Inadmitida 05/04/2017 · 17 días en resolverse

Solicitud de publicación de información detallada sobre plazas de la convocatoria 222 y futuras

El ciudadano solicitó a la Generalitat de Catalunya la publicación web de información detallada sobre plazas convocadas y futuras. Alegó que era información pública y que operaba el silencio positivo. La GAIP inadmitió la reclamación por considerar que no se trata de un derecho de acceso a información, sino del ejercicio del derecho de petición, sobre el cual no tiene competencia.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho de acceso a la información pública se limita a la información que se encuentra en poder de la Administración en el momento de la solicitud, no pudiendo abarcar información futura.
2 La pretensión de que la Administración realice actividades de difusión pública o actúe de una determinada manera no se ajusta al derecho de acceso a la información pública.
3 La solicitud debe enmarcarse en el ejercicio del derecho fundamental de petición regulado en la Ley Orgánica 4/2001 y no en la normativa de transparencia.
4 La Comisión de Transparencia carece de competencia revisora sobre los procedimientos derivados del derecho de petición.

Texto completo

Resolució 109/2017, de 5 d’abril Número d’expedient de la reclamació: 122/2017. Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Funció Pública. Informació reclamada: Publicació i difusió via web de la informació pròpia d’una Relació de Llocs de Treball en relació amb cadascuna de les places convocades, amb caràcter previ a la seva adjudicació. Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: L’objecte de la sol·licitud és la pretensió que l’Administració, en la convocatòria de referència i en els futures que realitzi, actuï proveint més informació sobre les places ofertes amb la finalitat de facilitar l’elecció per part dels aspirants. Aquesta pretensió, per més raonable que pugui ser, no pot quedar emparada per aquesta via de garantia ja que no s’ajusta al dret d’accés a informació pública, tenint en compte que aquest dret queda limitat a la informació en poder de l’Administració en el moment de fer la sol·licitud, sense que pugui abastar la informació de futur, ni pot emparar altra pretensió que l’ accés a la informació per part de la persona reclamant. La sol·licitud s’ha d’emmarcar, i per tant tramitar d’acord amb el seu procediment, en l’exercici dret fonamental de petició, regulat per la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, que garanteix que les persones puguin formular peticions a les administracions públiques sobre qualsevol assumpte o matèria de la seva competència, amb independència de que afectin exclusivament al peticionari o siguin d’interès col·lectiu general. Atès que la reclamació no es fonamenta realment en una sol·licitud d’accés a informació pública sinó en l’exercici del dret de petició sobre el que aquesta Comissió no té competència revisora, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, s’inadmet a tràmit la reclamació. Paraules clau: Generalitat. Personal. Funció Pública. Concreció de la sol·licitud. Dret de petició. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 19 de març de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 122/2017, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent, contra la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat. Motiva la reclamació de la manera següent: “Sóc aspirant de la convocatòria 222 per la qual cosa, d’acord amb el que preveu l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sóc un interessat en aquest procediment i en saber la informació. Cal publicar aquesta informació perquè les persones tenen dret a saber quines seran les tasques i l’òrgan de destinació dels llocs oferts per afavorir al màxim que triïn les places d’acord amb els seus interessos i ajustar tot el que sigui possible l’oferta amb la demanda. Si tothom té la informació s’evitaran moltes situacions en què es tria una plaça solament per la seva ubicació i per la unitat directiva a la qual pertany. També si les persones obtenen la informació que he demanat es podran evitar moltes decepcions (com jo mateix vaig patir) entre el que s’esperava fer en el lloc triat i la realitat cosa que té conseqüències negatives tant per a les persones (desmotivació, descontentament, decepció...) com per a la Generalitat (les persones que no estan correctament ubicades d’acord amb les seves característiques i preferències, rendeixen menys i estan molt desaprofitades). Així mateix, tenir el codi de la plaça i la resta d’informació és una garantia i una seguretat per a la persona que anirà a la plaça que ha triat i no a una altra amb el mateix nivell i la mateixa unitat directiva perquè és freqüent moure les persones a altres llocs per tal de salvar algun personal interí o per altres criteris poc ètics o poc clars. Finalment, cal afegir que s’han triat un nombre limitat de places abans de convocar l’oposició per la qual cosa se sap tota la informació que demano de cadascuna. A més, tota aquesta tasca de buscar la informació de les places es pot fer de forma distribuïda perquè cada departament subministrarà la informació de les seves places a la Direcció General de Funció Pública que l’ha d’integrar i l’ha publicar abans de l’acte públic d’adjudicació de places (no és una tasca complexa d’elaboració o de reelaboració).” Acompanya la reclamació d’un escrit d’al·legacions en el que defensa que és aplicable a la sol·licitud la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i que d’acord amb aquesta hauria quedat estimada la seva sol·licitud per aplicació del silenci administratiu positiu, en no ser d’aplicació a la informació sol·licitada cap dels límits legals establerts en aquella Llei. Defensa que es tracta d’informació que no és de publicitat activa ni que no comporta una tasca complexa d’elaboració. Diu que ell no demana que la informació es publiqui al Portal de Transparència, a la Seu Electrònica o a un lloc específic, “encara que seria més lògic que sigui en el web de la convocatòria. No obstant això, si és un problema publicar la informació, que me la lliurin o a la GAIP” Defensa que “cal accedir a la informació primer per poder publicar-la després” i recorda que l’article 26.1c) de la Llei 19/2014 estableix que les sol·licituds es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la forma o format en què es prefereix accedir a la informació. En el meu cas, la forma en què demano la informació pública és publicar-la enlloc de lliurar-me-la directament perquè considero que és millor així: la Llei 19/2014 no prohibeix que la informació pública que es demani es pugui publicar posteriorment” . La persona reclamant indica que no vol seguir el procediment de mediació. 2. La sol·licitud d’accés en la què la persona reclamant diu fonamentar la reclamació per haver estat inadmesa és de data 16 de gener i s’expressa literalment així: “Demano que per a totes les 309 places de la convocatòria 222 es publiqui, abans de l’acte d’adjudicació de places i amb temps suficient, com a mínim aquesta informació en format Word, Excel o en un altre que sigui editable:  Codi. Aquest codi identifica la plaça de forma única en la relació de llocs de treball (RLT) com si fos el DNI d’una persona. És la dada que mai canvia ja que sempre identifica la plaça independentment que aquesta canviï de departament (no és el número de plaça amb el que es numeren les places en els concursos oposicions o en els concursos generals de trasllats).  Departament d’adscripció. És el mateix de la RLT.  Unitat directiva: direcció general, secretaria, serveis territorials, entitat autònoma...És el mateix de la RLT.  Òrgan de destinació dintre de la unitat directiva: àrea, subdirecció general, servei, secció... Cal informar l’òrgan de menys jerarquia de la plaça (per exemple, si la plaça pertany a una secció d’un servei cal informar el nom de la secció i no el del servei (en cas que hi hagi dubtes amb els noms de les unitats cal concretar de quina es tracta).  Nivell. És el mateix de la RLT.  Complement específic. És el mateix de la RLT.  Localitat. És el mateix de la RLT.  Horari. En cas que no sigui normal detallar que implica.  Jornada. En cas que no sigui normal detallar que implica: treballar una tarda i quina, treballar a la tarda, treballar alguns caps de setmana, tenir guàrdies (sí és el cas explicar les guàrdies)...  Formació específica. És el mateix de la RLT.  Funcions principals de la plaça. Cal informar les tasques o les funcions principals de la plaça (una relació de les funcions semblant que la que es dóna en les ofertes que es publiquen a l’ATRI). Amb aquesta informació la persona ha de tenir suficient per saber si el lloc és de recursos humans, de contractació, de gestió econòmica financera, d’administració electrònica, transversal...  Observacions. Informació complementària, és el camp d’observacions de la RLT. Per tant, cal tenir una descripció de llocs de treball (DLT) simplificada per a tots els llocs base de la RLT (per a molts llocs està feta ja que es pot tenir combinant les dades que es publiquen a l’ATRI amb les de la RLT i afegir el codi, l’òrgan de destinació i el detall que implica un horari i/o una jornada que no siguin normals) i no solament per als llocs singulars o per als de comandament com existeix ara mateix. Així mateix, demano que aquesta informació es publiqui per totes a les places de qualsevol altre concurs oposició o altre concurs general de trasllats que es convoqui a partir d’ara.” 3. El 9 de febrer la Direcció General de la Funció Pública va adreçar-se a la persona reclamant per escrit demanant-li el següent: “En relació amb la vostra sol·licitud d’accés a la informació pública (tràmit 8QVZ4L5TG) i d’acord amb l’article 28 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, us demanem que concreteu la vostra sol·licitud en el sentit d’aclarir si sol·liciteu una publicació de dades o voleu obtenir la informació a títol individual, amb la finalitat que puguem donar-vos resposta aplicant el procediment administratiu corresponent”. La persona reclamant va respondre en els termes següents: “Resposta per aclarir la informació de la petició SAIP: 8QVZ4L5TG. Que per la Llei de transparència vaig demanar la informació detallada de les places que s'ofereixen per a la convocatòria 222. Que el 9 de febrer de 2017 vaig rebre una notificació per demanar-me aclarir si sol·licito una publicació de les dades o vull obtenir la informació a títol individual. Exposo: Que publiqueu les dades ja que no les vull per a mi solament. Tothom les ha de tenir per tal de triar el lloc desitjat”. 4. El 24 de febrer de 2017 la Direcció General de Funció Pública va resoldre inadmetre la sol·licitud objecte de reclamació “atès que d’acord amb el seu contingut es tracta de l’exercici d’un dret de petició”; la Resolució acordava, en conseqüència, “Tractar l’esmentada sol·licitud com exercici del dret de petició en els termes previstos a la normativa vigent i en conseqüència tramitar-la d’acord amb el procediment per fer efectiu el dret de petició davant les administracions públiques catalanes previst al Decret 21/2003 de 21 de gener, per tal de donar resposta a la persona interessada”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació per manca d’objecte L’article 18 LTAIPBG regula el dret d’accés com un dret personal a obtenir de l’Administració informació que tingui el caràcter de pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) de la mateixa Llei. Dels antecedents es desprèn que la sol·licitud objecte de reclamació no demanava que li lliuressin la informació relacionada, sinó que tenia la pretensió que l’Administració actués d’una determinada manera, consistent en publicar amb antelació suficient la informació que s’hi detallava en relació amb cadascuna de les 309 places convocades en una determinada convocatòria pública. I acabada dient que la seva petició es projectava no solament sobre aquesta convocatòria, sinó sobre les convocatòries futures. L’Administració va actuar correctament en demanar a la persona reclamant, que invocava la normativa de transparència però tanmateix formulava una petició que no semblava encaixar-hi, que concretés, als efectes d’aclarir el procediment de tramitació de la petició, si l’objecte de la seva sol·licitud era que l’Administració publiqués les dades, o si volia obtenir ell aquesta informació. La resposta de la persona reclamant va confirmar el tenor literal de la sol·licitud en insistir que no era informació que demanés per a ell, sinó que la pretensió de la seva sol·licitud era que es publiquessin les dades. Queda clar, doncs, que l’objecte de la sol·licitud és la pretensió que l’Administració, en la convocatòria de referència i en les futures que realitzi a partir d’aquell moment, actuï proveint més informació sobre les places ofertes amb la finalitat de facilitar l’elecció per part dels aspirants. Aquesta pretensió, per més raonable que pugui ser, no pot quedar emparada per aquesta via de garantia ja que no s’ajusta al dret d’accés a informació pública, tenint en compte que aquest dret queda limitat a la informació en poder de l’Administració en el moment de fer la sol·licitud, sense que pugui abastar la informació de futur, ni pot emparar altra pretensió que l’ accés a la informació per part de la persona reclamant. Per tant, queda fora de l’abast d’aquest dret d’accés, i en conseqüència de l’empara d’aquesta Comissió, l’impuls d’activitats o actuacions de difusió pública a realitzar per l’Administració en processos de convocatòria de provisió de places presents i futurs, que és l’objecte de la sol·licitud en què es fonamenta aquesta reclamació, sense que pugui considerar-se que aquesta pretensió de publicitat constitueix una mera elecció de format de l’accés (la forma d’accés elegida per la persona reclamant, segons consta a la seva sol·licitud, transcrita a l’antecedent 2, és el “format Word, Excel o en un altre que sigui editable”), ni tampoc pugui acceptar-se la modificació d’aquest objecte obviant en via de reclamació l’exigència de publicació de la informació, continguda en la sol·licitud inicial i ratificada en fase de concreció de la sol·licitud, per un principi de congruència. Coincidim, doncs, amb l’Administració reclamada en que la sol·licitud s’ha d’emmarcar, i per tant tramitar d’acord amb el seu procediment, en l’exercici dret fonamental de petició, regulat per la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, que garanteix que les persones puguin formular peticions a les administracions públiques sobre qualsevol assumpte o matèria de la seva competència, amb independència de que afectin exclusivament al peticionari o siguin d’interès col·lectiu general. És, doncs, aquest procediment administratiu i la normativa que el regula -el Decret 21/2003, pel qual s’estableix el procediment per fer efectiu el dret de petició davant les administracions públiques catalanes- el que cal aplicar a la sol·licitud, de manera que l’Administració disposa d’un termini de tres mesos per resoldre des de la seva admissió a tràmit -acordada i comunicada en virtut de la mateixa Resolució de 9 de febrer (antecedent 3)- i essent aplicable a aquest procediment el règim de silenci administratiu negatiu establert a l’article 9 del Decret 21/2003 esmentat, i no pas el règim de silenci estimatori previst per l’LTAIPBG, tal i com al·lega la persona reclamant. D’acord amb això, atès que la reclamació no es fonamenta realment en una sol·licitud d’accés a informació pública sinó en l’exercici del dret de petició sobre el que aquesta Comissió no té competència revisora, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, s’inadmet a tràmit la reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’abril de 2017, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 122/2017. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 122/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 5 d’abril de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.