Solicitud de información y copia del expediente de autorización de carga y descarga de la empresa Dyalipa SL

Resolució 250/2020, de 23 d’abril Número d’expedient de la reclamació: 109/2020 Administració reclamada: Ajuntament del Masnou Informació reclamada: Còpia de l’expedient d’una autorització de càrrega i descàrrega. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial de l’objecte Resum: La desestimació es justifica lacònicament en dos raons jurídiques: la primera, que la persona sol·licitant i reclamant no és persona interessada en l’expedient d’autorització al qual demana accedir; aquest argument ha de ser rebutjat considerant que és contrari al que expressament disposa l’article 18.2 LTAIPBG. La segona raó adduïda per justificar la desestimació a l’expedient d’autorització d’aquesta activitat de càrrega i descàrrega és la presència de dades personals que han de ser protegides. No motiva i justifica l’Ajuntament per què no permet l’accés parcial a l’expedient prèvia eliminació d’aquests dades personals, com correspondria d’acord amb l’article 25 LTAIPBG. La Comissió coincideix amb el criteri de l’APDCAT i, en conseqüència, estima parcialment l’accés a l’expedient d’autorització de les activitats de càrrega i descàrrega de Dyalipa SL, prèvia eliminació de les dades identificatives de les persones físiques que hi apareguin com a representants de l’empresa i altres dades personals de terceres persones alienes a l’Administració que hi puguin aparèixer. Paraules clau: Ajuntament. Autorització. Expedient. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani. Desestimació parcial extemporània. Requisits de la resolució. Interès en l’accés. Límits. Protecció de dades. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 7 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 109/2020, presentada contra l’Ajuntament del Masnou, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de desembre de 2019 la persona reclamant va presentar una instància a l’Ajuntament del Masnou, demanant el següent: “En relació amb l’empresa Dialypa S.L que gira sota el nom comercial de “Macxipa”, en el local comercial situat als baixos del núm. 15 del carrer Almeria, es sol·licita s’informi a aquesta part si aquesta empresa disposa d’una autorització emesa per aquest Ajuntament per realitzar la càrrega i descàrrega fora dels horaris estipulats en l’ordenança municipal. En el supòsit que s’hagi efectuat l’esmentada autorització, es sol·licita còpia de l’expedient administratiu referent a aquesta autorització”. 3. La Reclamació presentada el 7 de febrer de 2020 indica que no hauria rebut resposta de l’Ajuntament i es motiva literalment en aquests termes: “Els horaris de càrrega i descàrrega estan regulats a El Masnou. Aquest forn realitza la càrrega i descàrrega de matinada, amb les molèsties al descans pel soroll. Desconec si hi ha autorització de l’Ajuntament per fer la càrrega i descàrrega fora d’hores”. 4. El 13 de febrer de 2020, la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer- ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que pugui rebre mentre duri la seva tramitació. 5. El 13 de febrer de 2020, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Masnou i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Igualment, demana que identifiqui les terceres persones afectades per l’accés, si n’hi ha. 6. El dia 12 de març de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament del Masnou que adjunta la resposta que amb data 2 de març s’hauria fet arribar a la persona reclamant, signada per l’inspector cap de la Policia Local, que no revesteix la forma de resolució, sinó de carta. En ella, s’informa que: “l’empresa Dialypa S.L. sí té autorització per poder efectuar tasques de càrrega descàrrega fora dels horaris establerts per l’ordenança municipal, segons consta en el Decret número 2018LLDA000679, de data 29/03/2018, pel qual s’autoritza a l’empresa Dialypa S.L a realitzar les tasques de càrrega i descàrrega a partir de les 05.30 hores, donant compliment als requisits establerts a l’Ordenança Municipal de Circulació del municipi del Masnou, article 46. 7. Que en quant a la sol·licitud d’obtenir copia de l’expedient administratiu, en no gaudir de la condició d’interessat, ni autorització a l’efecte d’aquest, en virtut del que s’estableix a Llei orgànica 3/2018 de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, no es pot autoritzar l’accés ja que conté dades de caràcter personal de terceres persones que no han donat autorització per l’accés a les seves dades”. 8. El 17 de març de 2020, atès que l’Ajuntament havia desestimat l’accés a l’expedient d’autorització sol·licitat justificant-ho en la protecció de les dades personals que s’hi contenien, la GAIP sol·licita l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), i li remet l’expedient relatiu a la reclamació. Seguidament, informa a les parts de la suspensió del termini de resoldre per quinze dies a conseqüència de la petició d’aquest informe, a l’empara d’allò previst a l’article 42.9 LTAIPBG. 9. El dia 15 d’abril de 2020 té entrada l’informe de l’APDCAT que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a l’expedient administratiu de l’autorització de càrrega i descàrrega fora de l’horari establert a l’Ordenança Municipal de Circulació de l’Ajuntament del Masnou atorgada a una persona jurídica, inclosa la identificació del personal i càrrecs públics que hagin intervingut en el mateix, sens perjudici que per aplicació del principi de minimització s’ometin d’aquesta informació les dades identificatives de les persones físiques que representen a l’empresa sol·licitant de l’autorització així com, en principi, altres dades personals de tercers que eventualment puguin aparèixer a l’expedient”. 10. El 16 d’abril de 2020 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ja ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública desestimada parcialment per una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que jo justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a al denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de la protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.8 LTAIPBG preveu que la Comissió pugui sol·licitar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades, el qual serà preceptiu per al cas que l’Administració hagi fonamentat en aquesta protecció la desestimació total o parcial de l’accés, però no vinculant per al sentit de la resolució. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediments, que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’article 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. En aquest cas, els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre (informes de l’Ajuntament i de l’APDCAT). Així mateix, és procedent entendre que la persona promotora d’aquest procediment consent que no s’apliqui la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020, considerant que és inherent a l’acció de reclamació que ha exercit la pretensió d’obtenir una resolució del procediment en el termini més breu que sigui possible, i per tant l’eventual suspensió d’aquest procediment de reclamació perjudica els seus interessos. Ateses les anteriors consideracions, és procedent continuar aquest procediment de Reclamació i resoldre. 3. Sobre l’objecte de la reclamació i la protecció de dades personals D’acord amb els antecedents, l’objecte de la Reclamació era obtenir dues informacions: saber si l’empresa disposava d’autorització per fer la càrrega i descàrrega fora dels horaris, i si així era, consultar l’expedient d’autorització. A la primera de les qüestions, l’Ajuntament ha respost extemporàniament i durant aquest procediment, amb l’escrit de l’intendent cap de la Policia Local de 2 de març de 2020, que confirma que l’empresa té autorització per a aquesta activitat i a partir de les 5.30 del matí. Per tant, en relació amb aquesta informació, la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte. Es manté, doncs, la reclamació pel que fa a l’accés a l’expedient d’autorització, que ha estat deganat. No es tracta d’una resolució desestimatòria que acompleixi amb els requisits de l’LTAIPBG: no està dictada per l’òrgan competent, d’acord amb l’article 32.b; la resposta depassa àmpliament el termini fixat per l’article 33.1; no revesteix la forma de resolució ni indica les vies de recurs i reclamació de la desestimació de l’accés, com exigeix l’article 34 LTAIPBG. És, simplement, una carta de l’inspector cap de la Policia Local, en resposta a una instància que, si bé no cita ni s’empara expressament en l’LTAIPBG, és clarament una sol·licitud d’informació i com a tal ha de ser tractada i garantida, atès al caràcter antiformalista del procediment d’accés a informació pública. La desestimació es justifica lacònicament en dos raons jurídiques: la primera, que la persona sol·licitant i reclamant no és persona interessada en l’expedient d’autorització al qual demana accedir; aquest argument ha de ser rebutjat considerant que és contrari al que expressament disposa l’article 18.2 LTAIPBG: “L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma”. Per tant, en cap cas és exigible que l’accés el demani una persona interessada en un expedient, si bé aquesta circumstància pot ser ponderada en l’accés. I val a dir que, en aquest cas, la persona reclamant sí que té un interès o afectació per l’expedient al qual demana accedir, que s’expressa clarament com a motivació del procediment, que és l’afectació directa de la persona reclamant, veïna de l’establiment, per l’activitat de càrrega i descàrrega fora dels horaris convencionals, que li produeix molèsties considerable pel soroll que provoca. La segona raó adduïda per justificar la desestimació a l’expedient d’autorització d’aquesta activitat de càrrega i descàrrega és la presència de dades personals que han de ser protegides. No motiva ni justifica l’Ajuntament perquè no permet l’accés parcial a l’expedient prèvia eliminació d’aquests dades personals, com correspondria d’acord amb l’article 25 LTAIPBG. En tot cas, s’ha demanat a l’APDCAT informe sobre l’adequació de l’accés reclamat a la normativa de protecció de dades personals, d’acord amb l’article 42.8 LTAIPBG. L’APDCAT, descartant a priori que sigui probable que l’expedient, que no ha pogut consultar, contingui dades de caràcter sensible excloses de l’accés per l’article 23 LTAIPBG, i aplicant el règim general d’accés a les dades personals del personal públic que consti en l’expedient, aplica el règim de ponderació previst a l‘article 24.2 LTAIPBG per a les dades personals de persones alienes a l’Administració, atenent les consideracions següents: “En la reclamació que ens ocupa, el reclamant manifesta que el soroll que provoca la càrrega i descàrrega del forn produeix molèsties que afecten al descans dels veïns, per tant la finalitat del seu accés vindria justificat en la fiscalització i control de l’adequació a la legalitat de l’activitat municipal en l’atorgament de la corresponent autorització a aquella activitat. Respecte de les dades identificatives de les persones representats de l’empresa titular de l’autorització que podrien constar en la documentació sol·licitada, no es tracta de dades que per la seva naturalesa requereixin, en principi, una protecció o confidencialitat específica. No obstant això, l’aplicació del principi de minimització previst a l’article 5.1.c) de l’RGPD [Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals], ens portaria a concloure que la finalitat perseguida per la normativa de transparència es podria assolir igualment sense necessitat de sacrificar la privacitat d’aquestes persones, el coneixement de la identitat de les quals no aportaria cap element amb transcendència per a la transparència de l’activitat pública ni, en el cas concret del reclamant, per a l’exercici del seu dret a fiscalitzar i controlar l’activitat municipal. Per tant no resultaria justificada la seva revelació. Finalment, no es pot descartar que a l’expedient pugui haver altres dades personals que puguin constar en la documentació justificativa requerida al sol·licitant. A manca d’una major concreció en la informació de que disposem no ens podem pronunciar sobre la comunicació d’aquestes dades. Ara bé, tenint en compte que la finalitat de l’accés és conèixer si l’esmentada empresa disposa d’una autorització – de fet, en la reclamació presentada a la GAIP únicament es demana si l’empresa disposa de la corresponent autorització- sembla que, en principi, la finalitat de transparència perseguida es podria assolir igualment sense l’hipotètic sacrifici de la privacitat d’aquests tercers que eventualment puguin constar en la documentació sol·licitada. Conclusions La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a l’expedient administratiu de l’autorització de càrrega i descarrega fora de l’horari establert a l’Ordenança Municipal de Circulació de l’Ajuntament del Masnou atorgada a una persona jurídica, inclosa la identificació del personal i càrrecs públics que hagin intervingut en el mateix, sens perjudici que per aplicació del principi de minimització s’ometin d’aquesta informació les dades identificatives de les persones físiques que representen a l’empresa sol·licitant de l’autorització així com, en principi, altres dades personals de tercers que eventualment puguin aparèixer a l’expedient.” La Comissió coincideix amb el criteri de l’APDCAT i, en conseqüència, estima parcialment l’accés a l’expedient d’autorització de les activitats de càrrega i descàrrega de Dyalipa SL, prèvia eliminació de les dades identificatives de les persones físiques que hi apareguin com a representants de l’empresa i altres dades personals de terceres persones alienes a l’Administració que hi puguin aparèixer. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’abril de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 109/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a l’expedient d’autorització a Dialypa SL per realitzar activitats de càrrega i descàrrega a partir de les 05.30 hores, prèvia eliminació de les dades identificatives de les persones físiques que representen l’empresa i, si escau, les dades personals de terceres persones que hi contin, d’acord amb el FJ 3. 2. Declarar perdut l’objecte de la reclamació pel que fa a la informació sobre si l’empresa disposa d’autorització per realitzar la càrrega i descàrrega en aquell horari. 3. Requerir a l’Ajuntament del Masnou que lliuri a la persona reclamant, o li permeti l’accés a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament del Masnou a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 109/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada, un cop s’aixequi la suspensió prevista pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució, o en l’aplicació de les mesures regulades en el RD 463/2020, de 14 de març. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del què disposa la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19.