Un funcionario solicitó a la Direcció General de la Policia copia de expedientes administrativos de dos convocatorias. Tras alegar silencio administrativo positivo, la GAIP decide finaliza el procedimiento por estimación extemporánea, ya que la administración finalmente accedió a proporcionar la información, aunque discrepando sobre el formato de entrega y el cobro de tasas.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración puede ofrecer un formato de acceso alternativo al solicitado si resulta más económico, siempre que no dificulte el acceso a los datos.
2
El acceso mediante consulta presencial de expedientes y posterior copia de documentos concretos se considera justificado cuando el volumen de documentación es significativo o requiere anonimización.
3
El cobro de tasas está justificado para la expedición de copias, pero no procede si los documentos están digitalizados y pueden enviarse por correo electrónico.
Texto completo
Resolució de 24 d’agost de 2016, de finalització de les Reclamacions 127/2016 i 128/2016 per
estimació extemporània
Administració reclamada: Direcció General de la Policia (DGP).
Informació reclamada: Còpia de tots els documents dels expedients administratius corresponents a la
convocatòria de dues places de la DGP.
Resum: L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent al demanat si el sol·licitat
(còpia dels expedients) és menys econòmic que l’alternatiu (consulta prèvia i determinació subsegüent
dels documents concrets que es volen copiats), sempre que no dificulti l’accés a les dades demanades. Es
poden cobrar taxes si es demana còpia i el document afectat no és en format digital i no es pot lliurar per
correu electrònic.
Paraules clau: Acumulació. Estimació extemporània. Format. Cobrament.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 6 de juliol de 2016 entren a la GAIP les Reclamacions 127/2016 i 128/2016, presentades per una
persona que s’identifica com a funcionari facultatiu del Cos de Mossos d’Esquadra (CME), en relació
amb dues sol·licituds d’informació presentades a la Direcció General de la Policia (DGP).
2. El 22 de març de 2016 la persona reclamant sol·licita a les Juntes de mèrits de les convocatòries
INT/19/15 i INT/20/15, de la Subdirecció de Recursos Humans de la DGP:
a) “còpia de tots els documents que ha presentat l’aspirant Sr. ------------- en relació als mèrits, la
memòria i resta de documents presentats en la convocatòria INT/19/15 de Cap de Servei de
Gestió Econòmica i Logística de la DGP”.
b) “còpia de tots els documents que ha presentat l’aspirant Sr. ------------- en relació als mèrits, la
memòria i resta de documents presentats en la convocatòria INT/20/15 de Cap de la Secció de
Recursos Materials i Logístics de la DGP”.
Invoca la legislació de transparència, els drets constitucionals de defensa i d’accés a la funció pública
en condicions d’igualtat, transparència, mèrit i capacitat, la doctrina de la GAIP i de l’Autoritat
Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i la seva condició de persona interessada per haver-se
presentat a les esmentades convocatòries.
3. El 27 d’abril de 2016 la persona reclamant s’adreça a les Juntes de mèrits de les convocatòries
INT/19/15 i INT/20/15, de la Subdirecció de Recursos Humans de la DGP, invoca els articles 6.1.a,
7.2, 9.1, 20.1, 20.2, 33.1., 35.1 i 35.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en aplicació dels quals s’hauria produït silenci
administratiu positiu en les seves sol·licituds d’informació, i demana la notificació de les informacions
demanades.
4. Al presentar aquestes Reclamacions, el 6 de juliol de 2016, al·lega que han passat amb escreix més
de 30 dies des de la presentació de l’escrit referit a l’antecedent anterior, invoca l’article 37 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú (LRJPAC) i els preceptes citats a l’antecedent anterior de l’LTAIPBG, conclou que
les seves sol·licituds d’informació haurien estat estimades per silenci administratiu i que hauria passat
sobradament el termini que té l’Administració per lliurar-li-les i demana a la GAIP l’adopció de les
mesures necessàries per obtenir-les.
5. El Ple de la GAIP en la sessió de 7 de juliol de 2016 admet a tràmit aquestes Reclamacions, ho
comunica a la persona reclamant i a la DGP i demana a aquesta còpia dels expedients de sol·licitud
d’informació i un informe sobre les Reclamacions.
6. El 25 de juliol de 2016 la DGP envia a la GAIP la Resolució de la Directora de Serveis del
Departament d’Interior de 12 de juliol de 2016, relativa a les sol·licituds d’informació objecte d’aquesta
Reclamació, que hauria estat notificada l’endemà a la persona reclamant, qui hauria rebutjat la
notificació. Els aspectes més destacats del contingut d’aquesta Resolució són els següents:
a) Estima el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada.
b) Ordena que l’accés es faci mitjançant compareixença a la Subdirecció general de Recursos
humans de la DGP (el 14 d’abril a les 10:00 o un dia posterior a concretar).
c) Disposa que es lliuraran les còpies dels documents en relació amb els quals així ho demani la
persona reclamant, amb cobrament de les taxes corresponents.
7. El 26 de juliol la GAIP comunica a la persona reclamant la informació indicada a l’antecedent anterior i
li demana si amb ella dóna per satisfeta la seva sol·licitud d’informació.
8. El 5 d’agost la persona reclamant manifesta a la GAIP que encara no ha rebut la documentació
sol·licitada i assenyala que se li pot enviar per correu electrònic, sense necessitat de pagar cap taxa.
Fonaments jurídics
1. Acumulació de les Reclamacions
L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú (LRJPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un
procediment pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió
íntima.
Està clara la identitat entre les Reclamacions 127/2016 i 128/2016: les parts són les mateixes, també
ho és el motiu de la Reclamació (la manca de resposta administrativa expressa dins del termini
establert legalment), la matèria sobre la que es demana informació, les raons per les que procedeix
finalitzar el procediment (l’estimació extemporània de la sol·licitud d’informació) i les circumstàncies
de lliurament de la informació demanada sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP.
Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir
l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts,
ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als
antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient
per als interessos generals.
2. Estimació extemporània de les sol·licituds d’informació
D’acord amb els antecedents, l’Administració hauria resolt estimant les dues sol·licituds d’informació
que són objecte d’aquesta Reclamació.
En conseqüència, procediria per aquest motiu resoldre la finalització d’aquest procediment, per
pèrdua d’objecte de la Reclamació.
3. Forma d’accés a la informació sol·licitada
Mentre que la persona reclamant sol·licita còpia de la informació demanada, l’Administració decideix
oferir l’accés demanat en un format diferent, emparant-se en el previst per l’article 36.2.a LTAIPBG
(una alternativa més econòmica). Concretament, el lliurament acordat per l’Administració consistiria
en una consulta dels expedients concernits, sota supervisió del personal que els custodia, a realitzar
en una data i hora a concertar i, a la vista de la documentació interessada, la persona reclamant
podria demanar còpia dels documents concrets que necessita, còpia que li seria facilitada després
d’abonar les taxes corresponents.
La causa al·legada per l’Administració (alternativa més econòmica) per canviar la forma de l’accés és
admissible, si no dificulta l’accés a les dades. En la mesura que els expedients demanats comptin
amb un volum significatiu de documents, i que calgui anonimitzar determinades dades, aquest
procediment d’accés semblaria justificat, sempre que hi hagi una bona disposició d’ambdues parts per
concertar la cita corresponent.
Pel que fa a l’abonament de taxes, segons l’article 37 LTAIPBG està justificat si el que es demana
són còpies. En canvi, si les còpies sol·licitades ho són de documents digitalitzats, i es poden enviar
per correu electrònic, pel mateix precepte no procediria l’aplicació de taxes.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’agost
de 2016, resol per unanimitat:
1. Declarar la finalització de les Reclamacions 127/2016 i 128/2016, per estimació extemporània de les
sol·licituds d’informació pública corresponents.
2. Requerir a la Direcció General de la Policia i convidar a l’entitat reclamant a què informin a la GAIP
sobre el compliment d’aquesta Resolució i sobre qualsevol incidència que pugui tenir lloc amb motiu
de la seva execució.
3. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 24 d’agost de 2016
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar
de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.