Un grupo municipal solicitó al Ayuntamiento de Tarragona información sobre la posibilidad de instalar un hotel en la parte baja de la ciudad. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. El organismo decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento accedió a facilitar la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite reclamaciones basadas en el derecho de acceso de los electos locales (art. 164 TRLMRLC), considerando que la legislación de transparencia suple la de régimen local para incrementar las garantías jurídicas.
2
El derecho de acceso de los electos locales conlleva la sujeción a límites más reducidos que los de la LTAIPBG y el deber de respetar la confidencialidad de la información.
3
La resolución se basa en la satisfacción extemporánea de la solicitud, lo que provoca la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
4
Cualquier impedimento posterior del Ayuntamiento para materializar el acceso a la información será considerado un incumplimiento de la resolución con los efectos legales previstos.
Texto completo
Resolució 201/2020, de 5 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 120/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Possibilitat d’instal·lar un hotel a la part baixa de la Ciutat.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte
que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat (amb independència de la via
procedimental escollida pel grup municipal reclamant per sol·licitar-lo) es regirà en primer lloc per
l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els
previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat
de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. Encara no es té
constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de
la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas
que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en
compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la
informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació
amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els
efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Turisme. Hotels. Reclamació contra silenci.
Consulta. Silenci administratiu.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 12 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 120/2020, presentada en representació
d’un Grup polític municipal contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 de novembre de 2019 el Grup municipal reclamant invoca els articles 65 i 125 del
Reglament orgànic municipal (ROM) i demana a l’Ajuntament de Tarragona la informació relativa
a la possibilitat d’instal·lar un hotel a la part baixa de la Ciutat.
3. La Reclamació presentada el 12 de febrer de 2020 indica que l’Ajuntament no ha donat resposta
a la seva sol·licitud.
4. El 18 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de
mediació demanat per la persona reclamant.
5. El 3 de març de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb aquesta
i altres reclamacions del mateix grup municipal reclamant. Fa algunes consideracions sobre el
dret d’accés a la informació municipal per part dels membres de l’Ajuntament. Sosté que el grup
municipal reclamant no ha utilitzat la via més ràpida d’accés a la informació municipal per part
dels i de les electes de l’Ajuntament de Tarragona regulada per l’article 129 del seu ROM. Valora
el dret d’accés a la informació sol·licitada d’acord amb la legislació de transparència i accés a la
informació pública. Indica que es pot entendre que es tracta d’una consulta jurídica a resoldre de
la interpretació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona (POUM), així com de la
resta de la normativa urbanística i sectorial d’aplicació. En conseqüència, es podia haver inadmès
a tràmit. No obstant, passat el termini de resolució, s’ha d’entendre que s’ha adquirit un dret
d’accés a la informació per silenci administratiu positiu i, per tant, s’ha de facilitar. La secretaria
particular del Conseller de Territori trasllada la informació al grup municipal reclamant el 25 de
febrer del 2020.
6. El 4 de març de 2020 la GAIP notifica l’informe municipal al grup municipal reclamant, per al seu
coneixement.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord
amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que
deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat
b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i
la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat (amb independència de la via
procedimental escollida pel grup municipal reclamant per sol·licitar-lo) es regirà en primer lloc per
l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els
previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat
de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen
els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública:
“2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha reconegut el dret del grup
municipal reclamant a la informació sol·licitada i fins i tot li ha lliurada, en el marc d’aquest
procediment, malgrat considerar que no tenia l’obligació de fer-ho. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En
aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
Nogensmenys, la GAIP no té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de
facilitar a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o
limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un
incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per
la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública
(que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu
que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents
per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86
LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
març de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 120/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar al grup municipal reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució sobre la Reclamació 120/2020 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.