Solicitud de pronunciamiento jurídico y certificaciones sobre el Reglamento de provisión de plazas del Ayuntamiento de Granollers

Resolució 168/2019, de 22 de març Número d’expedient de la Reclamació: 117/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Granollers Informació reclamada: Emissió d’informes jurídics i de certificacions. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Algunes resolucions de la GAIP han considerat que, excepcionalment, el dret d’accés a la informació pública pot emparar la sol·licitud d’emissió de certificacions, en la mesura que resultin justificades per obtenir la informació sol·licitada; en aquest cas la informació ja ha estat facilitada a la persona reclamant amb el certificat de Secretaria que forma part de la resolució impugnada, de manera que el que es demana és l’elaboració de nous documents irrellevants des del punt de vista del dret d’accés a la informació i que, per tant, no es pot emparar en aquest dret. Paraules clau: Ajuntament. Certificacions. Consultes jurídiques. Reglaments municipals. Personal. Reclamació contra lliurament. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 117/2019, presentada contra l’Ajuntament de Granollers, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de gener de 2019 la persona reclamant, després de fer diverses consideracions sobre un reglament de provisió de llocs de treball que l’Ajuntament de Granollers hauria aprovat el 2004, li demana: 2.1. Que d’acord amb la publicitat activa de les normes la Secretaria General es pronunciï sobre la raó per la qual el Reglament de provisió de llocs de treball de l’Ajuntament de Granollers aprovat el 23 de desembre de 2004 no està publicat a la seu electrònica i se n’observa el seu compliment. 2.2. Que d’acord amb el dret d’accés a la informació pública demano les següents certificacions: - Certificació de l’acord de Ple de 23 de març de 2004 d’aprovació definitiva del Reglament. - Certificació de l’Acord de Ple de l’aprovació inicial del Reglament. - Certificacions/acreditacions dels dictàmens de les comissions informatives. - Acreditació del tràmit d’informació pública. 3. El 26 de febrer de 2019 l’Ajuntament notifica a la persona reclamant la resolució de la seva sol·licitud, que inclou una explicació jurídica dels motius pels quals el reglament referit a la sol·licitud d’informació no estaria vigent (explicació que ja s’hauria donat a la mateixa persona reclamant en resposta a una altra sol·licitud anterior) i un certificat de la Secretària municipal que conté els objectes sol·licitats al punt 2.2 anterior. 4. La Reclamació presentada el 4 de març de 2019 indica que el certificat que li ha facilitat l’Ajuntament no es correspon amb la literalitat del que ha demanat i qüestiona els arguments jurídics facilitats per la Secretària municipal sobre la no vigència del reglament de provisió de llocs de treball. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb una resolució municipal dictada en resposta a una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació La Reclamació és inadmissible perquè demana objectes que pròpiament no són informació pública i, per tant, no s’emparen en el dret d’accés proclamat per l’article 18 LTAIPBG, cosa que constitueix una causa d’inadmissibilitat de les reclamacions davant la GAIP, tal com preveu l’article 33.2 LTAIPBG (“La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d’accés a la informació pública o ...”). Per una banda, la Reclamació demana un pronunciament jurídic de la Secretaria general de l’Ajuntament sobre la publicació i el compliment d’un reglament municipal. És a dir, demana l’emissió d’un informe jurídic, objecte que l’article 29.2 LTAIPBG exclou expressament de l’àmbit d’aplicació del dret d’accés a la informació pública, perquè aquest dret únicament empara l’accés a informació preexistent a l’Administració en el moment de fer la sol·licitud, sense que empari un eventual dret a requerir la confecció de bell nou d’informes jurídics o de qualsevol altra naturalesa. Per una altra, demana l’emissió de determinats certificats i acreditacions. De fet, la resolució municipal impugnada ja dona a la persona reclamant la informació relativa als tràmits i a les aprovacions apuntats a la sol·licitud, però la Reclamació demana l’emissió de certificacions determinades, és a dir, de documents nous, que no són preexistents a la sol·licitud d’informació, i que des del punt de vista de l’accés a la informació pública no afegirien més coneixement al que l’Ajuntament ha proporcionat amb la seva resolució, que dona fe clara dels tràmits i de l’aprovació del reglament municipal sobre el que es demana informació. Algunes resolucions de la GAIP han considerat que, excepcionalment, el dret d’accés a la informació pública pot emparar la sol·licitud d’emissió de certificacions, en la mesura que resultin justificades per obtenir la informació sol·licitada; en aquest cas la informació ja ha estat facilitada a la persona reclamant amb el certificat de Secretaria que forma part de la resolució impugnada, de manera que el que es demana és l’elaboració de nous documents irrellevants des del punt de vista del dret d’accés a la informació i que, per tant, no es pot emparar en aquest dret. En conseqüència, i d’acord amb el previst per l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre aquesta Reclamació perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de març de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 117/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.