Solicitud de información al AMB sobre cursos de la Fundación Agbar para magistrados y resolución por inexistencia de la información

Resolució 202/2022, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 135/2022 Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona Informació reclamada: Sobre uns cursos d’una fundació privada per a membres de la judicatura. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que es troba en el seu poder, en el marc d’aquest procediment. Concretament, li ha indicat que la informació sol·licitada no es troba en poder de l’AMB, resposta que objectivament dóna satisfacció a la sol·licitud i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Àrea metropolitana. Fundacions privades. Empreses concessionàries. Formació. Membres de la judicatura. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 135/2022, presentada contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de setembre de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’AMB: “Diversos jutges van participar en cursos organitzats per la Fundació Agbar els anys 2012, 2013 i 2014 i 2015 adreçats a jutges en virtut d'un conveni que aquesta fundació tenia amb el Consell General del Poder Judicial, tal com va publicar el diari Ara: https://www.ara.cat/economia/justicia-nega- revelar-quins-jutges-participar-cursos-pagats- agbar-sentenciatribunal-suprem_1_4018272.html En tant que la Fundació Agbar està creada per la Sociedad General de Aguas de Barcelona SA, empresa amb importants contractes públics a l'AMB, crec que l'AMB hauria de poder-me respondre les següents preguntes: - Quins magistrats van participar com a assistents a les trobades que es detallen a l'article prèviament mencionat? Al curs del 2012 (celebrat a Barcelona) hi van anar 18 assistents; al del 2013 (celebrat a Granada) 19 assistents; al del 2014 (celebrat a Las Palmas de Gran Canaria) 25 assistents; i al del 2015 (celebrat a Barcelona un altre cop) hi va haver 15 assistents. - Hi ha haver algun tipus de gratificació, premi o regal per a les persones que van participar als cursos, fos en qualitat de ponents o d'assistents? Quina o quines van ser exactament i quin valor tenien en aquell moment? - Qui va fer-se càrrec dels costos que van tenir aquests cursos (transport, allotjament, dietes i altres)? - A quant van ascendir aquests costos en cada un dels cursos que es van celebrar? Sisplau, voldria saber el detall del cost de cada partida (transport, allotjament, dietes i altres)”. 3. La Reclamació presentada el 9 de febrer de 2022 indica: “Diversos jutges van participar en cursos organitzats per la Fundació Agbar els anys 2012, 2013 i 2014 i 2015 adreçats a jutges en virtut d'un conveni que aquesta fundació tenia amb el Consell General del Poder Judicial, tal com va publicar el diari Ara: https://www.ara.cat/economia/justicia- nega- revelar-quins-jutges-participar-cursos-pagats-agbarsentenciatribunal- suprem_1_4018272.html En tant que la Fundació Agbar està creada per la Sociedad General de Aguas de Barcelona SA, empresa amb importants contractes públics a l'AMB, crec que l'AMB hauria de poder-me un seguit de preguntes que s'especificaven a la sol·licitud originalment presentada a l'AMB. El 29 de setembre del 2021 vaig presentar una sol·licitud de transparència a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, o AMB (Expedient 904841/2021; SAIP 86/21). Des de llavors no he rebut resposta a la meva petició. M'he comunicat amb l'AMB diverses vegades per demanar quin era l'estat de la meva sol·licitud. L'última resposta que tinc és que el passat desembre l'Àrea d'Ecologia de l'AMB estava pendent de la resposta a una consulta que s'havia formulat als serveis jurídics. Però d'això ja en fa dos mesos. I de la presentació de la sol·licitud original ja fa gairebé cinc mesos”. 4. El 14 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’AMB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 14 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 2 de març de 2022 la GAIP rep l’informe de l’AMB, que exposa amb detall les diverses actuacions fetes per cercar al sí de l’AMB informació demanada per la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i conclou assenyalant que ni a l’Administració de l’AMB, ni a les empreses que en depenen, s’ha pogut localitzar la informació sol·licitada, de manera que s’ha de concloure que a l’AMB no se’n disposa, d’aquesta informació. 7. El 9 de març de 2022 la GAIP trasllada la informació rebuda de l’AMB a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamaci ó. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que es troba en el seu poder, en el marc d’aquest procediment. Concretament, li ha indicat que la informació sol·licitada no es troba en poder de l’AMB, resposta que objectivament dóna satisfacció a la sol·licitud i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit . 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 135/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdi cció contenciosa administrativa.