Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras la entrega extemporánea de actas de inspección y expedientes sancionadores por el DACAAR

Resolució 186/2022, de 3 de març Número d’expedient de la Reclamació: 127/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Actes d’inspecció dels agents rurals i expedients sancionadors. Sentit de la Resolució : Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Entitats ambientalistes. Medi natural. Inspeccions. Sancions. Reclamació contra lliurament parcial. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 127/2022, presentada per una entitat de defensa del patrimoni natural contra la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de novembre de 2021 l’entitat reclamant posa de manifest que, al seu entendre, s’hauria produït una transformació d’espais naturals del Segrià i les Garrigues protegits com a ZEPA i demana al DACAAR “accés a les actes d’inspecció que hagin aixecat, en els darrers 10 anys, el Cos d’Agents Rurals en les esmentades ZEPAS, així com els corresponents expedients sancionadors incoats per les infraccions descrites”. 3. El 23 de desembre de 2021 la Direcció General dels Agents Rurals resol la sol·licitud anterior en els termes següents: “Estimar parcialment la sol·licitud en els seus propis termes respecte als documents que disposa aquesta Unitat i que s’adjunten com Annex, i donat que la potestat sancionadora no es competència d’aquesta unitat, donar trasllat a l’autoritat pública competent, en aquest cas, la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, donant-ne compte al sol·licitant”. 4. La Reclamació presentada el 7 de febrer de 2022 reitera la sol·licitud i fa les consideracions següents: “ La Direcció General dels Agents Rurals resol parcialment la nostra sol·licitud però donat que la potestat sancionadora no és competència d'aquesta unitat, dona trasllat a l'autoritat pública competent, en aquest cas, la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Dept. Acció climàtica i Agenda rural. Tot i així, encara no hem rebut la informació sol·licitada d'aquesta administració” . 5. El 9 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 9 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 28 de febrer de 2022 la GAIP rep l’informe del DACAAR, que posa de manifest el següent: “La reclamació 127/2022 fa referència al fet que, segons el demandant, la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi no els ha aportat la documentació corresponent a la incoació d’expedients sancionadors ni a la imposició de sancions, complementària a la informació lliurada per la Direcció General d’Agents Rurals relativa a les inspeccions realitzades. Analitzada la petició, s’ha conclòs que, en relació a la informació lliurada per la Direcció General d’Agents Rurals referent a les inspeccions realitzades, hi ha una única acta d’inspecció susceptible de derivar en sanció, l’acta D01- 1055/20, complementat amb l’informe dels Agents Rurals, de data 13.08.2020, complementari de les actes D01- 1055/20 i D01- 1056/20, les quals figuren a l’expedient. En relació a aquesta acta, es verifica que en data 24.11.2021, s’ha iniciat als Serveis Territorials del Departament a Lleida l’expedient sancionador FE-L-57-2021, i que en data 19.01.2022, s’ha tramès a la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi l’expedient amb una proposta de sanció i de restauració, amb indicació del termini per resoldre l’expedient fins el 24.05.2022. La informació referent a l’existència d’aquest expedient sancionador en tràmit s’ha tramès a DEPANA, entitat peticionària, una vegada anonimitzat d’acord amb els requeriments derivats de la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya, de 30/09/2021 rec 110/2020, en la que el Tribunal declara que la legislació de transparència protegeix les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions administratives que no comportin una amonestació pública al mateix nivell que altres dades especialment protegides, com les relatives a la ideologia, la religió, l’origen racial o la salut. En aquest cas, declara que el dret d’accés a la informació pública no permet revelar la identitat de l’entitat sancionada per la comissió d'una infracció que no comporta una amonestació pública i determina que, de la informació relativa a la sanció imposada, se n’ha d’excloure el nom de l’entitat sancionada, el de l’establiment de què és titular i la ubicació geogràfica d’aquest”. L’informe adjunta la documentació que acredita que el 17 de febrer de 2022 el DACAAR va notificar a l’entitat reclamant la resposta a la seva sol·licitud a la qual fa referència el seu informe. 8. L’1 de març de 2022 la GAIP trasllada a l’entitat reclamant la documentació aportada pel DACAAR a aquest procediment, tot indicant que si no argumenta el contrari dins del termini de 5 dies es considerarà satisfeta la sol·licitud. 9. L’1 de març de 2022 la GAIP rep un escrit de l’entitat reclamant que posa de manifest la recepció de la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 127/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.