La AVDA solicitó al Ayuntamiento de Barcelona informes veterinarios sobre la eutanasia de dos perros y una reunión. El Ayuntamiento alegó la protección de datos de los veterinarios debido a ataques en redes sociales. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar los informes omitiendo los nombres de los veterinarios, e inadmite la petición de la reunión.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
2
Los datos identificativos de los firmantes de informes públicos están sujetos a un régimen general de acceso, pero admiten ponderación si prevalece la protección de datos personales o derechos constitucionales.
3
Se considera oportuno eliminar los nombres y apellidos de los veterinarios signantes para proteger su derecho al honor profesional y a la intimidad ante antecedentes de escarnio en la red.
4
La solicitud de mantener una reunión con responsables administrativos no queda amparada por el procedimiento de acceso a la información pública y es, por tanto, inadmisible.
Texto completo
Resolució 289/2019, de 16 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 115/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Informe veterinari previ a l’eutanàsia de gossos.
Sentit de la Resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial
Resum: Assenyala l’Ajuntament com a persones afectades per l’accés els responsables veterinaris de
la unitat, que haurien estat víctimes d’escarni a la xarxa per part de l’associació identificats amb inicials,
vulnerant el seu dret a l’honor professional i a la intimitat. En principi, les dades identificatives que constin
en aquests informes (nom i càrrec de la persona que els signa), de conformitat amb l’article 24.1
LTAIPBG, estan sotmeses a un règim general d’accés, però que admet ponderació en contrari en els
casos en què hagi de prevaldre la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment
protegits. Ateses les circumstàncies i els antecedents del cas, es considera oportú que s’eliminin les
dades identificatives (nom i cognom) dels veterinaris signants de l’informe, i que se’ls identifiqui
únicament amb la indicació del seu càrrec o lloc dins l’Administració
Paraules clau: Ajuntament. Associació. Animals domèstics. Informes. Reclamació contra lliurament
parcial. Informació pública. Correu electrònic. Límits. Dades personals identificatives.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 4 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 115/2019, presentada per l’Associació de
Voluntaris per a la Defensa dels Animals de Barcelona (AVDA) contra el Comissionat d’Ecologia de
l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de gener de 2019 l’AVDA va presentar un escrit al registre de l’Ajuntament de Barcelona,
indicant que, segons els fets indicats en el document annex (que es referien al sacrifici de dos
gossos) demanava “reunió urgent per aclarir els motius del sacrifici juntament amb l’informe etològic-
veterinari amb les actuacions fetes per decidir el sacrifici per no ser gossos adoptables”. Igualment,
l’entitat reclamant sol·licita al Comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona “l’informe
etològic-veterinari sobre els motius pels quals van ser eutanasiats en Tysson i el Violín, informe de
qui va donar el vistiplau a aquesta decisió, història veterinària dels dos gossos, així com tots els
inputs realitzats per tal de que aquests gossos fossin adoptats”.
3. La Reclamació presentada el 4 de març de 2019, indica que tot i haver rebut resposta de
l’Ajuntament de Barcelona, no se li hauria lliurat informe sobre el sacrifici dels gossos. Annexa l’escrit
de 2 de gener anterior, que assenyala com a sol·licitud objecte de reclamació. Annexa, igualment,
un seguit de correus electrònics entre l’associació i l’Ajuntament, dels quals es desprèn que el 22 de
gener el Comissionat hauria lliurat la documentació, i que s’havia accedit a mantenir la reunió
demanada.
4. El 6 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 27 de març entra a la GAIP l’informe del Comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona en
el que manifesta el següent:
“a) En cap moment l’entitat AVDA no va usar els canals normalitzats de petició d’accés a la
informació per remetre a l’Ajuntament les diferents peticions formulades.
Tanmateix l’Ajuntament va remetre en termini l’informe relatiu a les eutanàsies dels gossos que es
va sol·licitar i informació addicional que anava més enllà de la requerida. Cal posar en relleu que
aquest termini es va respectar tot i la coincidència amb les vacances nadalenques de la dita petició
d’informació.
b) Addicionalment, l’Ajuntament va respondre amb immediatesa a la petició de reunió (...)
c) cal posar en relleu, altrament, que el protocol d’eutanàsia és públic, a l’abast de tothom, ja que
està publicat a la web del CAACB, així com la resta de protocols de serveis del Centre.
En aquest sentit, es considera correcta en forma i en contingut la resposta d’informació facilitada per
l’Ajuntament de Barcelona davant de la petició informalment efectuada però plenament reconeguda
de l’entitat AVDA.
Finalment, identifica com a eventuals persones afectades per la reclamació l’equip veterinari, el
coordinador del centre i la Cap del departament de gestió i protecció animal, atès que l’associació
reclamant, paral·lelament a les actuacions davant del Comissionat, les hauria identificat en l’espai
Change.Org amb les inicials i els hauria atribuït una actuació negligent i de maltractament animal
que afecta el seu dret a la intimitat i a l’honor professional.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la
informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb l’accés
a una informació elaborat per un organisme depenent de l’Ajuntament de Barcelona.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen.
En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre els requisits formals per a la presentació de sol·licituds d’informació
Assenyala l’Ajuntament que l’associació no hauria emprat els ca nals establerts per a la iniciació del
procediment de sol·licitud d’informació pública, ja que hauria fet la petició per correu electrònic.
Certament, l’exigència legal que la sol·licitud que inicia el procediment d’accés a informació permeti tenir
constància de la identitat de la persona i de la data, exclou que es pugui presentar vàlidament per correu
electrònic, que no permet tenir aquesta constància fefaent, i exigeix, si s’usa el canal electrònic, l’ús de
la signatura electrònica per a acreditar la identitat.
Ara bé, la reclamació aporta un escrit registrat d’entrada a l’Ajuntament amb data 2 de gener, que és el
que empara aquesta reclamació, presentat per la reclamant en representació de l’AVDA, que reuneix els
requisits formals exigibles pel que fa a la identificació del titular i de la data de presentació, i que no és
qüestionat, sinó admès i validat, pel que fa a la representació que ostenta la persona física de l’associació
AVDA en nom de la qual actua.
Tenint això en compte, la reclamació és admissible.
3. Sobre l’objecte de la reclamació
L’escrit de sol·licitud que s’assenyala com a causa d’aquesta reclamació conté dues peticions que cal
diferenciar:
a) La primera, mantenir una reunió amb els responsables d’un cas d’eutanàsia de gossos, que no
queda emparada pel procediment d’accés a informació pública i, per tant, és inadmissible, deixant
de banda que, segons informa l’Ajuntament, s’hi hauria accedit.
b) La segona, és l’informe etològic-veterinari relatiu a l’eutanàsia de dos gossos, identificats en la
sol·licitud de l’AVDA pel seu nom. L’Ajuntament ha remès a l’associació una memòria de les
actuacions fetes al 2018 en relació amb el benestar animal i el protocol que se segueix per als casos
d’eutanàsia, amb especial referència en les seves pàgines 5 a 7 als casos dels dos gossos
interessats, descrivint les circumstàncies en què l’animal va entrar al Centre i les actuacions dutes
a terme arran de l’informe veterinari, però la persona reclamant assenyala que no ha obtingut
l’informe veterinari i, certament, no sembla que s’acompanyi de la informació que s’ha aportat a la
Comissió i, per tant, exclusivament en aquest punt, es manté la reclamació.
Assenyala l’Ajuntament com a persones afectades per l’accés els responsables veterinaris i de la unitat,
que haurien estat víctimes d’escarni a la xarxa per part de l’associació identificats amb inicials vulnerant
el seu dret a l’honor professional i a la intimitat. En principi, les dades identificatives que constin en
aquests informes (nom i càrrec de la persona que els signa), de conformitat amb l’article 24.1 LTAIPBG,
estan sotmeses a un règim general d’accés, però que admet ponderació en contrari en els casos en què
hagi de prevaldre la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits.
Ateses les circumstàncies i els antecedents del cas, es considera oportú que s’eliminin les dades
identificatives (nom i cognom) dels veterinaris signants de l’informe, i que se’ls identifiqui únicament amb
la indicació del seu càrrec o lloc dins l’Administració
Per al cas que no existeixi aquest informe documentat prèviament de manera diferenciada de l’informe
que s’ha lliurat a la reclamant, bastarà amb què l’Ajuntament ho faci constar.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar
la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de
maig de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de l’associació reclamant a accedir a l’informe
etològic-veterinari relatiu als dos gossos identificats a la sol·licitud, prèvia eliminació de les dades
personals identificatives del personal veterinari signant, d’acord amb el FJ3. En cas que no existeixi
prèviament documentat aquest informe, caldrà fer-ho constar.
2. Inadmetre parcialment la reclamació en relació amb la petició de reunió amb l’Administració.
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada al punt
anterior dins del termini de deu dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de
l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment,
dins del termini de deu dies.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 115/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi
el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tri bunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.