Una concejal solicitó diversa información y respuestas a preguntas del Pleno al Ayuntamiento de Dosrius. La GAIP decidió inadmitir parcialmente la reclamación por solicitar acciones no informativas y desestimar el resto porque el Ayuntamiento ya había respondido a las solicitudes de información antes de interponer la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG a la normativa de régimen local (art. 164 TRLMRLC).
2
El procedimiento de reclamación se limita exclusivamente a decisiones administrativas restrictivas del derecho de acceso a información previamente solicitada.
3
Son inadmisibles las pretensiones que consisten en denuncias genéricas sobre falta de transparencia, solicitudes de elaboración de informes, convocatorias de órganos o justificaciones de decisiones políticas.
4
No es posible utilizar la vía de la GAIP para revisar el cumplimiento de obligaciones de publicidad activa o el ejercicio de derechos de participación política fuera del acceso a la información.
5
Se desestima la reclamación cuando la Administración ha facilitado la información solicitada con anterioridad a la interposición del recurso y el reclamante no ha cuestionado la adecuación de dicha respuesta.
Texto completo
Resolució 296/2021, de 25 de març
Número d’expedient de la reclamació: 129/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius
Informació reclamada: Diversa
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i desestimació
Resum: Ni el formulari de reclamació, ni l’escrit aportat com a ampliació per la persona
reclamant, delimiten quina és la informació objecte de reclamació, prèviament sol·licitada i
desestimada o impedida per l’Administració. Cal recordar que aquest procediment, tal i com es
desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament jurídic anterior, s’ha de limitar a les
decisions administratives restrictives del dret d’accés a una informació prèviament sol·licitada;
per tant, les altres pretensions contingudes en els escrits aportats a la reclamació han de ser
inadmeses, per no ser pertinents en el marc d’aquest procediment, ni quedar incloses en
l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té facultats inspectores del compliment de les
obligacions de publicitat activa, ni autoritat per vetllar per l’adequat compliment dels principis de
govern obert ni dels drets dels grups polítics municipals, fora dels casos en què se’ls hagi
impedit l’accés a una informació sol·licitada amb base a l’article 164 TRLMRLC.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Preguntes Ple municipal. Reclamació contra
lliurament de la informació. Objecte del procediment de reclamació. Informació pública. Manca
d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 129/2021, presentada per una
electe municipal contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de setembre de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit en el què fa referència
a què havien quedat unes preguntes per contestar o per aclarir al Ple municipal del 24 de
setembre:
“-Respecte la carta enviada per l’associació ARC i les cancel·lacions de les festes majors,
vàrem demanar si tanmateix es negociaria, tal com ja s’està fent amb un, amb tots i cada
un dels grups o representants dels concerts o altres activitats precontractades i
cancel·lades.
–Va quedar pendent que ens diguessin la dada del romanent de tresoreria disponible.
– En quan a les diverses preguntes realitzades en relació a les deficiències en el
manteniment, i tenint en compte que a l’hora de contestar el regidor de manteniment no
era present al ple, voldríem que ens fessin arribar el pla de manteniment (carrers,
jardineria, enllumenat, edificis, etc....) en el que es basa la feina de la brigada municipal
així com empreses externes que hi puguin intervenir.
– Finalment recordem que tenen pendent contestar-nos la informació referent a l’augment
en el padró municipal realitzat en el ple del mes de juny i reiterat en el passat ple de
setembre.”
D’altra banda, indica que hi ha diverses instàncies prèvies, a les què es refereix pel número
de registre d’entrada, en relació amb les quals interessa la informació següent:
- La 249, 1467 i 2474 respecte la gestió de Sorea.
- L’1144, que sol·licitava un informe tècnic en relació amb els tancaments de les portes
del pavelló, que ja s’hauria realitzat, però que considera que no respon a
adequadament a la seva instància i demana que el tècnic n’elabori un de nou.
- L’1470 en la que demanava la destinació de la subvenció “Dinamització activitat física
i esport local”.
- La 2930 que demanava que es pengés una pancarta LGTBI al balcó de l’Ajuntament, i
vist que no s’havia fet, en demana ara els motius.
- La 3613 que demanava els protocols de seguretat per a la festa major, però a partir de
conèixer la cancel·lació i expressant la suposició que aquesta decisió s’hauria fet a
partir d’un estudi bàsic d’actuacions de seguretat, i demana que se li facin arribar
aquestes dades.
- La 4117 que sol·licitava la convocatòria de la mesa de seguiment dels joves no
acompanyats.
3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 fa constar que no ha rebut resposta ni
informació de l’administració a la seva sol·licitud. No identifica la informació reclamada,
fent només una referència genèrica a “manca d’accés a la informació i transparència cap
als grups municipals i ciutadania”, i fonamenta la reclamació en els següents termes: ”Ens
posem en contacte amb vostès com a representants electes de l’ajuntament de Dosrius i
per tal de denunciar la manca de transparència, accés a la informació així com la dificultats
que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa per que els grups municipals a la oposició puguem
exercir el nostre dret de participació política”. Annexa a la reclamació un escrit en el què
amplia els motius de la reclamació, indicant que volen denunciar mancances de
l’Ajuntament de Dosrius en transparència, accés a la informació pública i exercici del seu
ret a la participació política, i concreta en tres els àmbits objecte de denuncia: publicació
de la revista mensual (que no s’hauria realitzat des del febrer de 2020); Respostes a les
instàncies presentades i peticions al Ple municipal (on es relacionen un seguit d’escrits
que no haurien rebut resposta o seria insatisfactòria, el número de registre dels quals no
coincideix amb cap dels escrits a què fa referència l’escrit indicat a l’antecedent 2), i un
tercer bloc titulat “transparència i accés a la informació pública”, en el que denuncia la
manca d’actualització dels continguts del portal de transparència municipal relacionats
amb la plantilla, les subvencions, les actes i els òrgans de govern. I conclou amb aquesta
petició: “La nostra petició doncs com a càrrec electe i com a grup municipal és que
aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació intervingui per tal que el
govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma en que
està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de l’oposició com a la
pròpia ciutadania.” S’annexa igualment, com a sol·licitud d’informació objecte de
reclamació, còpia de la instància transcrita a l’antecedent 2.
4. El 4 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 5 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Dosrius i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 2 de març de 2021 la GAIP, mitjançant trucada telefònica, es posa en contracte amb
l’Ajuntament de Dosrius per tal de que faci arribar la documentació requerida a
l’antecedent 5.
7. El 5 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Dosrius que exposa que
“En relació a la reclamació 129/2021 la informació sol·licitada ja va ser resposta
íntegrament i tramesa a la reclamant mitjançant oficis d’aquesta alcaldia amb anotació
2020/5009 – Data Registre: 18/12/2020, reiterades amb els oficis 2021/778 - Data
Registre: 18/12/2021 i 2021/886 - Data Registre: 18/12/2021” .
8. El 8 de març 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant aquesta informe de l’Ajuntament,
i l’emplaça a fer-hi al·legacions dins del termini de 5 dies, si ho considera adient. No consta
resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33
RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre l’objecte de la reclamació
Ni el formulari de reclamació, ni l’escrit aportat com a ampliació per la persona reclamant,
delimiten quina és la informació objecte de reclamació, prèviament sol·licitada i desestimada o
impedida per l’Administració. Cal recordar que aquest procediment, tal i com es desprèn de
l’article 39.1 LTAIPBG transcrit en el fonament jurídic anterior, s’ha de limitar a les decisions
administratives restrictives del dret d’accés a una informació prèviament sol·licitada; per tant,
les altres pretensions contingudes en els escrits aportats a la reclamació han de ser
inadmeses, per no ser pertinents en el marc d’aquest procediment, ni quedar incloses en
l’àmbit competencial d’aquesta Comissió, que no té facultats inspectores del compliment de les
obligacions de publicitat activa, ni autoritat per vetllar per l’adequat compliment dels principis de
govern obert ni dels drets dels grups polítics municipals, fora dels casos en què se’ls hagi
impedit l’accés a una informació sol·licitada amb base a l’article 164 TRLMRLC.
D’acord amb això, la reclamació és inadmissible com a “denúncia de la manca de transparència
o de les dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa perquè els grups municipals a la
oposició puguem exercir el nostre dret de participació política”, i ho és també la pretensió que
s’hi formula de què “aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la informació intervingui
per tal que el govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius rectifiqui la forma
en que està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de l’oposició com
a la pròpia ciutadania.” Igualment, de l’escrit annex al formulari de reclamació, resulten també
alienes i inadmissibles en aquest procediment, pels motius abans expressats, les pretensions i
denuncies en relació amb la publicació de la revista municipal, i al contingut del portal de
transparència. Quant al bloc titulat “respostes a instàncies presentades i peticions als plens
municipals”, s’hi fan constar un seguit de números de registre amb una referència minsa al seu
contingut, que no permet avaluar si es corresponen amb procediments de sol·licituds
d’informació adequades a aquest procediment, o si constitueixen altres peticions d’actuacions o
accions d’impuls i control del govern municipal que en són alienes, i en tot cas, no s’esmenten
en l’escrit que s’annexa a la reclamació com a objecte de la reclamació.
Finalment, cal dir que són també alienes a aquesta via de garantia les peticions d’actuacions,
d’elaboració d’informes, o de justificacions de decisions municipals, així com les preguntes al
ple i altres iniciatives de control del govern municipal, ja que, tal i com aquesta Comissió ve
assenyalant des de la Resolució 66/2017, de 22 de febrer, un procediment de garantia instituït
per l’LTAIPBG amb la finalitat de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública, com és la
reclamació davant la GAIP, no pot ser emprat en relació amb iniciatives relacionades amb els
precs i preguntes, mocions al Ple o instàncies demanant determinades actuacions o
posicionaments, que es tramiten d’acord amb el procediment específic assenyalat en preceptes
diferents dels que regulen l’accés a la informació per part dels mateixos electes locals i no
s’emparen en el dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de
participació política dels electes locals sobre les quals la GAIP no ostenta competències
revisores.
De l’exposat en resulta que la instància que s’identifica per la persona reclamant com a objecte
d’aquesta reclamació, reproduïda a l’antecedent 2, resulta inadmissible en relació amb la
pretensió d’obtenir resposta a les preguntes formulades al Ple. Q uant a les qüestions noves
que plantejava arran d’aquelles preguntes al Ple en l’escrit de 27 de setembre de 2020, que
serien admissibles en la mesura en què demanin informació p ública, cal dir que van ser
respostes amb anterioritat a formular la reclamació, segons l’escrit datat el 18 de desembre de
2020 i adreçat a la persona reclamant que l’Ajuntament aporta, i que li informa que: “En relació
a les cancel·lacions dels actes de les festes majors s’ha procedit a resoldre de forma individual
cada cas, i farem tots els possibles per reprendre i realitzar actes amb els promotors tan bon
punt la situació sanitària ho permeti i sigui recomanable sense posar en risc la salut pública. En
relació a la carta a la que vostè fa referència de l’Associació de Representants, Promotors i
Mànagers de Catalunya no es realitzarà cap negociació en grup o col·lectiva, sinó que des de
la regidoria es tractaran de re programar tots aquells actes tan bon punt sigui possible. -El
romanent de tresoreria en aquests moments és de 4.184.780€, però cal tenir en compte les
despeses compromeses, així com el circulant necessari fa que tinguem aproximadament entre
1.400.000 € i 1.500.000€ de romanent disponible. Cal tenir en compte que fins que no es pugui
fer la liquidació del 2020, no es tindrà una xifra exacte, ja que aquest any hi podem haver
diferents fluctuacions degut al COVID-19. - En relació al pla de manteniment (carrers,
jardineria, enllumenat, edificis, etc...) en què es basen les actuacions de la brigada municipal
així com aquelles empreses externes que hi puguin intervenir, en aquests moments és el
mateix de fa 3 anys. També pot consultar els expedients en els que estan els plans de
manteniment de cada empresa relacionada amb la neteja i manteniment del municipi, que són
les mateixes que hi havia en l’anterior mandat (expedients als quals vostè té accés al Gestor
electrònic d’expedients).
- L’increment del padró municipal durant el 2019 ha estat de 886
persones”, que seguidament l’escrit detalla segons edats i sexe”. Per tant, en la mesura en què
la informació que es sol·licitava en l’escrit de 25 de setembre de 2020 ja va ser lliurada a la
persona reclamant amb caràcter previ a la interposició de la reclamació, i que en la reclamació
res s’objecta a l’adequació de la informació rebuda, aquest procediment no pot tenir per objecte
la reclamació d’accedir-hi.
Pel que fa a les pretensions relacionades amb els escrits núm. 1470, 2935 i 4177, de que
s’elabori un informe tècnic nou, o que es justifiqui la decisió de no penjar una pancarta al balcó
municipal, o de convocatòria de la mesa de seguiment de menors no acompanyats, son
inadmissibles en aquest procediment perquè no tenen per objecte l’accés a la informació
pública, amb independència que l’escrit de l’Ajuntament de 18 de desembre de 2020 també li
dona informació al respecte.
Quant als escrits amb entrades 249, 1467 i 2474, dels què només es fa constar que fan
referència a Sorea, la resposta facilitada per l’Ajuntament amb data 18 de desembre de 2020
precisa més el seu objecte: “Les entrades 249 i 2474 fan referència a quan es convocarà la
Comissió de seguiment de l’aigua. Com li hem contestat als Plens municipals, atès que el
contracte és extremadament complex i coincideix amb la seva finalització i pròrroga, la
Comissió es convocarà quan es pugui disposar de totes les dades i documents, degudament
analitzats, perquè tots els membres de la Comissió disposin de la informació més precisa
possible, tenint en compte que aquesta Comissió no va ser convocada mai en l’anterior
mandat. En relació a l’entrada 1467, en la que sol·liciten que realitzem analítiques paral·leles a
les que ha presentat la concessionària municipal, per tal de verificar els resultats presentats,
considerem que a data d’avui no és necessari en cas que ho considerem oportú es realitzaran i
se’ls hi notificarà.” Cap d’aquestes tres instàncies, doncs, resulten ser peticions d’informació,
sinó de convocatòria d’una Comissió o de realització d’analítiques, de manera que la decisió
administrativa al respecte, que li va ser comunicada el mes de desembre, no és revisable en
aquest procediment.
Pel que fa a la petició d’actuacions de seguretat que es formula com a derivada d’un escrit
assenyalat amb el número 3613, resultaria estimable en aquest procediment en la mesura en
què aquest estudi de seguretat existís prèviament a la seva sol·licitud. Tanmateix, l’escrit de
l’Ajuntament a la persona reclamant, de 18 de desembre de 2020, ja li en va donar resposta,
sense que la reclamació hi faci referència ni n’indiqui les mancances o limitacions
: “L’entrada
3613 en la que demanaven els protocols de seguretat de les Festes Majors, sempre ens hem
basat en les mesures dictaminades per les autoritats sanitàries competents que establien en
cada moment. Com vostè sabrà, entre d’altres la distància de seguretat, ús de mascareta,
neteja de mans, control limitat d’aforament i eliminació de tots aquells actes que tinguessin a
veure amb el menjar. Aquestes mesures de seguretat van estar parlades i consensuades amb
les diferents Comissions de Festes.”
Finalment, per l’enunciat sembla plenament adient a aquest procediment la petició identificada
amb el número 1470 de l’escrit de 27 de setembre de 2020, que demana la destinació a una
subvenció. En resposta a aquesta petició, L’Ajuntament aporta un escrit datat el 18 de
desembre de 2020, en què se li respondria a la persona reclamant, juntament amb altres
iniciatives, a aquesta, indicant que la subvenció ha estat destinada a:
- Gimnàs per adults i gent gran que començaven el 2 de novembre.
- Curs femení d’autodefensa ( 5 sessions d’una hora i mitja) on es practicaran tècniques de
defensa personal en situacions quotidianes de risc, sempre que no se n’hagi obtingut la
informació amb caràcter previ a la reclamació, el què no queda clar per la manca de definició i
concreció de la informació que es reclama l’escrit presentat per la persona reclamant.
De l’anteriorment exposat se’n desprèn que la reclamació ha de ser inadmesa en relació amb
les pretensions alienes a la garantia d’accés a una informació pública prèviament demanada
per la via de l’exercici del dret d’accés a la informació de l’article 164 TRLMRLC, i ha de ser
desestimada en relació amb la resta, considerant que l’Ajuntament hi va donar resposta amb
data 18 de desembre de 2020, sense que la Reclamació, presentada el 27 de gener de 2021,
faci referència a aquesta resposta ni concreti o argumenti que sigui deficitària, ni tampoc hagi
estat qüestionada la seva recepció o la seva adequació davant la GAIP, quan aquesta
Comissió li ha traslladat l’informe i la resposta municipal, en el marc d’aquest procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 de març de 2021, resol per unanimitat:
1. Desestimar la reclamació en relació amb la sol·licitud d’informació que es conté en l’escrit
transcrit en l’antecedent 2, en haver estat satisfeta amb caràcter previ a la interposició de
la reclamació.
2. Inadmetre la reclamació en relació amb les pretensions d’actuacions, d’elaboració
d’informes, de convocatòria d’òrgans, de justificació d’actuacions i d’actuació de la GAIP
fora del seu àmbit competencial, de revisió de les decisions administratives prèvies
limitatives d’una sol·licitud d’accés a la informació pública.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 129/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.