Solicitud de información sobre ayudas a centros con necesidades educativas especiales y voluntarios SEP

Resolució 535/2020, de 8 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 105/2020 Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona Informació reclamada: Informació sobre els ajuts sol·licitats i concedits a centres amb necessitats educatives especials i sobre el nombre de voluntaris que integren els SEP (suport escolar personalitzat). Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Independentment de la formalització o no de l’acord de mediació assolit entre les parts, els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a l’empresa reclamant la informació acordada en la sessió de mediació de 15 de juliol, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció de les pretensions d’accés a informació de l’empresa reclamant fet que comporta la pèrdua d’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Consorci. Educació. Ajuts. Reclamació contra desestimació. Mediació. Lliurament de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 de febrer entra a la GAIP la Reclamació 105/2020, presentada per una empresa contra el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’empresa reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de desembre de 2019 el CEB rep la següent sol·licitud d’informació de l’empresa reclamant: “per a cada centre de Barcelona d’educació infantil, primària i secundària, saber quins són: - els ajuts sol·licitats per centre per cobrir les NEE [necessitats educatives específiques]. – els ajuts concedits realment per centre. – el nombre d’alumnes amb NEE de què es té constància real per centre. – el nombre de voluntaris dins del professorat que formen els SEP [suport escolar personalitzat]”. Demana rebre la informació per correu electrònic, en el format que resulti més còmode i que s’indiqui el codi del centre. Indica que la finalitat de la sol·licitud és un treball intern en l’àmbit de la comissió d’inclusió de Sant Andreu, però que opta per valorar la situació a l’àmbit de la Ciutat de Barcelona. 3. El 5 de febrer de 2020 el CEB resol desestimar la sol·licitud. Invoca els límits dels articles 21.3 (Té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur), 24.1 (dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració) i 31 (necessitat de donar audiència a les persones afectades per la sol·licitud d’informació) LTAIPBG. Invoca també els articles 21.2.a (dret dels alumnes a accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats) i 46 (el Govern regula l’accés als centres, que es regeix pels principis d’equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret d’elecció de centre) de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). I afegeix: “el Dep artament d’Educació estima que el coneixement o la divulgació de qualsevol informació que pugui donar lloc a la publicació de classificacions de centres segons resultats acadèmics i/o la seva composició social comporta un perjudici greu per als drets del menor d’edat, ja que podria perjudicar la matriculació en centres en contextos socials difícils, així com les possibilitats de promoció dels alumnes d’aquells centres (d’acord amb l’article 21.1.e) de la llei de 19/2014 i amb la política de transparència del Departament d’Educació). Per tal de donar compliment a les obligacions que estableix la Llei 19/2014 i en el marc de la Política de transparència del Departament d’Educació, s’aprova la Instrucció 2/2019, de 25 de febrer, per a la tramitació de les sol·licituds de dret d’accés a la informació pública i al compliment de les obligacions de publicitat activa, obertura de dades públiques, bon govern i participació ciutadana, que es regulen a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern Així mateix, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius preveu l’autonomia dels centres educatius en l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. Sobre la base de les disposicions i consideracions anteriors, el CEB resol: Desestimar la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada per la Sra. X en representació de X (empresa reclamant), atès que: 1. La informació relativa a les ajudes sol·licitades i rebudes pels centres per cobrir les NEE i el nombre d’alumnes amb NEE per centre es troba afectada per la limitació d’accés a la informació pública prevista a l’article 3.1.b) de la política de transparència del Departament d’Educació, per tant es tracta de dades que no estan subjectes als criteris de transparència i que e stan relacionades amb la segregació escolar. 2. Pel que fa al número de voluntaris dins del professorat que formen els SEP (suport escolar personalitzat), el Consorci d’Educació de Barcelona no disposa de cap registre sistemàtic d’aquests professionals, atès que es tracta d’una activitat organitzada pels propis centres educatius en l’àmbit de gestió dels recursos humans d’acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.” 4. La Reclamació presentada el 6 de febrer de 2020 argumenta que la seva finalitat és conèixer les necessitats existents i prendre mesures per compensar els dèficits existents. Afirma que ja es coneix la realitat dels centres que acullen més alumnes amb NEE, però que si tinguessin dades es podria reaccionar millor. Manifesta la disposició a acceptar limitacions d’ús de les dades obtingudes. Indica que no acaba d’entendre els motius de la denegació. 5. El 14 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al CEB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de les persones que representaran el Consorci al procediment de mediació sol·licitat per l’empresa reclamant. 6. El 24 de febrer de 2020, atesa la informació sol·licitada, la GAIP proposa al Síndic de Greuges de Catalunya que emeti informe al respecte d’acord amb l’article 42.7 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 7. El 5 de març de 2020 l’empresa reclamant formula al·legacions a la GAIP, posant de manifest la seva disposició a obtenir la informació sol·licitada de forma determinada, procurant que no identifiqui els centres afectats. 8. L’11 de març de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors al CEB. 9. El 3 de juliol de 2020 la GAIP rep l’informe del CEB que reitera els arguments en base al quals es desestima l’accés a la informació relativa a les ajudes sol·licitades i rebudes pels centres per tal de cobrir les NEE i, pel que fa al nombre de voluntaris dins del professorat que formen els SEP, el CEB manifesta no disposar d’un registre sistemàtic d’aquests professionals, “atès que es tracta d’una activitat organitzada pels propis centres educatius en l’àmbit de gestió dels recursos humans d’acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. 10. El 6 de juliol de 2020 la GAIP trasllada l’informe del CEB a l’empresa reclamant per a la seva informació. 11. El 15 de juliol de 2020 es celebra la sessió de mediació a través de mitjans electrònics que, si bé finalitza amb un acord entre les parts, no ha estat possible la seva formalització dins d’un termini de temps raonable, per mancar la signatura per part del CEB. L’Acord assolit entre les parts consistia en el lliurament de la informació relativa al nombre d’ajudes sol·licitades i concedides per l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials de tipus A als centres d’educació infantil, primària i secundària de Barcelona, amb l’adopció de les mesures necessàries per tal d’impedir la identificació dels centres, així com el lliurament de dades sobre alumnat amb necessitats educatives especials agregades a nivell de gran barri o districte, expressades en xifres absolutes i relatives en funció del total de la matrícula i per al curs escolar 2019-2020. La informació havia de ser lliurada en un termini de 10 dies des de la celebració de la mediació 12. Davant la impossibilitat de formalitzar l’acord de mediació mitjançant la signatura per part del CEB de l’acta i l’acord de mediació, el 25 de setembre la GAIP consulta a l’empresa reclamant si ha rebut la informació acordada amb el CEB en la sessió de mediació. El mateix dia 25 de setembre l’empresa reclamant contesta afirmant haver rebut la informació acordada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Independentment de la formalització o no de l’acord de mediació assolit entre les parts, els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a l’empresa reclamant la informació acordada en la sessió de mediació de 15 de juliol, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció de les pretensions d’accés a informació de l’empresa reclamant fet que comporta la pèrdua d’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 105/2020 per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Su perior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.