Desistimiento 01/02/2024 · 9 días en resolverse

Solicitud de informes sobre cambio de nombre de calle y finalización de reclamación por desistimiento

Se solicitó al Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat el acceso a informes técnicos y jurídicos sobre el cambio de nombre de una calle. El reclamante manifestó posteriormente que la administración ya había facilitado la documentación. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decidió finalizar el procedimiento por desistimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Cualquier interesado tiene la facultad de desistir de su solicitud, permitiendo que la Administración declare finalizado el procedimiento correspondiente conforme al artículo 94 de la Ley 39/2015.

Texto completo

Resolució 127/2024, d’1 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 126/2024 Administració reclamada: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Informació reclamada: Tenir accés a la còpia dels informes tècnics i jurídics que formen part del dictamen per el qual s’ha pres la decisió de canviar el noma expedient administratiu de canvi de nom d’un carrer. Sentit de la resolució: Desistiment. Resum: Tenint en compte que, segons allò indicat en l'antecedent 3, la persona reclamant ha manifestat explícitament la seva voluntat de desistir d’aquest procediment, és procedent finalitzar sense més la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Canvi de nom. Carrers. Reclamació contra silenci. Desistiment. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 23 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 126/2024, presentada per una persona interessada contra el Ajuntament d’Esplugues de Llobregat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El passat 21 de desembre de 2023 el reclamant va presentar sol·licitud d’accés a la informació pública davant l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, per la que demanava: “tenir accés a la còpia dels informes tècnics i jurídics que formen part del dictamen per el qual s’ha pres la decisió de canviar el nom del C. Vidal i Ribas”. El reclamant adjunta comunicació de l’Ajuntament de 22 de gener de 2024 on s’indica quin és l’òrgan competent per resoldre i el termini per fer-ho. 3. El 30 de gener de 2024 el reclamant presenta escrit davant aquesta Comissió dient: “En data de 30 de gener del present l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha tramitat la documentació requerida. SOL·LICITO, es tingui per desestimada la petició de sol·licitud d’accés a la documentació requerida tota volta ha estat facilitada” . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el desistiment Segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en el cas del qual és procedent que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Res no impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que s'acaba de referir. Tenint en compte que, segons allò indicat per l'antecedent 3, la persona reclamant ha manifestat explícitament la seva voluntat de renunciar a aquest procediment, és procedent finalitzar sense més la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de febrer de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 126/2024 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.