/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.