Inadmisión de reclamación por falta de competencia de la GAIP al tratarse de preguntas de control político y no de acceso a la información pública

Resolució 331/2024, de 14 de març Número d’expedient de la Reclamació: 109/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Andreu Informació reclamada: Diversa sobre components contaminants d’un equipament municipal. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Les sol·licituds d’informació, per una banda, i les preguntes amb resposta per escrit, per l’altra, tenen una naturalesa jurídica i unes regulacions molt diferents. L’objecte d’aquesta Resolució deliberadament no s’empara en el dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de participació política dels grups municipals i dels regidors i regidores i consellers de districte de l’Ajuntament de Barcelona, sobre les quals la llei no atorga cap mena de potestat a la GAIP. Paraules clau: Ajuntaments. Consellers municipals. Equipaments. Contaminants. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Inadmissió. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 19 de gener entra a la GAIP la Reclamació 109/ 2024 presentada per una persona contra l’Ajuntament de Barcelona- Districte de Sant Andreu en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 31 d’octubre de 2023 la persona reclamant va registrar una sol·licitud d’informació pública amb el contingut següent: “Com a conseller de districte vaig presentar 12 preguntes al Districte de Sant Andreu el dia 31.10.2023, via instància genèrica, de la qual no he rebut resposta. Es donen en el marc de la contaminació del Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella. Les preguntes són: 1. Quines són les causes de la presència del contaminant en aquest edifico? 2. Quins estudis s'han dut a terme per a determinar el nivell de contaminació per formaldehid, en quines zones de la instal·lació i amb quins nivells? 3. El formaldehid, és l'únic contaminant present en el centre? 4. Quines actuacions tècniques estan previstes realitzar en l'equipament per a eliminar la total contaminació i sigui apte per al seu ús? 5. Qui assumirà el cost d'aquestes actuacions? 6. Quan estan previstes dur a terme les actuacions? 7. Existeix data prevista per a l'obertura de les instal·lacions? 8. Qui són responsables de la presència d'aquest contaminant? 9. Quines són les accions jurídiques que durà a terme l'Ajuntament sobre la base d'aquesta situació de contaminació i amb quin abast? 10. S'han estimat el nombre d'usuaris afectats, activitats deixades de realitzar i altres inconvenients generats pel tancament de l'equipament? 11. S'ha informat els veïns i entitats de les accions que es vagin a dur a terme, dates d'actuació i reobertura del Centre? 12. L'empresa constructora ha participat, dins de la Ciutat de Barcelona, en reformes o construccions diferents al Centre en qüestió?” La reclamació presentada indica que l’Ajuntament de Barcelona no ha respost la sol·licitud, ni ha facilitat la informació a la persona reclamant. En la SAIP es manifesta que les preguntes es formulen a l’empara dels articles 64.1, 64.2 i 101 del ROM de l’Ajuntament de Barcelona. El 5 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 6 de febrer la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la reclamació En aplicació de la seva doctrina al cas present, la Comissió distingeix entre la regulació del que es refereix a les sol·licituds d’informació pública, establerta a la LTAIPBG i la que té per objecte les preguntes per escrit al ple regulades ROM de l’Ajuntament de Barcelona. A més, cal tenir en compte que la persona reclamant fonamenta la seva reclamació en el articles 64.1, 64.02 i 101 del ROM de Barcelona i afegeix que demana una resposta per escrit com a màxim al ple municipal del districte de Sant Andreu de Barcelona. En aquest sentit, i malgrat que poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinades preguntes parlamentàries és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control), el cert és que les preguntes al ple i les sol·licituds d’informació tenen una significació i unes dinàmiques ben diferents. D’una banda, les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació específica (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu, com diu la LTAIPBG i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats. De l’altra, les preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats i a les seves funcions de control genuïnament polític. En el cas que ara ens ocupa, tot i que possiblement algunes de les iniciatives que donen lloc a la Reclamació podrien tenir materialment per objecte l’obtenció d’informació pública, qui les formula les presenta explícitament no com a sol·licituds d’informació pública, sinó com a preguntes per a ser contestades per escrit a un ple de districte i per a ser contestades per una Regidora concreta, i les empara invocant els preceptes normatius relatius a aquestes, sense fer cap esment als que regulen les sol·licituds d’informació pública. Per les raons exposades fins ara, hem de concloure que les sol·licituds d’informació, per una banda, i les preguntes amb resposta per escrit, per l’altra, tenen una naturalesa jurídica i unes regulacions molt diferents. L’objecte d’aquesta Resolució deliberadament no s’empara en el dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de participació política dels grups municipals i dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona, sobre les quals la llei no atorga cap mena de potestat a la GAIP. En conseqüència, procedeix inadmetre la Reclamació present, per manca de competència d’aquesta Comissió sobre la revisió de les respostes escrites a unes preguntes efectuades en seu parlamentària. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de març de 2024 , resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 109/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 109/202 4 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.