Solicitud de información sobre sanciones por límites de vertidos y resultado de inadmisión

Resolució 167/2019, de 22 de març Número d’expedient de la reclamació: 114/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Lleida. Informació reclamada: Sancions imposades per superar límits d’abocaments. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: En quant a la petició que s’informi de les mesures adoptades, si bé demana informació, aquesta no reuneix els requisits amb els que la defineix l’article 2. b LTAIPBG. Segons aquest precepte, que ha estat reproduït més amunt, informació pública, als efectes del dret d’accés, és la que es troba en poder de l’Administració. I és obvi que la informació relativa a accions futures no es troba en poder de l’Administració, de manera que allò que es demana no té empara en el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Sancions. Abocaments. Reclamació contra silenci. Informació futura. Informació pública. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 114/2019, presentada pel Grup municipal de la Crida per Lleida - CUP contra l’Ajuntament de Lleida, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de maig de 2018 el grup municipal reclamant, després d’indicar que s’hauria informat a la comissió informativa corresponent de l’Ajuntament que durant el 2017 la concessionària del servei d’abastament d’aigua i clavegueram hauria dut a terme 25 inspeccions de control d’abocaments al clavegueram, dels quals 7 haurien superat els paràmetres de contaminació, sense que la concessionària hagués notificat a l’Ajuntament cap proposta d’expedient sancionador, demana mesures sancionadores contra la concessionària i “que s’informi a la Crida per Lleida – CUP de les accions empreses per l’Ajuntament” en relació amb aquesta petició. 3. La Reclamació presentada el 4 de març de 2019 indica que l’Ajuntament no ha donat resposta a la sol·licitud anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. L’objecte de la Reclamació no demana informació pública La sol·licitud en relació amb la qual el grup municipal reclamant presenta aquesta Reclamació no demana informació pública. Com posa de manifest l’antecedent 2, demana dos objectes: per una banda, l’adopció de mesures sancionadores i, per l’altra, que s’informi al grup municipal reclamant de les mesures que s’adoptin arrel de l’anterior petició. La petició d’adoptar mesures sancionadores no té res a veure amb la informació pública. En quant a la petició que s’informi de les mesures adoptades, si bé demana informació, aquesta no reuneix els requisits amb els que la defineix l’article 2.b LTAIPBG. Segons aquest precepte, que ha estat reproduït més amunt, informació pública, als efectes del dret d’accés, és la que es troba en poder de l’Administració. I és obvi que la informació relativa a accions futures no es troba en poder de l’Administració, de manera que allò que es demana no té empara en el dret d’accés a la informació pública, sens perjudici de l’empara que pugui tenir en els drets i les competències d’iniciativa i control que corresponen als i a les electes locals. En conseqüència i en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre aquesta Reclamació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de març de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 114/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.