Solicitud de relación de plazas de las convocatorias 236 y 242 y desestimación por inexistencia de la información

Resolució 211/2020, de 12 de març Número d’expedient de la reclamació: 106/2020 Administració reclamada: Direcció General de la Funció Pública. Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. Informació reclamada: La relació de places que s’oferiran als aspirants que superin les convocatòries 236 i 242. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: El dret d’accés es projecta sobre la informació pública, i per tant, és requisit material per a què pugui ser reconegut que allò que es sol·licita tingui aquesta condició. Efectivament, l’article 18 de la Llei 19/2014 estableix que “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b” el qual la defineix com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. No queda inclosa en la definició d’informació pública, doncs, la informació inexistent en el moment de l’exercici del dret d’accés, encara que estigui previst que hagi d’existir en un futur, i per tant, el dret d’accés només es pot projectar sobre la informació preexistent a mans de les administracions. La informació objecte de reclamació no existeix, i per tant, no està en poder de l’Administració, segons es justifica en la resolució desestimatòria i es confirma en l’informe emès arran d’aquesta reclamació. L’escrit de reclamació del sindicat no ho qüestiona, ans al contrari, ho confirma (“Certament ens consta que és així”). Paraules clau: Generalitat. Sindicat. Personal. Convocatòries. Places. Reclamació contra desestimació. Informació inexistent. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 106/2020, presentada pel Sindicat IAC CATAC contra la Direcció General de la Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de desembre de 2019 el sindicat reclamant sol·licita: “la relació de places (és a dir, els codis de les places) que s’oferiran a les persones que superin les oposicions de dues convocatòries concretes: Convocatòria 236 (Treball Social) i la Convocatòria 242 (Cos Superior)”. 3. L’escrit de reclamació, del 10 de febrer de 2020, assenyala que “l’Administració al·lega que la concreció de les places que s’oferiran als que aprovin l’oposició no és possible fins poc abans de l’acta d’adjudicació de llocs de treball ja que fins aquell moment les places vacants poden haver estat subjectes a modificació amb motiu de reestructuracions, concursos de trasllats, reingressos o altres incidències normatives. Certament ens consta que és així, tanmateix, l’aspecte més rellevant, amb diferència que incideix en la determinació dels llocs de treball que finalment s’oferiran en l’acte d’adjudicació és el concurs de trasllats i aquest ja fou resolt mitjançant resolució GAH/746/2016, de 23 de març (DOBG 7088). Per tant, salvant eventuals reestructurals i reingressos, l’Administració ja disposa de la informació suficient per a subministrar la informació sol·licitada, assumint aquesta part que la informació que se’ns subministri pot veure’s afectada per les dites reestructuracions o reingresos. Insistim a que se’ns subministri la informació demanada”. 4. El 15 de gener de 2020 la Direcció General de la Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública resol desestimar la sol·licitud d’accés a la informació pública cita l’article 70 de la Llei de l’Estat bàsic de l’empleat públic i la STSJ de la Comunitat Valenciana de 25 de setembre de 2008, la STS de 30 de juny de 1997 i la Resolució del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno de data 30 de maig de 2017 i conclou: “no és possible facilitar la informació sol·licitada sobre els codis dels llocs de treball concrets afectats per les convocatòries 236 i 242 atès que la concreció del lloc de treball es produirà en un moment procedimental posterior a l’actual, en una data futura encara indeterminada, i que l’Administració obtindrà aquesta informació i la farà pública en el moment en què es convoqui els aspirants que superin cadascun d’aquests processos selectius a l’acte d’adjudicació de places de cada convocatòria”. 5. El 24 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al del Departament de Polítiques Digitals i Administració i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 6. El 4 de març de 2020 la Direcció General de la Funció Pública notifica a la Comissió l’informe i l’expedient requerits. A l’informe relaciona els antecedents del cas i es reitera la fonamentació exposada a la Resolució del 15 de gener de 2020. Concretament manifesta que “no es pot facilitar la informació sol·licitada sobre els codis dels llocs de treball en concret afectats per les convocatòries números 236 i 242, perquè a data d’avui aquesta concreció no s’ha produït encara. La concreció dels llocs de treball identificats mitjançant el codi lloc es produirà en un moment futur del procediment de selecció, encara per determinar”. Ho motiva de la manera següent: “des del moment de la determinació del nombre de places de l’oferta fins el moment en què es nomena al personal funcionari, les places vacants, pressupostades i no ocupades definitivament poden haver estat subjecte de modificació motiu de reestructuracions, concursos de trasllats, reingressos, o altres incidències normatives”. Finalment també posa de manifest que la informació que ara es reclama es pot veure afectada per diverses modificacions normatives. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com la Generalitat de Catalunya (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la informació que es reclama La reclamació es presenta contra la desestimació de la sol·licitud, fonamentada en la inexistència material de la informació en el moment en què es formula la sol·licitud. El dret d’accés es projecta sobre la informació pública, i per tant, és requisit material per a què pugui ser reconegut que allò que es sol·licita tingui aquesta condició. Efectivament, l’article 18 de la Llei 19/2014 estableix que “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b” el qual la defineix com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. No queda inclosa en la definició d’informació pública, doncs, la informació inexistent en el moment de l’exercici del dret d’accés, encara que estigui previst que hagi d’existir en un futur, i per tant, el dret d’accés només es pot projectar sobre la informació preexistent a mans de les administracions. Dels antecedents es desprèn que la informació objecte de reclamació no existeix, i per tant, no està en poder de l’Administració, segons es justifica en la resolució desestimatòria i es confirma en l’informe emès arran d’aquesta reclamació, “a data d’avui aquesta concreció no s’ha produït encara. La concreció dels llocs de treball identificats mitjançant el codi lloc es produirà en un moment futur del procediment de selecció, encara per determinar. Per tant l’Administració obtindrà aquesta informació i la farà pública en el moment en què es convoqui els aspirants que superin els processos selectius referenciats a l’acte d’adjudicació de places”. L’escrit de reclamació del sindicat no ho qüestiona, ans al contrari, ho confirma (“Certament ens consta que és així”) però malgrat això insisteix en la reclamació amb consideracions relatives a què el gruix de la informació ja estaria a disposició de l’Administració de resultes del concurs de trasllat ja resolt, i que admet que se li faciliti la informació resultant dels concursos de trasllats, encara que no sigui la relació definitiva de places afectades que es sol·licitava. El cert és, però, que la reclamació s’ha de considerar en relació amb la informació que es va sol·licitar, i que s’ha de desestimar un cop s’ha acreditat que és informació inexistent, sense necessitat d’entrar en altres consideracions sobre la necessària congruència entre l’objecte inicial de la sol·licitud i de la reclamació, la inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació en fase d’elaboració, o de la desitjable fiabilitat i exactitud de la informació que l’Administració difon. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2020, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 106/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.