Acceso al registro de llamadas e informes de actuación de la Policía Local por quejas de ruido

Resolució 251/2020, de 23 d’abril Número d’expedient de la reclamació: 110/2020 Administració reclamada: Ajuntament del Masnou Informació reclamada: Trucades realitzades per la pròpia reclamant a la Policia Local queixant-se de soroll, i informes de les actuacions realitzades per la Policia Local. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: Les dades personals de la persona que ha realitzat la queixa a la Policia Local són, com es desprèn de la pròpia sol·licitud, les de la pròpia persona reclamant. Per tant, i en relació amb les seves pròpies dades, és d’aplicació l’article 24.3 LTAIPBG, que remet al règim d’accés a dades pròpies previst a la normativa de protecció de dades personals. Pel que fa a les dades del personal públic, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, no s’han d’ometre de l’accés per bé que en la mesura en què sigui personal policial, la seva identitat pot ser vàlidament substituïda pel seu número de TIP, d’acord amb la normativa policial. Quant a les dades de terceres persones físiques, sense haver pogut consultar l’expedient, no es pot descartar que hi figurin dades de caràcter sensible (per exemple, si consten declaracions d’algun veí que facin referència a l’estat de salut seu o d’un familiar, o a la comissió d’infraccions). Si és així, caldrà eliminar-les de l’accés, per aplicació de l’article 23 LTAIPBG. La resta de dades personals de tercers (previsiblement, les dades identificatives de les persones relacionades amb l’empresa amb les què hagi contactat la Policia Local en relació amb la queixa per soroll, així com les dades identificatives d’altres veïns o testimonis a qui hagin pres declaració) s’han de sotmetre al règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG, tenint en copte la finalitat de l’accés, que és el control de la gestió i seguiment que hagi realitzat l’Ajuntament de les queixes reiterades de la persona reclamant. D’acord amb aquesta ponderació, no resulta justificat ni proporcionat sacrificar la seva privacitat, de manera que es mantindran les declaracions dissociades de les dades identificatives de qui les va fer, sempre que això eviti la identificació indirecta de les persones. A falta d’informació directa sobre el contingut de la informació lliurada, i sense disposar tampoc d’al·legacions de la persona reclamant sobre el contingut, es presumeix que la limitació de dades personals practicada a la informació s’ajusta a aquests criteris i es declara la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació amb la informació lliurada a la persona reclamant amb data 2 de març. Això no obstant, la persona reclamant podrà, si la informació rebuda és parcial o està limitada de forma més restrictiva del què s‘ha establert en aquesta resolució, posar-ho en coneixement de la GAIP perquè, en exercici de les seves funcions de seguiment de l’execució de les seves resolucions, pugui requerir a l’Ajuntament a què completi la informació. Paraules clau: Ajuntament. Queixes. Trucades, Informes. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Límits. Protecció de dades. Dades pròpies. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 7 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 110/2020, presentada contra l’Ajuntament del Masnou, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de desembre de 2019 la persona reclamant va presentar una instància a l’Ajuntament del Masnou, demanant el següent: “...i còpia, de la següent documentació o informació que figura en aquesta Administració: - Registre de trucades que aquesta part va efectuar l’any 2018 i 2019 a la Policia Local del Masnou en relació a molèsties causades per l’activitat de l’empresa que gira sota el nom comercial de “Macxipà”, en el local comercial situat als baixos del núm. 15 del carrer Almeria. - Còpia dels informes de les actuacions que va efectuar la Policia Local en relació a aquestes queixes.” 3. La Reclamació presentada el 7 de febrer de 2020 indica que no hauria rebut resposta de l’Ajuntament i es motiva literalment en aquests termes: “Aquest forn realitza la càrrega i descàrrega de matinada, amb les molèsties al descans pel soroll, però també genera fums i sorolls que causen greus molèsties als veïns”. 4. El 13 de febrer de 2020, la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que pugui rebre mentre duri la seva tramitació. 5. El 13 de febrer de 2020, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Masnou i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Igualment, demana que identifiqui les terceres persones afectades per l’accés, si n’hi ha. 6. El dia 12 de març de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament del Masnou que adjunta la resposta que amb data 2 de març s’hauria fet arribar a la persona reclamant, signada per l’inspector en Cap de la Policia Local, que no revesteix la forma de resolució, sinó de carta. L’escrit diu el següent : “adjunt us annexem al present escrit les novetats d’aquesta Policia Local números 201648491, 201658104, 201692560, 201663524 i 201693797 realitzades entre el any 2018 i 2019. L’accés a aquesta informació és respectuosa amb el dret a la confidencialitat de les dades de caràcter personal de terceres persones que, si s’escau, també puguin trobar-se relacionades i que no hagin donat la seva autorització per la cessió de les seves dades de caràcter personal havent estat suprimida en compliment d’allò previst a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.” A l’informe tramès a la GAIP no s’incorporen aquests annexos. 7. El 17 de març de 2020, atès que l’Ajuntament havia desestimat parcialment l’accés justificant-ho en la protecció de les dades personals, la GAIP sol·licita l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), i li remet l’expedient relatiu a la reclamació. Seguidament, informa a les parts de la suspensió del termini de resoldre per quinze dies resultant de la petició d’aquest informe, a l’empara d’allò previst a l’article 42.9 LTAIPBG. 8. El dia 15 d’abril de 2020 té entrada l’informe de l’APDCAT que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés al registre de trucades fetes pel reclamant a la Policia Local de l’Ajuntament del Masnou durant els anys 2018 i 2019 en relació amb les molèsties causades per l’activitat d’un forn de pa, incloent la identificació de la persona que ha atès la trucada, que hauria de fer-se a través del TIP en cas de ser agent de la Policia local. La normativa de protecció de dades tampoc impediria l’accés a les dades de persones jurídiques que constin a les actuacions i/o informes elaborats per la Guardia Urbana, incloent la identificació dels empleats públics que han intervingut en les actuacions, que hauria de fer-se a través del TIP en cas de ser agent de la Policia local. En canvi, s’hauria d’ometre d’aquesta informació les dades identificatives de les persones físiques que representen a l’empresa denunciada així com altres dades personals de tercers que no siguin rellevants per a la finalitat de transparència perseguida.” 9. El 16 d’abril de 2020 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ja ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública desestimada parcialment per una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que jo justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a al denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de la protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. En aquest cas, els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre (informes de l’Ajuntament i de l’APDCAT). Així mateix, és procedent entendre que la persona promotora d’aquest procediment consent que no s’apliqui la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020, considerant que és inherent a l’acció de reclamació que ha exercit la pretensió d’obtenir una resolució del procediment en el termini més breu que sigui possible, i per tant l’eventual suspensió d’aquest procediment de reclamació perjudica els seus interessos. Ateses les anteriors consideracions, és procedent continuar aquest procediment de Reclamació i resoldre. 3. Sobre la pèrdua de l’objecte de la reclamació i la protecció de dades personals D’acord amb els antecedents, l’objecte de la Reclamació és obtenir el registre o relació de trucades que la pròpia persona reclamant hauria fet a la Policia Local queixant-se del soroll que produïa l’empresa Macxipà, i els informes de les actuacions que havia realitzat la policia de resultes d’aquestes queixes seves. L’Ajuntament ha respost extemporàniament durant aquest procediment amb l’escrit de l’Intendent cap de la Policia Local de 2 de març de 2020, que diu annexar “els escrit les novetats d’aquesta Policia Local números 201648491, 201658104, 201692560, 201663524 i 201693797 realitzades entre el any 2018 i 2019”, als què prèviament podrien haver-se eliminat les dades personals de terceres persones, segons sembla desprendre’s de l’escrit. Això ha motivat que s’hagi demanat a l’APDCAT l’informe sobre l’adequació de l’accés reclamat a la normativa de protecció de dades personals previst a l’article 42.8 LTAIPBG. Tot i que l’escrit de resposta no reuneix els requisits de la resolució establerts per l’LTAIPBG, i que és manifestament extemporani al termini per resoldre, podria ser adequat si es correspon amb una estimació de la sol·licitud i la informació que s’ha lliurat és completa, tal i com preveu l’article 34.8 LTAIPBG: si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament. Però sembla que, possiblement (“si escau”, sic), la informació haurà estat tractada per eliminar-ne dades personals, d’acord el redactat de la resposta: “L’accés a aquesta informació és respectuosa amb el dret a la confidencialitat de les dades de caràcter personal de terceres persones que, si s’escau, també puguin trobar-se relacionades i que no hagin donat la seva autorització per la cessió de les seves dades de caràcter personal havent estat suprimida en compliment d’allò previst a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal”. La informació que es va lliurar a la persona reclamant, annexa a aquell escrit, no s’ha fet arribar a aquesta Comissió, ni per part de l’Ajuntament ni de la persona reclamant, de manera que no és possible avaluar el seu contingut i determinar si s’han eliminat dades personals de forma adequada i justificada. D’altra banda, la persona reclamant, després de rebre la resposta municipal, tampoc n’ha informat a la GAIP, com correspondria, de manera que es desconeix si es dóna per satisfeta amb la informació rebuda, o si la informació lliurada és incompleta. Sense haver pogut consultar la informació ja lliurada ni les dades personals que s’haurien eliminat, en principi sembla plausible que el registre de trucades contingui informació de la persona que fa la trucada, que és la pròpia reclamant, de la persona que l’atén si s’identifica, que seria personal de la Policia Local i, per tant, sotmès al regim general d’accés previst a l’article 24.1 LTAIPBG, sens perjudici de què si es tractés d’un agent de policia, la seva identificació nominal pugui ser vàlidament substituïda pel seu TIP, que l’identifica professionalment. En els informes de les actuacions derivades de les queixes, hi deuran constar, igualment, la identificació de la persona que ha realitzat la queixa que motiva l’actuació, la dels agents que han realitzat les actuacions, identificats pel seu TIP, i de les persones amb qui hagin realitzat les diligències d’investigació (persones treballadores o representants legals de l’empresa amb qui hagin contactat) i fins i tot de testimonis que als què s’hagi pogut prendre declaració en la comprovació de la queixa de la persona reclamant. Les dades personals de la persona que ha realitzat la queixa a la Policia Local són, com es desprèn de la pròpia sol·licitud, les de la pròpia persona reclamant. Per tant, i en relació amb les seves pròpies dades, és d’aplicació l’article 24.3 LTAIPBG, que remet al règim d’accés a dades pròpies previst a la normativa de protecció de dades personals. En aquest sentit, el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (en endavant, RGPD), regula en el seu article 15 el dret de les persones afectades a conèixer la informació personal seva que estan tractant les administracions. D’acord amb aquesta regulació, l’accés a les dades personals de la pròpia reclamant no s’ha de limitar, tenint en compte que s’aplicaria només quan es donin separades de dades d’altri (per exemple, les dades identificatives que li hagin pres en realitzar la trucada, però no les manifestacions o declaracions que la persona reclamant hagi fet sobre terceres persones en la trucada de queixa). Pel que fa a les dades del personal públic, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, no s’han d’ometre de l’accés per bé que en la mesura en què sigui personal policial, la seva identitat pot ser vàlidament substituïda pel seu número de TIP, d’acord amb la normativa policial. Quant a les dades de terceres persones físiques, sense haver pogut consultar l’expedient, no es pot descartar que hi figurin dades de caràcter sensible (per exemple, si consten declaracions d’algun veí que facin referència a l’estat de salut seu o d’un familiar, o a la comissió d’infraccions). Si és així, caldrà eliminar-les de l’accés, per aplicació de l’article 23 LTAIPBG. La resta de dades personals de tercers (previsiblement, les dades identificatives de les persones relacionades amb l’empresa amb les què hagi contactat la Policia Local en relació amb la queixa per soroll, així com les dades identificatives d’altres veïns o testimonis a qui hagin pres declaració) s’han de sotmetre al règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG, tenint en compte la finalitat de l’accés, que és el control de la gestió i seguiment que hagi realitzat l’Ajuntament de les queixes reiterades de la persona reclamant. D’acord amb aquesta ponderació, no resulta justificat ni proporcionat sacrificar la seva privacitat, de manera que es mantindran les declaracions dissociades de les dades identificatives de qui les va fer, sempre que això eviti la identificació indirecta de les persones. Aquest criteri és plenament coincident amb el què expressa l’APDCAT en el seu informe, en aquests termes: “En la reclamació que ens ocupa, la reclamant manifesta que es produeixen càrregues i descàrregues fora de l’horari establert i que a més l’activitat del forn produeix fums i soroll que generen molèsties als veïns. Per tant la finalitat del seu accés vindria justificat en la fiscalització i control l’actuació municipal com a conseqüència de les queixes reiterades dels veïns respecte de l’activitat esmentada. Respecte de les dades identificatives de les persones representants de l’empresa titular de l’activitat denunciada que podrien constar en la documentació sol·licitada, no es tracta de dades que per la seva naturalesa requereixin, en principi, una protecció o confidencialitat específica. No obstant això, l’aplicació del principi de minimització previst a l’article 5.1.c) de l’RGPD, ens portaria a concloure que la finalitat perseguida per la normativa de transparència es podria assolir igualment sense necessitat de sacrificar la privacitat d’aquestes persones, el coneixement de la identitat de les quals no aportaria cap element amb transcendència per a la transparència de l’activitat pública ni, en el cas concret del reclamant, per a l’exercici del seu dret a fiscalitzar i controlar l’activitat municipal. Per tant no resultaria justificada la seva revelació. Finalment, no es pot descartar que a l’expedient pugui haver altres dades personals que puguin constar en la documentació justificativa requerida al sol·licitant (per exemple dades de persones que hagin intervingut com a testimonis). A manca d’una major concreció en la informació de que disposem no ens podem pronunciar sobre la comunicació d’aquestes dades. Ara bé, tenint en compte que la finalitat de l’accés és conèixer si l’administració municipal ha actuat com a conseqüència de les queixes presentades sembla que, en principi, la finalitat de transparència perseguida es podria assolir igualment sense l’hipotètic sacrifici de la privacitat d’aquests tercers que eventualment puguin constar en la documentació sol·licitada. Conclusions La normativa de protecció de dades no impediria l’accés al registre de trucades fetes pel reclamant a la Policia Local de l’Ajuntament del Masnou durant els anys 2018 i 2019 en relació amb les molèsties causades per l’activitat d’un forn de pa, incloent la identificació de la persona que ha atès la trucada, que hauria de fer-se a través del TIP en cas de ser agent de la Policia Local. La normativa de protecció de dades tampoc impediria l’accés a les dades de persones jurídiques que constin a les actuacions i/o informes elaborats per la Guardia Urbana, incloent la identificació dels empleats públics que han intervingut en les actuacions, que hauria de fer-se a través del TIP en cas de ser agent de la Policia Local. En canvi, s’hauria d’ometre d’aquesta informació les dades identificatives de les persones físiques que representen a l’empresa denunciada així com altres dades personals de tercers que no siguin rellevants per a la finalitat de transparència perseguida.” En conseqüència, i a falta d’informació directa sobre el contingut de la informació lliurada, i sense disposar tampoc d’al·legacions de la persona reclamant sobre el contingut, es presumeix que la limitació de dades personals practicada a la informació s’ajusta a aquests criteris i es declara la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació amb la informació entregada a la persona reclamant amb data 2 de març. Això no obstant, la persona reclamant podrà, si la informació rebuda és parcial o està limitada de forma més restrictiva del què s‘ha establert en aquesta resolució, posar- ho en coneixement de la GAIP perquè, en exercici de les seves funcions de seguiment de l’execució de les seves resolucions, pugui requerir a l’Ajuntament a què completi la informació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’abril de 2020, resol per unanimitat: 1. Declarar perdut l’objecte de la Reclamació 110/2020 condicionat a què la informació lliurada a la persona reclamant amb data 2 de març sigui completa i només limitada en relació amb les dades personals de terceres persones d’acord amb els criteris del FJ3. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 110/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del què disposa la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19.