Solicitud de expedientes sancionadores sobre tenencia de animales potencialmente peligrosos y resultado desestimado por falta de objeto

Resolució 290/2019, de 16 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 130/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Montornès del Vallès Informació reclamada: Còpia d’expedients sancionadors relacionats amb determinades denuncies en matèria de tinença d’animals potencialment perillosos. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament hauria notificat prèviament a la reclamació la informació, per la qual cosa la reclamació no té objecte i cal desestimar-la. Paraules clau: Ajuntament. Animals. Sancions. Tinença d’animals potencialment perillosos. Reclamació contra estimació. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 130/2019, presentada contra l’Ajuntament de Montornès del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de desembre de 2018 la persona reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Montornès del Vallès “còpia anonimitzada dels expedients sancionadors relacionats amb les denúncies relatives a infraccions en matèria de tinença d’animals potencialment perillosos amb número de registre 291/2018, 292/2018, 542/2018, 551/2018, 630/2018 i 685/2018. 3. El 8 de gener de 2019 l’Ajuntament va resoldre estimar la sol·licitud, prèvia anonimització de les dades personals dels propietaris dels gossos perillosos, i va establir que la informació li seria materialment lliurada dins del termini de 30 dies. 4. La Reclamació presentada el 10 de març indica que l’Ajuntament de Montornès del Vallès no hauria lliurat la informació un cop superat el termini per fer-ho. 5. El 13 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Montornès del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 20 de març de 2019 entra a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Montornès del Vallès, que afirma haver lliurat la informació el 13 de gener de 2019: “D’acord amb el que determina la legislació aplicable, la sol·licitud d’accés a informació pública presentada pel senyor (...), en data 11 de desembre de 2018, es va estimar per decret número D20190001000009 en data 8 de gener de 2019 i se li va subministrar juntament amb la notificació electrònica en data 13 de gener de 2019, data en que va accedir a dita informació”. 7. El 26 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Montornès del Vallès a la persona reclamant indicant que, si en el termini de 5 dies no manifesta el contrari, es procedirà a finalitzar el procediment de Reclamació. 8. El 28 de març de 2019 la persona reclamant remet un correu electrònic a la GAIP on confirma haver obtingut la informació sol·licitada a l’Ajuntament de Montornès del Vallès, que per error, no va saber veure annexa. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per manca d’objecte Els antecedents posen de manifest que no ha existit realment una limitació del dret d’accés a la informació pública que pugui ser objecte del procediment de reclamació, sinó que l’Ajuntament hauria estimat i lliurat, prèviament a la reclamació, la informació sol·licitada, a satisfacció de la persona reclamant, que assumeix l’error en la recepció. En aquestes circumstàncies, és procedent desestimar la reclamació, per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 130/2019, per manca d’objecte 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.