Solicitud de censo actualizado de clubes de la Federación Catalana de Fútbol Sala y resultado por pérdida de objeto

Resolució 254/2020, de 23 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 131/2020 Administració reclamada: Consell Català de l’Esport Informació reclamada: Cens actualitzat de clubs de la Federació Catalana de Futbol Sala. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre, i que la discrepància jurídica entre les parts que motivava la reclamació s’ha esvaït amb el lliurament de la informació, acreditada per l’Administració sense oposició de la persona reclamant. Tenint en compte aquestes circumstàncies, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. Paraules clau: Consell Català de l’Esport. Federacions esportives. Cens. Informació estadística. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 131/2020, presentada contra el Consell Català de l’Esport, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de desembre de 2019 la persona reclamant sol·licita al Consell Català de l’Esport el “cens actualitzat a dia d’avui de la Federació Catalana de Futbol Sala”. A la sol·licitud especifica que demana la informació “per un possible estudi de final de grau a la facultat de psicologia”. 3. La Reclamació presentada el 17 de febrer de 2020 indica que la persona reclamant no hauria obtingut una resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 19 de febrer de 2020 la GAIP informa a la persona reclamant de l’admissió provisional a tràmit de la seva reclamació, de la persona encarregada de la seva tramitació, dels següents tràmits que se seguiran així com, dels mitjans a través dels quals fer-ne el seguiment. 5. El 21 de febrer de 2020 la persona reclamant informa a la GAIP d’una sèrie de comunicacions de seguiment mantingudes amb el Consell Català de l’Esport prèvies a la presentació de la reclamació. 6. El 21 de febrer de 2020, la GAIP comunica la Reclamació al Consell Català de l’Esport i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 13 de març de 2020, la GAIP rep l’informe del Consell Català de l’Esport, que indica haver tramitat i resolt la sol·licitud d’accés a informació amb posterioritat a la recepció de la reclamació. Juntament amb l’informe, el Consell Català de l’Esport facilita a la GAIP l’expedient administratiu corresponent a la tramitació de la sol·licitud d’accés a informació objecte de la Reclamació on hi consta la resolució de la sol·licitud i la informació estimada. No consta acreditat a la documentació facilitada pel Consell Català de l’Esport la notificació de la resolució a la persona reclamant. 8. El 19 de març de 2020 la GAIP posa a disposició de la persona reclamant la informació facilitada pel Consell Català de l’Esport advertint que si en un termini de 5 dies des de la recepció de la notificació no s’oposa a la informació lliurada, es procedirà a finalitzar el procediment. El 26 de març de 2020 la persona reclamant accedeix a la notificació sense que a data d’aquesta resolució hagi fet cap al·legació contrària a considerar satisfeta la seva reclamació amb la informació rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a LTAIPBG) . L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. En aquest cas, els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre, i que la discrepància jurídica entre les parts que motivava la reclamació s’ha esvaït amb el lliurament de la informació acreditada per l’Administració sense oposició de la persona reclamant. Tenint en compte aquestes circumstàncies, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver lliurat la informació reclamada durant la tramitació d’aquest procediment, i que la persona reclamant, consultada sobre si té al·legacions contràries a considerar satisfeta la seva pretensió, no ha formulat cap objecció. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’abril de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 131/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del què disposa la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19.