Estimada parcialmente 25/03/2021 · 57 días en resolverse

Reclamación de acceso al expediente de contratación de un cabo de la policía local y denuncia de falta de transparencia en el Ayuntamiento de Dosrius

Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Dosrius el expediente de contratación de un cabo de la policía local. Alegó falta de respuesta y denunció una falta de transparencia generalizada. La GAIP desestimó la solicitud por falta de objeto, ya que la información fue entregada previamente, e inadmitió las quejas genéricas por ser ajenas a sus competencias.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG a la normativa de régimen local.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede proyectarse sobre información que ya esté en poder de la administración en el momento de la solicitud.
3 El procedimiento de reclamación ante la GAIP se limita estrictamente a revisar decisiones administrativas restrictivas de solicitudes previas de información.
4 La Comisión carece de facultades inspectoras sobre las obligaciones de publicidad activa o autoridad para velar por los principios de gobierno abierto de forma genérica.
5 Se desestima la reclamación por falta de objeto cuando la administración acredita haber entregado la documentación solicitada antes de la incoación del procedimiento.

Texto completo

Resolució 297/2021, de 25 de març Número d’expedient de la reclamació: 130/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius Informació reclamada: Expedient de contractació d’un caporal de la policia local. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i desestimació Resum: Tenint en compte que les sol·licituds d’informació no es poden projectar sobre informació futura, sinó que és requisit imposat per l’article 2.b LTAIPBG en relació amb l’article 18 LTAIPBG que la informació que es sol·liciti estigui ja en poder de l’administració quan s’exerceix el dret d’accés, la sol·licitud s’ha de considerar adequadament satisfeta amb la informació aportada per l’Ajuntament abans de formalitzar -se la reclamació, sense que en via de reclamació es pugui ampliar la pretensió d’accés sobre una informació inexistent en el moment de la sol·licitud. Tampoc pot ser objecte d’aquest procediment la manca de transparència o les dificultats genèriques en l’accés a la informació que s’invoquen en l’escrit de reclamació. Cal recordar que aquest procediment, tal i com es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament jurídic anterior, s’ha de limitar a les decisions administratives restrictives del dret d’accés a una informació prèviament sol·licitada; per tant, les altres pretensions contingudes en els escrits aportats a la reclamació han de ser inadmeses, per no ser pertinents en el marc d’aquest procediment, ni quedar incloses en l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té facultats inspectores del compliment de les obligacions de publicitat activa, ni autoritat per vetllar per l’adequat compliment dels principis de govern obert ni dels drets dels grups polítics municipals, fora dels casos en què se’ls hagi impedit l’accés a una informació sol·licitada amb base a l’article 164 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Personal. Provisió de llocs de treball. Reclamació contra lliurament de la informació. Objecte del procediment de reclamació. Informació pública. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 130/2021, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de desembre de 2020 la regidora reclamant presenta una instància adreçada a l’Ajuntament de Dosrius en la què sol·licita “tenir accés a l'expedient de contractació del caporal de la policia local (1836/2020)”. 3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 assenyala que no ha rebut resposta de l’administració a la seva sol·licitud, i que no ha rebut tampoc la informació sol·licitada. Indica, com informació objecte de la reclamació la “manca d’accés a la informació i transparència cap als grups municipals i ciutadania”, i fonamenta la reclamació en els següents termes: ”Ens posem en contacte amb vostès com a representants electes de l’ajuntament de Dosrius i per tal de denunciar la manca de transparència, accés a la informació així com la dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa per que els grups municipals a la oposició puguem exercir el nostre dret de participació política”. Annexa a la reclamació un escrit en el què amplia els motius de la reclamació, indicant que volen denunciar mancances de l’Ajuntament de Dosrius en transparència, accés a la informació pública i exercici del seu ret a la participació política, i concreta en tres els àmbits objecte de denuncia: publicació de la revista mensual (que no s’hauria realitzat des del febrer de 2020); Respostes a les instàncies presentades i peticions al Ple municipal (on es relacionen un seguit d’escrits que no haurien rebut resposta o seria insatisfactòria, el número de registre dels quals no coincideix amb cap dels escrits a què fa referència l’escrit indicat a l’antecedent 2), i un tercer bloc titulat “transparència i accés a la informació pública”, en el que denuncia la manca d’actualització dels continguts del portal de transparència municipal relacionats amb la plantilla, les subvencions, les actes i els òrgans de govern. I conclou amb aquesta petició: “La nostra petició doncs com a càrrec electe i com a grup municipal és que aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació intervingui per tal que el govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma en que està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de l’oposició com a la pròpia ciutadania.” S’annexa igualment, com a sol·licitud d’informació objecte de reclamació, còpia de la instància transcrita a l’antecedent 2. 4. El 4 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 5 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Dosrius i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 2 de març de 2021 la GAIP, mitjançant trucada telefònica, es posa en contracte amb l’Ajuntament de Dosrius per tal de que faci arribar la documentació requerida a l’antecedent 5. 7. El 5 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Dosrius que exposa: “En relació a la reclamació 130/2021 la informació sol·licitada ja va ser resposta íntegrament i tramesa a la reclamant mitjançant ofici d’aquesta alcaldia amb anotació 2020/5008 – Data Registre: 18/12/2020”. Annex a l’informe, figura un escrit de l’alcaldessa a la persona reclamant, signat el 18 de desembre de 2020, amb aquest text: “En resposta a la seva sol·licitud, de data 03/12/2020, amb registre d’entrada en aquest Ajuntament núm. 2020/6351, sol·licitant tenir accés a l’expedient de contractació per una plaça de Caporal de la Policia Local (1836/2020) li comuniquem que, atès que el procés de selecció està en tràmit us adjuntem la documentació següent que el conforma: - Informe d’Intervenció - Informe de Secretaria - Memòria Justificativa - Bases de selecció - Resolució Alcaldia núm. 924 de data 10/11/2020 - Anunci convocatòria - Resolució Alcaldia núm. 978 de data 30/11/2020 - Anunci llista provisional admesos i exclosos - Resolució Alcaldia núm. 994 de data 07/12/2020 - Anunci llista definitiva i convocatòria” 8. El 8 de març 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant aquesta informe de l’Ajuntament, i l’emplaça a fer-hi al·legacions dins del termini de 5 dies, si ho considera adient. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016 - i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits formals establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació La sol·licitud de la què deriva aquest procediment, datada el 3 de desembre de 2020, demanava accés a un expedient de provisió del lloc de treball, i malgrat que la reclamació indica no haver rebut resposta ni informació de l’Ajuntament, aquesta administració ha acreditat haver-li aportat per rescrit signat el 14 de desembre, la documentació que fins aleshores integrava aquell expedient, sense que la persona reclamant, un cop la GAIP li ha traslladat aquest informe i ofici de lliurament de la informació emplaçant-la a fer al·legacions en contra, n’hagi qüestionat la seva recepció o la seva adequació. Tenint en compte que les sol·licituds d’informació no es poden projectar sobre informació futura, sinó que és requisit imposat per l’article 2.b LTAIPBG en relació amb l’article 18 LTAIPBG que la informació que es sol·liciti estigui ja en poder de l’administració quan s’exerceix el dret d’accés, la sol·licitud s’ha de considerar adequadament satisfeta amb la informació aportada per l’Ajuntament abans de formalitzar-se la reclamació, sense que en via de reclamació es pugui ampliar la pretensió d’accés sobre una informació inexistent en el moment de la sol·licitud. Tampoc pot ser objecte d’aquest procediment la manca de transparència o les dificultats genèriques en l’accés a la informació que s’invoquen en l’escrit de reclamació. Cal recordar que aquest procediment, tal i com es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament jurídic anterior, s’ha de limitar a les decisions administratives restrictives del dret d’accés a una informació prèviament sol·licitada; per tant, les altres pretensions contingudes en els escrits aportats a la reclamació han de ser inadmeses, per no ser pertinents en el marc d’aquest procediment, ni quedar incloses en l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té facultats inspectores del compliment de les obligacions de publicitat activa, ni autoritat per vetllar per l’adequat compliment dels principis de govern obert ni dels drets dels grups polítics municipals, fora dels casos en què se’ls hagi impedit l’accés a una informació sol·licitada amb base a l’article 164 TRLMRLC. D’acord amb això, la reclamació és inadmissible com a “denuncia de la manca de transparència o de les dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa per que els grups municipals a la oposició puguem exercir el nostre dret de participació política”, i ho és també la pretensió que s’hi formula de què “aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació intervingui per tal que el govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma en que està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de l’oposició com a la pròpia ciutadania.” Igualment, de l’escrit annex al formulari de reclamació, resulten també alienes i inadmissibles en aquest procediment, pels motius abans expressats, les pretensions i denuncies en relació amb la publicació de la revista municipal, i al contingut del portal de transparència. Quant al bloc titulat “respostes a instàncies presentades i peticions als plens municipals”, s’hi fan constar un seguit de números de registre amb una referència minsa al seu contingut, que no permet avaluar si es corresponen amb procediments de sol·licituds d’informació adequades a aquest procediment, o si constitueixen altres peticions d’actuacions o accions d’impuls i control del govern municipal que en són alienes, i en tot cas, no s’esmenten en l’escrit que s’annexa a la reclamació com a objecte de la reclamació. De l’exposat en resulta que la instància que s’identifica per la persona reclamant com a objecte d’aquesta reclamació, reproduïda a l’antecedent 2, ja va ser estimada i satisfeta amb anterioritat a la incoació d’aquest procediment amb la informació aleshores existent, de manera que s’ha de desestimar la reclamació d’aquesta informació, per manca d’objecte. I quant a les altres pretensions d’actuació de la GAIP fora de la revisió de l’atenció d’aquella sol·licitud d’accés a la informació que es formulen en la reclamació, s’han d’inadmetre per incongruents amb aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Desestimar la reclamació en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2, per manca d’objecte, atès que la persona reclamant havia obtingut la informació sol·licitada abans de la incoació d’aquest procediment. 2. Inadmetre la reclamació en relació amb la resta de pretensions, per ser incongruents amb l’objecte d’aquest procediment i amb l’àmbit d’actuació de la GAIP, limitat a la revisió de les decisions administratives prèvies limitatives d’una sol·licitud d’accés a la informació pública. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 130/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.