Se solicitó al Ayuntamiento del Masnou el acceso al registro de llamadas a la Policía Local y copias de informes policiales sobre un horno. El reclamante no aportó la copia de la solicitud original tras ser requerido por la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar el procedimiento por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
Para acceder a la vía de garantía de la GAIP es requisito indispensable que previamente se haya solicitado la información a la Administración y esta la haya desatendido.
2
La falta de aportación de la copia de la solicitud previa impide acreditar la legitimación para formular la reclamación.
3
De acuerdo con el artículo 68 de la Ley 39/2015, la falta de subsanación de los requisitos establecidos tras el requerimiento previo conlleva el desistimiento del interesado.
Texto completo
Resolució 212/2020, de 12 de març
Número d’expedient de la reclamació: 108/2020
Administració reclamada: Ajuntament del Masnou
Informació reclamada: Accés al registre de trucades fetes a la Policia Local.
Sentit de la r esolució: Finalització per desistiment
Resum: La persona reclamant no ha donat resposta al requeriment d’esmena per aportar còpia
registrada de la sol·licitud d’informació, per la qual cosa se la té per desistida de la reclamació i és
procedent declarar la finalització del procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Informes policials. Reclamació contra silenci. Manca
de sol·licitud. Esmena. Desistiment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 7 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 108/2020, presentada contra l’Ajuntament
de Masnou, en relació amb la informació indicada per l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
Segons fa constar, hauria demanat accedir al registre de les trucades fetes a la Policia Local del
Masnou els anys 2018 i 2019 per les molèsties causades per l’activitat del forn Macxipà del
Masnou, i obtenir còpia de les actuacions o informes policials efectuats, atès que el forn realitzaria
la càrrega i descàrrega de material de matinada, generant molèsties al descans pel soroll, i que
no n’hauria obtingut resposta de l’Ajuntament de Masnou. No aporta còpia que acrediti
documentalment haver presentat aquesta sol·licitud d’informació a l’Ajuntament.
2. El 13 de febrer de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la reclamació, als
efectes d’aportar còpia de la seva sol·licitud registrada, i l’adverteix que si no satisfà l’esmena en
el termini de deu dies es considerarà que desisteix de la seva Reclamació. La persona reclamant
accedeix a la notificació en la mateixa data, i transcorreguts 10 dies hàbils, la persona reclamant
no esmena la documentació inicialment aportada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBGBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBGBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBGBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per
les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBGBG estableixen els següents requisits i criteris per
a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBGBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Finalització per desistiment
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte
resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. Per tant, és requisit per a poder
accedir a la via de garantia de la GAIP que, prèviament, s’hagi demanat a l’Administració l’accés a una
informació i aquesta l’hagi desatès. En el mateix sentit, l’article 30 RGAIP disposa que estan legitimades
per formular reclamacions aquelles persones a qui se’ls hagi denegat totalment o parcialment l’accés a
informació, la qual cosa pressuposa l’existència d’una sol·licitud prèvia a la reclamació adreçada a
l’Administració que no s’hauria atès o estimat plenament.
L’escrit de reclamació no aporta, com és requisit, còpia de la petició prèvia d’informació, la desatenció
de la qual es reclama, motiu pel qual la GAIP va notificar a la persona reclamant la necessitat que
procedís a esmenar aquesta mancança aportant còpia registrada de la sol·licitud d’informació.
L’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques, disposa que en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, com ho és la reclamació
en matèria del dret d’accés a la informació pública, la manca d’esmena dels requisits establerts per la
legislació específica, previ requeriment de fer-ho, suposarà que se’l tingui per desistit transcorreguts 10
dies.
Havent depassat àmpliament aquest termini des que es va notificar a la persona reclamant la necessitat
que formulés esmena a l’escrit de reclamació, acreditant la sol·licitud d’informació prèvia a
l’Administració que n’era l’objecte, i no havent rebut aquesta documentació ni resposta de la persona
reclamant, de conformitat amb les disposicions anteriorment citades se la té per desistida de la
reclamació i es declara la finalització del procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de
març 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 108/2020 per desistiment, en no haver realitzat
la persona reclamant l’esmena que se li va requerir, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web
de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.