Solicitud de información sobre cantidad de agua facturada y partida presupuestaria al Ayuntamiento de Vallirana

Resolució 117/2017, de 20 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 115/2017. Administració reclamada: Ajuntament de Vallirana. Informació reclamada: Quantitat d’aigua facturada a l’Ajuntament i partida pressupostària corresponent. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: La preferència de la persona sol·licitant d’informació sobre la forma o format amb què vol rebre aquesta és un dels requisits que legalment han de complir les sol·licituds d’informació pública, de manera que el seu incompliment pot ser considerat per l’Administració com una deficiència que caldria esmenar per continuar el procediment. Si la persona interessada no esmena les deficiències assenyalades en aplicació de l’article 68 LPAC, l’Administració pot entendre que desisteix de la seva sol·licitud i arxivar-la; en aquests casos, la sol·licitud d’informació deixaria de causar els seus efectes i procediria inadmetre la Reclamació corresponent, per manca del requisit bàsic d’una sol·licitud prèvia d’informació no atesa per l’Administració. Paraules clau: Administració local. Sol·licitud d’informació. Esmena. Notificació. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 15 de març de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 115/2017, en relació amb la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant demana seguir el procediment de mediació. 2. El 31 de gener de 2017 la persona reclamant s’adreça a l’Ajuntament de Vallirana, fa referència als pactes entre l’Ajuntament i l’empresa Aqualia Gestión Integral del Agua, que preveurien un cànon i uns criteris de facturació del consum d’aquest element i demana informació sobre la quantitat de metres cúbics facturats els anys 2015 i 2016 i la partida pressupostària en la que estarien inclosos. 3. La Reclamació presentada davant la GAIP el 15 de març indica que la informació demanada no hauria estat lliurada i adjunta la resposta municipal de recepció de la sol·licitud, amb les dades requerides pels articles 21.4 de la llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les Administracions Públiques (LPAC) i 27.5 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 4. El 24 de març la GAIP sol·licita un informe a l’Ajuntament de Vallirana que expressi el seu posicionament sobre aquesta Reclamació i que, si s’escau, adjunti còpia de l’expedient de sol·licitud d’informació. 5. El 30 de març l’Ajuntament de Vallirana tramet a la GAIP l’informe indicat a l’antecedent anterior, del qual es pot deduir que el 2 de febrer de 2017 s’hauria dictat una provisió de l’Alcaldia requerint a la persona reclamant l’esmena en un termini de 10 dies de la deficiència següent: “atès el que preceptua l’article 26.1.c LTAIPBG, manca el requisit en la sol·licitud de dret d’accés de determinar la forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació sol·licitada. En cas de sol·licitar la informació en suport paper s’aplicaran les taxes establertes en l’ordenança número 6 Fiscal reguladora de la taxa per expedició de documents administratius”. La provisió adverteix que si no s’esmena la deficiència en els 10 dies donats a aquests efectes, s’entendrà per desistida la sol·licitud, en aplicació dels articles 21 i 68 LPAC. Donat que la sol·licitud d’informació no fa constar cap adreça electrònica ni mitjà preferent de comunicacions, l’Ajuntament tramet la provisió per notificació postal, que no es pot practicar, malgrat els intents reiterats fets al llarg del mes de febrer; també s’hauria deixat un avís telefònic perquè la persona reclamant recollís personalment la notificació a la seu de l’Ajuntament, cosa que no va fer; finalment, el suplement de notificacions del BOE del 16 de març de 2017 publica el corresponent anunci, de manera que es podria considerar notificada la provisió d’Alcaldia a partir d’aquesta data. L’informe conclou indicant que a la data de la seva emissió (29 de març de 2017) la deficiència assenyalada encara no hauria estat esmenada i que de no ser-ho un cop finalitzat el termini de 10 dies des de la notificació l’Ajuntament consideraria desistida la sol·licitud d’informació i arxivaria l’expedient. Fonaments jurídics 1. La forma o format d’accés com a requisit de la sol·licitud d’informació L’article 26 LTAIPBG estableix en el seu primer apartat que les sol·licituds d’accés a informació pública es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància, entre altres dades, de “la forma o format en què es prefereix tenir accés a la informació”. Tot i que l’experiència de les Reclamacions davant de la GAIP posa de manifest que en molts casos les sol·licituds d’informació ometen aquest requisit, i l’Administració afectada no requereix l’esmena de la deficiència, i les tramita comunicant o notificant, si s’escau, la informació demanada en la forma o format que considera més adient (o que acorda en algun moment del procediment de sol·licitud amb la persona sol·licitant), el cert és que el precepte citat de l’LTAIPBG configura la preferència sobre la forma o format en què es vol accedir a la informació demanada com un dels requisits de la sol·licitud, de manera que si manca l’Administració concernida pot aplicar legítimament el previst per l’article 68 LPAC i requerir la seva esmena. És el que ha fet en aquest cas l’Ajuntament de Vallirana, en coherència amb el rigor exquisit i l’escrupolositat aplicats a la tramitació d’aquest procediment. Cal dir que el compliment d’aquest requisit és molt convenient als efectes de protegir els interessos de la persona sol·licitant, ja que d’aquesta manera se li garanteix efectivament el seu dret a escollir la forma o format amb que vol tenir accés a la informació demanada, coneixent a més en aquest cas les implicacions econòmiques que pot tenir l’opció còpia en paper. Per les mateixes raons el compliment d’aquest requisit també és favorable per als interessos generals, ja que proporciona a l’Administració les indicacions necessàries per elaborar i lliurar amb eficàcia i eficiència la informació demanada. A més a més, en aquest cas el desinterès manifestat per la persona reclamant a rebre la notificació i esmenar aquesta deficiència són indiciaris de la seva manca d’interès real a obtenir la informació demanada, de manera que l’Administració municipal pot estalviar la tasca de localitzar -la i preparar-la. 2. La presumpció de desistiment L’article 68 LPAC disposa que si la persona interessada no esmena la deficiència assenyalada dins del termini de deu dies donat a aquests efectes, l’Administració pot entendre desistida la sol·licitud, tal com se li hauria advertit. En aquest cas la providència d’Alcaldia indica clarament la deficiència que cal esmenar i les conseqüències de no fer-ho dins del termini donat de deu dies. Aquest termini compta des de la data de la notificació, que en aquest cas és la de la publicació al BOE, ja que la notificació postal no ha estat possible, malgrat els intents reiterats, i el lliurament en ma tampoc s’ha dut a terme per la incompareixença de la persona reclamant, malgrat l’avís telefònic que hauria rebut amb aquesta finalitat. Del relat que fa l’informe municipal dels intents de notificació efectuats per l’Ajuntament és inevitable deduir-ne un desinterès manifest de la persona reclamant a rebre la notificació municipal. En tot cas, en el moment d’aprovar aquesta Resolució no hi ha dubte que han transcorregut amb escreix els deu dies donats per l’Ajuntament per esmenar la deficiència assenyalada, de manera que legítimament ha pogut executar la seva intenció de considerar desistida la sol·licitud d’informació i arxivar el procediment. En aquestes circumstàncies, no procedeix admetre a tràmit aquesta Reclamació, per manca del requisit bàsic d’una sol·licitud prèvia d’informació que no hagi estat atesa per l’Administració; tot i que aquesta sol·licitud es va formular el seu dia, els seus efectes decauen a partir del moment de produir- se el desistiment, de manera que la persona reclamant no pot al·legar manca d’obtenció de la informació demanada quan la sol·licitud ha deixat d’existir. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 d’abril de 2017, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 115/2017, degut al desistiment produït en la sol·licitud d’informació de la que deriva. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 115/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 20 d’abril de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.