Solicitud de número de atestados policiales por atentado contra la autoridad al Ayuntamiento de Barcelona y desestimación de la reclamación por falta de objeto

Resolució 185/2022 , de 3 de març Número d’expedient de la Reclamació: 124/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Nombre d’atestats policials incoats per atemptat contra la autoritat policial. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Dels antecedents es desprèn que l’Administració ha facilitat al sindicat la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i consultat al respecte per la GAIP, la part reclamant ha manifestat la seva satisfacció amb la informació lliurada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Atestat policial. Reclamació contra lliurament de la informació. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 7 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 124/2022, presentada per un representant de la secció sindical del sindicat CSIF a l’Ajuntament de Barcelona contra el mateix ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El sindicat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de setembre de 2021 un representant de la secció sindical reclamant presenta una instància davant de l’Ajuntament de Barcelona en la qual es sol·licita informació relativa al nombre dels “atestats policials incoats per atemptat a agents de l’autoritat, de funcionaris del cos de Policia Guardia Urbana”. 3. La Reclamació presentada el 30 de setembre de 2021 posa de manifest que l’Ajuntament de Barcelona no hauria respost a la sol·licitud anterior. 4. El 8 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 22 de febrer de 2022 l’Ajuntament de Barcelona informa a la GAIP que el 2 de novembre de 2021 s’hauria contestat la sol·licitud. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona sol·licita a la GAIP que, previs els tràmits oportuns, procedeixi a l’arxiu de la reclamació atès que per part de l’Ajuntament de Barcelona s’hauria lliurat tota la informació sol·licitada. A l’expedient aportat per l’Ajuntament de Barcelona hi consta el text de la comunicació de resposta a la sol·licitud esmentada al paràgraf anterior. 7. El 24 de febrer de 2022 la GAIP trasllada l’informe i l’expedient aportats per l’Ajuntament de Barcelona a la secció sindical reclamant concedint un termini de cinc dies per a formular al·legacions. 8. El 28 de febrer de 2022 la persona reclamant s’adreça a la Comissió per confirmar que ha rebut la informació reclamada i donar-se’n per satisfeta, demanant el tancament del procediment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’objecte de la reclamació Dels antecedents es desprèn que l’Administració ha acreditat haver lliurat, amb caràcter previ a la presentació de la reclamació, la informació sol·licitada, i consultada la persona reclamant al respecte, ha confirmat que l’Administració li va posar a disposició la informació en temps i forma, demanant el tancament d’aquest procediment. Aquest fet suposa que la reclamació es va presentar mancada d’objecte, en no existir una decisió administrativa prèvia restrictiva del dret d’accés a la informació l’adequació a dret de la qual hagués de ser revisada per aquesta Comissió, sinó que el dret a la informació havia estat oportunament i adequadament satisfet prèviament, motiu pel qual correspon desestimar la reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de març de 2022, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 124/2022 , per manca d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.