Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Dosrius el detalle de impuestos y tasas de un edificio. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida de objeto al haberse entregado la información durante la reclamación, e inadmite las demás pretensiones (denuncias genéricas de falta de transparencia) por no ser competencia de este organismo.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG al régimen especial de acceso a la documentación corporativa municipal.
2
El derecho de acceso de los concejales debe interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho, basándose en los principios de proporcionalidad y temporalidad.
3
Se declara la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración entrega la información solicitada durante la tramitación del procedimiento ante la GAIP.
4
La vía de reclamación ante la GAIP se limita estrictamente a la revisión de decisiones administrativas restrictivas de acceso a información previamente solicitada.
5
La GAIP carece de facultades inspectoras sobre la publicidad activa ni autoridad para velar por los principios de gobierno abierto o derechos políticos fuera de solicitudes concretas de información.
Texto completo
Resolució 300/2021, de 25 de març
Número d’expedient de la reclamació: 133/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius
Informació reclamada: Recaptació de taxes i impostos sobre un edifici
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte i inadmissió
Resum: La sol·licitud de la què deriva aquest procediment, datada el 7 de desembre de 2020,
ha estat atesa per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment, per ofici de l’alcaldessa de 24
de febrer, fet del què la persona reclamant no n’ha informat a la GAIP, com tenia l’obligació de
fer i va ser advertida de forma expressa, tal i com es recull a l’antecedent 4. Tanmateix, la
persona reclamant no ha rebatut haver rebut la informació, un cop que la GAIP li ha traslladat
l’informe i l’ofici de lliurament de la informació, emplaçant-la a fer al·legacions en contra, ni
tampoc ha fet manifestació contrària a considerar-la completa o adequada. En aquestes
condicions, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació i és procedent
finalitzar el procediment en relació amb la pretensió d’accés a aquesta informació ja obtinguda.
Tanmateix, la persona reclamant no ha rebatut haver rebut la informació, un cop que la GAIP li
ha traslladat l’informe i l’ofici de lliurament de la informació, emplaçant-la a fer al·legacions en
contra, ni tampoc ha fet manifestació contrària a considerar-la completa o adequada. En
aquestes condicions, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació i és
procedent finalitzar el procediment en relació amb la pretensió d’accés a aquesta informació ja
obtinguda. Pel que fa a la resta de pretensions d’empara de la GAIP que es contenen en l’escrit
de reclamació, relacionades amb acusacions de manca de transparència o de dificultats
genèriques en l’accés a la informació per part del seu grup polític municipal, resulten
inadmissibles com a objecte d’aquest procediment. Cal recordar que, tal i com es desprèn de
l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament jurídic anterior, la via de reclamació queda
limitada a la revisió de les decisions administratives restrictives del dret d’accés a una
informació prèviament sol·licitada; per tant, les altres pretensions contingudes en els escrits
aportats a la reclamació han de ser inadmeses, per no ser pertinents en el marc d’aquest
procediment, ni quedar incloses en l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té
facultats inspectores del compliment de les obligacions de publicitat activa, ni autoritat per
vetllar per l’adequat compliment dels principis de govern obert ni dels drets dels grups polítics
municipals, fora dels casos en què se’ls hagi impedit l’accés a una informació sol·licitada amb
base a l’article 164 TRLMRLC
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Recaptació de tributs. Reclamació contra silenci.
Objecte del procediment de reclamació. Informació pública. Lliurament extemporani de la
informació, Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 133/2021, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de desembre de 2020 la regidora reclamant presenta una instància adreçada a
l’Ajuntament de Dosrius en la que demana: “Conèixer el detall dels imports percebuts per
l’Ajuntament de Dosrius en concepte d’impost i/o taxes de l’edifici de la fàbrica de la
tortuga del Camí Pou Glaç”
3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 assenyala que no ha rebut resposta de
l’administració a la seva sol·licitud, i que no ha rebut tampoc la informació sol·licitada.
Indica, com informació objecte de la reclamació la “manca d’accés a la informació i
transparència cap als grups municipals i ciutadania”, i fonamenta la reclamació en els
següents termes: ”Ens posem en contacte amb vostès com a representants electes de
l’ajuntament de Dosrius i per tal de denunciar la manca de transparència, accés a la
informació així com la dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa per que els grups
municipals a la oposició puguem exercir el nostre dret de participació política”. Annexa a la
reclamació un escrit en el què amplia els motius de la reclamació, indicant que volen
denunciar mancances de l’Ajuntament de Dosrius en transparència, accés a la informació
pública i exercici del seu ret a la participació política, i concreta en tres els àmbits objecte
de denuncia: publicació de la revista mensual (que no s’hauria realitzat des del febrer de
2020); Respostes a les instàncies presentades i peticions al Ple municipal (on es
relacionen un seguit d’escrits que no haurien rebut resposta o seria insatisfactòria, el
número de registre dels quals no coincideix amb cap dels escrits a què fa referència l’escrit
indicat a l’antecedent 2), i un tercer bloc titulat “transparència i accés a la informació
pública”, en el que denuncia la manca d’actualització dels continguts del portal de
transparència municipal relacionats amb la plantilla, les subvencions, les actes i els òrgans
de govern. I conclou amb aquesta petició: “La nostra petició doncs com a càrrec electe i
com a grup municipal és que aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació
intervingui per tal que el govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius
rectifiqui la forma en que està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups
polítics de l’oposició com a la pròpia ciutadania.” S’annexa igualment, com a sol·licitud
d’informació objecte de reclamació, còpia de la instància transcrita a l’antecedent 2.
4. El 4 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 5 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Dosrius i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 2 de març de 2021 la GAIP, mitjançant trucada telefònica, es posa en contracte amb
l’Ajuntament de Dosrius per tal de que faci arribar la documentació requerida a
l’antecedent 5.
7. El 5 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Dosrius que exposa que
“En relació a la reclamació 133/2021 la informació sol·licitada ja va ser resposta
íntegrament i tramesa a la reclamant mitjançant ofici d’aquesta alcaldia amb anotació
2021/636 - Data Registre: 24/02/2021.” Annex a l’informe consta l’ofici de referència, que
en relació amb aquesta reclamació, respon de la manera següent: “RE 6418 de 7 de
desembre en el que demana conèixer el detall dels imports percebuts per l'ajuntament de
Dosrius en concepte d'imposts i/o taxes de l'edifici de la fàbrica de la tortuga del Camí Pou
del Glaç núm. 68/ Baixada Fàbrica de la Tortuga núm. 24 Ref. Cadastral:
4058201DG5045N0001OI, dir-li que només en paguen IBI, li relacionem les dades des del
2014”. Hi consta un quadre amb el detall de la recaptació desglossada anualment, i el total
des del 2014.
8. El 8 de març 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant aquest informe de l’Ajuntament,
i l’emplaça a fer-hi al·legacions dins del termini de 5 dies, si ho considera adient. No consta
resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33
RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua d’objecte i inadmissió
La sol·licitud de la què deriva aquest procediment, datada el 7 de desembre de 2020, ha estat
atesa per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment, per ofici de l’alcaldessa de 24 de
febrer, fet del què la persona reclamant no n’ha informat a la GAIP, com tenia l’obligació de fer i
va ser advertida de forma expressa, tal i com es recull a l’antecedent 4. Tanmateix, la persona
reclamant no ha rebatut haver rebut la informació, un cop que la GAIP li ha traslladat l’informe i
l’ofici de lliurament de la informació, emplaçant-la a fer al·legacions en contra, ni tampoc ha fet
manifestació contrària a considerar-la completa o adequada. En aquestes condicions, cal
considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació i és procedent finalitzar el
procediment en relació amb la pretensió d’accés a aquesta informació, ja obtinguda de
l’administració en el marc d’aquest procediment.
Pel que fa a la resta de pretensions d’empara de la GAIP que es contenen en l’escrit de
reclamació, relacionades amb acusacions de manca de transparència o de dificultats
genèriques en l’accés a la informació per part del seu grup polític municipal, resulten
inadmissibles com a objecte d’aquest procediment. Cal recordar que, tal i com es desprèn de
l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament jurídic anterior, la via de reclamació queda
limitada a la revisió de les decisions administratives restrictives del dret d’accés a una
informació prèviament sol·licitada; per tant, les altres pretensions contingudes en els escrits
aportats a la reclamació han de ser inadmeses, per no ser pertinents en el marc d’aquest
procediment, ni quedar incloses en l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té
facultats inspectores del compliment de les obligacions de publicitat activa, ni autoritat per
vetllar per l’adequat compliment dels principis de govern obert ni dels drets dels grups polítics
municipals, fora dels casos en què se’ls hagi impedit l’accés a una informació sol·licitada amb
base a l’article 164 TRLMRLC. D’acord amb això, la reclamació és inadmissible com a
“denuncia de la manca de transparència o de les dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament
posa per que els grups municipals a la oposició puguem exercir el nostre dret de participació
política”, i ho és també la pretensió que es formula de què “aquesta comissió de garanties al
dret d’accés a la informació intervingui per tal que el govern municipal i amb més concreció
l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma en que està gestionant el dret d’accés de la
informació tant als grups polítics de l’oposició com a la pròpia ciutadania.” Igualment, de l’escrit
annex al formulari de reclamació, resulten també alienes i inadmissibles en aquest
procediment, pels motius abans expressats, les pretensions i denuncies en relació amb la
publicació de la revista municipal, i al contingut del portal de transparència. Quant al bloc titulat
“respostes a instàncies presentades i peticions als plens municipals”, s’hi fan constar un seguit
de números de registre amb una referència minsa al seu contingut, que no permet avaluar si es
corresponen amb procediments de sol·licituds d’informació adequades a aquest procediment, o
si constitueixen altres peticions d’actuacions o accions d’impuls i control del govern municipal
que en són alienes, i en tot cas, no s’esmenten en l’escrit que s’annexa a la reclamació com a
objecte de la reclamació.
De l’exposat en resulta que la instància que s’identifica per la persona reclamant com a objecte
d’aquesta reclamació, reproduïda a l’antecedent 2, ha estat satisfeta en el marc d’aquest
procediment, sense que la persona reclamant, informada d’aquesta circumstància i requerida
per la GAIP a fer al·legacions, hagi fet cap manifestació contrària a considerar la informació
obtinguda completa i adequada, de manera que la reclamació ha perdut sobrevingudament el
seu objecte en relació amb l’atenció d’aquesta sol·licitud informació. I quant a les altres
pretensions d’actuació de la GAIP fora de la revisió de l’atenció d’aquella sol·licitud d’accés a la
informació que es formulen en la reclamació, s’han d’inadmetre per incongruents amb aquest
procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 de març de 2021, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 133/2021 en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a
l’antecedent 2, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració
la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment.
2. Inadmetre la reclamació en relació amb la resta de pretensions, per ser incongruents amb
l’objecte d’aquest procediment i amb l’àmbit d’actuació de la GAIP, limitat a la revisió de
les decisions administratives prèvies limitatives d’una sol·licitud d’accés a la informació
pública.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.