Reclamación de acceso a información sobre vertidos y cisternas de agua contra el Ayuntamiento de Calldetenes estimada por la GAIP

Resolució 740/2023, de 31 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 127/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Calldetenes Informació reclamada: Sobre abocaments de materials reciclats i cisternes d’aigua. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: L’objecte de la SAIP es tracta d’informació pública, en la mesura en què ha estat elaborada per l’Administració i/o que es troba en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions, d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, com a objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Cal recordar el caràcter reforçat del dret de la persona reclamant com a membre de la corporació municipal. Pel que fa als límits d’accés, no s’aprecia per part d’aquesta Comissió que concorrin els límits del dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial que preveu l’article 164.3 TRLMRLC i que pugui justificar la restricció de l’accés a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament de Calldetenes. Electe. Abocaments. Cisternes d’aigua. Excés de sol·licituds. Manca personal. Abús de dret. Accés expedients. Estimació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 4 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 127/2023, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Calldetenes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 3 d’agost de 2022 el regidor reclamant demana a l’Ajuntament de Calldetenes: 1. Sol·licitud d’abocament de materials reciclats d’una urbanització. 2. Permisos d’abocament dels materials anteriors. 3. Destí, litres i factures de les cisternes d’aigua carregades el mes de juliol de la xarxa municipal. La Reclamació presentada el 4 de febrer de 2023 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i invoca la legislació de règim local. El 23 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calldetenes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 24 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 7 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Calldetenes, en relació amb aquesta i altres diverses reclamacions presentades pel mateix electe. L’informe posa de manifest el següent: “Després de revisar la sol·licitud, es constata que s’estan acumulant les reclamacions d’accés a la informació i, lamentablement he de comunicar-li que com a secretari de l'Ajuntament, he de posar de manifest la meva oposició a la seva sol·licitud per les següents raons: 1.1. En primer lloc, cal considerar que la sol·licitud és excessiva en la seva amplitud i profunditat, ja que afecta un gran volum d'informació relacionada amb la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. La sol·licitud sol·licita informació sobre múltiples expedients i documents, el que implica una gran càrrega de treball per als membres de l'Ajuntament que haurien de dedicar moltes hores per recopilar i revisar aquesta informació. Això podria afectar el bon funcionament dels serveis públics de l'Ajuntament, per la qual cosa considero que és excessiu. 1.2. En segon lloc, l'Ajuntament té una manca de mitjans materials suficients per complir amb la seva sol·licitud en el temps requerit. Les sol·licituds d'accés a la informació són una part important de les tasques que s'han d'afrontar, però no són l'única i les restriccions pressupostàries no sempre permeten una dotació suficient de personal o mitjans per afrontar totes les sol·licituds d'accés a la informació. En aquest cas, l'Ajuntament no disposa de la capacitat necessària per abordar la seva sol·licitud d'una manera adequada en el temps requerit. 1.3. En tercer lloc, considero que la seva sol·licitud constitueix un abús de dret. L'accés a la informació pública és un dret fonamental, però aquest dret no pot ser utilitzat per a finalitats que no estiguin relacionats amb la transparència i la rendició de comptes. La seva sol·licitud, en aquest cas, sembla estar motivada per raons que no estan relacionades amb la transparència i la rendició de comptes, sinó més aviat per altres motius. 1.4. Altrament, la seva sol·licitud també s'ha de tenir en compte el fet que l'Ajuntament va estar sense secretari durant alguns mesos del 2022. Això va provocar una acumulació de treball, que es va veure reflectida en un augment de la càrrega de treball dels membres de l'Ajuntament. Aquesta situació va provocar retards en la gestió dels expedients, el que pot haver afectat també la informació que es sol·licita. 1.5. Finalment, remarcar que, entenem la necessitat d’atendre les sol·licituds d’informació plantejada. Motiu pel qual, actualment i des del moment de presa de possessió del nou Secretari (16 de gener de 2023), s’ha establert un nou canal de comunicació fluid entre l’oposició (qui presenta la reclamació) i el consistori, amb la finalitat de poder garantir fefaentment l’accés a la informació pública. De l’anterior, n’és prova el fet que, des de la data de presa de possessió, cap de les sol·licituds presentades no ha estat desatesa. Per l’anterior, entenem que concorren causes multifactorials (manca de secretari, abús de dret, sol·licitud excessiva, manca de mitjans) que van afectar i afecten el present Ajuntament alhora de resoldre les sol·licituds d’accés a la informació del grup xxxxx. Pels anteriors motius, alhora de pel fet que actualment existeix una comunicació fluida i constant entre l’Ajuntament i el reclamant, em veig obligat a oposar-me a la sol·licitud d'accés a la informació tramitada a través de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. Espero que entenguin les raons darrera d'aquesta decisió i estic a la seva disposició per a qualsevol qüestió que pugui sorgir. En tot cas, tinguin per donada la predisposició d’aquest Ajuntament alhora de tramitar una mediació de acumulada de totes les reclamacions”. En data 9 de maig de 2023 a les 13:30 hores, la GAIP convoca la primera sessió de mediació a través de mitjans telemàtics, que compta amb l’assistència dels representants de l’Ajuntament de Calldetenes i de la GAIP. No obstant, no es celebra la sessió de mediació atès que el reclamant no pot establir connexió amb la videoconferència habilitada a tals efectes. El mateix dia i davant la impossibilitat de celebrar la sessió de mediació, el mediador dialoga amb els representants de l’Ajuntament de Calldetenes, que manifesten, tal i com havien fet constar a l’informe presentat, la impossibilitat d’assumir la tramitació i l’eventual lliurament de la informació associada als més de 250 punts d’informació que es desglossen a les diverses sol·licituds d’informació que es tramiten en les reclamacions del reclamant contra l’Ajuntament de Calldetenes. En la conversa, es conclou que seria d’utilitat per l’Ajuntament que la persona reclamant precisés els punts d’informació sol·licitats que actualment encara revesteixen d’interès o rellevància pel reclamant, per tal de poder esmerçar els mitjans disponibles i satisfer les sol·licituds d’informació. Tot seguit, el mediador comunica telefònicament al reclamant la conversa mantinguda amb els representants de l’Ajuntament de Calldetenes i en relació amb la possibilitat d’identificar els punts d’informació que revestien un especial interès, la persona reclamant es mostra d’acord en identificar, en el termini de 10 dies, el punts d’informació en relació amb els quals, vol continuar promovent la reclamació en matèria d’accés a la informació pública. En data 17 de maig de 2023, la GAIP notifica a les parts el certificat que fa constar els fets succeïts el dia 9 de maig de 2023 i detallats en els antecedents anteriors. En data 19 de maig de 2023, el reclamant envia un correu electrònic a la GAIP en el qual manifesta que no vol desistir del dret d’accés a la informació amb relació a totes les sol·licituds presentades contra l’Ajuntament de Calldetenes. El mateix dia, la GAIP comunica al reclamant l’acusament de rebuda del correu electrònic indicat i la seva incorporació als expedients administratius de les reclamacions ja esmentades. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Règim jurídic dels electres locals La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. En aquest cas, cal destacar que la GAIP té competència per atendre reclamacions d’electes locals i admetre- les a tràmit tal i com s’estableix en nombroses Resolucions de la GAIP que argumenten que tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, l’aplicació supletòria de la normativa de transparència establerta a la Disposició Addicional Primera, apartat 2, de la LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió si les persones regidores de manera voluntària opten per demanar la seva empara, garantint un dret d’accés a la informació pública com a la resta de ciutadans. Així també ho argumenta la STSJC 1074/2019, que disposa que d’acord amb la disposició addicional primera, apartat 2, de la LTAIPBG, en l’àmbit local, les previsions que regulen l’accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s’han de veure completades per les previsions de la LTAIPBG. També el Tribunal Suprem ha establert jurisprudència en aquest sentit, en la sentència 312/2022, de 10 de març de 2022. Pel que fa a la legislació especial, l’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). 3. Objecte de la sol·licitud, dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i els seus límits En la present reclamació, el reclamant sol·licita la informació relativa a 1. Sol·licitud d’abocament de materials reciclats d’una urbanització. 2. Permisos d’abocament dels materials anteriors. 3. Destí, litres i factures de les cisternes d’aigua carregades el mes de juliol de la xarxa municipal. L’Ajuntament de Calldetenes va emetre informe al requeriment de la GAIP en relació amb el conjunt de Reclamacions interposades pel mateix reclamant (l’antecedent 6) en el sentit d’oposar-se a lliurar la informació de les sol·licituds d’accés a la informació presentades pel reclamant ateses les circumstancies pròpies del Consistori, tant per la manca de mitjans materials i personal així com l’absència de Secretari per un llarg temps, i les pròpies de les sol·licituds, concretament, la presentació massiva sol·licituds a afegir les noves sol·licituds realitzades des de la cobertura de la plaça del nou Secretari, que son a criteri de l’Ajuntament excessives i determinen la negativa del Consistori fonamentada en un presumpte l’abús de dret del reclamant en l’exercici del dret d’accés a la informació publica. En primer lloc, hem de dir que les nombroses sol·licituds d’accés a la informació pública sobre diverses qüestions presentades pel mateix reclamant, per voluminoses que puguin ser, han de ser resoltes, atès que han estat presentades en dates diferents i no repeteixen les qüestions plantejades. La manca d’identitat d’objecte en les sol·licituds, és requisit necessari per la inadmissió de la sol·licitud d’acord amb la doctrina establerta per la GAIP, requisit que no concorre en el aquest cas (Resolució 88/2017). En segon lloc, la manca de mitjans materials i recursos humans de l’Administració, no és causa d’inadmissió de la sol·licitud del dret d’accés a la informació pública (29 LTAIPBG), garantit a l’article 18.1 LTAIPBG. Si la manca d’aquests recursos no ha permès a l’Ajuntament garantir el dret d’accés a la informació dins dels terminis establerts per la Llei, no és motiu suficient d’acord amb la LTAIPBG i el DTAIP per no acollir la tutela sol·licitada del reclamant amb posterioritat. És a dir, el dret d’accés a la informació pública s’ha de garantir mentre el reclamant no desisteixi del seu dret. A data d’avui, i tal com s’exposa en els antecedents de data 9 de maig de 2023, el reclamant no ha desistit de les seves sol·licituds. Per últim, i tal i com estableix la Resolució 356/2017, “aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en d’altres ocasions sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol, que faria inadmissible l’exercici abusiu del dret d’accés, però en el benentès que el caràcter abusiu no pot fer referència al volum d’informació sol·licitada o al fet que una mateixa persona hagi formulat diverses sol·licituds, sinó que s’ha d’aplicar restrictivament als casos en que s’acrediti que la intencionalitat de la persona reclamant no és obtenir informació per fer el control de l’activitat pública, sinó col·lapsar l’Administració o perjudicar-ne intencionadament el seu bon funcionament, instrumentalitzant amb aquesta finalitat l’exercici del dret d’accés a la informació pública, i correspon a l’Administració que l’invoca la càrrega d’acreditar-ho (Resolució de la reclamació 36/2015 i Resolució de la reclamació 7/2016)”. En l’informe, l’Ajuntament menciona que l’exercici del dret d’accés del reclamant està relacionat amb diferents motius a la transparència i/o rendició de comptes, no obstant, no ha quedat acreditada la intenció o la voluntat de la persona reclamant de col·lapsar l’Administració o perjudicar -ne intencionadament el seu bon funcionament. 4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada El contingut de la SAIP (FJ3) es tracta d’informació pública, en la mesura en què ha estat elaborada per l’Administració i/o que es troba en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions, d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG essent objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). Pel que fa als límits d’accés, no s’aprecia per part d’aquesta Comissió que concorrin els límits del dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial que preveu l’article 164.3 TRLMRLC i que pugui justificar la restricció de l’accés a la informació sol·licitada. Per tot allò exposat, s’empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada i, en el seu cas, l’accés a l’expedient administratiu corresponent. En tot cas, convé precisar que en aquesta reclamació es sol·licita informació relativa a situacions temporals molt determinades. Per tant, la informació que s’ha de lliurar és la que tenia el caràcter de preexistent, en la mesura que es trobés a disposició de l’Ajuntament en la data de la SAIP, d’acord amb l’article 53 del DTAIP. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, la qual constituiria per ella mateixa una informació pública rellevant. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar -se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada forma part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 127/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonaments jurídics 3 i 4. 2. Requerir a l’Ajuntament de Calldetenes que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Calldetenes a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 127/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.