Solicitud de criterios objetivos para el cese de agentes interinos de la Policía Local y estimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 348/2022, de 6 de maig Número d’expedient de la reclamació: 121/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Badia del Vallès Informació reclamada: Criteris per al cessament de dos agents interins. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Tenint en compte que es tracta d’una actuació administrativa realitzada en exercici de les funcions i potestats d’autoorganització, no hi ha dubte que els criteris reclamats són informació pública. Cal distingir-ho d’una petició de justificació ex post de la decisió, que no seria admissible en aquest procediment; del què es tracta, doncs, és de conèixer els elements decisius considerats en la presa d’aquella decisió: antiguitat en la condició d’interinitat, valoració professional del superior, o qualsevol altra. Aquest criteri és previsible que estigui documentat d’alguna manera (instruccions o normativa de personal, informes dels responsables policials o de personal...) i si és així, aquesta és la informació que satisfaria la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta reclamació. Si no existeix cap document que reculli el criteri seguit per determinar quins dos interins concrets havien de cessar, o si la decisió no s’ha pres d’acord amb cap criteri objectiu, aquesta serà la resposta que satisfaci la sol·licitud. S’apunta, doncs, per part de l’Administració a l’existència d’un informe policial que contindria uns criteris d’acord amb els quals s’hauria pres la decisió de cessar el dos agents, i si és així, aquest és l’informe que donaria adequada resposta a la sol·licitud d’informació objecte de reclamació, sense que sigui exigible, com sembla apuntar la representació de l’Ajuntament en la mediació, que la persona reclamant realitzi una nova sol·licitud d’informació demanant concretament aquest informe. D’acord amb l’article 23 LTAIPBG, per al cas que el cessament s’hagi fonamentat en criteris relacionats amb algun element relacionat amb la seva salut (baixes, incapacitats) o en la comissió d’una infracció penal o administrativa, o en alguna altra característica personal relacionada amb la ideologia, sindicació, raça, religió o vida sexual, l’Administració només podrà facilitar la informació previ consentiment exprés de la persona afectada. Si es tracta de qualsevol altra causa (antiguitat, eficàcia en el treball, perfil professional, edat, etc.) el seu accés s’ha de regir pel criteri de ponderació establert a l’article 24.2 LTAIPBG, i considerant que la persona reclamant té la condició indiscutida de representant sindical, fins i tot si no es contempla la condició de delegat de la junta de personal que la persona reclamant acredita però que l’Administració qüestiona al final del procediment (qüestió sobre la que seria desproporcionat pronunciar-se en aquesta Resolució, vista la seva irrellevància per determinar el dret d’accés), cal apreciar la concurrència d’un interès públic legítim en la ponderació (article 22.1 LTAIPBG) consistent en la protecció de l’exercici de la funció sindical, per a la qual la informació que es reclama és adequada i rellevant de cara a la vigilància i control de legalitat de les decisions preses en matèria de personal que li són pròpies. Resum: Paraules clau: Ajuntaments. Representants de persones treballadores. Sindicats. Personal. Policia local. Personal interí. Criteris. Reclamació contra silenci. Mediació sense acord. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 121/2022, presentada per una persona que afirma ser Delegat electe en la Junta de Personal pel sindicat SPF, ara SIP-FEPOL, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta dues instàncies a l’Ajuntament de Badia del Vallès, com a delegat de personal pel sindicat SPF. La primera (Registre 2021-E-RE- 6023) té el següent tenor literal: “Que actualmente hay trabajando 5 interinos que no han obtenido plaza en proceso selectivo de 6 plazas de agente de la Policía Local. Que en todos los nombramientos se especifica que se les nombra interinos hasta la finalización del proceso selectivo de 6 plazas de agente de la policía local. Que al parecer se va a finalizar la relación laboral con dos de ellos sin haber finalizado el proceso selectivo de las 6 plazas ya que este finaliza cuando toman posesión los 6 aprobados al finalizar el periodo de prácticas tras el curso en la escuela de Policía” i sol·licita “Que se aclare si ha finalizado o no el proceso selectivo de 6 plazas de agente de la policía local puesto que si no ha finalizado deberían seguir los 5 tal como se especifica en sus nombramientos.” La segona (Registre 2021-E-RE-6025) diu “Que ha tenido conocimiento de que algunos de los interinos que actualmente prestan servicios van a continuar haciéndolo cuando se incorporen los aprobados de las 6 plazas convocadas recientemente.” I solicita “Se informe qué criterio objetivo se ha seguido para decidir qué interinos continúan trabajando en Badia más allá de la oposición y cuáles no”. 3. La Reclamació presentada el 5 de febrer de 2022 indica que la sol·licitud de 20 de desembre de 2021 no hauria obtingut una resposta per part de l’Ajuntament de Badia del Vallès. Indica que “A raíz de un cese de un Policía Local interino se ha solicitado al ayuntamiento que aclare el motivo del cese de 2 agentes interinos y también que informe los criterios "objetivos" que ha seguido para cesar a esos 2 agentes en concreto de entre 5 que había en las mismas condiciones de contratación habida cuenta que no se observa ningún criterio objetivo como orden de contratación o existencia de sanciones disciplinarias a ninguno de ellos y ante la sospecha que el criterio ha sido un mera preferencia personal” i motiva la reclamació dient: “Que habían 5 agentes interinos contratados hasta la finalización de un proceso selectivo de 6 plazas de funcionario de carrera. Que ante la finalización de la fase de oposición se incorporan 6 agentes en prácticas. Que de los 5 agentes interinos se cesa arbitrariamente en apariencia al 2º y al 5º por orden de contratación temporal. Que como Delegado de Personal se solicita con fecha 20- 12-2021 mediante dos instancias: primero que se aclare si se considera finalizada la citada Oposición, lo que motivaría el cese de los 5 agentes o si por el contrario se entendía que la oposición no finaliza hasta que obtengan la plaza definitiva de funcionario de carrera, en cuyo caso no existiría motivación para el cese de ninguno de los 5 agentes interinos. Y en segundo lugar se solicita que detalle el criterio seguidos para esos 2 ceses concretos”. 4. El 8 de febrer de 2022 la GAIP requereix la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes que acrediti la representació d’acord amb la qual al·lega actuar, invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la informa que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies se la considerarà desistida de la Reclamació. 5. El 24 de març de 2022 la persona reclamant fa arribar a la GAIP un escrit signat per la Cap de la Secció d’Eleccions i Estatuts del Departament d’Empresa i Treball, datat del 15 de febrer de 2022, mitjançant el qual es certifica que la persona reclamant ostenta la representació dels treballadors. 6. El 25 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa al representant dels treballadors reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 28 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Badia del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 8. L’1 de març de 2022, l’Ajuntament comunica a la Comissió les dades de les persones que el representaran en la sessió de mediació. 9. El 3 de març de 2022, el representant dels treballadors reclamant es comunica amb la GAIP per manifestar que “en la respuesta del Ayuntamiento siguen sin aclarar lo principal que motiva mi reclamación y es la sospecha de la arbitrariedad en la elección de los dos agentes de entre 5 que han cesado. Al recibir esa comunicación he enviado otra instancia que también adjunto aclarando que no han contestado a parte de lo que motiva mi reclamación por lo que me gustaría continuar con este procedimiento de reclamación”, així mateix, adjunta en la seva comunicació la resposta que li fa arribar l’Ajuntament. La resposta municipal recull que els agents “foren nomenats funcionaris interins per màxima urgència, sense observar el tràmit de convocatòria pública, al tractar-se de la cobertura de llocs de treball per als quals existia màxima urgència ja que les vacants produïdes durant l’exercici 2021 generaven deficiències en el quadrant de servei i un desenvolupament inadequat de les competències i serveis que corresponen a aquesta Corporació en matèria de seguretat i ordre públic. Aquesta relació funcionarial interina és essencialment temporal, i aquesta pot finalitzar per lliure remoció de l’Administració en tant desapareguin, a judici de la mateixa, les raons de necessitat o urgència que van motivar el nomenament. De tal manera que correspon a l’Administració la determinació de les necessitats personals que precisa per al compliment dels seus fins, aquest judici subjectiu, conseqüència de la facultat d’autoorganització reconeguda per la Llei de Bases de Règim.” 10. El 7 de març de 2022, el representant reclamant es torna a posar en contacte amb la GAIP per comunicar que “el ayuntamiento me ha respondido a la instancia del día 1 de marzo que les adjunté en el anterior mail. En su respuesta se remiten al decreto por el que se cesa a los dos funcionarios sin más aclaraciones por lo que a pesar de esta respuesta me gustaría continuar con la reclamación ya que siguen ocultando porque han cesado a esos dos agentes de entre 5 que había en la misma situación.” 11. El 8 de març de 2022 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors del representant reclamant a l’Ajuntament de Badia del Vallès. 12. El 9 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament: “us fem saber que a data d’avui ja hem enviat un correu electrònic amb tota la informació i aclariments demanats al sr. xxxx. Aquesta resposta la podeu veure en l’expedient que us annexem. (exp. 729/2022). Així mateix, com podreu veure, també em donat resposta a una segona petició d’aclariments conseqüència de la resposta a la sol·licitud que obre aquesta reclamació. Quant a la no resposta de la sol·licitud d’informació comunicar-vos que el sr. xxxx va realitzar una petició de futur, és a dir, sobre una situació que encara no s’havia produït ni resolt i que es va considerar contestada en data 27 de desembre, quan el departament de Recursos Humans va enviar, a tots els sindicats presents en aquest Ajuntament inclòs l’SFP, el decret de cessament dels funcionaris als quals fa referència el sr .xxxx al seu escrit. És per aquest motiu que no es va realitzar cap acció posterior. S’adjunta informe de la Tècnica de Recursos Humans així com la resposta facilitada als representants sindicals”. A l’expedient hi consta la resposta donada a la persona reclamant en relació amb les dues peticions d’informació indicades a l’antecedent 2, objecte d’aquesta reclamació, signada per una tècnica de gestió de recursos humans està datada l’1 de març de 2022, i que s’expressa així: “Assumpte: Resposta instància núm. 2021-E-RE-6023 i 2021-E-RE- 6025 En relació a les vostres peticions efectuades mitjançant instància de data 20 de desembre de 2021, amb número de registre d’entrada 2021-E-RE-6023 i 2021-E-RE- 6025, respectivament, informar-vos que en data 27 de desembre de 2021 es va notificar, mitjançant correu electrònic, a la secció sindical que vostè representa la resolució núm. 2021-1807 amb la que es cessa als funcionaris interins Sr XXXX i Sr. XXXX, de conformitat amb l’article 33 c) i d) del Decret 233/2002, de 25 de setembre, pel que s’aprova el Reglament d’accés, promoció i mobilitat de les policies locals en data 31 de desembre de 2021. No obstant, havent rebut la seva reclamació presentada davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) en data 5 de febrer de 2022, per no rebre resposta expressament, aclarir-vos que vostè va sol·licitar una informació en data 20 de desembre que no es va resoldre fins el 27 de desembre, pel que es va considerar que no era coherent donar una resposta de futur, i la que es va notificar mitjançant correu electrònic quan es va resoldre la seva qüestió. Tant el Sr. XXXXX com el Sr. XXXX foren nomenats funcionaris interins per màxima urgència, sense observar el tràmit de convocatòria pública, al tractar-se de la cobertura de llocs de treball per als quals existia màxima urgència ja que les vacants produïdes durant l’exercici 2021 generaven deficiències en el quadrant de servei i un desenvolupament inadequat de les competències i serveis que corresponen a aquesta Corporació en matèria de seguretat i ordre públic. Aquesta relació funcionarial interina és essencialment temporal, i aquesta pot finalitzar per lliure remoció de l’Administració en tant desapareguin, a judici de la mateixa, les raons de necessitat o urgència que van motivar el nomenament. De tal manera que correspon a l’Administració la determinació de les necessitats personals que precisa per al compliment dels seus fins, aquest judici subjectiu, conseqüència de la facultat d’autoorganització reconeguda per la Llei de Bases de Règim. Tenint en compte aquesta potestat autoorganitzativa, i de conformitat amb la plantilla de personal aprovada pel Ple d’aquesta Corporació, amb el personal existent de carrera en el servei, sempre i quan no estiguin en situació d’IT, el nomenament com a funcionaris en pràctiques dels 6 agents que van superar el procés selectiu i el manteniment de tres funcionaris interins nomenats per màxima urgència, es cobreix la deficiència generada en l’actual exercici del quadrant del servei, garantint el cobriment dels serveis mínims que es requereixen. Els sistemes de provisió de llocs de treball amb caràcter interí comporta limitació de la prestació de serveis, supeditada a les circumstàncies que van motivar el seu nomenament i a la dotació pressupostària. En aquest cas, i en ambdós casos, van desaparèixer les raons que van motivar el seu nomenament en qüestió i al no existir dotació pressupostària en el Capítol 1 2022 per a mantenir als 5 funcionaris interins nomenats per màxima urgència, es va resoldre el cessament d’ambdós nomenaments, de conformitat amb els criteris establerts en l’informe emès per l’Inspector de la Policia” 13. El 10 de març de 2022 es convoca a les parts a participar a la primera sessió de mediació. 14. El 22 de març de 2022 es celebra la primera sessió de mediació. Durant el transcurs de la sessió de mediació les parts no van assolir un acord ni es va apreciar la possibilitat d’apropar les posicions, motiu pel qual el vocal mediador va comunicar a les parts la continuïtat dels procediment seguint la tramitació ordinària amb resolució de la Comissió. 15. El 7 d’abril de 2022, l’Ajuntament trasllada a la Comissió documentació que vindria a qüestionar la condició de delegat de personal de la persona reclamant, en particular, una instància de data 16 de desembre de 2019 en la que constaria una manifestació de la mateixa persona reclamant en el sentit que “que por excedencia del delegado del SFP en la junta de Personal xxx y renuncia del siguiente en la lista de candidaturas, xxx, [la persona reclamant] pasa a ser Delegado el sr. Xxx con fecha 09/12/2019.”. 16. En la mateixa data, la representació de l’Ajuntament a la sessió de mediació fa arribar la seva conformitat a l’acta de la sessió elaborada, manifestant el seu desacord “amb la representació que diu ostentar la part reclamant, us hem fet arribar les pertinents al·legacions.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’informació adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La persona reclamant ha invocat, tant en la sol·licitud d’informació com en la reclamació, la seva condició de delegat de la Junta de personal en representació del sindicat SFP, i davant la GAIP ho ha acreditat amb una certificació de la Cap de la Secció d’Eleccions i Estatuts de l’Oficina pública de la Direcció general de eleccions als òrgans de representació dels treballadors a Barcelona del Departament d’Empresa i Treball, datat el 15 de febrer de 2022, en el què es fa constar que, després de moviments d’altes i baixes acreditats davant d’aquella oficina en relació amb les persones elegides el 10 d’abril de 2019, actualment consta com a representants dels treballadors, entre d’altres, la persona reclamant pel sindicat SFP. L’Ajuntament no fa cap objecció en la fase de sol·licitud a aquesta condició, ni tampoc quan li és traslladada la reclamació, ni tan sols abans de celebrar-se la sessió de mediació, si bé amb posterioritat a ella ha qüestionat aquesta condició. Ara bé, ni per la documentació aportada (que no contradiu la documentació posterior aportada per la persona reclamant) ni per l’extemporaneïtat amb què s’invoca, l’al·legació de l’Ajuntament té efectes respecte de l’admissibilitat de la reclamació. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació L'article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació sota la direcció del a GAIP, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés total o parcial a la informació suposa la finalització del procediment en la part acordada, i en allò que no s’assoleixi l’acord, continuarà el procediment de reclamació fins a la resolució per la Comissió de la discrepància que mantinguin les parts. Quant a la direcció de la mediació, l’article 37 RGAIP disposa que la persona mediadora és designada entre els membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, d'acord amb el que preveuen les seves normes internes. Aquesta persona mediadora pot donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts (article 35.5 RGAIP). Celebrada la sessió de mediació, la persona mediadora de la GAIP ha constatat la impossibilitat d’arribar a una acord de les parts sobre l’accés a la informació reclamada, pel què, d’acord amb el que disposa l’article 42.6 LTAIPBG i l’article 35.3 RGAIP, ha informat a les parts en aquell mateix acte de què el procediment continuarà amb la seva tramitació pel procediment ordinari, fins a la seva finalització per aquesta Resolució. 3. Objecte de la reclamació L’objecte de la reclamació, tal i com es concreta en l’escrit de reclamació i en la sessió de mediació, és la informació justificativa dels criteris o motius pels qual s’han estat precisament aquells dos agents, d’entre els altres que compartien la condició d’interins, els què han cessat per la incorporació dels nous agents resultat del procés de selecció. Es tracta, doncs, de la segona de les sol·licituds d’informació relacionada a l’antecedent 2, (Registre 2021-E-RE-6025) que diu: “Que ha tenido conocimiento de que algunos de los interinos que actualmente prestan servicios van a continuar haciéndolo cuando se incorporen los aprobados de las 6 plazas convocadas recientemente.” I solicita “Se informe qué criterio objetivo se ha seguido para decidir qué interinos continúan trabajando en Badia más allá de la oposición y cuáles no”. L’Ajuntament argumenta en el seu informe que es demana informació de futur, perquè quan es sol·licita la informació encara no s’haurien produït el cessament, però no es pot compartir aquest argument. La sol·licitud no demana informació encara inexistent en aquell moment, sinó els criteris o elements de judici en què s’hauria basat una decisió ja presa i coneguda pel representant sindical, que és l’elecció dels dos interins que cessarien. El fet que la incorporació dels nous agents resultants del procés d’oposició no s’hagués materialitzat encara, ni que tampoc s’hagués produït formalment el cessament, no atorga la condició d’informació de futur a la què es reclama, que són els criteris preexistents que determinarien aquella decisió dels dos agents que haurien de cessar mentre que els altres tres continuarien. Aquesta era la petició concreta i explícita que es formulava en la segona sol·licitud d’informació (per què aquests dos, i no altres), i que no es pot considerar adequadament satisfeta amb la informació aportada per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment, que explica les condicions temporals d’interinitat i la necessitat de cessar interins quan s’incorporen agents de manera definitiva, però no ofereix cap element o criteri que expliqui per què van cessar aquells dos agents concrets, i van continuar, en canvi, els altres interins. Tenint en compte que es tracta d’una actuació administrativa realitzada en exercici de les funcions i potestats d’autoorganització, no hi ha dubte que els criteris reclamats són informació pública. Cal distingir-ho d’una petició de justificació ex post de la decisió, que no seria admissible en aquest procediment; del què es tracta, doncs, és de conèixer els elements decisius considerats en la presa d’aquella decisió: antiguitat en la condició d’interinitat, valoració professional del superior, o qualsevol altra. Aquest criteri és previsible que estigui documentat d’alguna manera (instruccions o normativa de personal, informes dels responsables policials o de personal...) i si és així, aquesta és la informació que satisfaria la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta reclamació. Si no existeix cap document que reculli el criteri seguit per determinar quins dos interins concrets havien de cessar, o si la decisió no s’ha pres d’acord amb cap criteri objectiu, aquesta serà la resposta que satisfaci la sol·licitud. La resposta extemporània de l’Administració a la persona reclamant (reproduïda a l’antecedent 12) finalitza amb aquest paràgraf, que sembla indicar que existiria documentat aquest criteri en un informe concret preexistent: “ (...) En aquest cas, i en ambdós casos, van desaparèixer les raons que van motivar el seu nomenament en qüestió i al no existir dotació pressupostària en el Capítol 1 2022 per a mantenir als 5 funcionaris interins nomenats per màxima urgència, es va resoldre el cessament d’ambdós nomenaments, de conformitat amb els criteris establerts en l’informe emès per l’Inspector de la Policia”. S’apunta, doncs, per part de l’Administració a l’existència d’un informe policial que contindria uns criteris d’acord amb els quals s’hauria pres la decisió de cessar el dos agents, i si és així, aquest és l’informe que donaria adequada resposta a la sol·licitud d’informació objecte de reclamació, sense que sigui exigible, com sembla apuntar la representació de l’Ajuntament en la mediació, que la persona reclamant realitzi una nova sol·licitud d’informació demanant concretament aquest informe. La seva sol·licitud era prou concreta demanant els criteris seguits en la presa d’aquella decisió, i comporta la petició dels documents o informes que els continguin, sense necessitat d’identificar-los o individualitzar-los. Establert que l’objecte de la sol·licitud i la condició d’informació pública del que s’hi demana, l’article 18 LTAIPBG en determina el dret d’accés, tret que resultin aplicables límits legals que hagin de resultar prevalents. L’Administració no n’invoca cap, i aquesta Comissió només aprecia que pugui resultar concurrent el límit relatiu a la protecció de dades personals. D’acord amb l’article 23 LTAIPBG, per al cas que el cessament s’hagi fonamentat en criteris relacionats amb algun element relacionat amb la seva salut (baixes, incapacitats) o en la comissió d’una infracció penal o administrativa, o en alguna altra característica personal relacionada amb la ideologia, sindicació, raça, religió o vida sexual, l’Administració només podrà facilitar la informació previ consentiment exprés de la persona afectada. Si es tracta de qualsevol altra causa (antiguitat, eficàcia en el treball, perfil professional, edat, etc.) el seu accés s’ha de regir pel criteri de ponderació establert a l’article 24.2 LTAIPBG, i considerant que la persona reclamant té la condició indiscutida de representant sindical, fins i tot si no es contempla la condició de delegat de la junta de personal que la persona reclamant acredita però que l’Administració qüestiona al final del procediment (qüestió sobre la que seria desproporcionat pronunciar-se en aquesta Resolució, vista la seva irrellevància per determinar el dret d’accés), cal apreciar la concurrència d’un interès públic legítim en la ponderació (article 22.1 LTAIPBG) consistent en la protecció de l’exercici de la funció sindical, per a la qual la informació que es reclama és adequada i rellevant de cara a la vigilància i control de legalitat de les decisions preses en matèria de personal que li són pròpies. D’acord amb l’exposat, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament còpia del document o documents on es recullin els criteris aplicats per decidir els dos agents interins concrets que havien de cessar de resultes del procés de provisió definitiva de llocs de treball, o la manifestació de la seva inexistència, amb l’exclusió prèvia de les referències a circumstàncies personals incloses a l’article 23 LTAIPBG, si hi consten. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 121/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament còpia del document o documents on es recullin els criteris aplicats per decidir els dos agents interins concrets que havien de cessar de resultes del procés de provisió definitiva de llocs de treball, o la manifestació de la seva inexistència, amb l’exclusió prèvia de les referències a circumstàncies personals incloses a l’article 23 LTAIPBG, si hi consten. 2. Requerir a l’Ajuntament de Badia del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Badia del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 121/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.