Solicitud de presupuesto y detalle de obras en la Piscina Sant Jordi y resultado de inadmisión por prematura

Resolució 215/2020, de 12 de març Número d'expedient de la reclamació: 136/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Pressupost i detall d'obres a la Piscina Sant Jordi. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L'article 32.1.b RGAIP disposa que les reclamacions davant de la GAIP es poden presentar a partir del moment en què es produeixen els efectes del silenci administratiu i el 33.2 del mateix Reglament, que poden ser inadmeses les reclamacions que no compleixen, entre altres, els requisits assenyalats de presentació en termini. D'acord amb les consideracions del paràgraf anterior, s'ha de concloure que aquesta Reclamació és prematura, ja que es presenta quan encara no s'han produït els efectes del silenci administratiu i per aquesta raó és procedent inadmetre-la. Naturalment, això és sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar una nova reclamació si la seva sol·licitud d'informació continua sense haver estat satisfeta. Paraules clau: Ajuntament. Equipaments esportius. Accessibilitat. Persones amb discapacitat. Obres. Piscines. Reclamació prematura. Terminis. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 136/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de gener de 2020 la persona reclamant fa referència a unes obres realitzades a la Piscina Sant Jordi el pressupost (incomplet) de les quals li hauria estat enviat el 25 de novembre de 2019 i sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona: 1. Actualització del Pressupost 2019 total enviat, que contempli l'import de “Redacció del projecte estructural per a la col·locació d'un elevador elèctric al vestíbul que substitueixi els actuals”. 2. Detall complet de les obres que es van realitzar i de l'import de les mateixes en els anys 2017 i 2018. Sol·licita rebre la informació mitjançant correu postal. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà 3. La Reclamació presentada el 17 de febrer de 2020 assenyala que la persona reclamant no hauria rebut resposta a l'anterior sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat per prematura L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública. L’article 42.1 LTAIPBG estableix que el termini per la interposició de les resolucions davant de la GAIP comença, si no hi ha resolució expressa, en el moment en que ha finalitzat el termini per resoldre. L’article 33.1 LTAIPBG assenyala que les sol·licituds d’informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud i el 35.1 de la mateixa llei, que si l’Administració no resol i notifica dins d’aquest termini es produeixen els efectes estimatoris previstos per la mateixa disposició. En aquest cas la sol·licitud és presentada al registre municipal el 15 de gener. En aplicació de l’article 33 LTAIPBG, l’Ajuntament disposa d’un mes per resoldre i notificar la resolució que es compta a partir del dia següent, és a dir, del 16, de manera que el termini en qüestió finalitza el 16 de gener. Ara bé, resulta que el 16 de febrer de 2020 és festiu (diumenge), de manera que, en aplicació de l’article 30.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en aquests casos procedeix ampliar el termini fins el dia hàbil següent (dilluns, 17 de febrer). Per tant, quan es presenta la Reclamació el 17 de febrer de 2020 encara no ha conclòs el termini que té l’Administració per resoldre. L’article 31.2.b RGAIP disposa que les reclamacions davant la GAIP es poden presentar a partir del moment en què es produeixen els efectes del silenci administratiu i el 33.2 del mateix Reglament, que poden ser inadmeses les reclamacions que no compleixin, entre altres, els requisits assenyalats de presentació en termini. D’acord amb les consideracions del paràgraf anterior, s’ha de concloure que aquesta Reclamació és prematura, ja que es presenta quan encara no s’han produït els efectes del silenci administratiu i per aquest motiu és procedent admetre-la. Naturalment, això sens perjudici de que la persona reclamant pugui presentar una nova reclamació si la seva sol·licitud d’informació segueix sense haver estat satisfeta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 136/2020 per prematura i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.