Finalización de reclamación por entrega extemporánea de expediente sobre movilidad y conexión con la UAB por el puente de Can Miró

Resolució 272/2022, de 31 de març Número d’expedient de la Reclamació: 112/2022 Administració reclamada: Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra Informació reclamada: Expedient administratiu relatiu a la connexió amb la UAB pel pont de Can Miró. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’administració ha lliurat la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i consultada per la GAIP la Universitat reclamant, no ha fet cap al·legació en contra de la adequació i completesa de la informació rebuda. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte d’aquesta, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Entitat Municipal Descentralitzada. Expedients. Mobilitat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 112/2022, presentada contra l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de setembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància en la que es sol·licita “ la documentació que figura en l’expedient administratiu relatiu a la mobilitat en relació amb la connexió amb la UAB pel Pont Can Miró, consistent en els documents, proves, dictàmens, informes, acords, notificacions i demés diligències que l’integrin, així com la resolució adoptada.” 3. El 3 de desembre de 2021 la persona reclamant adreça un escrit a l’EMD de Bellaterra, reiterant la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior i advertint de la futura presentació d’una reclamació davant la GAIP per la desatenció de la seva sol·licitud. Aquest escrit es presenta a través de correu certificat amb entrada a l’EMD de Bellaterra el dia 7 de desembre de 2021. 4. La Reclamació presentada el 2 de febrer de 2022 indica que les peticions recollides als dos antecedents anteriors no haurien obtingut resposta per part de l’EMD de Bellaterra. 5. El 8 de febrer de 2022 la GAIP comunica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar la seva reclamació mitjançant l’aportació d’una còpia de la sol·licitud d’accés a informació registrada el dia 20 de setembre de 2021. 6. El dia 11 de febrer de 2022 la persona reclamant esmena la reclamació aportant la documentació requerida per la GAIP. 7. El 14 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 14 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’EMD de Bellaterra i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El dia 7 de març de 2022 l’EMD de Bellaterra informa a la GAIP de tot un seguit d’incidències tècniques relacionades amb la recepció de la sol·licitud d’accés a informació i amb el lliurament de la informació sol·licitada, i que s’hauria enviat novament la informació a la persona reclamant simultàniament amb l’enviament de l’informe a la GAIP. L’Informe de l’EMD de Bellaterra conclou: “Volem deixar constància que en tot moment hem tingut la voluntat de mantenir la màxima transparència a la nostra administració. Reconeixem que hi ha hagut importants inconvenients, però també podeu constatar que hem intentat comunicar per dues vies simultànies per garantir d’aquesta forma l’eficiència en la nostra transparència malgrat els inconvenients tecnològics que poden sorgir. També volem deixar constància de que després del correu certificat, no hem rebut cap reclamació directa de la UAB en relació a aquest tema que ens permetés assabentar-nos de que els documents no havien arribat i que la UAB ha anat directament a fer la reclamació a vosaltres.” 10. El 22 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’EMD Bellaterra a la Universitat reclamant, concedint un termini de 5 dies per a formular al·legacions i advertint expressament que en cas de no presentar al·legacions en el termini concedit, es procedirà a la finalització del procediment de Reclamació. Transcorregut el termini de 5 dies concedit per a presentar al·legacions, la persona reclamant no s’ha adreçat a la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’administració ha lliurat la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i consultada per la GAIP la Universitat reclamant, no ha fet cap al·legació en contra de la adequació i completesa de la informació rebuda. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 112/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.