Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Torredembarra el contrato de la delegada de protección de datos y el documento de encargo de un informe. La GAIP resuelve que ha perdido el objeto la reclamación porque el contrato fue entregado durante el proceso y el documento de encargo no existe, ya que la comunicación fue oral o informal.
Puntos clave de la argumentación
1
La pretensión de completar o incluir documentación en un expediente administrativo desborda la competencia de la Comisión, que solo puede amparar el acceso a la información ya existente.
2
La preexistencia de la información es un requisito indispensable para que pueda proyectarse el derecho de acceso, resultando improcedente la solicitud si el documento no existe.
3
El encargo de asesoramiento a la Delegada de Protección de Datos no requiere formalidades ni actos administrativos, pudiendo realizarse vía telefónica o correo electrónico sin generar soporte documental.
Texto completo
Resolució 269/2019, de 9 de maig
Número d’expedient de la reclamació: 119/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Torredembarra
Informació reclamada: Còpia del contracte per a les funcions de delegada de protecció de dades;
document d’encàrrec a la delegada de protecció de dades d’un informe sobre l’accés sol·licitat a les
dades de directius de les associacions culturals inscrites al registre municipal; incorporació d’aquest
document d’encàrrec a l’expedient administratiu relatiu a aquella sol·licitud d’informació.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte
Resum:
La pretensió que es completi o s’inclogui documentació en un expedient administratiu
desborda l’abast d’aquest procediment i la competència d’aquesta Comissió, que només pot emparar
l’accés a la informació. La preexistència de la informació és requisit perquè pugui projectar-s’hi el dret
d’accés, i per tant, en aquest cas, no es pot estimar la pretensió d’obtenir còpia de l’escrit d’encàrrec si
no existeix documentat. L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la còpia del
contracte sol·licitat, sense que s’hagin rebut al·legacions contràries a aquest lliurament, la qual cosa
suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació pel que fa a aquest punt.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Informes. Contractes. Associacions. Entitats veïnals. Registre
municipal d’entitats. Junta directiva. Reclamació contra lliurament parcial. Informació inexistent. Manca
d’objecte. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 5 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 119/2019, presentada per un periodista contra
l’Ajuntament de Torredembarra, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 de gener de 2019, la persona reclamant presenta la següent sol·licitud en la qual demana:
“Primer, lliurar-me una còpia del contracte i els annexos amb l’empresa Segurdades i, en el seu
defecte, amb la Sra. [...]
Segon, que s’inclogui l’ofici, comunicat intern o e-mail de petició d’informe a l’empresa Segurdades,
pel qual es va encarregar la confecció de l’informe en virtut del qual se’m denega el poder accedir
a les dades del registre d’associacions municipal, a l’expedient AG3/G324/18/420 i se’m faci arribar
una còpia del mateix”.
3. La Reclamació, presentada el 5 de març de 2019, indica que l’Ajuntament li hauria donat accés a
l’expedient AG3/G324/18/420, del qual en té la condició de persona interessada, i que no hi consta
l’encàrrec de l’informe a l’empresa de protecció de dades, la qual cosa va comunicar a l’Ajuntament
el 8 de gener demanant que se li fes arribar, al què l’Ajuntament li hauria respost amb data 9 de
juny que aquesta documentació no estava inclosa en l’expedient. Per això, amb data 11 de gener,
adreça la sol·licitud que assenyala com a objecte de reclamació, per tal que incloguin aquesta
documentació a l’expedient i se li lliuri. A més, demana còpia del contracte i dels annexos amb
l’empresa o la persona que ha emès l’informe.
4. El 12 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torredembarra i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 26 de març de 2019 l’Ajuntament de Torredembarra fa arribar a la GAIP l’informe jurídic sol·licitat
i l’expedient de la tramitació de la sol·licitud d’accés. En l’informe relaciona els antecedents del cas
i reitera la resposta ja donada el 9 de gener: “la Sra. [...], de la mercantil Segurdades, exerceix
actualment el càrrec de Delegada de Protecció de Dades (DPD) de l’ajuntament, i com a tal
assessora i presta assistència a l’ajuntament per al compliment de la normativa de protecció de
dades. Per al desenvolupament d’aquest contracte està designat com a responsable del mateix,
el secretari de l’ajuntament.
L’emissió de l’informe al que us referiu en el vostre escrit no va precisar d’un encàrrec específic
diferent, ni ha suposat cap cost addicional: l’emissió de l’informe forma part de l’objecte del
contracte que es va fer el mes d’abril, i en conseqüència simplement se li va demanar per part del
responsable, sense necessitat de cap acte administratiu, l’assessorament que es necessitava. Les
comunicacions fetes entre ambdues parts no van generar cap acte administratiu. Per tant,
l’expedient còpia del qual se us va lliurar era complet”.
Afegeix que qualsevol assessorament que es demani a la Delegada de Protecció de Dades no es
subjecte a formalitats, és a dir, que no precisa d’un encàrrec ad hoc i que aquestes comunicacions
poden ser fetes per telèfon o correu electrònic sense que en quedi constància als expedients.
Alhora que puntualitza que des d’alcaldia ignoren la forma en que el Secretari va demanar l’informe
al que es refereix la persona reclamant; és a dir, si es va fer per telèfon o per correu electrònic i
insisteix que aquestes eines “són elements de treball auxiliar dels funcionaris, i no modalitats de
formalització d’actes administratius”.
Pel que fa al contracte, indica que es va oferir a la persona reclamant l’enllaç a la publicació en el
portal de transparència del contracte amb l’empresa encarregada d’exercir de delegada de
protecció de dades i que properament li farà arribar còpia de la documentació contractual següent:
formalització del document AD (autorització de despesa), amb la tramitació prèvia. Decret 775, de
6 d‘abril de 2018, de nomenament de la DPD.
Adjunta l’expedient complet relatiu a la sol·licitud.
6. El 3 d’abril de 2019 la Comissió trasllada a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament de
Torredembarra i els seus annexos, per tal que pugui manifestar la seva conformitat o oposició dins
del termini de cinc dies, amb l’advertiment que en cas de no rebre cap al·legació d’oposició es
procedirà a finalitzar el procediment. Depassat àmpliament aquest termini, la Comissió no ha rebut
cap consideració ni al·legació de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta
en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca d’objecte de la Reclamació
La reclamació té per objecte la sol·licitud de l’11 de gener de 2019, segons assenyala la pròpia persona
reclamant, que conté dues peticions d’informació diferenciades:
- La primera petició és la còpia del contracte amb l’empresa per a exercir de delegada de
protecció de dades. L’Ajuntament indica que, prèviament a la reclamació, hauria indicat l’enllaç
al portal de transparència on es publiquen els elements essencials del contracte, i estima durant
la tramitació d’aquesta reclamació l’accés amb còpia a l’expedient, que es compromet a lliurar
a la persona reclamant. Consultada aquesta part, no ha manifestat oposició, de manera que
cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació en relació amb aquest punt,
sens perjudici que la persona reclamant pugui en fase d’execució d’aquesta resolució, indicar
a la Comissió si el lliurament ha resultat incomplet o insatisfactori.
- La segona petició és doble:
o en primer lloc, demana que s’inclogui a l’expedient identificat com a AG3/G324/18/420
l’ofici, comunicat intern o e-mail de petició de l’informe a l’empresa de protecció de
dades o a la delegada de protecció de dades, després que, prèviament, l’Ajuntament
ja li hauria reiterat, amb data 8 de gener de 2019, que aquest document no estava
inclòs en l’expedient. La pretensió que es completi o s’inclogui documentació en un
expedient administratiu desborda l’abast d’aquest procediment i la competència
d’aquesta Comissió, que només pot emparar l’accés a la informació.
o La segona és que se li lliuri una còpia d’aquest document d’encàrrec d’informe. Aquesta
petició sí és procedent en el marc d’aquest procediment, però tanmateix té per objecte
documentació inexistent, vist que l’Ajuntament ha afirmat durant la tramitació d’aquesta
reclamació que no existeix suport documental per a l’encàrrec de l’informe, que es
podria haver produït per telèfon considerant que les relacions de l’ajuntament amb la
delegada de protecció de dades, un cop formalitzat el contracte, es poden produir
oralment o presencialment sense necessitat de formalitzar actes administratius. La
preexistència de la informació és requisit perquè pugui projectar-s’hi el dret d’accés, i
per tant, en aquest cas, no es pot estimar la pretensió d’obtenir còpia de l’escrit
d’encàrrec si no existeix documentat.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
maig de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 119/2019 per manca d’objecte, considerant que no existeix suport escrit
a l’encàrrec de l’informe i que s’ha lliurat durant la tramitació d’aquest procediment còpia del
contracte.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.