Solicitud de copia de expediente sancionador y resultado por pérdida de objeto

Resolució 183/2019, de 27 de març Número d’expedient de la Reclamació: 109/2019 Administració reclamada: Servei Català de Trànsit Informació reclamada: Còpia d’un expedient sancionador. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Servei Català de Trànsit. Persona interessada. Sancions. Expedient sancionador. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 109/2019, presentada contra el Servei Català de Trànsit, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de setembre de 2018 la persona reclamant, va interposar un recurs de reposició, en relació amb l’expedient núm. 25/01119110-5 del Servei Territorial de Trànsit de Lleida, i demanant la informació següent: “còpia completa de l’expedient sancionador on consti la data de incoació de l’expedient, totes les notificacions realitzades, foto del cinemòmetre. Així mateix se sol·licita la nul·litat de l’expedient i la devolució del pagament efectuat, núm. Control 142104-78, ref. 02501119110-79” El Servei Català de Trànsit resol el 25 de gener de 2019 desestimant el recurs interposat per la persona ara reclamant contra la sanció, informant del procediment de notificació i d’incoació de l’expedient i confirmant íntegrament l’acte resolutori corresponent a l’expedient sancionador, sense fer cap pronunciament sobre la sol·licitud de còpia de l’expedient. 3. La Reclamació presentada el 27 de febrer de 2019 indica que l’Administració havia desestimat el recurs de reposició interposat sense facilitar-li la informació que havia sol·licitat. 4. El 4 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Servei Català de Trànsit i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 15 de març de 2019 la GAIP rep l’informe del Servei Català de Trànsit, que adjunta còpia íntegra de l’expedient sancionador sol·licitat i fa consideracions sobre el tràmit específic de vista de l’expedient que podria haver realitzat la persona reclamant, en tant que interessada en el procediment sancionador, i que li hauria permès accedir a l’expedient, així com que no hi havia constància de la sol·licitud d’informació pública d’aquest expedient 6. El 15 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe i l’expedient a la persona reclamant, indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la sol·licitud i finalitzaria la Reclamació. 7. El 20 de març de 2019 la persona reclamant agraeix la celeritat en la tramitació de la Reclamació i no presenta objeccions sobre el contingut de la informació que li ha estat lliurada, tot i que es queixa de la manca d’informació sobre el tràmit de vista de l’expedient, la dificultat d’accedir a l’entorn virtual de tràmits de l’administració i de la indefensió que li ha generat no poder obtenir l’accés a l’expedient abans de desestimar-se el seu recurs. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica sobre l’accés, que la justificaven. La valoració d’altres consideracions fetes per la persona reclamant en relació amb la dificultat de consulta de l’expedient durant el procediment i el seu eventual efecte en el procediment sancionador desborden la competència d’aquesta Comissió i l’objecte d’aquest procediment, que queda limitat estrictament a l'obtenció de la informació pública, materialitzada en el marc d’aquest procediment de reclamació. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de març de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 109/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.