Solicitud de información sobre gestiones para reserva de plaza de aparcamiento para personas con discapacidad en el Ayuntamiento de Barcelona

Resolució 213/2020, de 12 de març Número d’expedient de la Reclamació: 116/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Gestions realitzades per una reserva d’aparcament Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i pèrdua de l’objecte de la Reclamació Resum: El segon apartat de la sol·licitud demana una informació incerta i de futur, que per l'indicat per la resposta donada per l'Ajuntament a la persona reclamant (que la seva petició de plaça reservada es troba encara en fase de valoració i estudi de les possibilitats de mobilitat de la zona), encara no està en poder de l'administració municipal. Si no ha finalitzat la valoració i estudi en curs, l'Ajuntament difícilment pot fixar un termini per a alguna cosa que, si s'ha de jutjar per la seva resposta, encara no està en condicions de poder assegurar si es podrà atendre. Una dada d'aquestes característiques no pot qualificar-se d'informació pública, que es caracteritza pel fet d'estar en poder de l'Administració (article 2.b LTAIPBG). En conseqüència, aquesta part de la sol·licitud no pot emparar-se en el dret d'accés a la informació pública, motiu pel qual ha d'inadmetre's aquest segon apartat de la sol·licitud (article 33.2 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Aparcaments. Places reservades. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Informació pública. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 12 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 116/2020, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació púbica indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de gener de 2020 la persona reclamant fa referència al fet que s'hauria avisat al Districte de Ciutat Vella que l'Escola Oficial d'Idiomes no disposa de plaça d'aparcament reservada per a persones amb mobilitat reduïda i demana a l'Ajuntament de Barcelona: 1. Quines gestions s'han realitzat des del Districte per a fer aquesta reserva? 2. Data aproximada d'instal·lació de la reserva de plaça citada. 3. Motius concrets que han impedit la seva instal·lació. 3. La Reclamació presentada el 12 de febrer de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà 4. El 13 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 5. El 5 de març de 2020 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Barcelona. Adjunta còpia de l'escrit enviat a la persona reclamant, pel qual se l'informa de les gestions en curs per a la reserva sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis” . Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació El segon apartat de la sol·licitud demana una informació incerta i de futur, que si s'ha de jutjar per l'indicat per la resposta donada per l'Ajuntament a la persona reclamant (que la seva petició de plaça reservada es troba encara en fase de valoració i estudi de les possibilitats de mobilitat de la zona), encara no està en poder de l'administració municipal. Si no ha finalitzat la valoració i estudi en curs, l'Ajuntament difícilment pot fixar un termini per a alguna cosa que, si s'ha de jutjar per la seva resposta, encara no està en condicions de poder assegurar si es podrà atendre. Una dada d'aquestes característiques no pot qualificar-se d'informació pública, que es caracteritza pel fet d'estar en poder de l'Administració (article 2.b LTAIPBG). En conseqüència, aquesta part de la sol·licitud no pot emparar-se en el dret d'accés a la informació pública, motiu pel qual ha d'inadmetre's aquest segon apartat de la sol·licitud (article 33.2 RGAIP). 3. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant i a la GAIP (que la inclou en la notificació d'aquesta Resolució a la persona reclamant) la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Efectivament, l'escrit municipal informa que la petició de plaça d'aparcament reservada sobre la qual sol·licita informació la persona reclamant estaria en fase de valoració i estudi, en el marc de la mobilitat de la zona afectada de la Ciutat i que quan hagi finalitzat l'actual valoració se li comunicarà la resposta. Aquesta resposta contesta totalment les qüestions sol·licitades pels apartats primer i tercer de la sol·licitud, doncs amb la indicació que la sol·licitud de plaça reservada encara s'està estudiant i valorant es respon a la pregunta sobre les gestions realitzades i respon també a la petició dels motius concrets que han impedit la seva instal·lació, que no semblen ser uns altres que el fet de trobar-se encara la qüestió en fase de valoració i estudi. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània dels apartats primer i tercer de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de març de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 116/2020, en relació amb el sol·licitat per l’apartat segon de la sol·licitud de la qual deriva. 2. Declarar la finalització de la Reclamació 116/2020, en relació amb el sol·licitat pels apartats 1 i 3 de la sol·licitud, per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. 3. Incloure en la notificació d'aquesta Resolució a la persona reclamant còpia de l'informe municipal, amb la resposta donada pel Districte de Ciutat Vella a la sol·licitud indicada en l'antecedent 2. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 116/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.