Un sindicato solicitó a la Diputación de Lleida el cálculo de la masa salarial de 2022 y otros conceptos retributivos (2018-2022). La GAIP resuelve que, respecto al dato de 2022, hay pérdida de objeto al acreditarse su inexistencia, y que la solicitud de realizar cálculos complejos debe ser inadmitida por no ser objeto del derecho de acceso a la información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública garantiza el acceso a datos que ya estén en poder de la Administración en el momento de la solicitud.
2
No es exigible mediante el derecho de acceso a la información pública que la Administración elabore información nueva o realice cálculos de cierta complejidad.
3
La pretensión de obligar a la Administración a realizar cálculos retributivos debe ser inadmitida según el artículo 33.2 RGAIP por tener una naturaleza distinta al derecho de acceso.
4
Se declara la pérdida sobrevenida del objeto cuando la Administración certifica la inexistencia de la información solicitada, agotando así la respuesta a la literalidad de la petición.
Texto completo
Resolució 246/2023, de 10 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 104/2023
Administració reclamada: Diputació de Lleida
Informació reclamada: Càlcul de la massa salarial de 2022.
Sentit de la resolució: Inadmisió parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació
Resum: El dret d’accés a la informació pública garanteix el dret a accedir a informació que en el
moment de fer la sol·licitud estigui en poder de la Diputació, però allò que demana el document
adjuntat a la Reclamació és que la Diputació de Lleida faci diversos càlculs d’una certa complexitat, i
aquesta pretensió ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte
el dret d’accés a la informació pública, sinó altres pretensions de naturalesa diferent.
Paraules clau: Diputacions. Sindicats. Personal. Massa salarial. Reclamació contra silenci.
Informació pública. Inexistència de la informació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 31 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 104/2023, presentada en representació
d’un sindicat contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona representació d’un sindicat reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 28 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta un formulari de sol·licitud genèrica,
que indica com a “exposo”, “sol·licito” i “documentació adjunta”: “reclamació massa salarial
2022”. La reclamació adjunta un document extens que fa diverses consideracions sobre
normativa retributiva del personal de l’Administració i, entre altres pretensions que manifestament
no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, demana a la Diputació de Lleida que
faci diversos càlculs sobre conceptes retributius determinats, per als anys 2018 a 2022, relatius a
increments de la massa salarial en termes d’homogeneïtat amb altres exercicis.
3. La Reclamació presentada el 31 de gener de 2023 assenyala com a informació sol·licitada la
“reclamació del càlcul de la massa salarial de 2022”, indica que la Diputació no ha contestat la
sol·licitud i fa les consideracions següents: “És una obligació de la Diputació de Lleida, segons
l'article 18 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern, facilitar la informació que es demani respecte l’increment de les retribucions del
personal d'aquesta Diputació en termes d’homogeneïtat d’acord amb les lleis de pressupostos de
l’Estat dels anys 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022, als efectes abans esmentats”.
4. El 9 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
5. El 10 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 3 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de la Diputació de Lleida, que exposa les
circumstàncies de tramitació de la sol·licitud i adjunta un certificat de la Secretària General de la
Diputació segons el qual “a la documentació disponible en aquesta Secretaria General no consta
expedient ni informació relativa al càlcul de la massa salarial de l’any 2022 de la Diputació de
Lleida”. Indica que el certificat indicat ja hauria estat notificat a la persona reclamant.
7. El 7 de març de 2023 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe de la Diputació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La Diputació de Lleida respon, efectivament, la literalitat de la sol·licitud i de la Reclamació i es
pronuncia sobre el càlcul de la massa salarial de 2022, indicant que no es troba en el seu poder.
Aquesta resposta, adequada plenament a la literalitat de la sol·licitud i de la Reclamació, facilita la
informació disponible sobre allò sol·licitat que, pel que sembla, és la posada de manifest de la seva
inexistència. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, ja que un cop contestada la sol·licitud en els termes indicats ja no
queda res sobre el qual es pugui resoldre.
Sens perjudici de l’anterior, és cert que hi ha a la documentació amb la que el sindicat reclamant inicia
aquest procediment indicis d’una pretensió d’informació més àmplia. Per una banda, a l’apartat de
fonamentació de la Reclamació es fa referència a informació dels pressupostos de 2018 a 2022; per
una altra, el formulari de sol·licitud fa remissió a documentació adjunta, si bé aquesta remissió és
confusa, perquè es remet a “reclamació massa salarial 2022” i el document adjuntat no té aquest títol
i es refereix a diversos exercicis econòmics. Suposant, en base a aquests indicis, que allò sol·licitat i
reclamat siguin realment les pretensions del document adjunt a la sol·licitud i a la Reclamació, és a
dir, la petició que la Diputació faci diversos càlculs sobre increments retributius en termes
d’homogeneïtat amb altres exercicis econòmics, cal discrepar de les consideracions fetes pel sindicat
reclamant al formulari de reclamació, en el sentit d’indicar que el dret d’accés a la informació pública
no pot obligar a les administracions a elaborar una informació d’aquesta complexitat, per molt que els
Pressupostos Generals de l’Estat les obligui a fer aquest càlcul. El dret d’accés a la informació pública
garanteix el dret a accedir a informació que en el moment de fer la sol·licitud estigui en poder de la
Diputació, però allò que demana el document adjuntat a la Reclamació és que la Diputació de Lleida
faci diversos càlculs d’una certa complexitat, i aquesta pretensió ha de ser inadmesa, en aplicació de
l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó altres
pretensions de naturalesa diferent.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de març de 2023, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 104/2023, en relació amb
la pretensió d’obtenir la massa salarial del 2022, perquè ja s’ha facilitat a la persona reclamant la
informació realment existent sobre aquesta qüestió.
2. Inadmetre parcialment la Reclamació 104/2023, en relació amb les pretensions de què la
Diputació faci els càlculs sol·licitats, perquè no tenen per objecte el dret d’accés a la informació
pública.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 104/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.