Reclamación sobre el acceso al expediente de selección de sotsinspector de la Policía Local de Martorell con resultado de estimación y desestimación parcial

Resolució 1342/2024, de 24 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 116/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Martorell Informació reclamada: Expedient complert d’un procés selectiu a sotsinspector. Sentit de la resolució: Desestimació parcial, estimació parcial Resum: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació de l’expedient reclamat que ha estat objecte de publicitat activa, relativa al nomenament de la persona seleccionada i la puntuació obtinguda per aquesta en les diferents fases del procés de selecció ni a la identitat dels empleats o càrrecs públics encarregats de la tramitació i resolució de l’expedient. Ara bé, s’ha de denegar l’accés a la resta d’informació continguda a l’expedient com els mèrits al·legats o el contingut de les proves concretes realitzades per aquella”. Conclusió que reconeix i acull aquesta Comissió fent-la seva, en tots els seus extrems. Així, i per atendre l'interès públic manifestat i complir les finalitats de la de transparència establertes a l’article 1.2 de l’LTAIPBG aquesta Comissió considera que és pertinent donar accés a la memòria del projecte presentat per la única persona candidata seleccionada, pel cas que aquest projecte existís, amb el benentès que, per protegir el dret de propietat intel·lectual que se’n pugui derivar, aquest dret d’accés es realitzarà de forma presencial i garantint que no se’n pugui realitzar còpies per qualsevol mitjà tecnològic a l’abast en aplicació de l’article 36.2.f) donat que s’ha acreditat el trasllat per part d’aquesta Comissió al tercer afectat, i no n’ha obtingut l’autorització expressa. Pel cas que el procediment de selecció no hagués necessitat de la presentació de cap projecte per part dels candidats, així ho haurà de fer constar expressament l’Ajuntament concernit. Paraules clau: Ajuntaments. Policia. Procés selectiu. Sotsinspector. Reclamació contra lliurament parcial. Ponent: Iolanda Pineda Antecedents El 22 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 116/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Martorell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb el procediment previst a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 20 de desembre de 2023 la persona reclamant presenta sol·licitud d’accés a informació pública a l’Ajuntament de Martorell, amb la següent demanda: - “Còpia íntegra de l’expedient complet del procés de selecció pel lloc de treball de sotsinspector de la policia local de Martorell del que va resultar nomenat el Sr. Xxx per decret de data 16/05/2011, publicat el 30/05/2011 en el BOPB. - Còpia de la fitxa de la RLT del lloc de treball de sotsinspector. - Mèrits presentats pels aspirants, projectes presentats, certificació de la verificació i documentació presentada pel candidat. - Decret de l’alcaldia del nomenament del Sr. Xxx com a sotsinspector de la Policia Local de Martorell”. La Reclamació presentada el 22 de gener de 2024 acompanya el decret 72/2024 de 17 de gener que resol al respecte de la SAIP: “Primer.- Desestimar la petició d’accés a l’expedient complet de selecció del lloc de treball de sotsinspector de la policia local de Martorell, del que va resultar nomenat el Sr. Xxx per decret de data 16 de maig de 2011, publicat el 30 de maig de 2011 en el BOPB pels motius que consten en la consideració jurídica segona del present informe. Segon.- Desestimar la petició d’accés a la copia de la fitxa de la RLT del lloc de treball de sotsinspector, s’ha de denegar pels motius que consten en la consideració jurídica tercera del present informe. Tercer.- Denegar l’accés als mèrits presentats pels aspirants, projectes presentats, certificació de la verificació i documentació presentada pel candidat pels motius que consten en la consideració jurídica segona del present informe. Quart.- Estimar la petició d’accés al Decret de l’alcaldia del nomenament del Sr Xxxx com a sotsinspector de la Policia Local de Martorell, prèvia anonimització de les dades personals en els termes de la consideració jurídica quarta del present informe”. El reclamant en la presentació de la reclamació al·lega contra la resolució en els següents termes: “La motivació de solicitut d'aquesta informació es donada a un posible delicte de prevaricació i nepotisme per part dels funcionaris el Sr. Xxxx, Yyyy ( Cap Vigilants Municipals Collbató, Zzzz (funcionari interi), Tttt ( ExCap de RRHH de l'Ajuntament de Collbató i del Secretari de l'Ajuntament de Collbató el Sr. Jjjj. Com s'ha realitzat a una anterior reclamació a l'Ajuntament de Collbató sol·licitant Expedient Complert del Proces de selecció a Cap de Vigilants de Collbató i amb la negativa es tramita a través de la GAIP, per tal de poder verificar un possible plagi de projecte presentat als dos processos de selecció esmentats. Aquest possible plagi podria ser interpretat com a moneda de canvi per tal de facilitar l'accés a una plaça de funcionari interinament al Sr. Zzzz a l'Ajuntament de Collbató, havent suspés el procés selectiu al qual va optar per ocupar la plaça que ocupa de manera presumptament il·legal, esmentar que el Sr. Zzzz es familia indirecta del Sr. Xxxx. Finalment que els fets aqui esmentats resten denunciats a la oficina antifrau de Catalunya, la qual ha acceptat la tramitació de l'expedient amb registre "Actuacions de Versemblança 294/2023 al maig de 2023 actualment en fase de investigació i tràmit”. El 5 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 6 de febrer de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Martorell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 14 de febrer de 2024 la Comissió rep l’expedient i l’informe sol·licitats. Al respecte de la informe l’Ajuntament es remet a l’informe “de la tècnica de RRHH en el que consten els antecedents, la legislació aplicable, els fonaments de dret i la justificació, dels motius pels quals s’han aplicat límits al dret d’accés” i informa que “La persona afectada per l’accés que es demana, és el Sr. Xxxx, que està jubilat des del 30/09/2023”. El 26 de febrer de 2024 la GAIP requereix a l’Ajuntament de Martorell per tal que identifiqui amb les dades corresponents al tercer afectat, dades que son aportades per l’Ajuntament el 29 de febrer, amb indicació de nou que el Sr. Xxx està jubilat des del 30/09/2023. L’1 de març de 2024 la Comissió trasllada al Sr. Xxxx, com a tercera part afectada per la Reclamació i d’acord amb el que preveu l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, de la reclamació, disposant d’un termini de 10 dies per presentar les al·legacions o els documents que estimis oportuns en defensa dels vostres drets o interessos. Així mateix es dóna trasllat de l’ampliació del termini per resoldre al reclamant i administració reclamada d’acord amb el previst a l’article 34.1 bis del Decret 111/2017. La notificació fou acceptada pel tercer afectat el passat 01 de març sense que consti fins a la data de la present resolució que hagi presentat cap al·legació al respecte. El 4 de març de 2024 el reclamant torna a presentar davant la GAIP decret 72/2024 d’estimació parcial i desestimació parcial indicant que: “L'ajuntament de Martorell només facil·lita el nomenament del Sr. Xxxx. Falta la resta d'expedient tal com el Projecte presentat, la fomació académica, mérits etc”. El 22 de març de 2024 la GAIP, atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal, demana a l’APDCAT (Autoritat Catalana de Protecció de Dades), que emeti l’informe previst per l’article 42.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, LTAIPBG. Al mateix temps comunica al reclamant i administració reclamada que de conformitat amb el que estableix l’article 42.9 de la Llei 19/2014, que el termini per resoldre resta ampliat quinze dies d’acord amb l’article 34.1 bis del Reglament de la Comissió. El 18 d’abril de 2024 la Comissió rep l’informe de l’APDCAT, que acaba concloent que: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació de l’expedient reclamat que ha estat objecte de publicitat activa, relativa al nomenament de la persona seleccionada i la puntuació obtinguda per aquesta en les diferents fases del procés de selecció ni a la identitat dels empleats o càrrecs públics encarregats de la tramitació i resolució de l’expedient. Ara bé, s’ha de denegar l’accés a la resta d’informació continguda a l’expedient com els mèrits al·legats o el contingut de les proves concretes realitzades per aquella”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació parcial i estimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límit d’accés a les dades personals La informació sol·licitada i que no ha estat lliurada al reclamant: “- Còpia íntegra de l’expedient complet del procés de selecció pel lloc de treball de sotsinspector de la policia local de Martorell del que va resultar nomenat el Sr. Xxxx per decret de data 16/05/2011, publicat el 30/05/2011 en el BOPB. - Mèrits presentats pels aspirants, projectes presentats, certificació de la verificació i documentació presentada pel candidat”, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal remarcar que l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG). Tot i així, la persona reclamant ha justificat la seva petició (antecedent 3). El dret d’accés a la informació pública no és un dret absolut com ja s’ha exposat en l’anterior l’antecedent, i la LTAIPBG preveu una sèrie de límits que s’han d’aplicar de forma proporcional a l’objecte i la finalitat de la protecció, ajustats a cada cas concret i atenent la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22). L’Ajuntament reclamat al·lega la impossibilitat d’anonimitzar les dades dels participats, perquè en el procés selectiu sols es va presentar una persona, i per tant és perfectament identificable. Tal i com al·lega l’Ajuntament reclamat, com a criteri general d’accés, la Taula d’Avaluació i Accés Documental (TAAD 16, DOGC 8296) relativa al processos de selecció, estableix un accés restringit sense perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’Administració ni dades personals de categories especials i ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives i dades personals de categories especials. En aquest sentit l’informe de l’APDCAT (antecedent 11), fa les següents consideracions: “Per la informació aportada, no sembla que a la documentació a què es refereix la sol·licitud d’accés hagi de constar informació de categories especials o especialment protegida per l’article 23 de l’LTC. En qualsevol cas, si constés alguna dada d’una categoria especial o especialment protegida, caldria excloure- la de l’accés, llevat que amb la sol·licitud s’hagués aportat el consentiment exprés de la persona afectada o que concorri alguna altra de les circumstàncies habilitants previstes a l’article 15.1 de l’LT, citat. De no concórrer cap d’aquestes circumstàncies, el dret a la protecció de dades prevaldria sobre el dret a l’accés a aquesta informació”. “D’acord amb això, la comunicació a la persona reclamant del nom i cognoms, així com el càrrec o lloc ocupat pel personal empleat públic que ha participat en la tramitació de la informació reclamada, no presenta inconvenients des del punt de vista de la normativa de protecció de dades. Tanmateix caldrà eliminar aquelles dades que resulten excessives com podria ser, entre d’altres, el DNI, o la signatura manuscrita o la informació continguda en la signatura electrònica”. Pel que fa a l’accés a la informació que conté dades personals no incloses dins la categoria de dades especialment protegides, requereix una ponderació prèvia entre l’interès públic en la divulgació de la informació i el dret a la protecció de dades de les persones en els termes de l’article 24.2 LTAIPBG: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. Cal tenir en compte que part de la informació que es demana ja hauria estat objecte de publicitat per part de l’Ajuntament de conformitat amb la normativa aplicable als processos selectius i l’accés a la funció pública. El TRLEBEP estableix que els processos de selecció de personal en l’àmbit de les Administracions públiques es troben subjectes a una sèrie de principis, entre els quals convé destacar els de publicitat i de transparència (article 55.2.a) i b)). En concret, pel que fa a la provisió de llocs de treball del personal funcionari, la norma disposa que cal proveir-los mitjançant procediments basats, entre d’altres, en el principi de publicitat (article 78 TRLEBEP). Pel que fa el personal laboral, ens remetem a l’article 83 de la mateixa norma. En l’àmbit local, el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu expressament la publicació al BOP del nomenament de les persones seleccionades (article 82 RPEL). L’article 9.1.e) de la LTAIPBG, estableix que s’ha de publicar (al portal de la transparència o seu electrònica corresponent) els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal i no es distingeix si es tracta de provisió provisional o definitiva. L’article 21 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, concreta la publicitat activa de l’article 9.1.e): “1. Als efectes de la lletra e) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats de: a) Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral. b) Procediments de promoció interna. c) Procediments de provisió provisional i definitiva. d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins. e) Beques i ajuts per prestar serveis. f) Ofertes de contractacions en pràctiques. 2. Les dades a publicar han de fer referència, com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials i al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades. 3. L'actualització de la publicació de les dades és contínua, en funció del desenvolupament de cada convocatòria. En el cas que no hi hagi dades a publicar, s'ha de fer constar aquest extrem.” A la vista de la normativa respecte de la publicitat activa l’informe de l’APDCAT conclou que: “En aquest context, facilitar l’accés a la informació que ha estat objecte de publicació en el transcurs del procés selectiu no comporta una especial ingerència pel que fa al dret a la protecció de dades personals de les persones afectades. De fet, en el cas que ens ocupa, la resolució de nomenament del candidat seleccionat ha estat objecte de comunicació per part de l’Ajuntament reclamat. En canvi, respecte de la informació que no cal fer pública en el procés selectiu les persones participants poden tenir una certa expectativa de privacitat, si més no en el sentit que aquesta informació no ha de ser coneguda, en principi, per qualsevol persona aliena al procés de selecció. Respecte d’aquesta informació que pugui constar a l’expedient del procés de selecció, com seria la sol·licitud de participació, els mèrits acreditats, i les proves realitzades (que com s’ha fet constar en el cas que ens ocupa correspondria a un únic candidat presentat i finalment seleccionat) la ponderació de drets implica determinar la situació de la persona reclamant en relació amb la informació sol·licitada. (...) La persona reclamant manifesta que l’accés a la informació està fonamentat en indicis d’un possible delicte de prevaricació i nepotisme amb relació a dos processos de selecció de personal i un possible plagi dels projectes presentats en aquests processos, respecte dels quals, segons indica l’oficina antifrau de Catalunya estaria tramitant un expedient d’investigació. Aquest fet, per si sol no hauria de fer prevaler l’interès públic en l’accés a la informació per sobre del dret a la protecció de dades personals, ans al contrari, el fet que existeixi un procediment d’investigació en tràmit podria ser un límit a l’accés a la informació. D’acord amb l’article 5.1.c) RGPD les dades personals objecte de tractament han de ser adequades, pertinents i limitades a les que siguin necessàries per a la finalitat per a les quals són tractades (minimització de dades). L’informe APDCAT acaba concloent que: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació de l’expedient reclamat que ha estat objecte de publicitat activa, relativa al nomenament de la persona seleccionada i la puntuació obtinguda per aquesta en les diferents fases del procés de selecció ni a la identitat dels empleats o càrrecs públics encarregats de la tramitació i resolució de l’expedient. Ara bé, s’ha de denegar l’accés a la resta d’informació continguda a l’expedient com els mèrits al·legats o el contingut de les proves concretes realitzades per aquella”. Conclusió que reconeix i acull aquesta Comissió fent-la seva, en tots els seus extrems. 3. Sobre afectació de la propietat intel·lectual Pel que fa al dret d’accés als projectes presentats per l’aspirant a la convocatòria, aquesta Comissió no te cap certesa que l’únic candidat presentés cap projecte en el procés de selecció, ni que aquesta fos una condició per la seva participació en la mateixa, doncs l’Ajuntament reclamat res indica al respecte. Tot i així, el reclamant en la seva reclamació davant aquesta Comissió assenyala que: “Com s'ha realitzat a una anterior reclamació a l'Ajuntament de Collbató sol·licitant Expedient Complert del Procés de selecció a Cap de Vigilants de Collbató i amb la negativa es tramita a través de la GAIP, per tal de poder verificar un possible plagi de projecte presentat als dos processos de selecció esmentats”. Els procediments de selecció de personal es basen, d’acord amb la seva normativa reguladora en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, transparència i publicitat. El Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) (d’aplicació com estableix l’article 2.1.c) al personal funcionari i, en el que sigui procedent, al personal laboral de les Entitats Locals), estableix aquests principis a l’article 55, on es preveu que: “1. Tots els ciutadans tenen dret a l’accés a l’ocupació pública d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, i d’acord amb el que preveuen aquest Estatut i la resta de l’ordenament jurídic. 2. Les administracions públiques, entitats i organismes a què es refereix l’article 2 d’aquest Estatut han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments en què es garanteixin els principis constitucionals abans expressats [.../...]”. La qüestió en aquest fonament, no és la informació relativa a la convocatòria ni al resultat del procés de selecció, sinó el dret d’accés al possible projecte presentat pel candidat i sobre el que hi ha, segons el reclamant, sospites de plagi. A aquests efectes, en aplicació de l’article 31.1 la persona reclamant hi podria tenir accés, sempre que, en atenció als drets o interessos de tercers que es puguin veure afectats se’ls doni trasllat de la sol·licitud, i puguin presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució. El tràmit de trasllat a tercer s’ha dut a terme per aquesta Comissió com consta a l’antecedent 8, sense que el tercer afectat res hagi al·legat al respecte. Aquesta Comissió entén que el desenvolupament d’aquestes memòries/projectes afecten els drets de propietat intel·lectual i per tant, en aplicació de l’article 21.1.g) LTAIPBG és un límit que s’hagués hagut d’invocar en el moment de la resolució de la SAIP. Posat en context totes aquestes qüestions, hem de considerar que l’interès públic manifest en l’accés a aquesta informació ve marcat per la seva utilitat per conèixer com es prenen pels corresponents òrgans administratius les decisions relatives a l’exercici d’una potestat reglada, com és el cas d’una provisió d’un lloc de treball, potestat que, com ja hem referit, en cap cas són de caràcter discrecional. Per tant, es fa necessari, en aquest cas concret, ponderar entre el dret d’accés a la informació pública i els drets afectats en l’exercici d’aquest dret. Així, i per atendre l'interès públic manifestat i complir les finalitats de la de transparència establertes a l’article 1.2 de l’LTAIPBG aquesta Comissió considera que és pertinent donar accés a la memòria del projecte presentat per la única persona candidata seleccionada, pel cas que aquest projecte existís, amb el benentès que, per protegir el dret de propietat intel·lectual que se’n pugui derivar, aquest dret d’accés es realitzarà de forma presencial i garantint que no se’n pugui realitzar còpies per qualsevol mitjà tecnològic a l’abast en aplicació de l’article 36.2.f) donat que s’ha acreditat el trasllat per part d’aquesta Comissió al tercer afectat, i no n’ha obtingut l’autorització expressa. Pel cas que el procediment de selecció no hagués necessitat de la presentació de cap projecte per part dels candidats, així ho haurà de fer constar expressament l’Ajuntament concernit. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Selecció de personal (codi 0054), sèrie Processos selectius de personal (1458). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 106/2024 pel que fa a l’accés a la informació continguda a l’expedient com els mèrits al·legats o el contingut de les proves concretes realitzades d’acord amb les consideracions fetes en el fonament de dret 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 106/2024 i declara el dret de la persona reclamant a l’accés a la informació de l’expedient reclamat que ha estat objecte de publicitat activa, relativa al nomenament de la persona seleccionada i la puntuació obtinguda per aquesta en les diferents fases del procés de selecció, i a la identitat dels empleats o càrrecs públics encarregats de la tramitació i resolució de l’expedient, d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 2. 3. Estimar parcialment la Reclamació 116/2024 pel que fa a la memòria/projecte de la persona candidata seleccionada pel cas que existís, d’acord amb les consideracions i en les condicions fetes en el fonament jurídic 3. 4. Trametre, juntament amb la notificació d’aquesta Resolució, l’informe emès per l’APDCAT a les parts per al seu coneixement. 5. Requerir a l’Ajuntament de Martorell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada als apartats 2 i 3 dins del termini màxim de quinze dies. 6. Requerir a l’Ajuntament de Martorell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 7. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 106/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.