Solicitud de acceso gratuito a la memoria de la fiesta de los Fets de la Gleva y resultado desestimado

Resolució de 28 de juliol de 2016, de desestimació de la Reclamació 113/2016 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. Informació reclamada: La gratuïtat de la memòria sobre la festa d’interès local anomenada “Fets de la Gleva”. Resum: Si la informació demanada requereix l’elaboració d’un informe, l’Administració pot inadmetre la sol·licitud. L’Administració no pot sotmetre a preu la informació pública, llevat que es demanin còpies o la transposició a formats diferents a l’original. Si es demana expressament la confecció d’un informe l’Administració pot condicionar-lo a les taxes establertes per les ordenances municipals. Paraules clau: Ajuntament. Informes o dictàmens. Cobrament/gratuïtat de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 27 de juny de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 113/2016, en relació amb una sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, que aquest hauria condicionat al pagament d’unes taxes, que la persona reclamant considera que no s’han de pagar. Demana seguir el procediment de mediació. 2. El 27 d’abril de 2016 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà (instància amb número de registre d’entrada 513/2016) “l’anàlisi, memòria o avaluació de l’ajuntament de l’impacte econòmic, social i cultural d’aquest any 2016 de la festa catalogada per aquesta administració com festa d’interès local anomenada “fets de la gleva”. “També sol·licitem: “- En cas que no s’hagi fet, que es faci. “- Que ens expliquin com estan les gestions que s’han fet des que es va aprovar la moció per fer els tràmits per declarar-la festa d’interès nacional. “- En cas que els objectius mínims de la commemoració no s’hagin complert, qui seria el responsable polític de tal fet greu”. També demana que la resposta a aquesta sol·licitud sigui enviada als grups municipals, a Òmnium Voltreganès i a Òmnium Osona. 3. El 27 de maig de 2016 la regidora de cultura (registre de sortida 595) de l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà respon a la sol·licitud anterior indicant que la persona reclamant pot consultar la “Memòria dels Fets de la Gleva”, previ pagament de 25,28 €, “d’acord amb el que s’estableix en l’Ordenança Fiscal núm. 9, relativa a les taxes per la realització de serveis generals”. 4. El 30 de maig de 2016 (registre d’entrada 717) la persona reclamant contesta l’escrit anterior de la regidora de cultura, qüestionant que hagi de pagar per consultar una documentació que, al seu entendre, ja hauria de ser a mans de l’Ajuntament i no caldria haver d’elaborar expressament per atendre la seva sol·licitud “aquesta part no demana cap document nou sinó veure els que ja tenen que constar”); demana que concreti la base jurídica del preu requerit. També demana sobre qui de l’Ajuntament és el responsable polític de l’acte (cal suposar que es refereix a la festa dels Fets de la Gleva). Sol·licita “que es rectifiqui l’última resolució i es contesti una a una cada pregunta en aquesta instància”. 5. El 31 de maig de 2016 (número de registre d’entrada 725), la persona reclamant presenta una altra instància genèrica, també en resposta a l’escrit indicat a l’antecedent 3, on exposa el següent: “en resposta a la instància 595 a la regidora ------------- li recordem que no volem saber les entitats ni les persones col·laboradores amb l’Ajuntament, que és el màxim responsable de que es porti a terme l’acte des que va ser declarada festa d’interès local i a part es va comprometre a fer les gestions oportunes perquè es declarés festa d’interès nacional, ja fa varis anys i en dos mocions diferents. Per tant, sol·licito saber el responsable polític de l’Ajuntament, els tràmits per convertir-la en festa d’interès nacional i altres memòries que l’Ajuntament ha d’haver fet i que ha de ser informació pública. Que s’enviï còpia als grups polítics del municipi”. 6. El 16 de juny de 2016 la regidora de cultura (registre de sortida 695) dóna resposta a la instància indicada a l’antecedent anterior, explica les gestions fetes per aconseguir la declaració de la festa dels Fets de la Gleva com a festa d’interès comarcal i la resposta del Consell comarcal indicant que aquesta figura no és prevista ni pel Consell comarcal, ni per la legislació vigent. També argumenta jurídicament que no reuneix els requisits establerts legalment per ser declarada d’interès nacional. 7. El 27 de juny de 2016 la persona reclamant presenta aquesta Reclamació, demanant poder accedir a la informació sol·licitada sense necessitat de pagar cap taxa. A aquesta Reclamació hi adjunta els tres documents següents: - Còpia de la sol·licitud d’informació referida a l’antecedent 2. - Còpia de l’escrit de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà indicat a l’antecedent 3. - Còpia de la instància de la persona reclamant indicada a l’antecedent 5. 8. El 29 de juny de 2016 el Ple de la GAIP admet a tràmit aquesta Reclamació i així ho comunica a la persona reclamant i a l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, demanant-li còpia de l’expedient i un informe sobre la Reclamació. 9. El 5 de juliol la regidora de cultura (registre de sortida 775), en resposta a l’escrit de l’antecedent 4, informa a la persona reclamant que la responsabilitat d’organitzar la commemoració dels Fets de la Gleva és de la regidoria de cultura i li justifica en els següents termes la taxa a què sotmet la consulta de la Memòria de la festa: “respecte el pagament de l’import de 25,28 €, aquesta quantia es troba fixada en l’Ordenança Fiscal núm. 9, relativa a les taxes per la realització de serveis generals, la qual podeu consultar en la pàgina web municipal”. 10. El 20 de juliol de 2016 la GAIP rep informació addicional presentada per la persona reclamant el 12 del mateix mes a l’oficina de Vic de la Direcció General d’Acció cívica de la Generalitat; concretament, còpia dels escrits citats als antecedents 5, 6 i 9. També manifesta formalment (ja ho havia avançat telefònicament setmanes abans) que no vol el procediment de mediació que havia demanat a la presentació d’aquesta Reclamació. 11. El 21 de juliol la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient indicats a l’antecedent anterior. L’informe municipal posa de manifest que la memòria dels actes commemoratius dels Fets de la Gleva va ser redactada expressament per atendre la sol·licitud d’informació de l’entitat reclamant i que per aquest motiu se li requeria la taxa prevista a aquests efectes per les ordenances municipals. També qüestiona que hagi transcorregut el termini d’un mes des de la resposta municipal reclamada, ja que al·lega que la Reclamació s’hauria presentat mentre l’Ajuntament tramitava el mateix expedient. Fonaments jurídics 1. Informació reclamada i admissibilitat de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que els fets i les pretensions objecte d’aquesta Reclamació han generat una prolixa correspondència entre la persona reclamant i l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, segons la qual la primera hauria demanat explicacions successives a la seva sol·licitud inicial d’informació (resumida a l’antecedent 2), i l’Ajuntament hauria anat donant respostes parcials i progressives a les informacions sol·licitades. Aquesta abundant correspondència obliga en primer lloc a concretar quina és exactament la informació demanada que hauria de ser resolta amb aquesta Reclamació. Partint de la sol·licitud d’informació presentada amb la instància genèrica de 27 d’abril de 2016 (antecedent 2), la informació demanada inicialment per la persona reclamant va ser la següent: a) Memòria o avaluació per part de l’Ajuntament de l’impacte econòmic, social i cultural que el 2016 ha tingut la festa catalogada d’interès local anomenada “Fets de la gleva”. De no existir aquesta memòria, es demana expressament que l’Ajuntament la faci. b) Explicació de com estan les gestions que s’han fet des de que es va aprovar la moció per obtenir la seva declaració com a festa d’interès nacional. c) Persona que seria responsable polític de no assolir els objectius del punt anterior. d) Que la instància de sol·licitud d’informació i la resposta municipal siguin enviades als grups municipals, a Òmnium Voltreganès i a Òmnium Osona. En relació amb aquestes informacions demanades, cal dir el següent: • En primer lloc, l’Ajuntament hauria elaborat la memòria indicada a l’apartat a expressament per atendre la sol·licitud de la persona reclamant, i la posaria a la seva disposició a canvi d’una taxa (antecedents 3 i 9). En el proper fonament jurídic s’aprofundeix en aquesta qüestió. • En segon lloc, l’Ajuntament hauria facilitat la informació demanada als apartats b i c (antecedents 6 i 9). • En tercer lloc, no es poden qualificar de sol·licitud d’informació pública les gestions demanades a l’apartat d, ja que no tenen per objecte facilitar a la persona reclamant informació que sigui en poder de l’Ajuntament, sinó fer actuacions d’una altra naturalesa. Finalment, després de la resposta municipal del 27 de maig, un element afegit que sol·licita la persona reclamant a l’escrit de presentació d’aquesta Reclamació és no haver de pagar per a l’obtenció de la informació demanada, qüestió que sí que afecta directament el dret d’accés a la informació pública. Per tant, l’objecte de la Reclamació restaria limitat a determinar si és correcte jurídicament el sotmetiment a taxa de la consulta de la memòria indicada a l’apartat a. De fet, es pot deduir al formulari de la Reclamació que aquest és el seu objecte central. A més de tenir per objecte la sol·licitud d’informació, l’admissibilitat de les reclamacions també requereix que el subjecte reclamat sigui un dels obligats per l’article 3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), i un ajuntament ho és, i que es presenti dins del termini d’un mes de la denegació de la informació sol·licitada. L’informe municipal qüestiona que en aquest cas hagi transcorregut efectivament aquest termini. Centrant la qüestió en l’accés a la memòria sobre la festa dels Fets de la Gleva, és condicionada a pagament per l’escrit de la regidora de cultura de 27 de maig de 2016. El 30 de maig la persona reclamant demana explicacions sobre aquest requeriment, demana que es rectifiqui, però no el fa objecte d’un recurs administratiu. Quan presenta aquesta Reclamació, el 27 de juny, no ha passat un mes des que va demanar explicacions i rectificació, però sí que ha transcorregut aquest termini des de la resposta del 27 de maig, que és la que legítimament pot entendre que li condicionava l’accés demanat a la informació a una taxa que estima injustificada. El fet que demanés explicacions i rectificació sobre aquesta taxa no comporta l’obertura d’un procediment de revisió, que hauria determinat la necessitat de concloure’l abans de poder reclamar a la GAIP, sinó una simple demanda informal, que no treu que la data de referència per poder reclamar seguis sent el 27 de maig. Per una altra banda, la resposta donada el 5 de juliol (antecedent 9) segueix condicionant a taxa l’accés a la informació sol·licitat i no altera en absolut la resposta del 27 de maig, que pot seguir sent considerat l’objecte d’aquesta Reclamació. Per tant, també es compleix el requisit d’admissibilitat de presentar la Reclamació dins del termini establert legalment. 2. Sobre la subjecció a pagament de la informació demanada La persona reclamant sol·licita obtenir la informació demanada sense necessitat d’haver d’abonar a l’Ajuntament la taxa de 25,28 € requerida per l’escrit de 27 de maig de 2016. L’article 37 LTAIPBG estableix el principi general de gratuïtat d’accés a la informació pública, si les dades són consultades in situ a l’Administració que les té, o bé si estan en format electrònic i són lliurades per correu electrònic. En canvi, si es demana l’expedició de còpies o la transposició a un format diferent, l’Administració pot cobrar el cost d’aquestes operacions, sense poder posar preu a la informació. En aquest cas l’Ajuntament justifica l’exigència del pagament d’una taxa per accedir a la informació demanada perquè l’hauria elaborat expressament per atendre la sol·licitud d’informació, i aquest fet justificaria la taxa de 25,28 €, en aplicació del previst per les ordenances municipals. Concretament, l’article 7.I.3.10 de l’Ordenança fiscal núm. 9 de Sant Hipòlit de Voltregà fixa en aquesta quantitat la taxa per cada gestió tècnica que es realitzi sol·licitada a instància de part per a l’expedició de documents per part de les oficines municipals. Es pot plantejar si l’Ajuntament estava obligat a elaborar la memòria sol·licitada. Amb caràcter general, si l’Administració no té una informació sol·licitada, la legislació de transparència no l’obliga a elaborar-la. És més: l’article 29.2 LTAIPBG estableix expressament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, com seria aquest cas. Si la informació demanada comporta la necessitat de redactar expressament un informe, el més adequat seria, per tant, inadmetre la sol·licitud d’informació. La GAIP (Resolució de la Reclamació 15/2016) ha assenyalat que en aquests casos no és correcte aplicar una taxa per elaborar la informació demanada; si per atendre la sol·licitud d’informació cal redactar expressament un informe, que pot tenir un cost en aplicació de les ordenances fiscals, el que procediria amb caràcter general seria o bé inadmetre directament la sol·licitud en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG, o bé informar del cost a la persona reclamant, i que aquesta decideixi si està disposada al pagament de la taxa requerida, i inadmetre la sol·licitud si no ho està. En aquest cas, tanmateix, la persona reclamant, en la seva sol·licitud de 27 d’abril, no només demana la memòria sobre la commemoració dels Fets de la Gleva, sinó que també requereix clarament que si no està feta l’Ajuntament la redacti: “en cas que no s’hagi fet, que es faci”, manifesta textualment després de requerir l’accés a aquella memòria. Al redactar aquest document, per tant, l’Ajuntament no fa més que complir una petició directa de la persona sol·licitant, que excedeix les obligacions derivades del dret d’accés a la informació pública. Un comportament més prudent i més curós formalment hauria dut a l’Ajuntament a requerir una sol·licitud formal de l’informe i el pagament previ abans de fer la tasca. Tanmateix, això ho treu que la confecció de l’informe excedeix les obligacions de la legislació de transparència i, en la mesura que aquesta tasca té un preu establert legalment per les ordenances fiscals, l’Ajuntament pot requerir legítimament el seu abonament com a requisit per a la consulta. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de juliol de 2016, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 113/2016, ja que part de la informació demanada ja ha estat lliurada a la persona reclamant i la resta de la sol·licitud té per objecte actuacions municipals que excedeixen el dret d’accés a la informació pública. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a aquesta Reclamació i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Barcelona, 28 de juliol de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.