Una concejal solicitó al Ayuntamiento de Dosrius datos sobre actas policiales por COVID-19 y denunció falta de transparencia general. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida de objeto al haberse entregado la información solicitada y declara inadmisibles las quejas genéricas sobre transparencia y gestión municipal por exceder sus competencias.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG al régimen especial de acceso a la documentación corporativa municipal.
2
El derecho de acceso de los concejales debe interpretarse siguiendo los principios de proporcionalidad y temporalidad, limitando las restricciones al honor, intimidad o secreto oficial.
3
Se declara la pérdida sobrevenida del objeto cuando la Administración entrega la información solicitada durante la tramitación de la reclamación y el interesado no la impugna.
4
La vía de reclamación ante la GAIP se limita estrictamente a la revisión de decisiones administrativas restrictivas de solicitudes de información concretas.
5
La GAIP carece de facultades inspectoras sobre el cumplimiento de la publicidad activa ni autoridad para velar por los principios de gobierno abierto o derechos políticos de los grupos municipales.
Texto completo
Resolució 298/2021, de 25 de març
Número d’expedient de la reclamació: 131/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius
Informació reclamada: Actes policials per infracció de les mesures de seguretat COVID-19.
Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua parcial d’objecte i inadmissió parcial
Resum: La sol·licitud de la què deriva aquest procediment, datada el 3 de desembre de 2020,
demanava accés a un expedient de provisió del lloc de treball. Aquesta informació li ha estat aportada
en el marc d’aquest procediment, per ofici de l’alcaldessa de 24 de febrer, fet del què la persona
reclamant no n’ha informat a la GAIP, com tenia l’obligació de fer i va ser advertida de forma
expressa, tal i com es recull a l’antecedent 4. Tanmateix, la persona reclamant no ha rebatut haver
rebut la informació, un cop que la GAIP li ha traslladat l’informe i l’ofici de lliurament de la informació,
emplaçant-la a fer al·legacions en contra, ni tampoc ha fet manifestació contrària a considerar-la
completa o adequada. En aquestes condicions, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de
la reclamació i és procedent finalitzar el procediment en relació amb la pretensió d’accés a aquesta
informació ja obtinguda. Pel que fa a la resta de pretensions d’empara de la GAIP que es contenen en
l’escrit de reclamació, relacionades amb acusacions de manca de transparència o de dificultats
genèriques en l’accés a la informació per part del seu grup polític municipal, resulten inadmissibles
com a objecte d’aquest procediment. Cal recordar que, tal i com es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG
transcrit en el fonament jurídic anterior, la via de reclamació queda limitada a la revisió de les
decisions administratives restrictives del dret d’accés a una informació prèviament sol·licitada; per
tant, les altres pretensions contingudes en els escrits aportats a la reclamació han de ser inadmeses,
per no ser pertinents en el marc d’aquest procediment, ni quedar incloses en l’àmbit competencial
d’aquesta Comissió, que no té facultats inspectores del compliment de les obligacions de publicitat
activa, ni autoritat per vetllar per l’adequat compliment dels principis de govern obert ni dels drets dels
grups polítics municipals, fora dels casos en què se’ls hagi impedit l’accés a una informació
sol·licitada amb base a l’article 164 TRLMRLC
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Policia. Infraccions. COVID-19. Reclamació contra silenci.
Objecte del procediment de reclamació. Informació pública. Lliurament extemporani de la informació,
Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 131/2021, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de desembre de 2020 la regidora reclamant presenta una instància adreçada a l’Ajuntament
de Dosrius en la que demana ”Nombre d’actes policials realitzats per la policia local de Dosrius
relacionats amb l’estat d’alarma i les mesures decretades per la pandèmia del Covid, així com el
detall de les dates realitzades i el motiu de les mateixes”
3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 assenyala que no ha rebut resposta de
l’administració a la seva sol·licitud, i que no ha rebut tampoc la informació sol·licitada. Indica,
com informació objecte de la reclamació la “manca d’accés a la informació i transparència cap
als grups municipals i ciutadania”, i fonamenta la reclamació en els següents termes: ”Ens posem
en contacte amb vostès com a representants electes de l’ajuntament de Dosrius i per tal de
denunciar la manca de transparència, accés a la informació així com la dificultats que l’alcaldia
d’aquest ajuntament posa per que els grups municipals a la oposició puguem exercir el nostre
dret de participació política”. Annexa a la reclamació un escrit en el què amplia els motius de la
reclamació, indicant que volen denunciar mancances de l’Ajuntament de Dosrius en
transparència, accés a la informació pública i exercici del seu ret a la participació política, i
concreta en tres els àmbits objecte de denuncia: publicació de la revista mensual (que no
s’hauria realitzat des del febrer de 2020); Respostes a les instàncies presentades i peticions al
Ple municipal (on es relacionen un seguit d’escrits que no haurien rebut resposta o seria
insatisfactòria, el número de registre dels quals no coincideix amb cap dels escrits a què fa
referència l’escrit indicat a l’antecedent 2), i un tercer bloc titulat “transparència i accés a la
informació pública”, en el que denuncia la manca d’actualització dels continguts del portal de
transparència municipal relacionats amb la plantilla, les subvencions, les actes i els òrgans de
govern. I conclou amb aquesta petició: “La nostra petició doncs com a càrrec electe i com a grup
municipal és que aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació intervingui per tal
que el govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma en que
està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de l’oposició com a la
pròpia ciutadania.” S’annexa igualment, com a sol·licitud d’informació objecte de reclamació,
còpia de la instància transcrita a l’antecedent 2.
4. El 4 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 5 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Dosrius i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 2 de març de 2021 la GAIP, mitjançant trucada telefònica, es posa en contacte amb
l’Ajuntament de Dosrius per tal de que faci arribar la documentació requerida a l’antecedent 5.
7. El 5 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Dosrius que exposa que “En
relació a la reclamació 131/2021 la informació sol·licitada ja va ser resposta íntegrament i
tramesa a la reclamant mitjançant ofici d’aquesta alcaldia amb anotació 2021/636 - Data
Registre: 24/02/2021.” Annex a l’informe, l’administració aporta còpia de l’ofici de l’alcaldessa
responent aquesta i altres peticions d’informació de la persona reclamant, en la que es fa constar
que el nombre d’actes policials relacionades amb les mesures arran de la pandèmia és de 275,
xifra que es desglossa indicant els motius de l’acta d’infracció.
8. El 8 de març 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant aquesta informe de l’Ajuntament, i
l’emplaça a fer-hi al·legacions dins del termini de 5 dies, si ho considera adient. No consta
resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016 - i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33
RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua d’objecte i inadmissió
La sol·licitud de la què deriva aquest procediment, datada el 3 de desembre de 2020, demanava
accés al nombre d’actes policials realitzats per la policia local de Dosrius relacionats amb l’estat
d’alarma i les mesures decretades per la pandèmia del Covid, així com el detall de les dates
realitzades i el motiu de les mateixes. Aquesta informació li ha estat aportada en el marc d’aquest
procediment, per ofici de l’alcaldessa de 24 de febrer, que es reprodueix a l’antecedent 7, fet del què
la persona reclamant no n’ha informat a la GAIP, com tenia l’obligació de fer i va ser-ne advertida de
forma expressa, tal i com es recull a l’antecedent 4. Tanmateix, la persona reclamant no ha rebatut
haver rebut la informació, un cop que la GAIP li ha traslladat l’informe i l’ofici de lliurament de la
informació, emplaçant-la a fer al·legacions en contra, ni tampoc ha fet manifestació contrària a
considerar-la completa o adequada. En aquestes condicions, cal considerar perdut sobrevingudament
l’objecte de la reclamació i és procedent finalitzar el procediment en relació amb la pretensió d’accés
a aquesta informació ja obtinguda.
Pel que fa a la resta de pretensions d’empara de la GAIP que es contenen en l’escrit de reclamació,
relacionades amb acusacions de manca de transparència o de dificultats genèriques en l’accés a la
informació per part del seu grup polític municipal, resulten inadmissibles com a objecte d’aquest
procediment. Cal recordar que, tal i com es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament
jurídic anterior, la via de reclamació queda limitada a la revisió de les decisions administratives
restrictives del dret d’accés a una informació prèviament sol·licitada; per tant, les altres pretensions
contingudes en els escrits aportats a la reclamació han de ser inadmeses, per no ser pertinents en el
marc d’aquest procediment, ni quedar incloses en l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té
facultats inspectores del compliment de les obligacions de publicitat activa, ni autoritat per vetllar per
l’adequat compliment dels principis de govern obert ni dels drets dels grups polítics municipals, fora
dels casos en què se’ls hagi impedit l’accés a una informació sol·licitada amb base a l’article 164
TRLMRLC. D’acord amb això, la reclamació és inadmissible com a “denuncia de la manca de
transparència o de les dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa per que els grups municipals
a la oposició puguem exercir el nostre dret de participació política”, i ho és també la pretensió que es
formula de què “aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació intervingui per tal que el
govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma en que està
gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de l’oposició com a la pròpia
ciutadania.” Igualment, de l’escrit annex al formulari de reclamació, resulten també alienes i
inadmissibles en aquest procediment, pels motius abans expressats, les pretensions i denuncies en
relació amb la publicació de la revista municipal, i al contingut del portal de transparència. Quant al
bloc titulat “respostes a instàncies presentades i peticions als plens municipals”, s’hi fan constar un
seguit de números de registre amb una referència minsa al seu contingut, que no permet avaluar si es
corresponen amb procediments de sol·licituds d’informació adequades a aquest procediment, o si
constitueixen altres peticions d’actuacions o accions d’impuls i control del govern municipal que en
són alienes, i en tot cas, no s’esmenten en l’escrit que s’annexa a la reclamació com a objecte de la
reclamació.
De l’exposat en resulta que la instància que s’identifica per la persona reclamant com a objecte
d’aquesta reclamació, reproduïda a l’antecedent 2, ha estat satisfeta en el marc d’aquest
procediment, sense que la persona reclamant, informada d’aquesta circumstància i requerida per la
GAIP a fer al·legacions, hagi fet cap manifestació contrària a considerar la informació obtinguda
completa i adequada, de manera que la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte en
relació amb l’atenció d’aquesta sol·licitud informació. I quant a les altres pretensions d’actuació de la
GAIP fora de la revisió de l’atenció d’aquella sol·licitud d’accés a la informació que es formulen en la
reclamació, s’han d’inadmetre per incongruents amb aquest procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
de març de 2021, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 131/2021 en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a
l’antecedent 2, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració la
informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment.
2. Inadmetre la reclamació en relació amb la resta de pretensions, per ser incongruents amb
l’objecte d’aquest procediment i amb l’àmbit d’actuació de la GAIP, limitat a la revisió de les
decisions administratives prèvies limitatives d’una sol·licitud d’accés a la informació pública.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.