Reclamación por falta de derivación de solicitud de información sobre el proyecto CatVers a la Cambra de Comerç de Barcelona

Resolució 241/2022, de 23 de març Número d’expedient de la Reclamació: 114/2022 Administració reclamada: Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Projecte público-privat d’innovació tecnològica. Sentit de la resolució: Estimació Resum: El Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència el dret d’accés a la informació pública, ha desplegat en els articles 54.4 i 57 les previsions legals de la derivació externa de les sol·licituds a administracions diferents de la receptora de l’article 30.2 LTAIPBG, establint l’obligació de l’administració receptora de fer la derivació a l’administració que posseeixi la informació dins del termini de quinze dies hàbils i de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a l'administració pública competent, amb indicació de l'administració pública a la qual s'ha derivat la sol·licitud, i disposant que el termini legal de resolució s’inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de l'administració pública competent per resoldre. Totes aquestes disposicions apunten clarament a que la mateixa sol·licitud, un cop derivada, inicia tràmit a l’administració competent per resoldre-la per ser posseïdora de la informació, sense necessitat de cap altre tràmit del sol·licitant, i que l’obligació de l’administració receptora no s’esgota amb la mera indicació de les dades de contacte de la que seria competent per atendre la sol·licitud, sinó que li ha de formalitzar la derivació, sense que la persona reclamant hagi d’iniciar un nou procediment davant l’administració competent, tal i com expressament clarifica que l’article 57.3 del Decret 8/2021 de referència (“La persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud adreçada a l'administració pública competent per resoldre”). Als efectes de l’LTAIPBG, el concepte “administració pública” engloba no només les que ho són de conformitat amb el dret públic (que són les que s'inclouen a l'apartat 1.a de la llei) sinó també tot la resta d'ens relacionats l'apartat b i c del mateix article 3.1 LTAIPBG, entre els quals, les corporacions de dret públic en relació amb l'exercici de les seves funcions públiques. I de la pròpia informació aportada pel DVPDT sobre la naturalesa publico- privada del projecte i la seva participació institucional a través de la Cambra de Comerç, així com de la finalitat i objecte del mateix, se’n desprèn que la informació reclamada rau dins de l'àmbit de les funcions públiques exercides per la Cambra de Comerç de Barcelona, subsumibles en les funcions publico-administratives relacionades amb el foment de la innovació i transferència tecnològica de les empreses, i la col·laboració amb les administracions públiques en la implantació de l'economia digital de les empreses, de l'article 5.1 .j y k de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació. De l’anterior se’n desprèn que, en aquest cas, l’Administració receptora de la sol·licitud esdevenia obligada a derivar-la directament a la Cambra, que d’acord amb l’article 2.f LTAIPBG en relació amb l’article 3.1.b LTAIPBG, té la consideració d’administració pública als efectes de la derivació prevista a l’article 30.2 LTAIPBG. I a aquesta conclusió directament derivada dels preceptes legals esmentats, no s’hi pot oposar la previsió de l’article 57.1 del Decret 8/2021 (“Als efectes de l'article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que són administracions públiques diferents tant les administracions públiques territorials estatal, autonòmiques o locals, com les universitats públiques i els organismes públics i entitats del sector públic dependents o vinculades a aquelles que disposin del seu propi registre electrònic”), que solament es pot entendre i acceptar com una disposició executiva procedimental sobre la derivació interadministrativa via registre electrònic entre administracions i entitats dependents o vinculades a elles, però que en cap cas es pot interpretar, sota sanció de nul·litat de la norma reglamentària contra legem, com una exclusió de l’àmbit subjectiu establert per la llei (en la definició legal de l’article 2.f integrada per la remissió a la relació d’ens de l’article 3.1.b i c) d’aquelles entitats incloses en l’article 3.1.b LTAIPBG que no disposin de registre electrònic, o que tenen dependència o vinculació amb les administracions, o que no s’incloguin en el concepte jurídic de sector públic, com és el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona. Paraules clau: Generalitat. Comerç. Projectes d’innovació. Reclamació contra comunicació. Comunicació substitutiva de resolució. Derivació de la sol·licitud. Àmbit subjectiu de l’LTAIPBG. Concepte d’administració pública. Àmbit material de l’LTAIPBG. Informació pública. Informació de corporacions de dret públic. Funcions públiques. Retroacció del procediment. Concreció de la sol·licitud. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 114/2022, presentada contra el Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de gener de 2022 la persona reclamant presenta una instància en la qual demana: “Conèixer detalls del projecte CatVers, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori juntament amb el Centre Blockchain de Catalunya: pressupost total per l'elaboració del projecte, empresa encarregada de dissenyar-lo...”. 3. La Reclamació presentada el 2 de febrer de 2022 motiva la reclamació de la manera següent: “Ens han comunicat que no se'ns pot proporcionar la informació al tractar-se d'una iniciativa público-privada, motiu pel què asseguren no tenir-ne dades”. 4. El 14 de gener de 2022 el Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori emet una comunicació substitutòria de la resolució d’acord amb l’article 34.8 LTAIPBG i l’article 73.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, fent constar que no ha apreciat la concurrència de límits que puguin restringir l’accés a la informació sol·licitada i que li estimen la sol·licitud objecte d’aquesta reclamació. La informació que lliuren a la comunicació és la següent: “En relació amb la informació sol·licitada, us informem que el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) és una associació que no depèn del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. En ésser constituït mitjançant la forma de hub d’innovació, aquest es basa en una forma de participació mixta en la qual s’inclouen agents públics i privats. En aquest sentit, esmentar que el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori te participació amb el CBCat a través de la Cambra de Comerç de Barcelona. Us comuniquem que no disposem de les dades sol·licitades sobre el pressupost i la totalitat d’empreses involucrades en el desenvolupament del projecte, pel caràcter públic i privat esmentat anteriorment i, per tant, no podem donar resposta a la vostra consulta. El projecte CatVers és una de les activitats impulsades pel Centre de Blockchain de Catalunya (CBCat) amb el suport, entre d’altres, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. La finalitat del CBCat és la de promoure a Catalunya l’adopció d’actius digitals i de tecnologies descentralitzades. Per així promoure, explicar i educar sobre la tecnologia Blockchain, atesa la rellevància que en els propers anys tindran els metaversos i la tokenització”. 5. El 4 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 4 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 23 de febrer de 2022 el Departament notifica a la GAIP l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic, després de recollir els antecedents de la sol·licitud i de reproduir la resposta facilitada a la persona reclamant, es fonamenta així la seva posició: “Aquestes actuacions es van realitzar de conformitat a l’establert a l´article 30 de la llei 19/2014 del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que en relació a les derivacions de sol·licituds estableix que si l´entitat o l´òrgan administratiu competent per subministrar la informació pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit l’article 57 del Decret 8/2021 de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d´accés a la informació pública que preveu que en els casos en els quals la sol·licitud d´accés a la informació s’adreci a una administració pública diferent a l’administració pública competent per resoldre, que és la que disposa de la informació, la primera, a través de la unitat d’informació, ha de derivar la sol·licitud a l’administració pública competent en el termini de quinze dies hàbils a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l´administració pública a la qual fou adreçada la sol·licitud. La unitat d´informació que hagi rebut i derivat la sol·licitud ha de declarar- se incompetent per resoldre i ha de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a l’administració pública competent, amb indicació de l´administració pública a la qual s´ha derivat la sol·licitud. En el cas que ens ocupa, la Cambra de Comerç de Barcelona és la que té la informació sol·licitada. La Cambra de comerç és una Corporació que col·labora amb l’administració pública, per tant no existeix la obligació de realitzar la derivació i tot i que la unitat d´informació que va rebre la sol·licitud d´informació pública era incompetent per resoldre li va comunicar al sol·licitant no només l’entitat que sí tenia aquesta informació, sinó també la pàgina web, telèfon i persona de contacte a qui adreçar aquesta petició. Tot l’exposat s’ha d’entendre sense perjudici de les obligacions de publicitat activa de les corporacions de dret públic establertes a l’article 52 el Decret 8/2021 de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d´accés a la informació pública de conformitat amb l´article 3 de la llei 19/2014 del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. CONCLUSIÓ Vistos els antecedents i fonaments legals relacionats anteriorment, la unitat d´informació que va rebre la sol·licitud d´informació pública era incompetent per resoldre i no tenia l’obligació de realitzar la derivació però va facilitar al sol·licitant de les dades necessàries per dirigir-se a l´òrgan competent en aquesta matèria”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Finalment, l’apartat f d’aquest mateix precepte defineix el concepte d’Administracions públiques als efectes de l’aplicació de l’LTAIPBG com “les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Comunicació substitutiva de resolució Des del punt de vista formal, la resolució de la sol·licitud presenta un problema d’adequació, en haver emprat el Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya (DVPDT) la comunicació substitutiva de la resolució administrativa, prevista a l’article 34.8 LTAIPBG per als casos en què s’estima la sol·licitud i es lliura la informació sol·licitada sense cap restricció ni límit (“8. Si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament.”) Però el cert és que aquella resposta del DVPDT només es pot entendre parcialment estimatòria (la sol·licitud demanava “detalls del projecte CatVers, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori juntament amb el Centre Blockchain de Catalunya: pressupost total per l'elaboració del projecte, empresa encarregada de dissenyar-lo”), i la comunicació, certament, li dona informació del projecte quant al marc de col·laboració i participació del DVPDT en ell, però no facilita la informació explícitament sol·licitada (pressupost del projecte i empresa encarregada del seu disseny), de manera que la comunicació substitutiva de la resolució era improcedent vist que no es proporcionava la informació sol·licitada completa i que es remetia a la persona reclamant a demanar- la a una altra entitat, el què suposa, de facto, una inadmissió o desestimació de la sol·licitud almenys parcial que requeria la formalitat de l’article 34 LATIPBG, al marge de la pertinència de la derivació, que s’abordarà seguidament. 3. Derivació de la sol·licitud L’Administració ha fet constar en l’informe emès que participa en el projecte sobre el què es demana la informació a través de la Cambra de Comerç de Barcelona, i que la Cambra de Comerç de Barcelona té en el seu poder la informació que es sol·licita, però justifica no haver-li fet la derivació de la sol·licitud en què la Cambra de Comerç de Barcelona “és una Corporació que col·labora amb l´administració pública, per tant, no existeix l’obligació de derivar la sol·licitud ”, d’acord amb l’article 57 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. El cas és, però, que als sols efectes de les obligacions de l’LTAIPBG, la Cambra de Comerç, amb independència de la seva naturalesa jurídica, s’ha de considerar administració pública respecte de les funcions públiques que dugui a terme, d’acord amb la definició legal de l’article 2.f LTAIPBG: “Als efectes d’aquesta llei, s’entén per: (...) f) Administració pública: les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b.”. Per tant, als efectes de l’LTAIPBG, el concepte “administració pública” engloba no només les que ho són de conformitat amb el dret públic (que són les que s'inclouen a l'apartat 1.a de la llei) sinó també tot la resta d'ens relacionats l'apartat b i c del mateix article 3.1 LTAIPBG, entre els quals, les corporacions de dret públic en relació amb l'exercici de les seves funcions públiques. I de la pròpia informació aportada pel DVPDT sobre la naturalesa publico-privada del projecte i la seva participació institucional a través de la Cambra de Comerç, així com de la finalitat i objecte del mateix, se’n desprèn que la informació reclamada rau dins de l'àmbit de les funcions públiques exercides per la Cambra de Comerç de Barcelona, subsumibles en les funcions publico-administratives relacionades amb el foment de la innovació i transferència tecnològica de les empreses, i la col·laboració amb les administracions públiques en la implantació de l'economia digital de les empreses, de l'article 5.1 .j y k de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació. Per tant, sembla clar --i en cap cas no es nega pel DVPDT-- que la informació reclamada és informació relacionada amb les funcions públiques de la Cambra de Comerç en l'impuls d'un projecte (CatVers) en col·laboració amb el DVPDT, que persegueix la finalitat pública de promocionar a Catalunya l'adopció d'actius digitals i de tecnologies descentralitzades en benefici de les empreses i del comerç els interessos dels quals representa. I vist que, d’acord amb l’article 2.f LTAIPBG en relació amb l’article 3.1.b LTAIPBG, les Cambres de Comerç són administració pública als efectes de l’LTAIPBG respecte de la informació relacionada amb l’exercici de les seves funcions públiques, les sol·licituds que rebin altres administracions respecte d'aquella informació se li han de derivar, de conformitat amb l'article 30.2 LTAIPBG, que disposa el següent per al cas que la informació sol·licitada no estigui en possessió de l'administració a la què s'ha dirigit la petició: “2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública”. El Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència el dret d’accés a la informació pública, ha desplegat en els articles 54.4 i 57 les previsions legals de la derivació externa de les sol·licituds a administracions diferents de la receptora de l’article 30.2 LTAIPBG, establint l’obligació de l’administració receptora de fer la derivació a l’administració que posseeixi la informació dins del termini de quinze dies hàbils i de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a l'administració pública competent, amb indicació de l'administració pública a la qual s'ha derivat la sol·licitud, i disposant que el termini legal de resolució s’inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de l'administració pública competent per resoldre. Totes aquestes disposicions apunten clarament a que la mateixa sol·licitud, un cop derivada, inicia tràmit a l’administració competent per resoldre-la per ser la posseïdora de la informació, sense necessitat de cap altre tràmit del sol·licitant i que l’obligació de l’administració receptora no s’esgota amb la mera indicació de les dades de contacte de la que seria competent per atendre la sol·licitud, sinó que li ha de formalitzar la derivació, sense que la persona reclamant hagi d’iniciar un nou procediment davant l’administració competent, tal i com expressament clarifica que l’article 57.3 del Decret 8/2021 de referència (“La persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud adreçada a l'administració pública competent per resoldre”). De l’anterior se’n desprèn que, en aquest cas, l’Administració receptora de la sol·licitud esdevenia obligada a derivar-la directament a la Cambra de Comerç de Barcelona, que d’acord amb l’article 2.f LTAIPBG en relació amb l’article 3.1.b LTAIPBG, té la consideració d’administració pública als efectes de la derivació prevista a l’article 30.2 LTAIPBG. I a aquesta conclusió directament derivada dels preceptes legals esmentats, no s’hi pot oposar la previsió de l’article 57.1 del Decret 8/2021 (“Als efectes de l'article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que són administracions públiques diferents tant les administracions públiques territorials estatal, autonòmiques o locals, com les universitats públiques i els organismes públics i entitats del sector públic dependents o vinculades a aquelles que disposin del seu propi registre electrònic”), que solament es pot entendre i acceptar com una disposició executiva procedimental sobre la derivació interadministrativa via registre electrònic entre administracions i entitats dependents o vinculades a elles, però que en cap cas es pot interpretar, sota sanció de nul·litat de la norma reglamentària contra legem, com una exclusió de l’àmbit subjectiu establert per la llei (en la definició legal de l’article 2.f integrada per la remissió a la relació d’ens de l’article 3.1.b i c) d’aquelles entitats que no disposin de registre electrònic, o que tenen dependència o vinculació amb les administracions, o que no s’incloguin en el concepte jurídic de sector públic, com és el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, que clarament estan incloses en l’article 3.1.b LTAIPBG. Per tant, s’estima la reclamació i es disposa la retroacció del procediment ordenant al DVPDT la derivació de la sol·licitud d’informació a la Cambra de Comerç de Barcelona, d’acord amb l’article 30.2 LTAIPBG, als efectes que la tramiti i resolgui dins del termini legal, d’acord amb l’article 57 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En aquest nou procediment, la Cambra de Comerç podrà demanar la concreció de la sol·licitud d’informació, que es manifesta imprecisa en el seu objecte amb la petició de “detalls” i la finalització amb punts suspensius de la informació que sol·licita. En tot cas, la sol·licitud s’entén vàlidament formulada en relació amb la petició del pressupost i de l’empresa encarregada del disseny del projecte i contra la seva desestimació o desatenció, la persona reclamant podrà presentar nova reclamació davant la GAIP. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de març de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 114/2022 i determinar la retroacció del procediment de sol·licitud d’informació. 2. Requerir al Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya que, dins del termini de deu dies, derivi la sol·licitud d’informació a la Cambra de Comerç, d’acord amb l’article 30.2 LATIPBG i 57.2 i 3 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, i que informi en aquest mateix termini a la GAIP de les actuacions realitzades en execució d’aquesta Resolució. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 114/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.