El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Abrera copia de su examen y las respuestas correctas de un proceso selectivo. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. El organismo decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por la ley.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 229/2019, de 25 dabril
Número dexpedient de la Reclamació: 122/2019
Administració reclamada: Ajuntament dAbrera
Informació reclamada: Respostes a proves dun procés selectiu.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de lobjecte de la Reclamació
Resum: LAdministració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc
daquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud dinformació de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua dobjecte daquesta, ja que shan esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció. Respostes a proves selectives.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua dobjecte.
Po
nent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 5 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 122/2019, presentada contra lAjuntament
dAbrera, en relació amb la informació indicada a lantecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a larticle 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 20 de novembre de 2018 la persona reclamant demana la informació següent a lAjuntament
dAbrera: Atesa la meva participació al procés de selecció dun tècnic/a superior de serveis econòmics,
còpia de la meva prova test realitzada el 20 doctubre de 2018 i les respostes correctes.
3. La Reclamació presentada el 5 de març de 2019 indica que la persona reclamant no hauria obtingut
resposta de la sol·licitud anterior.
4. L11 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a lAjuntament dAbrera i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per larticle 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de lexpedient de la sol·licitud dinformació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 28 de març de 2019 la GAIP rep una comunicació de lAjuntament, que acredita haver facilitat la
informació sol·licitada a la persona reclamant.
6. El 8 dabril de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que si en el termini de cinc dies no
argumenta el contrari sentendrà satisfeta la seva sol·licitud dinformació. No consta resposta de la
persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret daccés a la informació pública
Larticle 39.1 LTAIPBG estableix que Les resolucions expresses o presumptes en matèria daccés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret dAccés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret daccés a la informació pública que regula aquest títol.
Larticle 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i lincompliment material del dret
daccés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Dacord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva duna sol·licitud dinformació
pública.
Larticle 2.c LTAIPBG defineix el dret daccés a la informació pública com el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei. Per la seva banda, lapartat b del mateix precepte defineix la informació pública com la
informació elaborada per lAdministració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de lexercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
dacord amb el que estableix aquesta llei.
Segons larticle 18.1 LTAIPBG, Les persones tenen el dret daccedir a la informació pública, a què fa
referència larticle 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda. I larticle 20.1 de la mateixa llei afegeix que El dret daccés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, dacord amb el que estableix aquesta llei. El dret daccés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de larticle 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
laplicació dels límits legals al dret daccés a la informació pública: 2. Les limitacions legals al dret daccés
a la informació pública han désser aplicades dacord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, shan dinterpretar sempre restrictivament en benefici daquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret daccés a la informació pública, lAdministració no disposa
de potestat discrecional i ha dindicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar
el límit que saplica i raonar degudament les causes que en fonamenten laplicació.
A més, els límits legals al dret daccés a la informació pública no són daplicació automàtica i absoluta
(lencapçalament de larticle 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte poden dur a la denegació de laccés sol·licitat), de manera que larticle 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats dacord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: Els límits aplicats al
dret daccés a la informació pública han désser proporcionals a lobjecte i la finalitat de protecció. Laplicació
daquests límits ha datendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència dun
interès públic o privat superior que justifiqui laccés a la informació. 2. Els límits del dret daccés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen laplicació.
2. Pèrdua sobrevinguda de lobjecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que lAdministració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc daquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud dinformació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua dobjecte daquesta, ja que
shan esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre labast del dret daccés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
Larticle 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP shan de publicar en el portal de la Comissió
previst a larticle 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 dabril
de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 122/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte
i disposar la publicació daquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de lendemà de la notificació de la resolució, dacord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.