Solicitud de copia de decretos de alcaldía y resultado de inadmisión por prematura

Resolució 171/2019, del 22 de març Número d’expedient de la Reclamació: 126/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sitges Informació reclamada: Còpia íntegra d’un Decret d’alcaldia. Sentit de la Resolució: Inadmissió per prematura Resum: No s’ha depassat encara el termini d’un mes previst per l’article 33 LTAIPBG perquè l’Administració pugui atendre la sol·licitud d’accés a la informació pública. Tenint en compte que aquesta Comissió és una instància de revisió que no pot actuar mentre l’Administració no hagi dictat Resolució o mentre no hagi depassat el termini legal de què disposa l’Administració per resoldre la sol·licitud, no resulta admissible a tràmit iniciar la via de reclamació davant d’aquesta Comissió, prevista a l’article 39.1 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) mentre no s’hagi exhaurit el termini per resoldre. Paraules clau: Ajuntament. Decret d’alcaldia. Reclamació prematura. Inadmissió. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 126/2019, presentada per la persona reclamant contra l’Ajuntament de Sitges, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de febrer de 2019, la persona reclamant sol·licita el següent a l’Ajuntament de Sitges: “Em faciliti per via electrònica el text íntegre del decret del batlle núm. 35/19 de data 21 de gener de 2019, així com se’m faciliti per via electrònica una còpia del decret núm. 1046/2018 de data 25 d’octubre de 2018, atès que en la vista de l’expedient administratiu del procés de selecció per la plaça de tècnic mitjà de recursos humans, realitzada en data 7 de novembre de 2018. D’acord amb els termes exposats a la sol·licitud adjunta.” La Reclamació presentada el 6 de març de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. 3. El 13 de març de 2019 la GAIP envia el següent correu electrònic a la persona reclamant: “En relació amb la reclamació que vau presentar el 6 de març i s’ha assenyalat amb el número d’expedient 126/2019, us informem que aquesta reclamació no pot ser admesa a tràmit atès que es va presentar abans que hagués transcorregut el termini màxim perquè l’Ajuntament de Sitges us respongués. D’acord amb els articles 33 i 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es pot interposar una reclamació davant de la Comissió quan hagi finalitzat el termini d’un mes a comptar a partir de l’endemà del dia de la presentació de la sol·licitud, que es el termini en que ha de resoldre’s la sol·licitud i notificar la resolució a l’interessat. Així mateix, la sol·licitud fou presentada en data 21.02.2019 i, per tant, si l’Administració no ha resolt la sol·licitud dins del termini, podrà interposar una reclamació davant aquesta Comissió a partir del dia 22.03.2019.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat per prematura La Reclamació té per objecte la sol·licitud d’accés a la informació presentada a l’Ajuntament de Sitges el 21 de febrer, de manera que quan es presenta la Reclamació, el 6 de març del mateix any, no ha depassat encara el termini d’un mes previst per l’article 33 LTAIPBG perquè l’Administració pugui atendre la sol·licitud d’accés a la informació pública. Tenint en compte que aquesta Comissió és una instància de revisió que no pot actuar mentre l’Administració no hagi dictat Resolució o mentre no hagi depassat el termini legal de què disposa l’Administració per resoldre la sol·licitud, no resulta admissible a tràmit iniciar la via de reclamació davant d’aquesta Comissió, prevista a l’article 39.1 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) mentre no s’hagi exhaurit el termini per resoldre. En conseqüència, s’inadmet a tràmit la reclamació 126/2019, sens perjudici de que es pugui presentar novament contra la resolució que dicti l’Administració o si transcorregut el termini per fer-ho, l’Administració no ha resolt. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de març de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 126/2019 per prematura i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.